Aquest mati els expedientats han fet una roda de premsa al rectorat, coincidint amb la citació d’en Lluís Ferrer (rector) com a testimoni referent als expedients disciplinaris contra 31 estudiants.
Seguiment de la roda de premsa: aqui.
COMUNICAT DE SUPORT DE L’ASSEMBLEA DE TERCER CICLE
Presentem a continuació el comunicat que l’assemblea de Tercer Cicle de la UAB ha presentat en solidaritat i denúncia de la situació dels i les 31 estudiants i investigadores expedientades.L’Assemblea de Tercer Cicle reuneix als estudiants de postgrau i especialment al personal investigador en formació (beques preodoctorals) i forma part de l’Assemblea Contra la Precarietat de la UAB.
Més enllà dels fets constitutius de falta, l’ Assemblea de Tercer Cicle considera que els trenta-un expedients disciplinaris a estudiants i investigadors de la UAB responen a una clara intenció per part de l’Equip de Govern de reprimir la contestació política i de silenciar persones que són clars referents del moviment estudiantil –representants, al cap i a la fi, del seu col•lectiu- en un moment tan delicat pels estudiants com és la transició cap als nous plans d’estudi i cap a un nou model d’Universitat pública.
No s’està castigant tant la gravetat d’uns fets puntuals com la intensitat i l’alta freqüència de les protestes, que demostren que els estudiants han sabut organitzar-se eficaçment per donar una resposta contundent als plans del Rector. No és l’entrada al despatx de la Degana de Lletres o la seguda al Rectorat el que motiva aquests expedients, sinó el fet que es percebin com la gota que fa vessar el got, com la culminació d’un any de lluita en què els estudiants han aconseguit tocar la nafra de la institució i inquietar als representants de l’elit universitària.
En aquest context, el Rector, l’Equip de Govern i el Consell de Govern, com a principals òrgans de decisió de la Universitat, han optat en diverses ocasions per reaccionar amb mà dura –recordem la irrupció dels Mossos d’Esquadra a la facultat de Lletres el dia 4 demarç-, per acabar utilitzant l’únic instrument disciplinari del que disposa la institució: un reglament de l’any 1954 assumit, potser a desgrat però amb eficàcia, per membres de la UAB que en altres contextos recordarien amb nostàlgia els seus anys de lluita contra la dictadura.
Considerem que aquest procés massiu, emparat finalment per la necessitat tecnòcrata d’eficiència en la gestió de la institució, és clarament desproporcionat i referma no l’autoritat sinó l’autoritarisme d’una Universitat que es pretenia democràtica i catalanista i que, pel contrari, aplica una mesura literalment franquista.
El Rector es troba ara en una situació prou còmoda per fer el que de debò cregui convenient. Per decisió personal, acaba el seu mandat prematurament i, malgrat va ser decisió seva iniciar el procediment, ara té les mans lliures de pressions per decidir si signa o no les sancions, un cop els jutges instructors es posicionin (Article 14 del Reglament). Tenint en compte que serà una de les seves últimes mesures, pot decidir si vol ser recordat com el Rector dels expedients, com el màxim responsable, junt amb els dos instructors, del càstig més important que s’ha aplicat mai a la UAB al col•lectiu estudiantil, o si pel contrari dona mostres de vertader esperit conciliador i opta per una solució del conflicte moderada i genuïnament democràtica.
Especial Bolonya Tot sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior 
Debats
Encara no hi ha cap comentari.