//

Archive for

Recopilació de vídeo: didàctics, informatius i divulgatius

Des d’una explicació per a la gent del carrer sobre el problema que tenim ja a sobre sobre la privatització de l’ensenyament, educació, transport i la cultura (“El juego del AGCS”, font:despiertaya) fins a talls de la situació que provoquen els deganats a les facultats ocupades- incentiu a l’enfrontament entre estudiants, “Simulacre de normalitat”-, passant per un recopilatori de la setmana d’ocupació a Ciències de l’Educació de la UAB i un programa humorístic produït pels estudiants de comunicació (UABeu vist?). Bon profit!

El Juego del AGCS. ¿Privatizar o no privatizar?

Clicka aquí

UABeu Vist?

Programa humorístic autoproduït pels estudiants de Ciències de Comunicació UAB

Una setmana d’ocupació a Ciències de l’Educació (UAB)




INTOXICACIÓ MEDIÀTICA: OCUPACIONS, MENTIDES I CINTES DE VIDEO

“La història es repeteix, el primer cop com a tragèdia, el segón com a farsa”.

Karl Marx.

mascaraantigas

Durant les mobilitzacions estudiantils dels anys 80 contra la selectivitat, contra la LRU va sorgir del no res una organització coneguda com “Sindicato de Estudiantes” que va capitalitzar la lluita dels estudiants universitaris i de secundària. El Sindicato de Estudiantes tot i ser fantasma (pràcticament sense militants i una increïble capacitat financera mai aclarida) va ser l’únic interlocutor vàlid recongut pel Ministeri* liderat per Maravall. I, aprenent de les tàctiques de les cúpules sindicals de CC.OO i UGT va vendre als estudiants que sobtats van veure a la televisió aquest cop d’estat disfraçat de discurs esquerranista. [Veure comentari a sota, bibliografia i per aprofundir +]:

2008, Barcelona. Des de les mobilitzacions contra la LOU el moviment estudiantil no aixeca el cap fins que s’aprova el Decret de Graus i les universitats públiques de tot l’Estat anuncien la seva fallida econòmica per manca dels recursos públics ja promesos (Universitat de València, Madrid, entre d’altres). S’ocupen rectorats, facultats i aules a València, a Sevilla, a Madrid… i a Barcelona, els rectors es posen nerviosos i criden desesperats al Ministeri, que liderat per una empresaria ofereix una campanya propagandística per ofegar les demandes de democràcia dels estudiants (debat i referèndum al qual, obviament, també porten una posició: no frontal a Bolonya).

Davant aquest escenari, el comportament dels mitjans ha estat variable i molt determinat pel color polític del grup que els sosté:

La Vanguardia no ha dubtat en cap moment en criminalitzar gratuïtament als estudiants i fer campanya probolonya amb o sense arguments, tot silenciant el discurs ampli i complex del moviment antibolonya -el qual compta amb un creixent suport acadèmic i social-. El Periòdico, tot retornant els favors de Lluís Ferrer (rector UAB) com a acòlit del PSC, fa una editorial infame -per hipócrita i per transcriure el discurs només d’una de les parts- durant el curs passat, enguany rectifica però manté un tractament informatiu vergonyòs des del codi deontològic que es presuposa a la premsa. L’ABC dubta entre fer el joc de desgast a ZP tractant amb benevolència equidistant als estudiants mobilitzats per… un cop assolit l’objectiu jugar a la divisió del moviment estudiantil del Barcelonés:

“El front anti-Bolonya es divideix en plena negociació amb els rectors

La notícia no té cap desperdici. Totes les ocupacions i tancades de Barcelona comparteixen objectius: congelació del procés d’aplicació de la reforma i obertura d’un debat públic social que culmini amb un referèndum amb garanties (legal) i que tingui conseqüències pràctiques a la política universitària (vinculant). La lluita contra Bolonya, a més a més, arrossega un trist equipatge de repressió política: 15 estudiants imputats en un procés penal i 28 amenaces d’expusió de fins a 11 anys per preguntar per la càrrega dels Mossos d’Esquadra al campus de la UAB el març passat i per denunciar una convocatòria i aprovació il·legal d’un bon grapat de graus bolonya a la Facultat de Lletres -ara mateix en contenciós administratiu-.

L’unic rectorat que s’ha assegut -també forçat per la Conselleria donat el penós espectacle que va crear el curs passat amb els Mossos i la masacre dels expedients- és de la UAB, i les assemblees de la UAB estàn coordinades i organitzades a nivell de campus (CAF) i a nivell de Barcelona (Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants) amb la resta d’assemblees de la UB i de la UPF amb les quals treballa conjuntament per preparar convocatòries, discurs i accions.

El tractament informatiu de l’ABC de les negociacions sobta, tot creant declaracions del no res i de ningú, per sostenir una divisió que no és més que el fruit de la imaginació dels poders polítics i del desig de la Brigada d’Informació, la qual té molta feina intoxicant diariament els fòrums dels mitjans crítics i ara- que la cosa s’expandeix sense remei més enllà de la capital, a Lleida i Tarragona- quin remei… l’ABC participa.

Dins del catàleg de barbarismes informatius producte d’intencions polítiques molt ben calculades i d’altres productes d’un ofici de periodista sense mitjans, infraassalariat i sense temps per reflexionar i informar-se en profundidat -és a dir, al servei del mercat-, es poden destacar les següents:

  • – Els expedientats es van tancar al març i per això s’obre el procés sancionador. Fals. Els expedientats són estudiants que van demanar explicacions al Consell de Govern en reiterades ocasions sense obtenir cap resposta; els expedientats van denunciar amb els mitjans formals i informals la irregularitat palmària d’una Junta Permanent.
  • – Els expedientats van agredir a una degana. Fals. Els càrregs que s’imputen són “violència verbal”, “invasió d’espais vitals”.
  • – Els expedientats han presentat les mateixes al·legacions. Europa Press no vol documentar-se bé i estalvia en transport. Les al·legacions són individuals -a diferència dels plecs de càrrecs dels expedients- i el que comparteixen és la denúncia del procés polític que es vol amagar rere la defensa de l’ordre públic.

Totes aquestes manipulacions, tergiversacions i intents d’intoxicació no són nous i qualsevol persona amb un mínim bagatge i compromís amb els menys afavorits de l’equació (és a dir, l’estudiantat pluri i precàriament ocupat per pagar-se la seva formació) pot discernir el gra de la palla.

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 155.600 visites
Desembre 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Uniu-vos a 12 seguidors