Aquesta mobilització va tenir continuïtat a la tarde on la convocatòria contra les retallades a educació i sanitat va desbordar la Plaça de Sant Jaume.

A continuació teniu els links als vídeos de la jornada:

• TELENOTICIES MIGDIA ( TV3 )00:02:20- EL PLA DE RETALLADES DEL GOVERN CATALA TAMBE AFECTARA A LES SET UNIVERSITATS PUBLIQUES CATALANES. DECLARACIONS DE JOAN GOMEZ PALLARES, VICERECTOR ECONOMIA UAB; GONZALO BERNARDOS, VICERECTOR ECONOMIA UB.
• TELENOTICIES MIGDIA ( TV3 ) 14 Abril de 2011.- BARCELONA. ACTE DE PROTESTA D’ESTUDIANTS I PERSONAL DE LA UAB CONTRA LES RETALLADES ANUNCIADES PER LA GENERALITAT.
• LA GENERALITAT PREVEU UN RETALL DE PRESSUPOST DESTINAT A LES UNIVERSITATS EN UN 10%. DECLARACIONS DE GONZALO BERNANDOS, VICERRECTOR D’ECONOMIA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA; ANTONI CASTELLA, SECRETARI D’UNIVERSITAT I RECERCA; JUAN BARVO, PORTAVEU DE CCOO A LA UAB.
• EL COMITE D’EMPRESA DEL PERSONAL ADMINISTRATIU DE LA UAB, ESTUDIANTS I INVESTIGADORS HAN IMPEDIT LA REUNIO AMB EL CONSELL. CONNEXIO EN DIRECTE. DECLARACIONS D’ANNA RIPOLL, RECTORA UAB.

Comunicat dels CAU en relació a la convocatòria de 43 places de catedràtics.

Companys i companyes del PAS de la UAB,

En dates 2, 3, 10 i 23 de març de 2011, han aparegut al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletín Oficial del Estado les convocatòries oficials d’un total de 43 places de catedràtics a la Universitat Autònoma de Barcelona. La convocatòria d’aquestes places de catedràtics es va fer al llarg del mes de febrer de 2011, posteriorment a l’aprovació per part de la Generalitat de la seva instrucció respecte a les restriccions en matèria de personal.

Avui, el Consell de Govern vol aprovar unes mesures de “contenció de la despesa” que, entre d’altres coses, faciliten l’acomiadament de 2 companyes i aturen tots els compromisos establerts amb el PAS respecte a oposicions, concursos, trasllats, etc. “Casualment” en aquestes mesures no es contempla aturar la convocatòria d’aquestes 43 places.

Si es poden convocar aquesta quantitat de places de catedràtics que significaran una despesa afegida aproximada de més de 400.000 € pel pressupost d’aquest any, per què no es poden portar a terme les convocatòries ja compromeses amb el PAS que representen una despesa 6 o 7 vegades inferior?

No podem deixar passar aquesta injustícia.

Companys del PAS, avui 14 d’abril, a les 14 h, a la Plaça Cívica, anem a la concentració convocada per Junta i Comité, conjuntament amb d’altres organitzacions i col·lectius universitaris agrupats a la Plataforma contra el PRIM. Unim la nostra força amb la de tots els sectors de la comunitat universitària afectats, per ATURAR LES RETALLADES I LA SEVA APLICACIÓ DISCRIMINATÒRIA.

Col·lectius Assemblearis d’Universitat

La coartada

Els darrers dies, diferents mitjans de comunicació han donat per fet que la Generalitat retallarà 140 milions d’euros a les universitats catalanes, prop de 40 milions dels quals corresponen a la UAB.

Davant d’aquest fet, la Rectora no només desqualifica un grup de treballadors de la nostra universitat que protestaven sonorament contra un Consell de Govern que havia de ratificar uns acomiadaments, sinó que banalitza i amaga que, ben aviat, un cop ratificat el pla de contenció de la despesa que es vol aprovar, s’obrirà la porta a dràstiques reduccions en el Capítol I (massa salarial, o sigui retribucions de professorat) que afectaran molts departaments. En comptes de demanar el suport a la comunitat universitària per plantar cara a les reduccions que venen de la Generalitat i en comptes d’escoltar els qui han proposat en diferents instàncies democràtiques (com ara el Claustre) formes d’estalviar recursos i de generar ingressos que no afectin els treballadors, l’Equip de Govern ha començat per l’esglaó més feble. Ens deixarem fer? Pararem l’altra galta i direm, sí senyora?

Assistim com a simples espectadors a un guió massa conegut: un determinat ens públic, en aquest cas la nostra Universitat, ha d’afrontar tensions econòmiques creixents que condueixen a la necessitat de transformar-la per tal que pugui sobreviure i continuar sent referent “d’excel·lència”. La crisi econòmica esdevé la coartada perfecta per a aquests propòsits: no és la Rectora i el seu equip de govern o els polítics del nostre país – o d’on sigui– els que volen reduir serveis o acomiadar gent, és la maleïda crisi i la “mà negra” d’uns suposats especuladors; que tampoc interessa identificar, no fos cas que alguns d’ells resultessin massa propers.

Si no fem el que ens ordenen i assumim els sacrificis que ens demanen, ens adverteixen que tot anirà a pitjor. Però qui són els que ens ho diuen? Els mateixos que des de fa anys han estat copant totes les esferes de poder, els que han estat prenent decisions “pel nostre bé”. Els mateixos que, quan fa temps ja se sabia que les coses no anaven bé, preferien continuar amb els seus rituals de legitimació democràtica per la via de sotmetre a votació el que ja estava decidit. I alhora mantenien els seus privilegis, els seus sobresous, les seves prebendes. Tot com sempre: accés, per a la majoria, limitat i fragmentari a la informació de la situació real de la UAB i de l’entramat empresarial que alguns han muntat en benefici propi des de fa anys (fundacions, mestratges i cursos cogestionats amb empreses, spin-offs o el que sigui, inclosos tractes amb empreses vinculades amb el conglomerat militar). Mentrestant la crisi, la maleïda crisi, esdevé un tel que tot ho amaga i serveix com a excusa per defugir responsabilitats.

El passat 1 d’abril la Rectora ens va dir que “malgrat tot, tinc l’esperança que aquesta crisi ens servirà per a prioritzar els nostres objectius i per a aconseguir ser una organització més àgil i més cohesionada, amb la finalitat de servir el nostre país”.

Tanmateix, no hem d’oblidar que a la nostra universitat ens trobem davant d’unes condicions generades pels últims governs de la UAB, així com per la Generalitat i el govern Central, en promoure unes polítiques que han defugit el caràcter públic de les nostres activitats de docència i d’investigació, donant prioritat a activitats de lucre privat i de negocis amb corporacions empresarials. Quan algunes d’aquestes activitats deixen de ser rendibles per a la casta que se n’aprofita, es tanquen i, si hi ha pèrdues, es traspassen a càrrec dels pressupostos generals. La història de sempre: els beneficis a repartir entre uns pocs, les pèrdues a distribuir entre totes i tots. Novament la crisi, com la coartada que tot ho justifica i tot ho amaga.

Tampoc podem acceptar que les advertències que es feien en l’Informe 21/2008 (http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/21_08_ca.pdf de la Sindicatura de Comptes) sobre, entre d’altres, determinades pràctiques comptables i gestores caiguin en l’oblit. De fet, la Sindicatura de Comptes és la mateixa institució que en el seu moment va advertir dels fets del Palau de la Música (Millet i companyia) sense que inicialment ningú els fes cap cas. Cal que comencem a exigir responsabilitats a tots aquells i aquelles que han estat ocupant determinants càrrecs i que ara, en lloc d’assumir la seva part de responsabilitat, la volen diluir amb l’excusa de la crisi.

Prou de sacrificar-nos tots en benefici d’uns pocs: capgirem el guió i fem que siguin els que mai perden els que comencin a sacrificar-se, àdhuc la Rectora. Algunes de les nostres propostes les trobareu a http://webs2002.uab.es/secciocgt/Propostes.htm.

Secció Sindical de la CGT
Universitat Autònoma de Barcelona
http://webs2002.uab.es/secciocgt/

“*ELS TREBALLADORS PRENEN LA PARAULA AL CONSELL DE GOVERN*

Avui  12/4/11 l’assemblea de treballadors i treballadores del PAS han accedit a la sessió del consell de govern per manifestar el seu rebuig a l’aprovació de les “mesures provisionals d’ajornament de la despesa del pressupost 2011″. La rectora davant de la demanda insistent dels treballadors i treballadores ha suspès la sessió.

Ha quedat palès que l’acció unitària del PAS aconsegueix els seus resultats. La JPF i  el Comitè d’Empresa encoratgen a l’equip de govern a defensar els interessos de la Universitat Pública al costat dels seus treballadors ,la qual cosa fa imprescindible la negociació de qualsevol  mesura amb els representants d’aquests últims.

L’atac als serveis públics i els seus treballadors i treballadores és persistent, la nostra mobilització ha de ser continua, és per això que:  Dimecres a les 10h. els delegats de JPF i comitè ens concentrarem a les 9,45h. a l’aula magna de la facultat de ciències de la comunicació per manifestar la nostra postura davant els mitjans de comunicació que cobriran la xerrada del sr. Iñaki Gabilondo.

Dijous els sindicats han convocat diverses mobilitzacions en defensa dels serveis públics de qualitat i en defensa dels llocs de treball:

*Concentració a les 18h. a la plaça Sant Jaume*

Diferents col·lectius de la UAB (sindicats, òrgans de representació unitària, associacions estudiantils, etc.) han cregut oportú aprofitar aquest dia de mobilització per a convocar també a la comunitat universitària a concentrar-se contra les retallades previstes a la nostra universitat:
*Concentració a les 14h. a la plaça cívica*

La Junta de PAS funcionari i el Comitè d’empresa del PAS laboral recolzen aquestes dues convocatòries.

Us hi esperem!”

EL mateix dia es va fer públic el pla de retallades Convergent:

La Generalitat retallarà 144 milions a les universitats (ARA, 12/04/2011)

“El pressupost de la Universitat de Barcelona es reduirà en uns 45 milions d’euros mentre que la Universitat Autònoma de Barcelona estudia una retallada de prop de 40 milions, i la Universitat Politècnica de Catalunya de 37,5 milions.“

• Comunicat de la secció sindical UGT-UAB (12/04/2011)

• La resposta de la Rectora 13/04/2011

• La resposta de UGT

UGT PLANTA CARA!

Tota la comunitat ha rebut aquest matí una carta de la Rectora explicant la seva versió dels fets escaiguts ahir en la sessió del Consell de Govern.

UGT vol manifestar el seu rebuig davant les justificacions de la persona que, lluny de posicionar-se al costat de tots els treballadors de la entitat de la qual n’és la màxima responsable, tira pilotes fóra i pràcticament tracta de “gamberros” als prop de 200 treballadors que van voler una cosa tan senzilla com fer sentir la seva veu davant aquells que els volen tancar la boca.

Ahir no van entrar 200 treballadors “cridant” com si fossin una colla d’esbojarrats….van entrar “demanant” a veu alçada el “no als acomiadaments”….ahir els treballadors no demanaven gratuïtament la readmissió de dues treballadores que han acabat el seu contracte d’obra i servei, van demanar el “no acomiadament” de les mateixes donat que la seva relació contractual amb la UAB és de caràcter indefinit…ahir van passar moltes coses, i més encara que passaran, però tot i que cadascú té el seu punt de vista, la realitat només és una i és aquesta:

El Govern de la UAB i al seva Rectora, màxima autoritat responsable de la institució, hauria de posicionar-se AL COSTAT dels treballadors i treballadores que fan possible que la UAB sigui la entitat que és, una Universitat Pública de la qualitat i excel·lència que la Rectora no para de repetir i que des de UGT li volem recordar que no és fruit de la casualitat i de la seva propaganda sinó de l’esforç diari dels seus treballadors…

…O posicionar-se EN CONTRA d’aquest i “vendre’ls”, vendre els seus drets i les seves necessitats per tal de poder mantenir certes comoditats concentrades en un petit col·lectiu de persones: els “interins de luxe”, els qui venen a ocupar càrrecs durant 4 anys i desprès marxen…

Estem farts d’aquest color, de no dir les coses pel seu nom, d’haver d’aguantar tanta manipulació de la veritat…som dels qui pensem que el diàleg obre totes les portes….però quan ens volen prendre el pèl sabem dir PROU!

La Sra.Rectora finalitza el seu escrit convidant a treballar a tots plegats amb responsabilitat per cercar solucions, però…quan ens ha cridat a fer-ho? I com? Si quan els seus treballadors volen parlar  ella s’emporta “la cort” a fóra del Campus per no haver-los de sentir….

Sra. Rectora….pel bé comú, que és sempre el bé màxim a qualsevol comunitat, deixi de justificar les seves actuacions, reflexioni i posicioni’s DE DEBÒ AL SERVEI DE LA SEVA COMUNITAT, sentint la seva veu, defensant-la allà on calgui, davant la Generalitat o el Ministeri, davant tots els foros possibles….els treballadors de la UAB encara estaran aquí quan vostè ja no sigui Rectora….si és que no ens ensorra a tots abans amb aquesta poc encertada,  per no dir nefasta gestió.

UGT li demana encoratjadament que sigui valenta i lluiti del costat de la seva gent, que som nosaltres….

… faci com fa la UGT: PLANTI CARA!!!!!

Aída Pinazo
Secretària de la Secció Sindical d’UGT a la UAB

Tot i que molts i moltes van negar que un dels vectors fonamentals de la reforma universitària era la restricció del finançament públic a les universitats públiques, la realitat novament ens demostra tot el contrari. Per quart any consecutiu, la Generalitat incompleix els seus acords de finançament – cosa que no té absolutament res a veure amb la crisi i que ja es va produir abans de l’esclat de la bombolla immobiliària i financera…

Les set universitats públiques del Principat comptaven amb rebre 105 milions d’euros i en rebran… 42!! En paraules de l’Antoni Giró, Rector de la UPC, ” en enero de 2010 el Govern se comprometió a ingresar a todas las universidades un total de 60 millones restantes de la financiación de 2009, y 45 de la de 2010 –en lugar de los 135 millones comprometidos inicialmente–. (Font)

Amb l’afegit de què la Generalitat no només nega la retallada sinó que anuncia la reforma estructural del finançament.

Els trets generals de per on va la segona fase de la reforma universitària i finançament es poden consultar a l’informe que han fabricat ad-hoc i al “alimón”  la fundació presidida per la germana de l’Emilio Botin i la comissió de la Conferència de Rectors (CRUE).

Universitat a universitat la situació en titulars, retallades que posen en compromís els pressupostos per enguany:

• La UB rebrà 18 milions menys. (Article de El País) (ampliació)
• La UPC, 12 milions.
• La UPF, 7 milions

La UAB sembla que no té res a dir als diaris… i ja ha aplicat el seu pla d’ajustament…. a costa de la butxaca dels estudiants: introducció d’una taxa fantasma de 40 euros en concepte de “Campus Virtual” – és a dir, és com desglossar el pagament de l’ús d’una cadira a l’aula, donat que és imprescindible per al seguiment del curs, és  a dir, un servei essencial-.

Més informació sobre el Pla d’Ajust Econòmic de la UAB (PRIM) i el rebuig de la comunitat universitària (Plataforma contra el PRIM)

Més informació sobre la fallida econòmica de les universitats públiques

Malgrat que aquests fets han estat informats tant al Gerència com al Consell Social, no  han rebut cap resposta formal i cap aportació o justiticació documental d’un canvi que  vulnera els procediments legals interns de la institució pública així com la Relació de Llocs de Treball.

Els sindicats -mitjantçant la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa- anuncien una reclamació formal a la Sindicatura de Comptes.

Aquest “pressupostari” és simultani a  un context de tenses relacions entre Gerència i els treballadors de la UAB i contrasta amb l’èmfasi amb el que Santiago Guerrero va cridar a la “responsabilitat” en temps de crisi “Dirigir en tiempos ansiolíticos” , i el que és més greu Díes abans, el PAS de la UAB també es va tancar al despatx del Gerent pel cobrament d’un míser complement de 300 €.  El pressupost de la UAB enguany, a més a més, tenia com a complement el anomenat PRIM, un conjunt de mesures anticrisi que contemplen el cobrament del transport intern de la UAB, de les places de pàrquing, retallada dels beneficis de menjador, … El PRIM compta des de fa un temps  amb una Plataforma d’estudiants, sindicats i treballadors dels serveis externalitzats de la UAB contra les retallades i l’autoritarisme a la UAB: Plataforma Contra el Prim

Caldria fer comptes com de car li sortira en termes ecoonómics i de conflictivitat al campus aquesta mena de “gestors”. I si és suficient anar a Sindicatura quan és un òrgan sense capacitat d’intervenció efectiva. I si, efectivament és un “error” o un altre cosa.

• Carta dirigida a Gerència
• Carta dirigida al Consell Social

Aquí es pot signar contra la seva expulsió.

http://tribunadeljurista.foroes.net/cuartel-de-espartaco-f1/la-universidad-me-expulsa-durante-un-ano-por-mis-criticas-a-sus-miserias-t1140.htm#31161

“Documento para la reflexión sobre la mejora de las políticas de financiación de las universidades y para promover la excelencia académica e incrementar el impacto socioeconómico del Sistema Universitario Español  (SUE)”

L’informe ha estat elaborat per la “Comissió Mixta de Finançament Universitària”, una comissió integrada pels membres de la Conferència General de Política Universitària, membres del Consell d’Universitats, experts de la Conferencia de Rectors i d’altres convidats.

Tanmateix, l’informe previ i inspirador, és un producte dels membres del FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) que, curiosament, és patrocinada per grans bancs i empreses com Abengoa, Iberdrola o Repsol (http://www.fedea.es/002_AcercaDe_MiembrosConsejo.asp).

Sense pretensió d’exhaustivitat només destaquem diversos aspectes:

• Segons aquests experts, “hi ha un excés de professorat” i per tal d’afavorir la reducció del nombre d’estudiants per professorat, que consideren sera producte de la “evolució natural”,  plantejen diversos incentius:

“para la reducción equilibrada y evolutiva de los tamaños medios de grupo, se ha de proceder de la reducción de los créditos impartidos que se derive de una  menor presencialidad docente de los planes de estudio, una menor oferta de las titulaciones con baja demanda y una mayor racionalidad evitando duplicidades”,   i afegeixen que les universitats haurien de “flexibilizar la asignación de asignaturas a las ramas de conocimiento, ofrecer planes de jubilación anticipados, planes de empleo, movilidad de profesorado dentro de la CCAA…” (pàg. 12). A les pàgines 20 i 25 fan explícit aquest “superávit” de professors.

algú s’enrecorda de la renovació pedagògica?

Algú s’enrecorda del frau dels crèdits ECTS que et fan pagar per estudiar pel teu compte?

com es reassigna un antropòleg? i un doctor en Filologia Catalana?

• Les taxes pujaran progressivament fins arribar al 2015 a una situació de lliure establiment de les tarifes universitàries, primer per que l’estudiantat pagui fins al 15% del cost real de la matrícula cap a l’horitzó del 2015 on cada centre universitari fixi com vulgui els preus de matriculacions (amb la crisi, durant uns anys miraran de no fer gaire soroll aquets tema per antiestètic).  Projecten que les segones matriculacions paguin el 50% del seu cost real (ara per ara la matrícula és un 10% del cost real); i a la tercera matriculació, el 100% del seu cost real!! (pàg. 35-36)

Fem comptes, amb l’actual Decret de Preus de la Generalitat(veure en taules aqui, a la dreta):

• El primer curs d’un Grau té 240 crèdits ECTS i cadascú costa 19.45€ .Ara mateix per a estudis de biociències (per exemple), el curs sencer costa: 1167 €. Si es pagués el 15% del seu cost real (el que sufraguem mitjantçant els impostos sobre la renda) com pretenen fer en una primera fase de pujada de taxes: 1750€.

• Un crèdit ECTS de Biologia costa 19.45€ en primera matriculació. Es supossa que representa el 10% del cost real.

Una assignatura mitja: 6 ECTS.

Cost primera matriculació (10% del cost real) : 116.7€

Cost segona matriculació (50% del cost real): 585.5€

Cost tercera matriculació (100% del cost real): 1167 €

És a dir, una matèria pendent de primer en segona matriculació costa el mateix que el curs sencer. I a la tercera vegada, justament el mateix. Qui es pot permetre aixó?

Cal relacionar aquests anuncis amb mesures preses a la Universitat de Sevilla que obliga a la matriculació de tots els crèdits pendents de cursos anteriors per poder continuar estudiant i accedir a matéries de curs superior (siguin o no necessàries per al seu aprofitament), o l’establiment de règims de permanència a la Universitat d’Alcalà de Henares o a la de Saragossa de sis-set anys per treure’s un títol. Els estudiants d’enginyeria ho tenen especialment fotut: un altre cop seran títols per a superdotats o per a nens de casa bona.

• I de beques? El document planteja la igualtat de condicions d’obtenció d’una beca pública per estudiar a qualsevol universitat, pública, privada o de l’Esglèsia; estableix tres tipus de beques (introdueix la “beca salari” per a una minoria) , però que van acompanyades de la pujada que hem parlat abans, converteixen efectivament l’ensenyament en un negoci i no en un dret social.

Algú vol condicionar la seva operació a la seguretat social a una beca? ¿no es liquiden els impostos ja en funció del nivell de renda? Quina és la finalitat d’aquesta mesura?

La que ja van denunciar les mobilitzacions del curs passat: igualar a nivell de preus i subvencions públiques –beques, entre d’altres inversions- les universitats públiques i privades, que tothom sap que són més cares i que sovint són rebutjades pels estudiants precisament perque per estudiar a la pública –fins fa poc- tenia beca i per a anar a la privada, no.  Per cert, el mateix document explicita que només un 20% de l’estudiantat rep una beca -incloent-hi les beques únicament de transport o per a material escolar.

Miembros del PAS se encierran en la UB en demanda de un complemento salarial (ABC, 11/02/2010)

Podeu veure més fotografíes i el vídeo de BTV al dossier de premsa fet pels treballadors. Diverses reaccions.

Díes abans, el PAS de la UAB també es va tancar al despatx del Gerent per idéntics motius. Més informació del rerafons de la qüestió. No es tracta d’una situació específica ni especial, ni de la UB, ni de la UAB, ni de la UPC, ni tan sols del Principat. Perquè aquestes lluites no es coordinen?

“Quien se haya parado a pensar en el vertiginoso trajín que ha mecido a la Universidad española en las últimos meses, se dará cuenta de la notable transformación que se está cocinando en la educación superior española. La elección de cinco campus de excelencia internacional, una propuesta de aumento de las tasas y de las becas, la preparación de un ránking nacional de universidades… Y ahora, la introducción de un modelo de gestión empresarial que reparte el poder entre los rectores y personalidades sociales, preferentemente del mundo de la empresa. Por mucho menos se echaron a la calle y montaron un cristo los anti bolonia, pero esta vez el vértigo va acompañado de silencio. La época de exámenes es lo que tiene. Un golpe perfecto.”El Mundo 10/02/2010

El Mundo es feia ressó fa uns díes dels documents “interns” que estudien al sí de la Comissió Mixta per al Finançament creada pel Ministeri i al sí de la Conferencia de Rectores (CRUE). Aquests documents tenen com a missió l’aprofundiment en els aspectes claus de la Estratègia Universitat 2015:  són les eines definitives per a la conversió de les universitats públiques en espais de negoci sense problemes derivats de la ja no de la democràcia sino de la pseudodemocràcia estamental universitaria,  per tal de fer del sistema universitari un lliure mercat de titulacions a preu de mercat.

Els estudiants ja van veure el que anunciava la Declaració de Montanya , :

“la declaració de Montanyà i l’encara pendent modificació de la LUC expressen sense embuts aquesta nova línia: governs d’òrgans reduïts o unipersonals, nomenaments a dit dels càrrecs, i participació cada cop més activa de persones alienes a la universitat, a la pràctica, del món empresarial. Perquè les empreses i els bancs no interfereixen només en les preses de decisions.” Manifest 3 de Desembre

El Mundo parla clar i net sobre la voluntat (recomanem la lectura del document sencer)

“En él se propone implantar «una estructura de gobierno inspirada en el modelo USA, en el que el rector es designado y removido por una Junta de Gobierno (‘Board’) en la que tienen especial influencia los miembros externos a la Universidad», aunque «actualizada y redimensionada de acuerdo con la realidad esp añola».

[...]  la idea es otorgar a los consejos sociales la función de designar al rector, diseñar junto a él las líneas estratégicas para el futuro de la institución, velar por su cumplimiento y destituirle si los resultados de su gestión no son los esperados. Es decir, el mandato no tendría límite temporal, sino que dependería de su eficacia.

Pero además de esos nuevos cometidos, los consejos sociales cambiarían en cuanto a su composición. Sus miembros pasarían a ser designados por el Claustro, mayoritariamente entre personalidades del mundo de la empresa, la cultura… O lo que es lo mismo, ajenas a la institución.”

Font:  El rector y una ‘comisión de sabios’externa tendrán todo el poder en la Universidad (El Mundo, 10/02/2010)

Així com de la tàctica: “En el documento se introducen muchas precisiones y salvedades sobre su horizonte de implantación. Se habla de que debería hacerse de forma consensuada, adaptada a la realidad española y progresiva. Dado que ello exigiría modificar la Lomlou, se propone trabajar con experiencias pilotos e introducir esta nueva cultura con códigos de buen gobierno.”

Un bon anàlisi: “Se está gestando una profunda reforma antidemocrática de la universidad” a la Red Ires

Més reaccions:

• Comunicat de la UGT
• El rector de la Universidat de Vigo, dona support a la proposta “La universidad quiere jubilar las urnas”