//
Uncategorized

ANEM PER FEINA: LA REFORMA DELS PLANS D’ESTUDI

La reforma del plans d’estudi a la UAB (I)

Des de la emissió del Reial Decret de Graus hi ha molta pressa en aplicar Bolonya.

A més de la mobilització, tenim l’aprovació a Juntes de Facultat dels Plans d’Estudi.

El Vicerectorat d’Estudiants necessita desesperadament estudiants per legitimar aquest plans d’estudi i en la seva cerca de la participació estudiantil (veure Fets 4 de Març) ofereix fins i tot crèdits de lliure elecció. Hi ha perill de que gent amb bones intencions i sense vinculació a les Assemblees (òrgan legítim de representació estudiantil) sigui utilitzada.

Contra la manipulació, informació.

aula.gif

L’aplicació del Procés de Bolonya a cada titulació té un marc normatiu comú:

La LOU del 2001 (amb modificacions parcials al 2007)

El Reial Decret de Graus d’octubre de 2007.

Els Llibres Blans de l’ANECA


L’esperit que dòna sentit a tota la reforma és l’obertura de mercat o la liberalització del mercat del serveis educatius, pel que fa a la universitat: serveis educatius superiors. Això es recull a l’Acord General de Comerç i Serveis (AGCS).


Des d’aquesta òptica, el mercat de serveis educatius superiors és “poc eficient” donat el fet que les universitats públiques tenen una quota de mercat preferent o un quasi monopoli en comparació a les universitats privades.


Això be donat per la consideració d’un dret social /servei públic. Això comporta:

· Finançament públic

· Beques segons nivell de renda

· Matrícules a preu assequible (malgrat que haurien de ser gratuïtes)


Des de l’Informe Bricall, es fa un seguit de recomanacions per “millorar” les deficiències de la universitat (que n’hi ha un munt) però en el sentit de mercantilitzar, és a dir, tractar com a una mercaderia, la provisió i l’accés a estudis superiors:

Reducció del finançament públic (donat que distorsiona la igualtat de condicions per competir de les universitats privades)

  • Congelació i restricció de les beques segons nivell de renda (igualment, supossa desviar estudiants-clients a la pública)
  • Fer que els preus de la pública (matrícula i taxes) s’apropin al seu cost real, tal com es suposa que fan les universitats privades. Aixó està escrit a l’article 81 de la LOU (Annex 1- a l’apartat II d’aquest document).


Els plans d’estudi han de ser aprovats tan aviat com sigui, des de el punt de vista de la institució, donat que els terminis condicionen la collita de subvencions (i amb 22 milions d’euros de dèficit que té la UAB, poca broma).


A diverses persones els hi pot semblar que participar en el disseny del Pla d’Estudis és una magnífica oportunitat per canviar el que no mola de la situació actual.

Tanmateix, aquest canvis han d’ajustar-se al marc legal vigent, és a dir, a les directrius de la LOU, el Reial Decret i els Llibres Blancs de cada titulació.


A grans trets:


-L’augment de “competències transversals” i la restricció a dos anys d’especialització dins del grau (en lloc de quatre o tres i mig, que era el que passava fins ara a la majoria de les titulacions) provoca per força el trasbalsament de continguts de veritat als postgraus

Què te de dolent substituir els segons cicles per postgraus?

Per accedir a un postgrau s’ha d’assolir un perfil i els mateixos cervells de la reforma, es calcula la reducció del nombre d’estudiants que podran accedir-hi. [veure recull de premsa]

De fet, per obtenir menció de qualitat, un dels indicadors es el nombre reduït d’estudiants.

El preu serà públic. Això l’únic que vol dir és que serà un preu publicat al BOE o al DOGC. No vol dir ni popular ni assequible.

El seu preu, malgrat que ara pugui semblar “tirat”, es preveu que puji i de fet, es promou la seva pujada [veure informació comissió d’Economia UAB]

Els postgraus no tenen beques segons nivell de renda, sinó en funció de l’expedient acadèmic, … tenen el mateix tractament que ara els doctorats i màsters de tota la vida: no són concebuts com a necessaris, sinó un extra al qual no més hi ha d’accedir uns quants escollits.

El que sí que promouen són els crèdits.

 

a) La rebaixa de continguts la podeu comprovar mirant el llibre Blanc de la vostra titulació.

Tots els Llibres Blancs

http://www.aneca.es/activin/activin_conver_LLBB.asp

b) PREU DE LA MATRICULA DE GRAUS I POSTGRAUS

Art. 81.3. ap. b. de la LOU de 2001:

“Artículo 81. Programación y presupuesto.
3. El presupuesto de las Universidades contendrá en su estado de ingresos:

a) Las transferencias para gastos corrientes y de capital fijadas, anualmente, por las Comunidades Autónomas.

b) Los ingresos por los precios públicos por servicios académicos y demás derechos que legalmente se establezcan.

En el caso de estudios conducentes a la obtención de títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional, los precios públicos y derechos los fijará la Comunidad Autónoma, dentro de los límites que establezca el Consejo de Coordinación Universitaria que estarán relacionados con los costes de prestación del servicio

Éste artículo sigue vigente de forma íntegra en la LEY ORGÁNICA 4/2007, de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21de diciembre, de Universidades, excepto lo referente al “Consejo de Coordenación Universitaria”, que según lo establecido por la Disposición Adicional Quinta Referencias se verá sustituida por la “Conferencia General de Política Universitaria”.

c) Política de taxes i preus públics UAB: Comissió d’Economia del Consell de Govern UAB 31.10.2007


1. La Generalitat ha transferit 11 milions d’euros menys del que s’havia compromès a la UAB per l’any 2008.

2. Ja el pressupost de l’any 2007 va ser deficitari (4.6 milions €) i hi ha comprimís amb el Consell Social d’assolir equilibri pressupuestari pel 2008: és impossible.

3. Més del 60% del pressupost es destina a despeses de personal, i els diners de la Generalitat no el cobreixen: “així el 2003 cobria el 87,5% i en el pressupost de 2006 la cobertura es va situar en el 91,2%.”.

4. Així, entre 1999 i 2006 s’ha acumulat un dèficit de 22.3 milions d’euros.

5. Davant aquesta situació, les propostes d’actuació de la Comissió d’Economia són:

S’exigirà a la Generalitat el compliment dels compromisos adquirits.

“Cal fer l’esforç d’aconseguir més finançament del sector privat.”

Els ingressos de matrícula “és l’única via de possible increment dels ingressos”. I hi afegeixen:

“En aquest sentit, hi ha un possible increment en el preu dels crèdits dels màsters”.

« Una altra possibilitat és l’increment dels preus públics en el grau i el postgrau als estudiants estrangers no comunitaris i no residents, tal com permet el Decret de Taxes i Preus Públics de la Generalitat de Catalunya”.

Per aprovar els Plans d’Estudi a la UAB, hi ha tot un procés. Aquest procés comença a les Facultats, cada una amb el seu modus operandi.

Cada facultat de la UAB té el seu propi reglament.

Cal que cada assemblea de facultat imprimeixi i es llegeixi el seu reglement, ja que hi ha un article que regula com s’han de fer els Plans d’Estudi d’aquella facultat.

Cada facultat té una JUNTA DE FACULTAT. La junta és l’òrgan on es reuneix la comunitat de la facultat. Dins d’ella hi ha estudiants, els representants dels diferents departaments, l’equip del deganat, PAS, etc… (Aquesta informació és molt fàcil de trobar. Cada pàgina web de la facultat la facilita).

Des de la JUNTA de cada facultat s’han creat les comissionS de treball per elaborar el PLA D’ESTUDI.

 

Qui forma part d’aquestes COMISSIONS?

Hi ha els departaments de la llicenciatura/es corresponents, membres del govern de la Facultat, estudiants, entre d’altres…

Aquesta informació ve descrita amb la resolució que han fet les diferents JUNTES de facultat. És a dir hi ha d’haver una acta de la junta on diu quan s va aprovar el Pla d’estudis i el nombre de persones que formarà part d’ella, etc. Més tard s’han d’haver publicat els noms de les persones que estan dins de cada una de les comissions.

La informació és pública, així que sinó sabeu on està, o no està publicada s’ha d’exigir.

(Parlem de comissions, o comissió, en singular i plural, perquè no hi ha un norma que reguli si ha de ser una o més, així doncs cada facultat ha decidit fer-ho com més li convé).

Un cop formades les Comissions, amb tots els seus membres, aquestes comencen a treballar. Les reunions quasi bé són setmanals. Això que cada assemblea intenti esbrinar com ho estan fent a la seva facultat. A les comissions hi pot formar part qualsevol estudiant, no necessàriament ha de ser juntari.fatfreddycat.jpg

Perquè serveixen aquestes comissions? Quin paper tenen?

Les comissions són l’espai on es negociarà tot, però no són la instància decisòria. Un cop passats aquests dos mesos de negociacions. Hi haurà una junta de facultat (o més d’una, depen dels problemes sorgits que hi pugui haver) per aprovar el PLA. Un cop surt de la facultat, ha d’anar cap Al Consell de Govern (abans però els d’oficina qualitat i tal també hi faran un cop d’ull…bé hi ha diferents esglaons per on passarà el Pla un cop surt de la Facultat i arribi al Consell de Govern. Podeu veure el calendari a sota d’aquest text. O sinó a la pàgina web de l’OPQ es pot també trobar)

Bé, aqueta és una petita explicació, simplificada (Respecte l’elaboració dels plans dins de les facultats).

LES JUNTES DE FACULTAT

Cada Junta de Facultat dins del seu reglament ve especificat quan han de ser les eleccions, com han de ser, qui pot i qui no formar part, el sistema de representació, com han de ser les candidatures (individuals o no). Que no us enganyin, com van intentar-ho l’any passat a Comunicació o enguany a Traducció, cal llegir bé el reglament i veure com fan el procés electoral, hi ha un reglament General de sistema electoral de la UAB, que està per sobre de les de facultat, així que si es salten algun mínim, es pot impugnar les eleccions.

Possiblement hi hagi facultats amb juntes irregulars, perquè no s’hagin convocat eleccions, o no s’hagi fet de manera pública, o els que posen noms d’estudiants iguals any rere any, etc…d’històries d’aquestes n’hi ha moltes.

 

Què significa impugnar una Junta de Facultat?

Significa obligar-los tornar a començar de nou el procés electoral. I això ens és molt favorable, perquè vol dir que la JUNTA trigarà més temps a formar-se. I per tan més tard trigarà en aprovar -se el PLA D’ESTUDIS.

Pel que tenim entès a Lletres, Comunicació i crec que també a Polítiques i Sociologia, ja han començat el procés ELECTORAL. S’han de tenir ràpidament els calendaris electorals. I fer un seguiment amb lupa. No s’han de saltar ni un dia del que hi diu. Al igual que nosaltres s’ha de mirar i reunir la gent suficient perquè entrin a ocupar els llocs dels estudiants.

Cadires Buides?

La Política actual dels estudiants és fer un buit. Però no la caguem. Som decisoris en la votació a les JUNTES. “Tenim molta representativitat”. Els equips dels deganats, departaments, professors, estan que es maten entre ells i a diferencia del estudiants no estan en bloc contra els PLANS D’ESTUDI. És a dir, si no hi anem a votar que NO, deixarem que negociïn entre ells.

Perquè convoquen eleccions tantes facultats de COP?

Perquè són tan ruins i ara els surt la malícia i mafiositat que a vegades intenten amagar. La gent que està treballant ara en les comissions, a l’hora que està en molts casos també a la JUNTA (no es necessàriament així poden ser persones que no estigui a la JUNTA), però al realitat és gent que si que hi és. Doncs els espavilats, s’ho han manegat, perquè convocant eleccions, el que passa és que un cop elaborat el PLA dins la facultat coincideix que cap al Maig (per calendari electoral) resulta que s’hauran format les noves JUNTES, que possiblement hi haurà gent que no ha seguit el procés d’elaboració dels Plans d’Estudi.

I d’altra banda, moltes facultats convoquen eleccions perquè els toca renovar govern, simplement.

Si les assemblees no entren a les Juntes, doncs possiblement un any més les JUNTES hi acabin entren en ocasions estudiants que son senyalats directament pels deganats o estudiants que bé amb la bona intenció del món entren allà pels 2 a 9 crèdits de lliure elecció que els falta per completar l’expedient.

manipulacion_informativa.gif

 

Un altre cosa és la pressa que té la UAB per elaborar els PLANS d’estudis ja!!

La resposta a per què tanta pressa té una lògica molt simple:

 

UDG

UDL

Tarragona

UAB

2008

2009

UAB: algunes titulacions

Humaitats, Física, Mates, FTI (si s’aprova)

subvencions

UAB

UB

UPF

UPC

2009

2010

Totes les titulacions

subvencions

Les que resten

2010

2011

Totes les titulacions

A la cua de les subvencions

 

Us haureu fixat, que el més important és la paraula subvencions, és per l’únic que tenen pressa a elaborar Plans ràpidament a la UAB.


Al CAPÏTOL II hi haurà desenvolupat més i formació respecte
La reforma del plans d’estudi a la UAB. I EL TEMA DELS GRAUS:

GRAUS A LA UAB

1r: Genèric: 60 crèdits

2n/3r: Específic: 120 crèdits. Títol Propi UAB (no serveix de res a un altre país, ni universitat)

4t: Varis: 60 crèdits. UAB crearà la possibilitat de viatjar i anar a acabar a un altre lloc.


A l’Estat espanyol s’aplicarà 4+1, mentre que a la resta d`Europa 3+2.

DADES I NOTÍCIES INTERESSANTS

 

  • La despesa pública en educació superior als països de l’OCDE ha passat de representar el 81,2% de la despesa total en educació a l’any 1995 a representar-ne el 76,2% l’any 2003 (OECD, 2006}. I tot apunta a que aquesta tendència seguirà evolucionant a la baixa.
  • En els darrers anys ha augmentat marcadament el finançament privat de l’educació superior —el qual en gran mesura recau sobre els estudiants. Concretament, entre els anys 1995 i 2001 la despesa privada en Ensenyament Superior ha augmentat 13,6 punts en els països de l’OCDE. (OCDE, 2003)

EL QUE DIU LA EUROPEAN ROUND TABLE

El lobbie empresarial European Round Table (ERT)- integrada per les 45 transnacionals europees més grans, té 11 grups de treball inclòs un d’educació- manifesta en el seu informe “Education et compétence en Europe” (1989):

“ Es considera a l’educació i la formació com a inversions estratègiques vitals per al èxit futur de l’empreasa (…) el desenvolupament tècnic i industrial de les empreses europees exigeix clarament una renovació accelerada dels sistemes d’ensenyament i els seus programes (…) [ La ERT lamenta] que la indústria només tingui una escasa influència sobre els programes ensenyats, que els ensenyats tinguin una comprensió insuficient de l’entorn econòmic dels negocis i de la noció de benefici”.

ENSENYAR SEGONS LES NECESSITATS DEL SISTEMA PRODUCTIU

El Correo de la UNESCO DE (Novembre, 2000) va publicar els resultats d’una enquesta realitzada sobre les necessitats del texit productiu a pincipis dels 90. Aquesta delatava un fet sorprenent en l’era de les noves tecnologies, i en el consens hegemònic que l’alta qualificació és un valor afegit pel teixit productiu dels Estats:

“Els empresaris esperen que les escoles inculquin sobretot certes nocions elementals de matemàtiques i ciències (….) i hàbits de treball com la puntualitat, l’autodisciplina i la consciència professional”.

En el mateix sentit, l’informe de l’OCDE de 1998informe sobre polítiques educatives” expossa

que les assignatures que s’imparteixen comencen a ser jutjades com a menys importants que

els mètodes d’aprenentatge encara que aquests estiguin buits de contingut:

“És més important fixar objectius de formació de caràcter general que apendre assignatures concretes. En el món del treball existeix tot un ventall de competències bàsiques, qualitats relacionals aptituds lingüístiques, creativitat, capacitat de treball en equip [el treball en equip per exemple és una de les assignatures bàsiques en qualsevol estudi de grau, que apareixen en els Llibres blancs de les corresponents titolacions],i de resoldre problemes, un coneixement de tecnologies noves, que avui són imprescindibles per tindre un lloc de treball i adaptar-se ràpidament a l’evolució de les exigències de la vida professional”.

EL LABORATORI SUÏS: MODEL D’ENSENYAMENT LIBERALITZAT

Alessandro Pelizziari, membre d’ATTAC-Suïssa, describia el que seria el futur de l’ensenyament, en un entorn de completa liberalització segons les regles fixades a l’OMC. Un perfecte simulacre a petita escala d’aquesta situació és el cantó de Zürich on s’apliquen unes polítiques de capitalisme salvatge sense trampa ni cartró segons les lleis del mercat

més dures.

Segons els informes de PISA patrocinats per l’OCDE en base als paràmetres que agraden als empresaris és a dir aquells principis bàsics que aplica l’escola primària obligatòria per assegurar la reproducció de la mà d’obra dins de la indústria: -Llengua -Matemàtiques –Lectura.

Aquest informe explica 4/5 parts dels joves ginebrins són analfabets funcionals, i no està allunyat de la raó més si tenim en compte les polítiques aplicades al cantó de Zürich, curiosament cantó a la capital del qual, Ginebra, te la seu l’OMC. Al cantó zuriquès s’ha implantat l’anomenada New Public Manegement, que no és una altra cosa que traslladar

les tècniques de la gestió privada a l’àmbit del sector públic, són les anomenades reformes WIF. 30 projectes sobre la taula de les autoritats del cantó volen convertir l’escola pública zuriquesa en una empresa, abans de l’any 2012.

L’element clau és el subfinançament, d’això s’ha encarregat Eric Honegger, responsable de portar a Zurich aquest tipus de política en el període de 1990-98 s’ha retallat el 4% de despeses de funcionament del professorat, així com durant el període 1992-96 s’ha congelat el salari al professorat.

La despesa en ensenyament s’ha retallat un 25% i es vol retallar un 15% o un 30% més. L’escola primària s’ha retallat un 10% més per alumne des de el 1992, 15% per alumne menys a secundària i a la universitat arriba al 23%.

Honegger troba que la integració de Suïssa en l’Espai Europeu d’Ensenyament superior pot beneficiar les seves polítiques a causa de les característiques dels plans d’ensenyament clarament orientats cap a la indústria.

Font: Revista “A l’Encontre” juny del 2002. Lausana


L’ALTRA CARA DEL MODEL AMERICÀ

Les desigualtats del sistema socioeconòmic es traslladen d’una manera evident al món de

l’escola i les empreses de servei educatiu en són conscients així a EEUU, on el 72% dels pares

que tenen uns ingressos superiors al 50.000 dòlars l’any porten els seus fills a l’escola privada.

La diferència salarial mitjana entre un titolat a una High School (centre públic) i un College

(privat) és va eixamplar d’un 50% el 1980 a un 111% el 1998..

Font: Nico Hirtt “Los tres ejes de la mercantilización escolar”.

FINANÇAMENT COMPETITIU: INTRODUCCIÓ DE MECANISMOS DE MERCAT A L’UNIVERSITAT

Declaració de Praga al (2001), el Document marc del Ministerio de Educación y Ciencia del març del 2003 afirma:

“El desarrollo efectivo de las enseñanzas de estos programas de Postgrado conducentes a la obtención de títulos oficiales, serán sometidos a la evaluación de la Agencia Nacional de la Evaluación de la Calidad y Acreditación, de acuerdo con lo previsto en el artículo 35 de la Ley Orgáncia de Universidades”

Des de principis dels 90 a l’Estat espanyol i francès s’han implantat les Agencies de qualitat,

així a l’Estat francès existeix l’IPRES i a l’Estat espanyol l’ANECA i al Principat l’Agència de

Qualitat Universitaria que supervisarà la introducció de l’EEES.

El 1993 Sylvia Ann Hewlett ,economista nord-americana, va publicar un informe per a la

UNICEF esmentava que la degradació del nivell de coneixements dels alumnes, a tots els

nivells educatius, sobretot en els models educatius anglosaxons era per culpa de la instauració

de models de finançament competitius dins del món de l’ensenyament, la supressió de les

mesures de cohesió social i redistribució de la riquesa dins de les societats britànica i nordamericana, i per l’excessiva obertura als mercats privats de les estructures educatives a

Anglaterra i sobretot a Estats Units. Les Agencies de Qualitat van lligades a criteris de finaçament competititius déficit de finançament i rànquings d’universitats.

LA DISCULPA DE LA NEJM

A febrer de 2000, la New England Journal of Medicine va oferir disculpes públiques per la davallada dels estàndards de qualitat soferta en els darrers anys. La disculpa fou desencadenada perquè es va calcular que la meitat dels 40 articles publicats des de 1997 en els que es valoraven medicaments havien estat escrits per investigadors amb vincles comercials amb les farmacèutiques que produïen els productes avaluats (Evans 2001 p.107). Evans, G.R. (2001) ‘The Integrity of UK Academic Research under Commercial Threat’ Science as Culture 10 (1): 97-111.

ENDESA I LA UPC

Relata el ex-rector de la UPC, Josep Ferrer que sent ell rector d’aquesta universitat, Endesa va proposar a la Politècnica el finançament d’un centre de investigació d’energíes d’alt nivell. A canvi d’aquesta generosa transferència de recursos, l’empresa demanava el dret a emetre un informe anual sobre qüestions energètiques fet per l’empresa però signat per l’UPC.

La universitat es va negar, però la oferta, en un context de creixent dèficit per manca de diners públics, de pressió als Consells Socials per l’equilibri pressupostari i del sistema de finançament competitu establert a la LOU vàren ser elements poc propiciadors de la autonomia investigadora d’aquesta universitat per rebutgar l’oferta.

[Explicat davant més de 100 persones per Josep Ferrer el passat 27 de Febrer a l’acte públic de la PMDUP a l’Aula Magna de la Facultat de Física i Química de la UB]

“Licenciados cada vez más baratos. Un estudio destapa la caída de los salarios que cobran los titulados universitarios.

La Universidad forma mano de obra cada vez más barata. Los titulados universitarios, sean ingenieros, maestros, economistas o educadores sociales, cobran cada año que pasa salarios más bajos y firman un mayor número de contratos temporales”. EL PAÍS 11/02/2008

“Manuel Azpilicueta, president del Circulo de empresarios, va proposar al nou govern que sortis de les eleccions del 14 de març que acabes amb la gratuïtat de l’educació i la sanitat, manteniment únicament el cost zero per les rendes més

baixes”

El País 21/01/2004

LA CULTURA DE PAU ARRIVA MANU MILITARI A LA UNIVERSITAT

“El Ejército entra en la universidad. La nueva Ley de Carrera Militar crea un vinculo entre las Universidades y las Academias Militares para ofrecer estudios militares con rango universitario y desarrollar programas de interés para las Fuerzas Armadas. “

PERIÓDICO DIAGONAL (13-16Diciembre, 2007)

[…] se desarrollarán líneas de investigación consideradas de interés en el ámbito de las Fuerzas Armadas, la Seguridad y la defensa, colaborando con otras entidades y organismos públicos de enseñanza e investigación” (cita de la Ley)

Pero esta ley da pie a la intrusión de las instituciones militares en el sistema universitario, ya que la creación del sistema de centros universitarios de la defensa se llevarà a cabo adscribiendo las academias militares a distintas universidades que “impartirán la enseñanza de formación militar, encuadrarán a los alumnosy dirigirán y gestionarán su régimen de vida”

Una ley que llega en pleno proceso de aplicación del Espacio Europeo de Educación Superior, por el que las universidades tendrán que buscar mayor inversión externa y en la que el Ejército seguro que será un buen mecenas.

DECLARACIONS DEL CONSELLER D’UNIVERSITATS, SENOYR HUGUET

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va avançar ahir que el Govern preveu aquest mateix any reformar la llei d’universitats de Catalunya. 20.02.08. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA,

[…] “reforçar l’autoritat acadèmica dels rectorats i incrementar, alhora, l’autoritat real dels Consells Socials en la gestió econòmica de les universitats”.

El conseller ha anunciat l’obertura d’una línia d’incentius en recerca per empreses que faciliti la incorporació de doctorands i investigadors. “Tenim talent i l’hem d’incorporar a les nostres universitats i empreses públiques i privades perquè comencin a captar excel·lència”.

El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha reclamat avui a les universitats catalanes “més coratge per obrir-se a l’exterior i participar en projectes internacionals de primer nivell”

Font: El Periódico de Catalunya i web del Comissionat per a Universitats i Recerca (Nota de premsa emesa pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa)

 

 

Més informació

https://especialbolonya.wordpress.com/about/

Textos oficials i d’anàlisi.

Dossier de la PMDUP:

https://especialbolonya.files.wordpress.com/2008/02/comissio-discurs-dossier-eees-definitiu.doc


11 dubtes fonamentals sobre Bolonya

https://especialbolonya.files.wordpress.com/2008/02/les-11-preguntes-clau.pdf

Anuncis

Debats

Trackbacks/Pingbacks

  1. Retroenllaç: SEMINARI FORMATIU: QUÈ PASSA AMB ELS PLANS D’ESTUDI? « Especial Bolonya - 4 Abril 2008

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 149,157 visites
Març 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers