//

Archive for

Educació superior i model econòmic

Autor de “¿Universidad S.A.? Público y privado en la educación superior” (Ariel, 2006).Tot i defensar models de quasimercat en la gestió i provisió del “servei públic d’ensenyament superior”, deslegitima indirectament el fet que la reforma universitaria estigui orientada cap a la satisfacció de les necessitats de les empreses.

EL PAÍS. TRIBUNA: RAMON-JORDI MOLES I PLAZA

Educación superior y modelo económico

RAMON-JORDI MOLES I PLAZA 29/09/2008
La universidad no es una fábrica de parados. En realidad, nuestro sistema educativo responde perfectamente a las características de nuestro sistema productivo: baja productividad, economía especulativa basada en el ladrillo y el turismo, sistema de valores centrado en el pelotazo y los concursos televisivos… La universidad produce lo que la sociedad le pide, y por ello es un fiel reflejo de ésta: burocrática en exceso, con un sistema de gobierno poco eficiente, mal financiada, con resultados difíciles de evaluar de modo transparente, sometida a vaivenes de grupos de presión académica diversos. En fin, las mismas características de muchas de nuestras estructuras sociales y económicas. A pesar de ello, afortunadamente y en condiciones difíciles, nuestras universidades progresan y contribuyen a producir y transmitir conocimiento y valores.
Recientemente, la OCDE en su informe anual nos ha recordado que España bate el récord de titulados sin trabajo acorde con su nivel y que nuestro mercado laboral ya no puede absorberlos. A raíz de esto deberíamos caer en la cuenta de que nuestro modelo económico no es coherente con la actividad de nuestra educación superior: de un lado, demasiados titulados para una economía aún muy lejos de una sociedad del conocimiento que pueda demandarlos; y, del otro, una escasa relevancia de la Formación Profesional, que debiera constituir el núcleo duro formativo en un mercado laboral como el nuestro. En resumen: carrocería de lujo y motor de utilitario.

Más allá de los desajustes de la secundaria obligatoria y la FP, cabría preguntarse si nuestras empresas en general son demandantes de mano de obra propia de una sociedad del conocimiento o, por el contrario, demandan mano de obra para una economía desajustada y simplemente posindustrial. Parece obvio que se trata de lo segundo: el bajo nivel de innovación empresarial, de creatividad o de patentes lo confirman. Este país precisa empresas para una sociedad del conocimiento, empresas que inviertan en la universidad como la mejor estrategia para mejorar. Por el contrario, nuestras empresas están contratando universitarios para tareas que no requieren este nivel, generando tanto frustración profesional para estos titulados como un brutal despilfarro de recursos invertidos en formar universitarios que no podrán ejercer. Para transformar nuestra economía precisamos hacer lo que hacen los mejores: mejores universidades, mejores empresas y, ante todo, empresas que mimen a nuestras universidades para disponer de mejores sociedades.
Ramon-Jordi Moles i Plaza es director del Centre de Recerca en Governança del Risc (UAB-UOC).

Article a El País

EEES. Crònica d’un fracàs anunciat (II). Pla d’Estudis de Sociología (UAB)

Desprès de la publicació del Segon Informe de Seguiment de les Proves Pilot dels Graus a diferents facultats de la UAB, arriven reformes dels plans d’estudi que, lluny de criticar efectes que ja preveien els estudiants i professors crítics amb la reforma, es reafirmen en la seva inevitabilitat.

Parlem, p.e. de l’increment de la taxa d’abandonament dels estudis universitaris. Al juliol, la Comissió de Seguiment de l’EEES a la UAB va emetre un segon informe sobre la percepció de la reforma al campus per encàrrec del Claustre General. Les conclusions de l’informe són clares i confirmen el que les assemblees d’estudiants venien anunciant des de fa anys. Hi ha un rebuig unànime a la implementació “a cost zero” de la reforma entenent que la prova pilot han suposat una sobrecàrrega a gestió acadèmica, al professorat i a l’estudiantat no reconeguda laboralment i amb una més que dubtosa millora del rendiment i de l’aprenentatge: “Els tres col·lectius (estudiants, professorat i personal d’administració i serveis) valoren negativament l’increment de l’esforç que suposen les noves metodologies. Bona part de l’increment i sensació d’excés de feina es deu a un abús del nombre de treballs, dels quals no sempre se’n treu el profit suficient.” […]Es perceben dubtes entre el professorat sobre si els nous mètodes d’ensenyament “entrenen” més que “ensenyen”. D’altra banda es registra un increment de l’absentisme estudiantil a les aules relacionat amb la incompatibilitat entre els estudis i el treball remunerat, preocupació reiteradament manifestada a les taules rodones, entrevistes i enquestes en que es basa l’estudi.

Fullejant la proposta de nou pla d’estudis de la UAB per a Sociologia (una de les titulacions pilot incloses a l’informe) recull dades de l’Oficina de Gestió de la Informació de la UAB a on, curiosament només s’esmenten dades de graduació i d’abandonament d’estudis prèvies a la implantació de les proves pilot (van començar al curs 2003-2004), la qual cosa no deixa de sorprendre tenint indicis de que, pot-ser, la situació ha empitjorat…

Pel que fa a la taxa de graduació (quants dels van entrar i finalment es treuen el títol):

“De acuerdo con la información disponible en la Oficina de Gestión de la Información de la UAB, esta tasa ha oscilado entre el 17% y el 34% a lo largo del período transcurrido entre los cursos 1999-2000 y 2002-2003. El último dato precisamente es el más negativo”. És per això, que l’objectiu que es proposa el nou pla d’estudis és una taxa de graduació del 30%”. Poc ambiciòs podriem dir.

Pel que fa a la taxa d’abandonament: “De acuerdo con la información disponible en la Oficina de Gestión de la Información de la UAB, el valor mínimo de esta tasa ha sido 33% y el máximo 55% entre los cursos 1999-2000 y 2002-2003. De nuevo, el último dato precisamente es el más negativo, y refleja en este caso una tendencia común a muchas titulaciones de la misma universidad.”

Amb la qual cosa, sembla “raonable”  una taxa d’abandonament del 40% !!!

El que és encara més curiós és com, una titulació consagrada a l’estudi de les desigualtats socials i que encara conserva una línea d’especialització en sociologia de l’educació, dóna com a explicació de la taxa de graduació i de la taxa d’abandonament la “desorientació” dels estudiants de batxillerat i, en segon lloc, que un percentatge no determinat d’estudiants estudia i treballa simultàniament[1]…cap menció a l’absència de beques o a que les noves titulacions fan que sigui més important seguir regles que no pas aprendre…, sovint en contradicció amb jornades laborals de subsistència, com reflecteixen moltes de les opinions de l’informe de seguiment de l’EEES.

NOTA: Les cites són en castellà perque, donat que hi ha pressa la UAB no es pot permetre el luxe d’anar traduïnt de llengües minoritàries a la llengua de l’imperi quan d’això depèn tramitar el més aviat possible els plans d’estudi i treure subvencions simbòliques.


[1] “Observamos dos factores que podrían explicar esta realidad. En primer lugar, para los estudiantes de bachillerato y de primer curso, es muy difícil predecir en qué consisten los estudios en sociología. Aunque se observa un cierto interés de estudiantes mayores de 25 años, éstos todavía son un colectivo muy reducido en la Facultad. Por tanto, este contexto propicia que muchos estudiantes revisen su primera elección después del primer curso. En segundo lugar, una gran parte del alumnado de sociología termina sus estudios en seis o siete años (en lugar de los cuatro o cinco que contempla la tasa) porque combina la carrera con un empleo”.

NOVETATS SOBRE FINANÇAMENT

Finançament universitari

Des de sempre una de les crítiques a la implementació de la LOU (EEES) va ser la manca de finançament. Sembla que, poc a poc, les coses es deixan clares: malgrat el gran salt que volen donar, la Ministra diu que no es retallarà el pressupost del Ministeri de Ciencia i Innovació. Tot seguit, sembla que els rumors diuen que, efectivament, tampoc pujarà. Aquesta és una nova prova de la gran aposta pel coneixement i les necessitats socials. I aquesta una altre veu “marginal” suaument crítica amb l’estat de les coses: El president de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE), Ángel Gabilondo, sobre la Estratègia Universitat 2015 del Ministeri : “manifestó su “inquietud” sobre la financiación universitaria, y señaló que “en tiempos de crisis no es en educación y en universidades donde se deben hacer recortes presupuestarios, sobre todo, si se quiere cambiar el modelo económico”. (Europa Press).

Al Barcelonès

El miracle de la productivitat. De moment, la UAB presumeix de tenir el índex de productivitat més elevat de l’Estat. Encara pendent de fer l’anàlisi en detall ens permetem el luxe de xerrar de la cara fosca de l’èxit, pot ser cal donar una ullada a la pàgina de l’Assemblea contra la Precarietat i pot-ser també a la sentencia referent a l’acomiadament improcedent d’una professora a la Pompeu Fabra, una altre universitat amb prestigi. El resum de la sentència de la mà de l’Enric Canela:

“El Jutjat Social Número 3 de Barcelona ha condemnat la UPF a readmetre immediatament la professora Maria Dolors Obiols, en estimar que el seu acomiadament va ser injustificat.

Per altra banda, absol els tres càrrecs (el vicerector de professorat; el cap de l’àrea de Sociologia i un professor) del centre educatiu que van ser acusats d’assetjament laboral.

Maria Dolors Obiols treballava al departament de Ciències Polítiques i Socials feia 17 anys i, després d’encadenar diferents contractes, va ser acomiadada el juny passat amb l’argument que s’havia negat a firmar la pròrroga del contracte. La docent, que havia denunciat la seva irregular situació a la Inspecció de Treball, va decidir demandar llavors per assetjament laboral

La sentència sosté que la relació laboral de la professora s’ha de qualificar d’indefinida i que la seva desvinculació de la universitat no va ser un cessament, sinó un acomiadament i el jutge admet la petició de nul·litat de l’acomiadament perquè, al seu entendre, es van adoptar mesures de represàlia contra Obiols quan només estava defensant els seus drets a través de denúncies.”

ESPECIAL BOLONYA SURT EN FORMAT PAPER!

Aqui et pots descarregar la versió paper de les novetats més destacades d’Especial Bolonya.

Els links referenciats al butlletí tot seguit:

Comença el curs amb una pujada d’entre el 5,5 i el 46% del preu del crèdit de les titulacions.

Grau=Frau

Resultats del primer informe de seguiment de les proves pilot de la reforma universitària

Comença el curs amb 33 expedients disciplinaris

El rector de la UAB anuncia la seva dimissió

BENVINGUDA AL CIRC UAB.SA. CURS 2008/09

[Col·laboració especial]

L’aprovació del Decret de Graus pretén liquidar les llicenciatures i diplomatures pel curs 2009/10. Les mobilitzacions contra aquesta mesura va comportar 34 expedients displinaris segons un reglament franquista, 33 a la Universitat Autònoma de Barcelona, 1 a la Universitat de la Laguna (Illes Canàries) i detinguts a la Universitat del País Basc i a la Catalunya Nord. La UAB va saltar als mitjans per cridar als antiavalots dels Mossos d’Esquadra contra estudiants asseguts al pati de Lletres. Desprès de mesos de denuncia i mobilitzacions, el rector de la UAB, Lluís Ferrer presenta la seva dimissió.

[Imatge: La traición de las imágenes (Esto no es una pipa) 1928/29. R. Magritte.Los Angeles, County Museum]

Continuant amb el cicle de mobilitzacions iniciat al 2001, milers d’estudiants van prendre els carrers i les facultats durant el curs 2007/08 tot denunciat la realitat del anomenat Pla Bolonya (Espai Europeu d’Educació Superior): es tracta d’una reforma de la universitat per tal de convertir l’ensenyament en un negoci. Popularment conegut com al “timo de l’estampita”, el que inicialment es venia com a una eina de coordinació europea, en realitat ha estat un model d’ensenyament diferent per a cada Estat (p.e. Estat espanyol, grau de 4 anys; Estat françès, 3 anys). Ha supossat un encariment dels preus universitaris (la pujada dels estudis adaptats a l’EEES al Principat respecte als plans antics oscil·la entre un 32% i un 46% %).

La lluita contra l’EEES és la lluita per una universitat pública (és a dir, al servei del conjunt de la societat) a la qual puguin accedir els treballadors i treballadores i que, mentre formi professionalment, garanteixi una formació àmplia i no només restringida a les necessitats (cada cop més volubles) del mercat laboral que només necessita idiotes productius i obedients. Que no t’enganyin: un grau no equival ni a una llicenciatura ni a una diplomatura. La mateixa Associació Catalana d’Universitats Públiques ho va fer explícit: és un primer cicle. Amb la LOU,amb Bolonya què obtè l’estudiant? Reducció de la seva formació i encariment dels preus. I la patronal? Abaratiment de la mà d’obra i negoci donant postgraus privats.

Més novetats a la UAB.– Ja s’han escampat els rumors de que la nova candidatura (sigui home o dona) per al càrrec de Rector serà continuista en la seva politica i les seves prioritats, amb la qual cosa queda clar que la figura d’en Rafael Grasa continuarà fent de les seves, això si, sota l’ombra del nou rector/a qui haurà de menjar-se el cost polític. Queda en mans dels estudiants, del professorat i dels treballadors de la casa la decisió d’acceptar aquesta continuïtat o lluitar per un salt qualitatitu a la democràcia, participació i millora de la universitat.

D’altra banda, malgrat que els instructors dels expedients disciplinaris van anunciar la seva voluntat d’accelerar tot el possible el procés referent als càstigs exemplars contra el jovent organitzat de la UAB, fins fa uns dies no han arribat els càrrecs “definitius” contra els estudiants que van participar en diferents actes de protesta contra l’aplicació i la política de l’Equip de Govern. Segons les informacions que hem rebut, els càrrecs s’han agreujat (ha pujat el nombre de “faltes greus” atribuïdes). El procediment segueix el seu curs i les assemblees escolten. Arribarà el moment de dir.

De dimissions i d’altres

Des de Llibertat.cat

El SEPC valora la dimissió de Lluís Ferrer al capdavant de la UAB

PDF a/e
Plaça Civica de la UABLa recentment anunciada dimissió de Lluís Ferrer, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estat valorada per part del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). L’organització estudiantil relaciona la seva dimissió amb la seva criticada actuació davant dels i les opositores a la reforma coneguda com a Procés de Bolonya i aprofita per a demanar-ne la seva paralització.
  Així, i davant de les opinions aparegudes en diferents mitjans de comunicació, pel SEPC cal entendre que la dimissió de Lluís Ferrer ve relacionada amb els esdeveniment succeïts en aquesta universitat principatina al llarg del darrer curs acadèmic pels que el moviment estudiantil de la UAB en reclamà la seva dimissió.
A través d’una nota de premsa, el SEPC recorda que el rectorat encapçalat per Lluís Ferrer s’ha negat a “dialogar amb el moviment estudiantil” alhora d’implantar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). El sindicat d’estudiants ressalta la obertura d’una trentena d’expedients disciplinaris contra estudiants d’aquesta universitat, el paper jugat pels cossos policials i de seguretat privada del centre així com al fet que diferents òrgans universitaris desenvolupessin “processos fraudulents” per tirar endavant els nous plans d’estudis al marge dels procediments fixats en diversos reglaments.
Finalment, l’organització estudiantil aposta per “aturar” la implantació de l’EEES i obrir un procés de diàleg i debat dins de la comunitat universitària, donant pes a la celebració de “referèndums vinculants” per tal de tirar endavant qualsevol reforma. El SEPC demana també la retirada de tots els expedients oberts així com que es “depurin responsabilitats” per les diferents càrregues policials protagonitzades dins del recinte universitari.

Altres infos d’interès:

El negocio de la concertada

Los centros subvencionados salen más baratos a los gobiernos que invertir en escuelas públicas – Los expertos educativos avisan de que la cohesión social se resiente allí donde avanza la red privada. [llegir]

J. A. AUNIÓN 01/09/2008 EL PAÍS

 

 

Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.534 visites
Setembre 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers