Les beques de Gabilondo: diners públics per finançar la privada

Real Decreto 922/2009, de 29 de mayo, por el que se establecen los umbrales de renta y patrimonio familiar y las cuantías de las becas y ayudas al estudio del Ministerio de Educación para el curso 2009-2010.

Ja tenim el Reial Decret que concreta les promeses del Govern del Regne d’Espanya en matèria de beques per al curs vinent.

Tal com ja anunciàvem a partir dels indicis i marcs establerts pels  acords al sí de l’Organització Mundial del Comerç (Acord General de Comerç de Serveis) i les declaracions de la Garmendia sobre la “portabilitat de les beques”  i l’Estatut de l’Estudiant Univeristari en referència a la “igualtat d’oportunitats” en l’accés a les beques  i ajuts públics  (independentment del centre d’estudis)entre d’altres anuncis…

L’actualització del règim de concessió i gaudiment d’ajuts i beques públiques per a estudis universitaris, artístics, religiosos, i fins i tot militars, permet demanar diners públics -i obtenir-los- ja sigui per estudiar a la pública com a la privada. (art.1), p.e. a les universitats de l’Opus.

Per si no havia quedat clar amb l’omisió, l’article 5, apartat 4 ho deixa ben clar:

“4. La beca de matrícula financiará el precio público oficial para los servicios académicos en el ámbito de cada comunidad autónoma. En el caso de los estudiantes de universidades privadas, el importe de esta beca no excederá de los precios públicos oficiales establecidos para la misma titulación y plan de estudios en los centros de titularidad pública de su misma comunidad autónoma. La cuantía de la beca será la del importe de los precios públicos oficiales por servicios académicos para el curso 2009-2010 y alcanzará al mínimo de créditos necesarios para obtener la titulación de que se haya matriculado y para la que se le concede la beca.”

Únicament l’ensenyament de idiomes restrigeix la possibilitat de gaudir dels fons públics a que la matrícula sigui a “un centre de titularitat de les administracions educatives”. (Art. 1.e).

Fins i tot aixó té gràcia, donat que gràcies al RD 1629/2006, les Escoles Oficials d’Idiomes ja no poden impartir els nivells avançats, tal com va denunciar el mateix personal d’aquests centres: “aquesta reforma devalúa els títols de les Escoles Oficials d’Idiomes. Per accedir als nivells C1 i C2, l’alumnat es veura obligat a acudir a institucions privades o realitzar màsters universitaris amb un cost molt més elevat”.

“La Escuela Oficial de Idiomas se degrada en su adapatación a Europa”. El Mundo 12/03/2008

Encara algú dubta del compromís polític i acadèmic per la defensa de l’ensenyament públic d’aquesta reforma?

D’una banda, subvenciona a la privada; d’altra deixa morir de fàstic a la pública.

País Valencià.28 de Maig de 2009. La universidad privada le come terreno a la pública

27 de Maig de 2009. Menos alumnos en la universidad pública, más en la privada

27 de Maig de 2009. Las universidades públicas pierden alumnos y en la privada aumentan

5 de Maig de 2009. Entrevista Jaime Oraá, rector de Deusto: «La Universidad privada debe estar subvencionada, como los colegios»

Font: Fírgoa. O “boom” das universidades privadas.