//

Archive for

UAB: Greus discrepàncies al sí de la institució sobre els nous plans d’estudi

Les contradiccions entre els estaments institucionals de la UAB en relació als nous plans d’estudi trascendeixen als estudiants. A Econòmiques i Lletres es filtren les discrepàncies de fons sobre una reforma sense finançament solvent i amb unes garanties democràtiques dubtoses.

Esmena a la totalitat al Grau d’Econòmiques

A la Facultat d’Econòmiques, David Pujolar -professor doctor del Departament d’Economia d’Empresa- ha presentat una esmena a la totalitat del pla d’estudis de grau, esmena que s’afegeix a la negativa dels estudiants de l’assemblea a aquest pla d’estudis.

Els motius de l’esmena a totalitat són molt contundents i no deixen marge de dubte:” falta de compromís real amb els principis d’una Universitat Pública”, “manca de transparència informativa i de possibilitats de participació de col·lectius implicats en la definició i articulació dels nous plans d’estudi”. L’escrit original lliurat al registre es pot llegir aqui.

Conflicte a Humanitats

Segons informen fons de la Facultat de Lletres de la UAB, l’Equip de Coordinació de la titulació d’Humanitats possa els seus càrrecs a disposició de l’Equip deganal per un fort desacord sobre la metodologia d’aprovació i la manca d’informació referent al nou grau d’Humanitats.

Segons un escrit atribuït a l’Equip de Coordinació “no va poder intervenir en el procés de revisió i de redacció final del nou pla d’estudis de Grau” i tampoc ” poder participar en el document d’equiparació entre assignatures de Llicenciatura i assignatures de Grau”. Afegeixen: ” El fet de no haver pogut treballar en estreta col.laboració amb l’equip de Deganat des del moment del disseny del nou pla d’estudis, tal com hauríem desitjat, ha provocat que, de vegades, la Coordinació desconegués informació rellevant sobre el pla d’estudis o el procés de matrícula”.

L’Equip de Coordinació també recull que “han donat suport manifest a l’equip de Deganat en múltiples ocasions i sempre que les circumstàncies ho han requerit”. Tot i això no han vist recompensat els seus esforços tot i que, ni tan sols sel’s va informar de l’avaluació positiva de l’ANECA sobre el pla d’estudis presentat.

Aquesta notícia, encara pendent de confirmació oficial – i depenent de si el Deganat efectivament l’acepta- il·lustra el que els estudiants de Lletres denuncien des de fa mesos en relació a la manca de democràcia i de transparència en el procés de reforma dels plans d’estudi i que ha comportat un contenciòs administratiu per convocatòria irregular de Junta Permanent.

El Grau d’Humanitats és una de les titulacions que enguany s’imparteixen a la UAB segons el Reial Decret de Graus , juntament amb el de Matemàtiques i Física. El procés d’aprovació del Grau de Traducció i Interpretació comportà la dimissió de l’Equip deganal per “ingovernabilitat de la facultat” davant la negativa d’un important sector del professorat i de l’Assemblea d’Estudiants. Tot i això, amb la renovació de l’equip deganal i el desgast institucional de l’assemblea van comportar l’aprovació del pla d’estudis de grau a FTI.

El fracàs universitari i el Rector de la UGR

Interesssant entrada al Blog de l’Enric Canela motivat per un article a El Mundo.

En blau, comentaris.

———————————————–

Enric I. Canela

“Avui El Mundo fa un article que titula L’universitari espanyol té baix nivell, desinterès i escassa vocació. L’article és llarg i amb una argumentació. Diu que la matriculació baixa cada any un 2%, l’abandó supera el 30% i les taxes de rendiment demostren que els alumnes necessiten el doble del temps previst per titular. Es pregunta si Bolonya serà la salvació o no.

Sense a entrar a discutir el que diu El Mundo, cal considerar alguns factors:

  • Mala preparació prèvia dels estudiants. Els coneixements específics han disminuït i els transversals també.

Aquesta caiguda de la qualitat de la formació s’està naturalitzant als plans d’estudi universitaris a on comença a ser avaluable l’actitud o la capacitat per a parlar en públic. Els nous graus el que fan es ser una continuació (cara i extensa en temps) de la secundària.

  • Molts estudiants compatibilitzen estudis i treball, la qual cosa o fa que es matriculin de menys assignatures o bé que suspenguin més. El resultat és un allargament de les carreres.

Efectivamente. Tot i això, els nous plans d’estudi també naturalitzen el fracàs i l’abandonament com un fet inalterable (veure exemple). L’aplicació del model d’estudiant a temps complert sense considerar el context socioeconòmic de la població estudiantil és un suicidi i convida a deixar l’universitat com molt bé explica un estudiant de Granada. Tanmateix, ja a moltes titulacions exigeixen dedicació exclusiva sense ser titulacions bolonya i ja ni tan sols s’esmenten les beques.

  • Molts estudiants fan carreres sense saber ben bé quin és l’objectiu formatiu. A vegades un màrqueting equivocat fa que després es desinteressin.

La carrera competitiva per a la captació de clients fa que el màrqueting equivocat esdevingui pràctica habitual. La UAB parla de “Màsters i Postgraus” i “màsters oficials”. Els primers són “Una inversió en la teva carrera professional amb la garantia UAB”. És a dir, no estàn regulats ni reconeguts oficialment (més enllà del terme municipal de Cerdanyola del Vallès).

  • En molts casos un ús excessiu de les presentacions en pantalla per molts professors, cosa que fa que s’aboqui molt material a molta velocitat i poca reflexió a classe.

Als nous plans d’estudi es naturalitza un altre cop aquestes pràctiques d’abocar sense tenir en compte als estudiants. El professor sota Bolonya és un “administrador” no un “ensenyant”. Qualsevol estudiant de pla pilot pot certificar això.

  • La baixada d’estudiants també té a veure amb la demografia.
  • Bo seria que baixessin si és per fer algun cicle formatiu.

Només són unes ràpides reflexions.”

Els comentaris al post són interessants.

BOLONYA I EL RECTOR DE LA UGR

En un món al qual acusen als estudiants antibolonya d’estar mal informats, podem comprovar com el rector de la Universidad de Granada, Francisco González Lodeiro, afirma sense vergonya:

“estais vinculando un proceso que es el de Bolonia con la universidad pública, que nada tiene que ver, !nada tiene que ver! y el que os ha dicho eso, os está engañando!”.– Aquest senyor és el cap de govern d’un dels campus universitaris més importants (en nombre d’estudiants i també en investigació) de l’Estat espanyol. Ole i ole. D’altra banda aquest senyor ha oblidat la LOU i parla de Bolonya com un procés derivat de la Ley de Reforma Universitaria, la llei que derogà la LOU. Increíble però cert. [Fonts: videos de sota]

Potser estem d’acord: Bolonya no té res a veure amb la universitat pública sino amb l’extensió del lucre privat dels lobbies educatius i financers.

Concentració al rectorat de Granada i diàleg del rector amb estudiants.

Debat entre el rector de la Universidad de Granada i estudiants antibolonya







RECOPILATORI SOBRE SITUACIÓ ECONÒMICA DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES

Com si d’una cançó ja escrita es tractés, diversos governs autonòmics estan incomplint els seus compromisos de finançament públic envers les universitats. S’ha de dir que aquesta promesa forma part de l’escenari al qual diversos campus han pres la decisió d’accelerar la implantació d’una reforma cara i no que no és aplicable per al conjunt de les universitats públiques. La manca de recursos públics esta produint una situació de debilitat estructural del sistema públic d’ensenyament superior i la possibilitat de l’entrada incondicional de fons privat a més de la pressió per a la pujada dels preus de matriculació.

El fet de que sigui ara quan es clarifiquen les competències entre l’Agència Nacional de Qualitat (ANECA) i l’Agència Catalana (AQU); el fet de que encara no s’hagin publicat les competències professionals dels nous graus Bolonya; el fet de que el sistema de beques públic ja ni tan sols s’esmenti (abans parlàven de préstecs, ara parlen de microcrèdits)… Davant la denúncia de manca de transparència i de participació del conjunt de la comunitat universitària en una reforma molt controvertida sembla que no té més sortida que la d’implementar una wiki!!

Situació de les universitats públiques (una breu selecció)

Las universidades valencianas alertan un duro ajuste de fondos.

Dimite un alto cargo de la Generalitat mientras se prepara un recorte del 25%

El País. 25/10/2008

El recorte a las universidades valencianas hace peligrar los sueldos.

Los rectores alertan de “un colapso financiero” en los campus.

El País 28/10/2008

La Universidad Pública de Navarra (UPNA) se ahoga con el ajuste de cuentas

Agencias. 23/10/2008

La UPNA no cubriría ni los gastos de personal si se confirma el recorte presupuestario del 19.3%

Diario de Navarra 23/10/2008

Qui pagarà les nòmines a les universitats de Madrid? 07/11/2008 Enric Canela

[veure més]

“Los desastres naturales y las crisis son motores de las privatizaciones”
Naomi Klein: La doctrina del shock. El auge del capitalismo del desastre


Què està passant amb la segona convocatòria?

La segona convocatòria no és cap tonteria. És un dret conquerit pels companys dels anys 80 per tal d’afavorir l’assoliment dels continguts de les matèries més enllà de d’una situació concreta o excepcional – impossibilitat de seguir el curs normal escolar, accident, malaltia, situació laboral o vital precària, …-. És un dret que es va batallar al carrer, a les universitats i amb vagues. La volen fer desaparèixer, com si res sota el fals argument de “l’avaluació continuada”.

El dret es tradueix a la teva butxaca: Una persona que aprovi a la segona matriculació haurà de pagar un total de 187€ (llicenciatura/diplomatura) o 249€(grau bolonya). Si tingués encara segona convocatòria, la cosa sortiria per 78€ (llic/dip) o 104€ (grau).

Durant anys els estudiants de secundària, universitaris i moviments progressistes defensaven el dret a l’avaluació continuada com una eina d’avaluació que tenia en compte no només la capacitat de retentiva sinó el treball al llarg del curs, el progrés de cada estudiant. Aquesta defensa es feia en un context de classes magistrals, autoritàries i models d’examen memorístic i a una sola carta: l’examen final.

La lluita estudiantil va portar que les matèries anuals, tinguessin un parcial semestral, un de final i la segona convocatòria, una segona oportunitat. Aquest model també existia a secundària. Fins i tot, diverses universitats donaven l’opció d’ajornar la segona convocatòria del setembre a desembre (havies d’escollir, això sí, entre una de les dues segones convocatòries). Amb el pretext de l’avaluació continuada moltes universitats han deixat la segona convocatòria a la voluntat de cada docent. La UAB també.[descarrega normativa]

No oblidem que, tot i negar-te el teu legítim dret a una segona convocatòria sencera (no vinculada a la primera) , no deixen de passar-te el rebut de dues convocatòries i que fins i tot al teu expedient sortirà aquesta segona convocatòria negada com a “no avaluable”. Mireu el que diu la UAB:

I tampoc hem d’oblidar que la pèrdua de la segona convocatòria suposa una creixement de les segones i terceres matriculacions… amb recàrrecs successius del 40% i del 65% a partir de la tercera matriculació.

[llegir article 6 Decret Preus Generalitat]

[descarrega sencer Decret Preus Generalitat]

[descarrega taula]

Fem comptes:

Una materìa quatrimestral estàndard pot tenir perfectament uns 6 crèdits. El preu mitjà del crèdit (de llicenciatura/diplomatura) és de 13 €/crèdit. Pel que fa als plans d’estudi de grau bolonya, tot i que el ECTS no equival ni molt menys a un crèdit normal, la majoria dels plans d’estudi han conservat la càrrega inicial per a la majoria de matèries… Per facilitar la visualització considerem que una assignatura bolonya té 6 crèdits ECTS. Fem dues taules perquè el preu del ECTS no és el mateix que del crèdit normal.

Una persona que aprovi a la segona matriculació haurà de pagar un total de 187€ (llic/dip) o 249€(grau). Si tingués encara segona convocatòria, la cosa sortiria per 78€ (llic/dip) o 104€ (grau).

Però què carai és aquesta avaluació continuada?

L’avaluació continuada pretén tenir en consideració l’evolució de l’aprenentatge. Per tant no és avaluació continuada un conjunt de proves disperses des de principi de curs que totes fan mitjana.

De fet el que es demanava era la diversificació de les mètodes d’avaluació, que es tingués en compte altres mitjans de fer servir el coneixement no només la capacitat memorística… de fet l’alternativa més defensada a l’examen ha estat històricament el treball, el treball en grup….

I per què, llavors, no ens agrada l’avaluació continuada de Bolonya?

Perquè és una mentida disfraçada de llenguatge progre.

La concepció que té el professorat universitari actual sobre l’avaluació continuada s’assembla més a una “vigilància i control” continuat, al qual subordinen el procés d’aprenentatge i en el qual sotmeten a l’estudiant a un ritme estàndard de treball que no respecta ni la seva rapidesa per a l’assimilació del coneixement ni la possibilitat de que l’estudiant tingui autonomia per organitzar-se el temps per estudiar, complementar, alterar l’ordre d’estudi de la matèria o fins i tot, prioritzar diferents matèries segons les seves necessitats. No.

Com que la finalitat dels nous estudis universitaris és fabricar estudiants obedients i productius i barats l’assumpte resideix en la teva capacitat per seguir una disciplina que no et respecta com a persona adulta amb una vida pròpia més enllà dels estudis (obligacions familiars, laborals, afectives, esportives, socials…) ni com a persona adulta amb capacitat per distribuir el teu temps i tenir la possibilitat d’escollir avaluació continuada o avaluació final.

Un exemple (com qualsevol altre):

2008.Campus Mundet, Universitat de Barcelona. Ciències de l’Educació.

Una de les coses a avaluar és “la capacitat per a treballar en grup”. Com s’avalua això? Amb el resultat del treball? Amb la soltura de cadascú dels membres per a expossar el que han aprés o què ha aportat cadascú a la feina? No. La professora de la matèria en qüestió obliga a que els diàlegs dels membres del grup es facin al fòrum del Campus Virtual, identificats amb nom i cognom sempre i ella, com a vigilant sense treva mirarà què dieu cadascú, de què parleu i com ho feu. Això té alguna cosa a veure amb el teu aprenentatge com a mestre? NO. Té a veure amb la teva capacitat d’autocensura i de no parlar “a la feina” d’altre coses com p.e. si avui estàs menys productiu perquè vas anar al cinema o a fer una birra, si t’agrada el fútbol o si la professora et sembla una policia de paisà frustada. Al treball –universitari- com a la feina, xerrar com a persones de coses de persones malgrat que facis el teu treball et fa menys productiu. NEGATIU PER MALA ACTITUD!

Aquest és un exemple de com els experts en pedagogia (mestres en teoria) interpreten l’avaluació continuada.

La mesura del temps. La fal·làcia dels crèdits ECTS i la mandra del professorat mal reconegut.

L’aplicació d’aquesta aberració sense recursos públics (això no treu que amb recursos públics encara seria pitjor) suposa que el professorat perd molt de temps per investigar. I si no investiga no puja de categoria laboral ni s’estabilitza… perquè per a les Agències de Qualitat la docència és una feina bruta que és millor no tenir en compte. De fet s’avalua al pes “x anys donant classe” un puntet.

Això vol dir que quan menys temps li dediqui a la docència més temps per publicar. Fàcil. La solució màgica que han trobat és agafar becaris que estan fent el doctorat o becaris que estan fent llicenciatura per tal de que els facin les pràctiques: el control, la correcció dels exercicis pesats, … Hi ha inclús qui fa als propis estudiants corregir i puntuar els exercicis dels altres companys. A priori pot semblar fins i tot bo… però no es pot donar a corregir a algú coses que no sap. I això fan. Perquè és més barat (oi que la teva matrícula no s’ha reduït any rere any?). Aquesta és la qualitat de bolonya i la qualitat del que pagues a la matrícula.

Com que donar classe és una merda –tractar amb nosaltres, adolescents irresponsables que no tenim res millor a la vida a fer que anar a la universitat- el que fan és declarar-se irresponsables sobre el teu progrés a la matèria. Els crèdits antics deien “un profe té l’obligació de donar-te 10 hores de classe” ; els crèdits ECTS diuen “ tu tens l’obligació de dedicar entre 25 i 30 hores a aquesta matèria”. Això vol dir que el profe “administra coneixements i controls” i que tu t’ho fas pel teu compte.

Compte! Recorda quant has pagat de matrícula! Tu vas a la uni per a que et disciplinin amb controls i lliurin totxos de fotocòpies o transparències, o perque t’expliquin i es preocupin de que has aprés bé el que t’ensenyen? El crèdit ECTS et fa pagar pel teu propi treball a casa. El profe t’avalua. I punt.

Així, un professor que vol aplicar la metodologia Bolonya el que fa és fer a cop d’ull el càlcul del que es suposa el que tots els estudiants (siguin com siguin , vinguin d’on vinguin) han de dedicar. Després fa una “programació” on diu com TOTS els estudiants han de distribuir el seu temps durant la setmana, el curs,… fora de classe. És a dir, és igual que treballis de tardes o que només puguis fer feina de concentració real els caps de setmana o només dos dies a la setmana – a més d’anar a classe i/o a pràctiques -. No. TU PER APROVAR has de fer això el dilluns, el dimarts allò i cada mes i mig un examen, a més del treball de l’assignatura… Per treure’t l’assignatura primer has d’obeir i, després, si et queda temps, aprendre. La resta és cosa teva. Si suspens és perque ets un vago i com que ets un vago (no és que hagis de treballar per menjar o que tinguis una mare malalta) a l’enemic ni aigua: fora la segona convocatòria. I si vols altre oportunitat: paga. El millor és allò de diverses facultats que per matricular del següent curs t’obliguen a matricular totes les suspeses de cursos anteriors… puguis o no amb tot puguis o no compatibilitzar horaris…La màquina de recaptació no coneix més límit que el que la teva butxaca tingui o la teva capacitat per planter-hi cara des de l’assemblea.

Si mireu les “guies docents” (el que abans es deia, “programa”) la part de contingut és minsa en relació al detall de les especulacions pseudopedagògiques del professorat. Hi ha més detall i referència a com et controlaran que no pas al que has d’aprendre. Perquè? Per que això, el coneixement de veritat, és secundari. AIXÒ ÉS BOLONYA.

Continuarà…

Organització col·lectiva per lluitar contra la barbàrie: l’Assemblea de Facultat.

GRAU O LLICENCIATURA? (II)

Enguany diversos plans d’estudi ja són graus i conviuen amb les llicenciatures i diplomatures. Això no vol dir que la gent que avui estudia una llicenciatura/diplomatura sigui aliena a la introducció dels nous canvis “metodològics”. Aquesta qüestió la tractem en una segona entrega.

La cohabitació dels nous i els antics plans d’estudi implica d’entrada un problema de coordinació d’horaris i d’espais pels centres d’estudi, i per tant de recursos. És a dir, les assignatures antigues tindran una metodologia, avaluació i continguts a l’aula com fins ara. I les matèries ECTS tindràn una metodologia, avaluació i continguts diferents (allò de les 40 hores setmanals).

Segons el Reial Decret de Graus els estudiants que hagin començat els seus estudis com a llicenciatura/diplomatura tenen dret durant quatre anys a continuar el seu pla d’estudis. Això vol dir que tens dret a EXAMINAR-TE i a obtenir un títol de llicenciat/diplomat amb totes les avantatges que comporta. És a dir, no et podem convertir la llicenciatura en grau, de fet és molt aconsellable no deixar-se convertir la llicenciatura/diplomatura en grau:

Raons per defensar contra vent i marea la teva titulació com és ara (llicenciatura/diplomatura):

a) Ja saps quin reconeixement laboral té.

b) Una llicenciatura té primer (1-2 anys) i segon cicle. El grau equival al primer cicle, tot i que té un any o dos més de durada. Un grau és menys que una diplomatura.

Per tant:

  1. Hi ha menys contingut i especialització a un grau que a una llicenciatura/diplomatura.
  2. Actualment hi ha beques per nivell de renda per a les llicenciatures i diplomatures. El segon cicle ara esdevé en postgrau, els quals no tenen beques per nivell de renda. Per tant, si ets becaris i et passes a grau: Per a les assignatures d’especialització (equivalent a 3er o 4art) no tindras dret a beca per nivell de renda.

El preu d’aquestes matèries considerades com postgrau tenen un preu tres vegades superior al preu que tenen sota l’antic pla.

Qui va redactar el Reial Decret va oblidar molt oportunament especificar si tens dret o no a docència (a rebre classes d’allò del que t’examinaràs). És evident que això suposa que els Departaments no tenen obligació de donar-te classe. I de fet, el decret de taxes i preus universitaris de la Generalitat per enguany (a on especifica quan has de pagar a la teva matrícula) contempla la possibilitat de crèdits sense docència, els quals tenen un preu del 25% del preu d’un crèdit “sencer” (és a dir amb docència normal).

És clar es que no poden obligar-te a fer un trasbals de llicenciatura a grau. I el que és clar és que una llicenciatura i una diplomatura se sap per a què serveixen al mercat laboral, si vols fer oposicions, … I els graus encara no se sap res de res segur perque el mateix Reial Decret deixa clar que “d’atribucions profesionals ja es publicaràn”…. però tenim indicis greus del que s’aveïna:

Alguns exemples concrets:

El grau de magisteri no tenen assegurat el que sí tenien els diplomats en magisteri: el dret a exercir com a mestres sense més requisit que apuntar-se a les llistes de substitució o fer oposicions. Un grup d’experts de la Universitat Complutense de Madrid avançen que al Ministeri es vol obligar a fer el màster en didàctica per permetre als futurs graduats en magisteri exercir com a mestres…[+info] La pregunta és: ¿què han aprés durant 4 anys sinò a exercir de mestres? Tot i això, les ments voluntarioses de la Facultat de Ciències de l’Educació, tot i no tenir res assegurat, defensen el grau en magisteri com a equivalent a l’antiga diplomatura o “encara millor”. Sobre quin tipus d’assesorament pedagògic estàn fent als conversos a la metodologia bolonya parlarem en un altre post…

El grau de Dret. Fa un set anys es va publicar una normativa que preveia que per al 2010 els llicenciats en dret no puguin exercir l’avogacía només amb el títol de llicenciat, s’hauria de fer un postgrau. Dona la casualitat de que aquest termini ja preveia la substitució de les llicenciatures per graus. Benvinguts estudiants del grau de dret: tot i haver estar estudiant durant 4 anys (el mateix que abans) no teniu dret a treballar com advocats, heu de fer el màster (mínim un any més, mínim 1000 euros més) per poder treballar. La pena és que els vostres companys llicenciats sí que ho podràn fer, un any abans i sense pagar 1000 euros.

Entrades relacionades:

Grau=Llicenciatura?(I)

L’Associació Catalana d’Universitats reconeix que un Grau Bolonya equival a un primer cicle

Una llicenciatura/diplomatura equival a un grau?

S’estén la resistència a la mercantilització de l’ensenyament públic

Fa temps que fem ressò de les mobilitzacions a Xile contra l’educació de mercat. Avui, de la mà de Fírgoa tenim notícies de que a Itàlia els estudiants estan prenent el carrer a Itàlia. La Coordinadora d’Assemblees de Barcelona (que aplega a totes les assemblees d’estudiants del Barcelonès) anuncia convocatòria universitària pel dia 20 de Novembre i primària i secundària diran la seva el dia 13. D’altra banda, com es natural, el sindicat fantasma per excel·lència (Sindicato de Estudiantes) comença a rebre el favor del Grup PRISA. Cal recordar la història per no tornar a repetir-la, sense drames però amb convicció.

Mobilitzacions a Itàlia

El govern de Berlusconi pretén aprovar el Decret Gelmini el qual suposa la supressió de 100.000 llocs de treball entre personal docent i treballadors d’administració i serveis a banda d’una retallada de 8 mil milions d’euros en la despesa en educació. Berlusconi amenaça amb portar la policia contra l’ocupació d’escoles davant la multiplicació d’accions arreu de la península itàlica: Roma, Bolonya, Milan, Florència, Nàpols, Palermo, ….

A la Universitat de Sapienza, estudiants de doctorat, investigadors i treballadors precaris lliuren una carta al president de la república al qui demanen “que es possiciones per tal de no perdre el caràcter públic de l’educació”. Tots els links relacionats amb les mobilitzacions es poden llegir aqui.

D’altra banda el 22 d’octubre milers d’estudiants van sortir als carrers de pràcticament totes les ciutats universitàries de l’Estat espanyol. La iniciativa de la convocatòria ha estat apropiada pel Sindicato de Estudiantes, en la seva línea de cooptació de la iniciativa de base i de capitalització del malestar que es mastega a instituts i universitats, (hem de recordar que al menys rincipat les convocatòries de secundària són pel dia 13 de Novembre i la universitària pel 20, d’acord amb la discussió de base als centres d’estudi). Les pràctiques unilaterals d’el Sindicato de Estudiantes ja es va fer famoses per la seva traïció flagrant a les mobilitzacions del 87. Proper al PSOE, finançat per l’Estat i promocionat pels poders fàctics dels mass media, el SE mai ha tingut un arrelament real als instituts i ni molt menys a la universita i sota el paraigües de la bona fe i la manca de memòria de les noves generacions d’estudiants mai no ha dubtat de fer servir les mentides i el victimisme per tal de manipular les assemblees de base i orientar cap als seus interessos l’energia del moviment. + inf

Recull de les mobilitzacions (font: Fírgoa):

Països Catalans: Barcelona, Mallorca, Menorca, País Valencià, Ontinyent, Alcoi, …. Andalucía:(Jerez de la Frontera, Màlaga, Còrdova, Sevilla, Granada),

Galícia: Santiago de Compostela, A Coruña, Pontevedra, Ferrol

Castilla i Lleò:, Lleó, Segòvia, Valladolid, , Burgos, Zamora,

Extremadura

Albacete

Múrcia

Cantàbria

La Rioja

Qualitat, preu i tercer cicle

Fa dos dies sortia a El País la notícia de que “Dos tercios de los nuevos posgrados carecen del sello de calidad“.

Fa un temps vam realitzar un quadre sobre l’oferta de màsters (més del 80% són privats, és a dir no oficials) i la pujada de taxes i de preus “institucionals” (és a dir, publicats al BOE, també dit públics però cap cas populars). No es va fer per a estudis de tercer cicle, el que sí que hem confirmat és que a la UAB l’amenaça de pujar un 50% el preu del crèdit dels estudis de grau i posgrau als estudiants no comunitaris s’ha fet realitat: una pujada en prop de 800 euros sense cap avís institucional, aplicant amb efectes reotractius una normativa aprovada al juliol sobre les preadmissions fetes a inicis d’any.

Un parell d’articles relacionats:

Una gran universidad no puede funcionar como un negocio“. John Sexton. Pte de la Universidad de NY.

El Plan de Garmendia podría acabar con las universidades más modestas“. EL MUNDO

Crisis y universidad“, Carlos Berzosa (Rector UCM)




Roda de premsa repressaliats polítics i comunicat Tercer Cicle

Aquest mati els expedientats han fet una roda de premsa al rectorat, coincidint amb la citació d’en Lluís Ferrer (rector) com a testimoni referent als expedients disciplinaris contra 31 estudiants.

Seguiment de la roda de premsa: aqui.

COMUNICAT DE SUPORT DE L’ASSEMBLEA DE TERCER CICLE

Presentem a continuació el comunicat que l’assemblea de Tercer Cicle de la UAB ha presentat en solidaritat i denúncia de la situació dels i les 31 estudiants i investigadores expedientades.L’Assemblea de Tercer Cicle reuneix als estudiants de postgrau i especialment al personal investigador en formació (beques preodoctorals) i forma part de l’Assemblea Contra la Precarietat de la UAB.

Més enllà dels fets constitutius de falta, l’ Assemblea de Tercer Cicle considera que els trenta-un expedients disciplinaris a estudiants i investigadors de la UAB responen a una clara intenció per part de l’Equip de Govern de reprimir la contestació política i de silenciar persones que són clars referents del moviment estudiantil –representants, al cap i a la fi, del seu col•lectiu- en un moment tan delicat pels estudiants com és la transició cap als nous plans d’estudi i cap a un nou model d’Universitat pública.

No s’està castigant tant la gravetat d’uns fets puntuals com la intensitat i l’alta freqüència de les protestes, que demostren que els estudiants han sabut organitzar-se eficaçment per donar una resposta contundent als plans del Rector. No és l’entrada al despatx de la Degana de Lletres o la seguda al Rectorat el que motiva aquests expedients, sinó el fet que es percebin com la gota que fa vessar el got, com la culminació d’un any de lluita en què els estudiants han aconseguit tocar la nafra de la institució i inquietar als representants de l’elit universitària.

En aquest context, el Rector, l’Equip de Govern i el Consell de Govern, com a principals òrgans de decisió de la Universitat, han optat en diverses ocasions per reaccionar amb mà dura –recordem la irrupció dels Mossos d’Esquadra a la facultat de Lletres el dia 4 demarç-, per acabar utilitzant l’únic instrument disciplinari del que disposa la institució: un reglament de l’any 1954 assumit, potser a desgrat però amb eficàcia, per membres de la UAB que en altres contextos recordarien amb nostàlgia els seus anys de lluita contra la dictadura.

Considerem que aquest procés massiu, emparat finalment per la necessitat tecnòcrata d’eficiència en la gestió de la institució, és clarament desproporcionat i referma no l’autoritat sinó l’autoritarisme d’una Universitat que es pretenia democràtica i catalanista i que, pel contrari, aplica una mesura literalment franquista.

El Rector es troba ara en una situació prou còmoda per fer el que de debò cregui convenient. Per decisió personal, acaba el seu mandat prematurament i, malgrat va ser decisió seva iniciar el procediment, ara té les mans lliures de pressions per decidir si signa o no les sancions, un cop els jutges instructors es posicionin (Article 14 del Reglament). Tenint en compte que serà una de les seves últimes mesures, pot decidir si vol ser recordat com el Rector dels expedients, com el màxim responsable, junt amb els dos instructors, del càstig més important que s’ha aplicat mai a la UAB al col•lectiu estudiantil, o si pel contrari dona mostres de vertader esperit conciliador i opta per una solució del conflicte moderada i genuïnament democràtica.

Assemblea de Tercer Cicle de la UAB

Més info: http://repressiouab.wordpress.com

ESTAT D’EXCEPCIÓ A LA UAB: Primeres reaccions

L’estat d’excepció i de cinisme institucional a la UAB prenen un caràcter tragicòmic. La Dra. Camps dòna una inauguració de curs sobre ètica a la Facultat de Lletres acompanyada del responsable de més de 60 ferits estudiants (Rector, Lluís Ferrer i Caubet) i de la Degana (Elena Estalella) que nega el diàleg amb l’Assemblea de Lletres.

Parlar de democràcia, d’universitat pública davant una concentració d’estudiants amenaçats de pressó per la mateixa universitat í davant una doctora d’ètica no té preu. Per a la resta: encara hi ha gent que té dignitat.

Potser la professora Victòria Camps hauria de mirar al costat de qui parla i davant de qui donen lliçons sobre ètica. Com molt bé diu ella: la indiferència és el pitjor per a l’ètica.

De moment des de la UB l’Enric Canela ja fa la seva aportació.

Més info sobre repressió política a la UAB

15 estudiants de la UAB amenaçats de presó

Durant les mobilitzacions estudiantils del maig el Rectorat

va impedir l’accès dels estudiants a la planta a on es volia reunir una Junta Permanent de Facultat impugnada amb un fort cordó de seguretat privada. Un dels membres del cos de seguretat va presentar denúncia per lesions (va rebre l’alta al cap d’unes hores). La UAB ha col·laborat activament amb el jutjat aportant un llistat d’estudiants i documentació no requerida a més de reclamar danys materials.

Als 15 estudiants dels quals la UAB ha donat els noms, cognoms, dni i estudis que realitzan se’ls imputen lesions, danys materials i desordre públic. Els desordres públics poden ser castigats amb fins a tres anys de presó. La imputació d’aquests 15 estudiants ha estat possible per la col·laboració activa de l’Equip de Gobern de la UAB el qual demostra una clara voluntat d’ empresonar als seus propis estudiants. Un fet inédit i totalment desproporcionat a l’àmbit universitari, regne teòric de la democràcia, la capacitat de diàleg, llibertat de reunió, expressió i manifestació. Aquesta és la unviersitat del futur. La democràcia de Bolonya

Més info:http://repressiouab.wordpress.com/

Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.492 visites
Octubre 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers