Tal com estableix la Llei Orgànica d’Universitats, el preu dels estudis es fixa mitjançant decret públic i tenint com a criteri de referència el “cost real dels estudis” (art. 81.b). A dia d’avui els estudiants paguen al voltant del 20% del cost real dels estudis. Malgrat l’abús de l’expressió, “públic” no vol dir “popular” ni “assequible” vol dir publicat a un document de validesa oficial (com ara el Butlletí Oficial de l’Estat o de la Generalitat).
Els preus dels estudis venen fixats per una ordre ministerial que fixa una forquilla de pujada. Enguany la pujada establerta està entre la inflació i el doble (entre 4.2 i 8.2%) . Cada Comunitat Autònoma emet un Decret de preus i taxes dins d’aquest marge. Cada universitat estableix dins d’aquest marge el preu definitiu que estableix pels seus estudis. Segons el grau d’experimentalitat, el preu del crèdit varia. Els preus dels estudis de postgrau és superior i encara més el dels estudis de doctorat, dins dels quals es distingeixen els crèdits teòrics dels de seguiment de l’activitat de recerca (crèdits de recerca, tutories, correccions, …).
En els últims anys la UAB ha destacat com una de les universitats més avaricioses establint per norma general el màxim permès pel Decret de la Generalitat. El Decret pel curs 2008/09 encara no ha estat publicat. Tot i això, les universitats compten amb informació orientativa. La de la UAB es pot consultar aqui (Consell Social, 24 Juliol 2008 ).
Pots trobar informació sobre el creixement previst dels preus i taxes acadèmiques aquí.
[documents oficials a l’apartat DOCS]
Per tant, el preu del coneixement impartit dins la universitat s’encareix molt més del que superficialment pot semblar ( perque la resta de les hores abonades són la feina pròpia). Un estudiant de grau paga més del doble per la mateixa hora de classe d’un professor que un estudiant de llicenciatura, un 77% més cara li surt la hora de profe bolonya.
Posted by شات | 31 Juliol 2009, 9:59 pm