//
Uncategorized

UAB: Anna Ripoll parla sobre Bolonya

anaripollTot imitant les iniciatives del Rector i d’altres personalitats públiques (com el rector de la UPF) o privades (“l’equip d’experts” de la UPF) que van fer una pàgina per saciar la gana d’informació dels estudiants… Zas! La flamant candidata s’ofereix a donar llum al Procés de Bolonya. En blau els comentaris.

[Com que no permet fer comentaris, fem un retroenllaç com diu el seu blog i fem anotacions en color.]

Per a quan un debat públic amb tota la comunitat universitària candidata Ripoll?

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL PROCÉS DE BOLONYA

  1. Què és el procés de Bolonya?
  2. És el procés de creació d’una zona europea amb una unitat de mesura única per a l’Educació Superior (l’ECTS), amb l’objectiu essencial d’afavorir la mobilitat i l’ocupabilitat de l’estudiantat i els titulats / les titulades. Aquest procés va començar el juny de 1999 amb la signatura de la declaració de Bolonya.

    CERT però incomplert. La declaració va continuar amb d’altres, es va operativitzar al Projecte Tunning i es va implementar a l’Estat espanyol amb la LOU i els Reials Decrets. Els objectius propagandístics han estat acompanyats de concreccions pràctiques que apliquen sense vergonya les directrius de la liberalització del mercat de serveis prevista per l’OMC (AGCS) i que la Llei Catalana d’Universitats esmenta sense cap pudor al seu pràmbul:les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç”. Això vol dir restricció del finançament públic perque per a l’OMC les subvencions públiques distorsionen el lliure mercat.

  3. Per què s’associa el procés de Bolonya a canvis en la metodologia docent?
  4. Perquè el fet d’endegar un procés per a comptabilitzar el procés d’Educació Superior en una mesura única, les hores de treball de l’estudiant, va ésser aprofitat per reflexionar sobre les metodologies docents i així revisar els sistemes d’aprenentatge.

    La senyora Ripoll novament evita parlar del que ja tothom sap, que aquesta renovació pedagògica és portar lo pitjor de la LOGSE a la Universitat, a més a més, sense finançament. Per sustentar això un parell d’informes oficials de la UdG i de la UAB.

    Com ho veuen els professors de la UdG (Equip Assessors Pla Pilot) Text sencer.:

    “Força més alarmant, però, és la tendència a infravalorar, i fins i tot a substituir netament
    en alguns casos, els “coneixements” en favor de l’assoliment d’un seguit de “destreses” i “habilitats” prou corrents o no pas específiques de cap saber o disciplina en particular.
    I això amb uns arguments (?) com ara que el coneixement, en el món actual, canvia
    contínuament. O que, “en la vida real”, tal com escriu una altra alta autoritat acadèmica dels nostres dies, “saber escribir una carta o conducir una negociación supera en interés a conocer el último capítulo del temario o la técnica más novedosa” (Alonso, 2007). El súmmum són alguns dels cursets de l’ICE programats per als professors de la UdG on s’ha pogut escoltar que els nous graus o títols acadèmics han de ser estrictament professionalitzadors i treballar –si de cas- l’educació de les “emocions”. Ara bé, que calgui “aprendre al llarg de tota la vida” i que els estudis hagin de facilitar la inserció laboral dels graduats –o que en alguna ocasió ens pugui tocar fer de mitjancers o “emocionar-nos”- no vol pas dir que no s’hagin d’aprendre, i com més aviat millor, coneixements específics d’una mena o altra. L’experiència de l’educació secundària, amb el seu èmfasi en els “procediments” abans que no pas en els coneixements o resultats, és una realitat –o una vella ideologia educativa- que hauria de ser avaluada a fons pels mateixos experts que la van auspiciar al seu dia. I, no cal dir-ho, pels professors universitaris que es troben o que es trobaran en un futur immediat en una tessitura semblant. En tots dos casos són molt recomanables alguns testimonis recollits a peu d’aula (com ara Moreno, 2006 i Trepat, 2007).” .

    Com ho veuen els que pateixen els plans pilot de la UAB (talls del Segon Informe de Seguiment de l’EEES de la UAB, demanat pel Claustre i disponible a la Intranet):

Els tres col·lectius (estudiants, professorat i personal d’administració i serveis) valoren negativament l’increment de l’esforç que suposen les noves metodologies. Bona part del’increment i sensació d’excés de feina es deu a un abús del nombre de treballs, dels quals no sempre se’n treu el profit suficient.” P. 7

“Hi ha una opinió unànime sobre les dificultats que l’estudiant es troba per a conciliar treball i estudis, però no sembla que hi hagi coincidència en les vies de solució d’aquesta situació. […] Es perceben dubtes entre el professorat sobre si els nous mètodes d’ensenyament”entrenen” més que “ensenyen”, i sobre si tot el professorat està capacitat per a formar en determinades competències (presentacions en públic, tercer idioma, TIC, etc.).” p. 7

  1. L’anglès esdevindrà la llengua acadèmica comuna a Europa?
  2. No, formulat en termes absoluts. Hi ha altres llengües que caldrà conèixer dependent del lloc on es desplaci l’estudiant. Cal, però, ser conscients que nosaltres encara tenim problemes greus de coneixement de llengües al costat d’altres estudiants amb qui compartirem el sistema europeu. Els països de la zona ECTS, sobretot els petits, han fet un gran esforç per tenir una oferta considerable de docència en anglès en el grau i el postgrau. S’hauria d’anar en aquesta línia, defensant alhora el català com a llengua pròpia del país.

    S’ha d’afegir, defensant el català com a llengua del país… però no a la universitat. Quina postura defensa la senyora Ripoll sobre la necessitat de que el professorat conegui i faci servir la llengua de l’estudiant al qual es dirigeix al Principat?. Durant anys s’han fet esforços per defensar el català com a llengua també present al espai científic i diverses publicacions acreditades i de qualitat ho han aconseguit publicant en català. Temps difícils per a les llengües sense Estat.

  3. És necessari esdevenir més competitius i anar a remolc del mercat laboral?
  4. No ens hem de regir per les lleis del mercat laboral, però moltes vegades la universitat ha tingut tendència a valorar només el que pensen els acadèmics, sense tenir en compte altres opinions. No hem de ser més competitius, sinó mantenir el nostre criteri sobre les necessitats formatives, però també escoltant la societat, que no significa només les empreses. Som una universitat pública i el nostre compromís és envers TOTA la societat.

    Aquesta independència només s’aconsegueix amb independència financera i la situació actual no camina cap allà, ans al contrari, retallada dels pressupostos públics fins i tot d’I+D, signatura de convenis amb empreses que no respecten la Carta de Drets Humans o els convenis de la OIT… Què en pensa d’aixó la candidata Ripoll?

  5. Si només atenem les demandes laborals de la societat, no es corre el risc de convertir la Universitat en una escola de formació professional (FP)?
  6. La universitat no pot esdevenir un reflex de la demanda laboral de la societat. S’ha de buscar un equilibri entre el coneixement i les habilitats i competències professionals, i evitar de caure en la secundarització de coneixements. La universitat no ha d’estar pendent només del que volen les empreses, encara que hem de formar suficients professionals perquè la societat no es ressenteixi de falta de metges, enginyers, etc.

    Magnífica declaració d’intencions. Aviam com la UAB defensa les titulacions que l’ANECA no vulgui renovar per que no acompleixin els requisits de qualitat (de mercantilització i elitizació) que estableix l’ANECA.

  7. No hi ha el perill d’anar cap a un sistema privatitzat com ara l’americà dels Estats Units?
  8. No, en absolut. No copiarem el model d’universitat privada. Una cosa és el finançament i l’altra l’organització i el disseny dels estudis. I s’ha de tenir en compte que el sistema dels Estats Units té algunes característiques de modulació i flexibilitat d’estudis que són millors que el nostre.

    Si no hi ha finançament públic i les universitats han de competir per obtenir recursos i tirar endavant es vendran al millor postor i pujaran les matrícules. Això és també model nordamericà. El model nordamericà educatiu és dels que generen més desigualtats socials del món (tot i les mesures parcials per a minories, que en absolut abasten a tota la població empobrida). El model de govern gerencial anunciat pel Conseller com a reforma inclosa dins de la nova LUC ens apropa al model nordamericà. Els aspectes positius del model nordamericà ho són per a una èlit no per al conjunt de la població.

  9. Hi ha algun tipus de relació entre el procés de Convergència Europea i l’Organització Mundial del Comerç?
  10. Les posicions són completament diferents i van per camins separats. El procés de Bolonya és participatiu i està relacionat exclusivament amb l’educació i la universitat pública.

    Tornem a repetir el preàmbul de la Llei Catalana d’Universitats.:

    les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç”.

  11. La formació del segon cicle (Màster) continuarà essent a preu subvencionat?
  12. Sí, seran preus públics fixats per la Generalitat de Catalunya dins d’uns límits establerts per a tot l’Estat.

    La qual cosa no garanteix en absolut que siguin accesibles per al conjunt de la població, ni l’equitat d’accés als estudis de postgrau. Veure article 81 de la LOU, veure pujada dels preus “públics” d’enguany”.

  13. Podrem estudiar i treballar alhora?
  14. Sí. La dedicació a temps complet d’un estudiant en un any acadèmic és de 60 crèdits ECTS. Això no vol dir que aquests 60 ECTS no es puguin realitzar al llarg de més anys. De fet, ja existeixen titulacions que ofereixen una via lenta per afavorir la compaginació del treball i l’estudi.

    Com ho veuen els que han patit els plans pilot a la UAB (Segon Informe de Seguiment de l’EEES a la UAB citat anteriorment):

“Hi ha coincidència absoluta entre els col·lectius i els centres a l’hora de parlar de la dificultat de compatibilitzar l’estudi i la feina. […] El professorat es queixa d’algunes de les conseqüències que ha comportat la reestructuració, com per exemple l’augment de l’absentisme del estudiants.” P.9

Més respostes sobre aquesta qüestió per part dels estudiants de la UPF.

  1. Quins han sigut els mecanismes de participació en el disseny dels plans d’estudis?
  2. Cada centre ha creat les seves pròpies comissions per a l’elaboració dels plans d’estudis de Grau. Aquestes propostes han estat debatudes, avaluades i aprovades al si de la Subcomissió de Grau i la Comissió d’Afers Acadèmics, creades pel Claustre General de la UAB.

    Sense renovar prèviament les Juntes de Facultat, en menys de sis messos, amb irregularitats en la convocatòria de les reunions, amb Mossos d’Esquadra a la porta, sense cap recurs extra (és a dir, aplicació a “cost zero”), …. Actualment bona part dels Graus aprovats per la Junta de Lletres es troben recorreguts legalment per irregularitat en la seva aprovació. 7 dels 10 estudiants que van signar aquesta impugnació estan expedientats i amenaçats d’expulsió fins a 11 anys de la UAB. Més info.

  3. Aconseguirem una major flexibilitat d’horaris i grups?
  4. La flexibilitat seria un gran avenç. Haurem de treballar per estandarditzar els cursos d’alguna manera, així aconseguiríem una major flexibilitat en els horaris. On volem arribar és a una flexibilitat d’horaris i estructures per poder gaudir de la gran transversalitat que ens ofereix el nostre campus.

    Amb contractació zero de personal docent, amb recursos zero per a l’aplicació de la reforma és impossible oferir més grups i horaris, de fet, molts departaments propossen eliminar el torn de tarda per estalviar recurssos. Notícia al 324

  5. Què succeirà amb la validesa dels títols actuals?
  6. Els títols actuals tindran el mateix valor que els títols futurs.

    Veure díptic de l’Associació Catalana d’Universitats que desmenteix aquesta afirmació.

    Les competències professionals no canviaran, encara que canviï l’estructura de les titulacions i dels títols.

    Obertament fals. Només un exemple: Un graduat en Dret no pot exercir d’advocat, un llicenciat en Dret sí.

    Actualment és força complicat estudiar en centres fora de l’Estat espanyol -fins i tot quan es tracta de fer-ho mitjançant un intercanvi Sòcrates-Erasmus-, a causa de les dificultats d’homologació d’assignatures. Una vegada acomplert el procés de Convergència Europea, aquestes dificultats desapareixeran, ja que els nous títols seran reconeguts per tots els països signants de la Declaració de Bolonya.

    Obertament mentida. Únicament s’homologa la unitat de recompte (l’ECTS) no pas les matèries. De fet el model de cada Estat és diferent.

    El Reial Decret de Graus estipula que el reconeixement de titulacions de grau queda com estava abans, segons les normatives d’homologació del 94. No hi ha cap reconeixement automàtic de titulacions. Consulteu el Reial Decret (especialment les disposicions adicionals del final).

  7. Afectarà Bolonya als actuals estudiants universitaris? Ens canviaran el títol en acabar la carrera?
  8. Els estudiants actuals acabaran el pla d’estudis que han començat, sense cap mena de variació en la seva estructura.

    Però no sel’s garanteix la docència, només el dret a examinar-se dins del seu pla d’estudis per quatre anys. De fet, el Decret de Taxes de la Generalitat per enguany preveu que això sigui tònica i per això preveu el pagament només del 25% del preu del crèdit i no el 100%. La senyora Ripoll no s’ha estudiat bé el RD.

    Les noves titulacions de Grau que han iniciat el procés el curs 2008/09 són Matemàtiques, Física i Humanitats, totes elles pla pilot a impartir docència en ECTS. Cada centre ha escollit el sistema de transformació que ha desitjat. Però els títols de Grau que es reconverteixin des de les actuals llicenciatures hauran de fer l’adaptació dels estudis any a any, començant pel primer curs. És a dir, sense cap efecte retroactiu i implicant només els estudiants de nou ingrés.

    I els que tinguin matèries pendents, o sense docència o fent l’avaluació continuada incompatible amb la vida laboral dels Graus. Això sí que implica als actuals estudiants, especialment de ciències, senyora Ripoll.

  9. L’homologació de títols significarà l’homogeneïtzació amb els estudis dels altres països europeus?
  10. Es faran compatibles els sistemes, no pas homogenis. El nostre compromís és fer un sistema compatible de veritat per poder rebre i enviar estudiants, preservant sempre l’autonomia universitària de cada centre. Això vol dir que els plans d’estudis d’una mateixa titulació no seran exactes a tot Europa o a tot l’Estat espanyol -com, per altra banda, ja succeeix ara-, però sí que seran reconeguts.

    Ara les universitats de l’Estat espanyol comparteixen uns minims (crèdits de troncalitat). Amb el Reial Decret ningú pot tenir cap garantia sobre el que sap o no un estudiant de la mateixa titulació de diferents universitats. Amb la resta d’Europa… ja us podeu imaginar. Només es parla d’unitat comuna (ECTS) i no de continguts. De fet, ni tan sols les estructures són equivalents: grau espanyol 4 anys, grau d’altres estats de l’EEES, 3 anys. Quina convergència formal és aquesta?… Per no parlar de finançament…

  11. Què passarà amb el titulat que es desplaci a Europa? Se li reconeixerà el títol?
  12. Sí, el títol se li reconeixerà i tindrà plena validesa. ¿??¿ La candidata s’ha llegit el Reial Decret?

    Els nous títols ja porten el “suplement al diploma”, per fer-los més “transparents” i interpretables per a qualsevol persona que els llegeixi. Això vol dir que darrere de cada títol es farà constar informació acadèmica completa (nom de les assignatures, descripció del contingut, qualificacions numèriques, etc.).

    Cada estat estableix el seu sistema d’homologació de tiulacions, no hi ha cap reconeixement automàtic, una altre cosa és que el SET es pugui fer servir per il·lustrar el contingut dels ECTS, però no hi ha cap reconeixement automàtic ni molt menys. És molt greu aquesta afirmació!! després diuen que els estudiants no tenen informació i tergiversen les coses!!! Increíble.

  13. Un augment de la mobilitat comportarà un augment de les beques?
  14. La Declaració de Bolonya té com a objectiu facilitar la mobilitat, però no parla de les mesures que cal prendre per a fer-ho. El sistema de beques és competència dels diferents estats i actualment existeixen grans diferències en el tractament d’aquest tema. Per exemple, els països nòrdics tenen un sistema de beques molt bo. La responsabilitat de la UAB és aconseguir un sistema de beques adequat a les necessitats reals dels i de les estudiants, que sigui gestionat pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

    Per això el programa de beques pròpies de la UAB no contempla cap beca sense treballar a canvi en qualsevol cosa relacionada o no amb els teus estudis, i per això tothom sap que amb els diners que et dona per anar a l’estranger amb sort pagues el bitllet d’avió!

    Per aixó, el Conseller de la Generalitat parlar de que no vol hipotecar-se per a estudiar, la Generalitat no implementa cap programa de beques sinò que ofereix prèstecs a tornar amb interessos. Molt bona política de foment de la mobilitat!!

    S’ha d’exigir-ne una millora, ja que l’Estat espanyol té el pitjor sistema de beques de la Unió Europea, fruit encara d’una política iniciada durant el franquisme. El sistema ha tingut un increment molt lent durant els darrers anys i això haurà de canviar. Tant les beques com el finançament hauran de sortir dels pressupostos públics de l’Estat i/o de la Generalitat de Catalunya.

    Per això a un any de la data definitiva no hi ha absolutament cap previsió de canvi del sistema de beques i per això es multipliquen les ofertes de prèctes i per això l’Estat i la Generalitat retallen els pressupostos de les universitats públiques… per fomentar la cohesió, la cooperació i la mobilitat…

  15. Les beques seran igual a tots els estats de la Unió?
  16. El finançament de l’educació és diferent en tots els països. Actualment l’Estat espanyol té un programa de beques molt deficient, que necessita una gran reforma per estar a l’alçada dels països que formen la zona ECTS.

    Aplicar el model sense preveure mecanismes per garantir ni tan sols la igualtat d’oportunitats (beques, ni tan sols) és una voluntat d’elitització i de irresponsabilitat envers la societat de proporcions majúscules.

Anuncis

Debats

5 thoughts on “UAB: Anna Ripoll parla sobre Bolonya

  1. molt bo l´article, i molt greu que el 50% dels candidats a rector de la UAB estiguin aixi de desinformats

    Posted by Julià | 8 Desembre 2008, 2:47 pm
  2. Com sempre excel·lent.

    Posted by Joan Gil Oliveras | 8 Desembre 2008, 2:54 pm
  3. Candidata ripoll, se li hauria de caure la cara de vergonya!

    Posted by pois | 9 Desembre 2008, 5:12 am
  4. Que s’hauria d’esperar d’una persona del sèquit d’acòlits bolonyobans del senyor Ferrer

    Posted by Gerard | 9 Desembre 2008, 6:41 pm

Trackbacks/Pingbacks

  1. Retroenllaç: 28 estudiants i cinc organitzacions polítiques demanden a la UAB per vulneració de drets fonamentals. « Especial Bolonya - 15 gener 2009

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 149,279 visites
Desembre 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« nov.   gen. »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers