//

Archive for

La Generalitat puja un 45.89% el preu del crèdit del Grau de Medicina

[Nota de premsa enviada a Especial Bolonya per Miguel Fedez- Expòsito]

Tras investigar un poco he llegado al conocimiento que la Generalitat de Catalunya, a través de su Conseller Huguet (ERC) de Universidades ha incrementado el precio por crédito de los nuevos estudios de Grado en Medicina un 45.89%, cuando el Decreto del Gobierno central indicaba en principio que el máximo era 8.2% para este año y excepcionalmente un 30% (que ninguna otra comunidad ha aplicado). Para más inri, el periodo de matriculación dera del 21 al 25 de Julio, y a fecha de hoy [27 Julio] Catalunya no ha publicado el “decreto de precios publicos” para el curso 2008/2009.

Las Universidades están aplicando los precios que les ha indicado el departamento basándose en el “proyecto de decreto, según me consta en un email que me ha sido enviado por la Generalitat tras mi consulta. (ver enlace de la Universidad Autónoma de Barcelona donde se realiza en grado en Medicina compartido con la Pompeu Fabra).

La Generalitat argumenta que al ser una titulación de grado, y el número de créditos menor al computarse de forma distinta a las licenciaturas (nuevos créditos ETCS), se ha hecho para compensar en desajuste. En efecto, si multiplicamos el precio por crédito de la licenciatura (15.40 para este curso) por el la carga de crédito de los grados (60 ETCS en vez de 85 de los antiguos) sale un importe de 924€ aprox en vez de 1273€. Sin embargo, la ministra indicó que esto se había hecho a propósito para no dar la sensación de que las nuevas titulaciones eran más caras y así dañar la imagen de Bolonia. De tal forma que el decreto que publica el Gobierno central no contempla un precio distinto para los nuevos grados.Ver articulo del Periódico


En consecuencia se han subido los precios de las nuevas titulaciones fuera de los marcos regulatorios que marca el Gobierno Central. La Comunidad de Madrid donde también se inician los estudios de grado en medicina en la Universidad Rey Juan Carlos ha incrementado el precio de esta titulación dentro de los márgenes que se dictan por el gobierno central.

Yo soy uno de los afectados al haberme matriculado en los estudios de Grado en Medicina por la Universidad Pompeu Fraba (UPF) y la Autónoma de Barcelona (UAB)

Un Cordial Saludo

Miguel Fedez-Expósito

DECRET 150/2008, de 29 de juliol, pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2008-2009.

LA UAB SIGNA CONVENI AMB SGAE, REPSOL YPF I EL CORTE INGLÈS

En el darrer curs, la UAB ha multiplicat el nombre de convenis signats amb entitats amb un evident ànim social i una popularitat creixent -sobre tot al Con Sud i rodalies-.

Segons fons del Consell de Govern de la UAB, a més del macro acord signat amb el Banc Santander al desembre de 2007 “per a la renovació i substitució dels convenis signats amb anterioritat entre les parts per tal de col·laborar en el desenvolupament de projectes encaminats a reforçar la qualitat de la docència impartida, la recerca i la transferència de coneixements entre d’altres” (Butlletí Oficial de la la UAB). Llistat convenis

A més del Banc Santander, pròcer del Grup Universia, altres entitats amb les quals ha signat compromisos la Universitat Autònoma han estat: Repsol YPF, Telefónica S.A., la Caixa d’Estalvis i Pensions, la SGAE, El Corte Inglés S.A. Vueling i la Fundación Emilio Botín (president del Banc Santander).

Totes elles entitats de reconegut prestigi en la promoció de la lliure circulació del coneixement i la producció artística, així com la sostenibilitat energètica i els impactes medioambientals, i sense oblidar les condicions laborals dels futurs treballadors que ara es formen a la universitat.

Amb qui fa tractes la Universitat Autònoma de Barcelona?

Alguns dels clients del Banco Santander: Des d’empreses d’armament a preses hidroeléctriques. Informe “El Banco Santander y su vínculo financiero con empresas y proyectos controvertidos en el mundo”. SETEM, 2008. Estudi realitzat amb el suport del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación.

Sociedad General de Autores (SGAE).-Què dir d’aquesta magna i cèlebre institució. Aqui teniu un recull de les seves darreres aventures. I aqui un llibre molt profitòs sobre el pirateig i la propietat intel·lectual: David Bravo, (2005) “Copia este libro”

REPSOL-YPF. Per exemple, “Contrastando el accionImpactos ambientales, sociales y culturales de Repsol YPF en territorios indígenas de Bolivia ar de REPSOL YPF con lo establecido en sus propias políticas ambientales, con los instrumentos normativos sobre los derechos de las poblaciones indígenas, los principios de la Responsabilidad Social Empresarial y la nueva Ley de Hidrocarburos No. 3058 del 17 de mayo de 2005, hemos evidenciado un conjunto de transgresiones que desdicen sus principio ambientales pues opera en las áreas protegidas de Bolivia sin contar con estudios que partan del principio de precaución, opera en la TCO Itika Guasu con Estudios de Impacto Ambiental sin considerar los aspectos sociales y culturales, ocasionando por ello impactos negativos en el pueblo guaraní cercanos al etnocidio“. Impactos ambientales, sociales y culturales de Repsol YPF en territorios indígenas de Bolivia

El Corte Inglés S.A.-“Diferentes denuncias sacan a la luz las diferencias de derechos laborales en el símbolo de la sociedad de consumo española. Un modelo de ‘nueva economía’”. El inquietante éxito del Planeta El Corte Infglés.

TELEFÓNICA S.A.- Què dir d’aquesta magna empresa popularment coneguda com a Timofònica? A més de ser la multinacional espanyola més potent a l’àmbit de les telecomunicacions compta amb l’honor de ser una de les principals innovadores i desenvolupadores de les doctrines de destrucció de l’ocupació de qualitat en un dels sectors que precisament més han crescut en els darrers anys (amb molts bons resultats). La darrera novetat, represàlies contra delegats sindicals que han fet vaga contra la doble escala salarial a l’empresa.

La qüestió és, sota quins criteris ètics, polítics i de profit per al conjunt de la societat una institució pública dedicada a l’ensenyament i la recerca al servei de les necessitats de la col·lectivitat (que la financia a la qual ha de rendir comptes) signa convenis amb aquestes entitats? Una de les reivindicacions de la vaga del 6M era la creació d’un protocol en aquest sentit. Sembla que aquesta també va ser “innacceptable”. Pot-ser no ho és inundar als estudiants de nou ingrès de propaganda o delegar directament a un banc la tramitació del carnet d’estudiant amb o sense compte bancari… Tot un exemple d’independència i garanties pels estudiants. (però això és una altre història a tractar amb més atenció)

Màsters públics i privats

L’article sobre l’oferta de màsters i postgraus a la UB i la UAB requereix diverses puntualitzacions en relació als comentaris que l’Enric Canela al seu blog. Continua llegint

“La societat demana perfectes idiotes, gent que treballi molt i cobri poc”

“Josep Gonzàlez Calvet -professor del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB)- explica també que hi ha un “desacoblament” entre les facultats i el que demana el mercat laboral:La societat demana perfectes idiotes, gent que treballi molt i cobri poc”. El professor de la UB culpa d’aquest desacoblament els empresaris, “que han anat al negoci fàcil”, i els polítics, peruna “falta de valentia per apostar per la tecnologia, per crear llocs de feina de qualitat. El que no té resultats a quatre anys vista, no els interessa”.

AVUI:”Un 30% dels llicenciats fan feines de categoria inferior”

Uns 340.000 catalans amb estudis superiors ocupen llocs de treball que requereixen menys qualificació. El desajust es deu a la creació d’ocupació de baixa qualitat

Veure tambè: Bolonya en 4 paraules Continua llegint

Els màsters privats són el 80% de l’oferta de postgrau a la UAB i UB

A les universitats públiques avui dia conviuen, en cada cop més igualtat de condicions, els màsters públics i els privats (sense cap regulació ni control públic ni pel que fa l’accés, continguts, qualitat ni preu). Els privat es diuen “títols propis”, això vol dir que no més tenen validesa oficial al recinte de la universitat que l’expedeix. I prou.

Com és obvi, en plena aplicació de la reforma i sense recursos per portar-la a terme, els títols propis són una font d’ingressos extraordinària per a les universitats molt sucosa. I efectivament, des de fa un parell d’anys l’oferta de títols propis s’ha disparat. De fet la reforma de la universitat va començar -contra qualsevol criteri acadèmic o de sentit comú- pel sostre: pels màsters. Continua llegint

L’ACUP reconeix que el grau equival al primer cicle de les antigues llicenciatures

El material divulgatiu de l’Associació Catalana d’Universitats il·lustra gràficament la devaluació de les llicenciatures i diplomatures en els nous graus.

Font: Díptic Associació Catalana d’Universitats Públiques

Els estudiants de nou ingrés a les universitats catalanes han rebut amb les seves carpetes i informació per a la matriculació un díptic a on es reconeix que els graus bolonyesos tenen equivalència amb el primer cicle d’una llicenciatura i no amb la llicenciatura completa, tal com han estat defensant diverses autoritats acadèmiques i “experts” en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

El grau que en teoria substituirà les actuals llicenciatures i diplomatures constarà de quatre anys (i dels dos o tres corresponents al primer cicle). L’estudiant que vulgui assolir un nivell de coneixement i atribucions professionals equivalents als d’una diplomatura o llicenciatura haurà de fer un màster d’un o dos anys. Continua llegint

Com es determina el preu dels estudis universitaris?

Tal com estableix la Llei Orgànica d’Universitats, el preu dels estudis es fixa mitjançant decret públic i tenint com a criteri de referència el “cost real dels estudis” (art. 81.b). A dia d’avui els estudiants paguen al voltant del 20% del cost real dels estudis. Malgrat l’abús de l’expressió, “públic” no vol dir “popular” ni “assequible” vol dir publicat a un document de validesa oficial (com ara el Butlletí Oficial de l’Estat o de la Generalitat).

Els preus dels estudis venen fixats per una ordre ministerial que fixa una forquilla de pujada. Enguany la pujada establerta està entre la inflació i el doble (entre 4.2 i 8.2%) . Cada Comunitat Autònoma emet un Decret de preus i taxes dins d’aquest marge. Cada universitat estableix dins d’aquest marge el preu definitiu que estableix pels seus estudis. Segons el grau d’experimentalitat, el preu del crèdit varia. Els preus dels estudis de postgrau és superior i encara més el dels estudis de doctorat, dins dels quals es distingeixen els crèdits teòrics dels de seguiment de l’activitat de recerca (crèdits de recerca, tutories, correccions, …).

En els últims anys la UAB ha destacat com una de les universitats més avaricioses establint per norma general el màxim permès pel Decret de la Generalitat. El Decret pel curs 2008/09 encara no ha estat publicat. Tot i això, les universitats compten amb informació orientativa. La de la UAB es pot consultar aqui (Consell Social, 24 Juliol 2008 ).

Pots trobar informació sobre el creixement previst dels preus i taxes acadèmiques aquí.

[documents oficials a l’apartat DOCS]

EEES a la UAB: Crònica d’un fracàs anunciat

La Comissió de Seguiment de l’aplicació de l’EEES a la UAB ha enllestit el segon informe [*] per encàrrec del Claustre. El contingut de l’informe contradiu les maravelles anunciades sobre una reforma a cost zero sostinguda pel voluntarisme del PDI i PAS i aplicada sense reflexió ni discussió.

Les 27 pàgines es distrubeixen en una primera part descriptiva dels resultats obtinguts i una segona part de propostes i seguiment de les actuacions proposades al primer informe.

La part descriptiva dels resultats de les enquestes, reunions i taules rodones fetes durant el 2007 i el 2008 és molt aclaridora de la percepció de l’aplicació de les Proves Pilot. La primera part indaga sobre la visió general de l’EEES a la UAB recull cites :

“Els tres col·lectius (estudiants, professorat i personal d’administració i serveis) valoren negativament l’increment de l’esforç que suposen les noves metodologies. Bona part de l’increment i sensació d’excés de feina es deu a un abús del nombre de treballs, dels quals no sempre se’n treu el profit suficient.” […]Es perceben dubtes entre el professorat sobre si els nous mètodes d’ensenyament “entrenen” més que “ensenyen“, i sobre si tot el professorat està capacitat per a formar en determinades competències (presentacions en públic, tercer idioma, TIC, etc.).”

L’informe ofereix una visió molt negativa referent a la percepció unànime de les dificultats objectivas per a compaginar els estudis i la feina entre els estudiants, la detecció d’un increment de l’absentisme a les aules relacionat amb aquest fet: “Hi ha coincidència absoluta entre els col·lectius i els centres a l’hora de parlar de la dificultat de compatibilitzar l’estudi i la feina.” […] “El professorat es queixa d’algunes de les conseqüències que ha comportat la reestructuració, com per exemple l’augment de l’absentisme del estudiants”. Continua llegint

Universitats i cost zero

EL FUTUR DE L’ENSENYAMENT SUPERIOR AMB EL PLA BOLONYA

Hèctor López Bofill / Professor de dret a la UPF

Anna Maria Geli i els altres rectors de les diverses universitats catalanes van signar un article publicat en aquest diari el diumenge 6 de juliol cantant les excel·lències del nostre sistema universitari en ocasió dels reptes plantejats amb l’aparició del Llibre blanc de la Universitat de Catalunya. Si tenim en compte el to cofoi que destil·len aquests escrits podem inferir que els equips directius de la nostra educació superior i els responsables intel·lectuals que han concebut els plans de transformació d’aquesta institució no s’allunyaran de l’autisme que els ha caracteritzat en els darrers anys i que ha accelerat els dèficits que pateix la comunitat universitària catalana. Continua llegint

Carta dels Gestors Acadèmics de la UAB

Tots els gestors acadèmics de la UAB han signat una carta a la qual expressen una greu queixa contra les mesures que vol implementar Gerència: “S’inicia una política de retribució econòmica inexistent o infreqüent en la UAB, associant una part del sou al lloc concret de treball. Aquesta pràctica fins ara no s’ha aplicat a cap col·lectiu de la universitat, ni tan sols al nivell directiu”. Afegeixen: “Els indicadors utilitzats diferencien entre Facultats de primera, segona i tercera categoria, no representen la realitat de la gestió acadèmica actual”. El seu escrit conclou amb una valoració molt negativa dels efectes: “Aquestes accions proposades per la Gerència, només han de servir per contribuir a una constant pèrdua de qualitat en el servei, tant de cara al professorat com als alumnes. La UAB no es pot permetre malversar el seu potencial humà i aprofundir en l’escletxa que s’obre amb mesures com aquestes”.

Un fet aïllat? La reforma de la universitat inclou diversos nivells de responsabilitat. Hi hagi o no una lectura global de rebuig (la sostinguda pels estudiants, fonamenalment) a nivell local universitari també hi ha responsabilitats concretes. Des d’una lectura de conjunt, la decisió d’aplicar una reforma universitària del caràcter de la LOU a cost zero  és costosa a nivell social i també de la qualitat.

L’any passat l’Assemblea Contra la Precarietat lliurava un manifest contra la nova carrera acadèmica amb més de 300 signatures de personal docent i investigador de la UAB. Fa uns mesos els becaris de col·laboració feien dues

vagues pel reconeixement dels seus drets laborals i la dignificació de les beques a estudiants, fa poc la Junta de Personal d’Administració i Serveis (JPAS) també feia públic el seu descontentament amb la politica de personal de Gerència. Més recentment la secció sindical de CGT cridava l’atenció sobre el model d’universitat que s’està duent a terme a la UAB.

De rerafons, els estudiants han criticat durament la manca de perícia politica de l’Equip de Govern per plantar-se davant l’aplicació de la reforma universitária sense un finançament públic solvent i han denunciat que aquesta reforma no respón a cap necessitat social, sinó purament mercantil. Al mercat no li interessen ni la qualitat dels estudis, ni que tothom tingui accès a una educació de qualitat (en termes humans i professionals), tampoc li interessa les condicions de treball del conjunt de treballadors i treballadores… Els i les estudiants han cridat contra l’aplicació de les receptes neoliberals al camp educatiu (Acord General de Comerç i Serveis): capitalisme és precarietat. La seva veu conflueix amb la dels estudiants i professors xilens contra la profundització en aquest mateix model, inaugurat sota la dictadura d’Augusto Pinochet.

Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.534 visites
Juliol 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers