//

Archive for

L’opinió independent: fonamentalistes i sofistes bolonyesos [actualitzat]

la-libertad-de-prensa-en-el-periodismo-en-periodismomundial-grilk-com11Comença amb aquest post una sèrie sobre qui opina què sobre Bolonya i els condicionants materials de la producció d’opinió publicada.

Gràcies a una col·laboració rebuda a Especial Bolonya  podem aprofundir en el rerefons de l’article escrit per Ferran Sancho al qual esmentaven la setmana passada. Per la claredat expositiva, reproduïm integrament el text i agraïm la contribució.

“A propòsit de l’article “Bolonya: fal.àcies i evidències” aparegut a “El Periódico” escrit per un dels “factòtums” del procés Bolonya, Director del departament d’Economia i Història Econòmica de la UAB i signant del contramanifest demanant mà dura contra els estudiants expedientats:

Quatre evidències (l’autor de l’article probablement diria que són fal·làcies, però ja se sap que, segons escrivia Orwell a 1984, en Neollèngua i Doblepensar, el Ministeri de la Veritat és el de la Mentida).

Evidència 1: L’autor de l’article imparteix classe al “Master in the Economics of Science and Innovation

Evidència 2: El cost del curs és de 12000€

Evidència 3: La institució en la que s’imparteix el màster és la: Barcelona Graduate School of Economics

Evidència 4: La institució esmentada està adscrita a la UAB (acord 51/2008 del Consell de Govern de la UAB)

ACTUALITZACIÓ (a la vista dels comentaris de sota)-02.02.2009

Per si cal ampliar les evidències, a la vista d’un comentari deixat a la vostra web per algú que no vol veure la realitat (no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure…)

Evidència 5: Per aquells que vulguin saber més de l’autor de l’article a “El Periódico”

Evidència 6: La matriculació al màster està gestionada per l’Escola de Postgrau de la UAB

Evidència 7: El Campus on s’ubica el màster és el Campus de Bellaterra de la UAB (llegiu l’entrada final de la plana web a la que remet l’hipervincle)

Evidència 8: Tots els cursos s’estructuren en el sistema de crèdits ECTS (llegiu l’entrada “Program Structure” de la plana web a la que remet l’hipervincle)

Evidència 9: Les institucions fundadores són de caràcter públic (departaments de la UPF, UAB, entre d’altres)

Evidència 9: Bona part del professorat també ho és d’Universitats públiques

Evidència 10: Una de les persones que fa comentaris laudatoris del màster és una ex-ministra d’Educació y Ciencia

La calma d’abans de la tempesta

[NOTA: Aquest post no hagués estat possible sense la col·laboració, cura i atenció del Grup de Contingudes]

El 17 desembre, el  Parlament de Catalunya es va fer ressò de les mobilitzacions estudiantils a les universitats catalanes, amb una molt desafortunada intervenció del sr. Castells (CiU) que va rebre una dura resposta per part del Comitè Contra Bolonya de la UAB al seu moment. El 21 de Gener, el grup Parlamentari de CiU ho torna a plantejar en els mateixos termes, cada cop més propers a l’ultradretà (o neofeixista, com ell mateix es reclama), Silvio Berlusconi.

silvio-berlusconi-4_670820c

[“Berlusconi amenaza con la policía para poner fin a una protesta estudiantil. Clarín, 22 Octubre 2008]

L’objectiu del grup parlamentari era votar una moció que vetava la possibilitat d’una moratòria en l’aplicació de la llei i ha estat rebutjada per tots els grups parlamentaris tret del PP, el qual, curiosament ha fet seva la reivindicació del dret a la informació dels estudiants. El grup parlamentari d’ICV ha fet seus els arguments estudiantils tot i remarcant que Bolonya “es pot aplicar bé”, que requereix finançament… Jugant a equivalències discursives… el tó i el contingut de les intervencions de CiU i del PP són calcats als d’AJEC; i els d’ICV als d’AEP. [veure: La trampa del finançament].

Tot i que les referències a Europa són constants en tots els grups parlamentaris – dient que el que succeeix al Principat no passa enlloc-, cap d’ells fa referència a la situació actual de Grècia, ni a la situació d’Itàlia, ni tan sols a l’anunci de vaga general d’ensenyament a l’Estat Francès.

Manifestació a Grècia

Manifestació a Grècia

El 9 de enero, el movimiento estudiantil volvió a tomar el centro de Atenas contra la reforma universitaria. Cuatro días antes, un grupo armado hería de gravedad a un policía de un disparo.“. Diagonal. Segona quinzena gener

Per acabar amb la contextualització, cal recordar que el dia 20 de desembre l’Equip de Govern de la UAB anuncia la immediatesa de l’expulsió de sis estudiants de la UAB (notificades una setmana abans) i la sanció pública d’altres 22 fruït d’un procediment que ha estat denunciat als jutjats administratius, acompanyat d’una declaració pública dels repressaliats polítics de la UAB demanant que la expulsió de tots o ningú, remarcant  el caràcter de persecució política d’aquest “correctiu disciplinari” que aplica el reglament franquista de 1954. Diversos ajuntaments han presentat i aprovat mocions demanant la retirada dels expedients com Sallent i Vilafranca.

Els moviments polítics institucionals Continua llegint

RECULL D’ARTICLES SOBRE BOLONYA COMENTATS

Article d’en Sergio Almisas Cruz

79290_bancos_universidadNo és cap secret la forta implicació del Banc Santander a la reforma mercantil de la universitat mitjantçant la xarxa o plataforma Universia i fundacions afíns, com la Fundación Conocimiento y Desarrollo – presidida per l’Ana Patricia Botín, la filla major d’Emilio Botín, director del Banc Santander-. Aquesta fundació marca els objectius, el Ministeri i les universitats acaten i Botín regala el caramelet. Aquest article fa una bon repàs a l’origen del banc i les seves implicacions en la financiació d’armament, la seva política de drets laborals al sí de l’empresa, … Molt recomanable.

Articles relacionats: UAB signa conveni amb SGAE, REPSOL i El Corte Inglés Miss Universia

81403_privatizacion_de_la_sanid1Un breu article introductori sobre el concepte bàsic de privatització. Des de fa temps, els acadèmics han optat per parlar de “mercantilització” tot i que des de les moviments de base s’emfatitza que és un eufemisme o un purisme teòric que no permet entendre en la seva plenitut el procés. Tot i que es tracta de conceptes diferents, a efectes didàctics aquest article aporta una base analítica que molts bloguers semblen haver oblidat. Mereix expecial atenció l’atac furibund de l’Enric Canela a aquest article. [ex-cursus: Des de l’òptica ultraconvergent encara no hem pogut entendre quina concepció tenen dels serveis públics, però és evident que la cadena d’externalitzacions és infinita. Subcontractar a la privada serveis esencials universitaris i sanitaris (p.e. reprografia o restauració, per que són activitats esencials per al servei i els beneficiaris) supossa destruïr llocs de treball públics- en teoria més curosos amb les condicions de treball i que han de treballar amb una lògica de benefici social i qualitat no sempre compatibles, fins i tot contradictories, amb els preus baixos i l’obtenció de marge de profit per part de l’empresa concesionària-. D’altra banda, el fet que no hi ha hagi una coincidència absoluta entre les persones de l’ANECA i el sector empresarial -tot i que sí es produeix a la presidència de nombrosos Consell Socials- no treu que no hi hagi una connivència absoluta. La Ministra és un exemple palmari i la història de les portes giratòries entre lobbies, consells d’administració i càrrecs de responsabilitat política, un fet incontestable, per començar pel mateix partit que defensa en Canela]

Articles relacionats: Seminari CEPC sobre l’AGCS i mercantilització educació per al Fòrum Social de l’Educació

Article de la Gaceta Médica al qual es parla de les reunions a les quals es consensua el temari de Medicina de Família entre les Universitats d’Alcalá de Henares, Granada, Badajoz, Universitats Autònomes de Madrid, Barcelona, Universitat de Zaragoza i Universitat Miguel Hernández d’Alacant amb NOVARTIS , LIlly entre d’altre empreses filantròpiques. No té desperdici però per possar-se en context, cal tenir una mica de coneixement previ de la crisi estructural de la industria farmacéutica per “l’alliberament” de patents antigues, de les seves activitats per medicalitzar la vida quotidiana i les pressions sobre els mèdics per a receptar productes.

Articles relacionats:

Project Censored: “Drug  companies influence Doctors and Health Organizations to push meds. (2001)

Garmendia, ministra bioempresaria acapara les competències de recerca en salut (i altres cosetes)

PROPERAMENT: MONOGRÀFIC SOBRE FARMACÈUTIQUES I EEES

Amb articles d’opinió de molts dels acadèmics crítics amb l’EEES, força interessant -conegut gràcies a l’Enric Canela qui fa un llistat dels articles):  sobre les funcions de la universitat, què hi ha al darrera de l’excel·lència i la competitivitat, cara a cara entre sistema públic i privat, l’autonomia universitària, …

.

MEMÒRIES DE LLUITA DEL MOVIMENT ESTUDIANTIL COLOMBIÀ

memorialluitaestudiantil

Clicka per ampliar

Des de la Universitat Central ocupada de Barcelona arriba la convocatòria del següent acte  sobre el moviment estudiantil colombià, el qual recomanem vivament: Dimecres DIMARTS 27 de Gener a les 19h.

Colòmbia és l’Estat amb un nivell de repressió política més alts del món així com de violació dels drets humans (Informe Alt Comissionat ONU per als Drets Humans E/CN.4/2005/10).

aimagen007-1
Manifestació a Colòmbia. Font: FEU

Malgrat la repressió creixent, a Colòmbia  lluiten amb determinació contra la mercantilització de l’ensenyament introduïda amb els acords de l’OMC referents a la liberalització i comercialització de serveis com l’educació i la sanitat (AGCS). Al Juny del 2007, p.e. la  Universitat de Caldas va ser desallotjada per l’ “Escuadron Móvil Antidisturbios ESMAD al mando del Coronel Luís Alfonso Novoa Díaz”. Les protestes d’universitaris i d’estudiants de secundària es van desenvolupar “en contra del Plan Nacional de Desarrollo. Denunciando igualmente el lesivo artículo 38 de la Ley de Transferencias que actualmente cursa en el Congreso, con el cual se pretende disminuir de manera sustancial los presupuestos para la educación, la salud y el saneamiento básico”. Van ferir a nombrosos estudiants i membres de l’assistència mèdica i 24 estudiants van ser detinguts.

+ Info: Federación de Estudiantes Universitarios de Colombia

Lluites internacionals contra la mercantilització de l’ensenyament: Xile, Argentina, Itàlia,  EUA, Grècia, Mèxic, …

ANÀLISI PROVISIONAL DE L’ESBORRANY D’ESTATUT UNIVERSITARI

renovaciopedagogicaEn els darrers díes El PAÍS s’en fa ressó de la negociació entre la Ministra Garmendia i un grapat d‘associacions estudiantils no representatives de l’esborrany del anomenat “Estatut de l’estudiant universitari“.

El Estatuto del Universitario apela a su responsabilidad. EL PAÍS 26 de Gener de 2008

El text, fet a correcuita, ple de faltes ortogràfiques i generalitats – moltes interessades, com veurem- inclou diversos articles merament propagandístics, com p.e. el Capítol IV dedicat a Drets Socials al que s’inclou, p.e. :

2. La política de becas y ayudas al estudio irán aumentarán de forma  progresiva, tanto en número como en cuantía. La misma será ejecutada por el Estado central, las Comunidades y Ciudades Autónomas y las universidades.

Tanmateix, la importancia i gravetat d’aquest text no rau en el que diu sinò en les seves omisions (diuen que els oblits estan plens de memòria). Recomanem com a lectura de contrast, l’apartat dedicat als actuals Estatuts de la UAB sobre principis d’actuació dins del campus:

Article 3. Principis d’actuació

1. Per a desenvolupar les seves activitats, la Universitat Autònoma de Barcelona s’inspira en els principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat.

2. És deure de totes les persones integrants de la comunitat universitària, i en particular dels òrgans de govern, atenir-se i donar plena efectivitat a aquests principis.

3. La Universitat i els membres de la comunitat han d’impedir qualsevol mena de discriminació i promoure en particular la integració de les persones amb discapacitats. 4. Són principis especialment proclamats i garantits: a) La llibertat de càtedra, de recerca i d’estudi, així com la llibertat d’expressió i de reunió dins dels recintes i campus de la universitat.

Esborrany de l’Estatut de l’estudiant universitari: com tracta els drets polítics fonamentals d’associació, reunió, expressió  i manifestació. Continua llegint

Treballar en el Telepizza és coneixement superior

universitatalserveidequi2Tot i que la campanya propagandística encara no ha començat , de moment la Ministra ha començat per donar la raó als estudiants mobilitzats contra els seus plans de reforma i ara diu que “La universitat tindrà l’obligació de compatibilitzar estudis i treball”. EL PAÍS 24 de Gener de 2008

A l’article afegeix “que el Gobierno destinará cinco millones de euros en 2009 para promover contratos a tiempo parcial para alumnos que colaboren en tareas culturales y solidarias, entre otras, en los campus de excelencia que el ministerio está creando”. Sobre la qualitat de la inserció laboral que promouen les universitat ja tenim certa experiència (promoció de convenis universitat-empresa, sense contracte; beques que encobreixen llocs de treball) però aquesta política de contractació discreccional és molt greu: potser caldria prioritzat als estudiants sense recursos? i per què no donen directament beques? La política consisteix en subvencionar – un cop més- a la patronal fent descomptes a les quotes a la seguretat social?

La flexibilidad para este tipo de alumnos [estudiants i treballadors] quedaba hasta ahora a merced de la buena voluntad de cada profesor.” O no, hi havia l’opció d’anar a l’examen final i decidir quines classes eren les importants i vitals i quines no, hi havia l’opció de “no presencial”, …

“destaca el hecho de que la universidad deberá reconocer, en forma de convalidaciones, experiencias laborales o profesionales previas.” Sota quins criteris? Si aixó no es deixar a les mans del mercat la formació, és a dir, que sigui del mateix rang la formació rebuda a la universitat que la que dona el Telepizza als seus treballadors, és millor encara que les universitats corporatives, ara fins i tot a les empreses et podran descomptar part del salari en concepte de “formació”.

Per finalitzar, afegeix que s’està negociant l’Estatut de l’Estudiant Universitari SENSE ABSOLUTAMENT CAP ASSEMBLEA, com sempre, és més fàcil xerrar amb vells amics (Sindicato de Estudiantes) i altre espècies de les quals podeu consultar aqui les seves webs, semblen organitzacions bessones:Coordinadora de Representantes de Estudiantes de Universidades Públicas (CREUP) ,Federación de Asociaciones de Estudiantes Progresistas de España (FAEST) ,Confederación Estatal de Asociaciones de Estudiantes (CANAE), Sindicato de Estudiantes.

Per descomptat, sembla que a partir d’ara la veu estudiantil serà la del Consell d’Estudiants presidit per la mateixa Ministra. És el moment de recordar com funcionava el Sindicat Vertical o les arts modernes del Rector de la Universidat de La Laguna, nous temps?

[un interessant article sobre sindicalisme, Banco Santander i la família Botín]

Un altre article del diari El Público “Bolonya supera el seu primer exam” , “Para mí es como el euro, ya no me imagino una marcha atrás”. La vicerrectora de grado de la Universidad de Vigo, Carmen García Mateo. Efectivament, com l’euro: una estafa per al conjunt de la població.

CARTA A LA RECTORA DEL SEGON SINDICAT DE PAS A LA UAB

A.Ciencies

Dispositiu de seguretat privada a l'entrada del Rectorat. Font: A.Ciencies

Durant les jornades de portes obertes, el Col·lectius Assemblearis d’Universitats de la UAB (CAU-IAC),  ha lliurat entre els estudiants i personal universitari una octaveta amb el text d’una carta oberta a la Rectora, Ana Ripoll, en relació a la seva investidura, magníficament relatada a la web de l’Assemblea de Ciencies Per a més informació

Rectora de la UAB.

Benvolguda companya:

El proppassat dimecres 14 de gener, durant l’acte de presa de possessió, es va dur a terme un dispositiu de seguretat extraordinari a l’edifici del rectorat, del qual ni la comunitat universitària, ni les persones que treballen a l’edifici, en varen ser informades.

A. Ciencies

Exterior de l'entrada a l'Edifici del Rectorat dia investidura. Font: A. Ciencies

Durant el matí d’aquest dimecres l’edifici va ser pres “militarment” per un grup de treballadors/es de seguretat, d’una empresa externa a la UAB, així com per personal de seguretat propi, en un desplegament sense precedents. A una determinada hora es van tancar tots els accessos a l’edifici, sense permetre ni l’entrada ni la sortida del mateix. Es va negar l’entrada a l’edifici de tot un seguit de persones: transportistes, periodistes, convidats a l’acte, membres de la comunitat universitària que necessitaven realitzar gestions administratives, treballadors i treballadores que accedien al seu lloc de treball i altres, tot i els esforços que varen realitzar per a identificar-se. De la mateixa manera, no es va permetre, durant una estona, la lliure sortida de l’edifici a tot un seguit de persones.

L’acte de presa de possessió es va realitzar amb l’absoluta normalitat que va proporcionar aquest desproporcionat dispositiu de força. Com comprendràs, això és totalment incompatible amb la cultura consens, respecte i diàleg pròpia dels primers 39 anys de la nostra institució, conceptes dels quals tu mateixa vas fer bandera al teu programa electoral i al teu discurs d’investidura. Així, atrinxerats dins l’edifici, un petit grup de membres de la comunitat universitària varen poder gaudir d’unes hores de /pax romana/ aconseguida /manu militari/, finalitzant la festa amb unes copes de cava; trista celebració. Algunes persones no varen poder arribar al seu lloc de treball, d’altres no varen poder realitzar la seves tasques professionals, alguns no varem poder desenvolupar la nostra feina de representació sindical, diverses gestions administratives varen restar aturades, es va impossibilitar la circulació pels espais públics de l’edifici del rectorat…

Davant de l’evident conculcació de drets que es va generar aquell dia, aquella mateixa tarda, els companys de la Secció Sindical de la UGT varen enviar un comunicat d’indignació, la qual compartim, tot fent-se encertadament la pregunta de si això era l’últim acte, el final de l’etapa absolutament desafortunada de la gestió política del rectorat d’en Lluís Ferrer, o potser l’inici de la teva. Nosaltres, aquesta pregunta te la volem traslladar a tu, directament, companya Ana: és aquest el futur institucional que ens espera? Perquè de moment, el dispositiu d’ultraseguretat continua…

Iniciem amb tu, una segona etapa, encara més agressiva, de  “policialització” dels conflictes al sí de la Universitat?

Assistirem al desenvolupament d’un /”corpus academicus”/ bunqueritzat en els seus flamants despatxos i edificis, amagats rere els escuts de les seves càtedres, protegits per una guàrdia pretoriana i terroritzats per la paranoia que els hi crea la por als seus propis estudiants? Tant ens hem allunyat d’aquella Autònoma progre, enveja de tantes universitats, capaç d’abordar qualsevol conflicte des de la perspectiva del consens i diàleg, i sense haver de recórrer a la força o al principi d’autoritat?

Necessitem respostes, companya Ana, i les necessitem ara, abans de que el desencís que situacions com aquesta ens crea generi un greu prejudici cap a les accions de govern que la institució necessita i que has de liderar des del teu càrrec.No et quedis callada, vulguis o no valorarem la teva acció política tant pel que facis com pel que no facis, tant per les teves paraules com pels teus silencis.

Cordialment,

Secció Sindical dels CAU-IAC a la UAB”

Per a més informació

dscn7320

Investidura de la rectora de la UAB envoltada de polèmica. (amb fotografies)

Comunicat dels portaveus del Comité Contra Bolonya (CCB-UAB) sobre la investidura de la Rectora, Anna Ripoll.

Discurs de la Rectora i ex-rector.

28 estudiants i cinc organitzacions polítiques demanden a la UAB per vulneració de drets fonamentals

Repressió Política a la UAB: de què estem parlant?

33+15 i Fets 4 de Març

CGT impugna l’alteració del calendari a la Facultat de Lletres

Cop d’Estat a la Facultat de Lletres

La veritable cara de la UAB.SA.

quancostalartdelauabsaFa uns mesos el Vicerectorat d’Estudiants de la UAB va anunciar la realització d’una obra d’art al campus encarregada a l’artista que s’havia fet “famós” per dibuixar amb sorra la cara d’en Obama.Es tracta d’un nou “programa” de foment de l’activitat artística que inclou: fins a quatre messos d’estància pagada al campus, una beca de 8.000 euros i fins a 10.000 euros més per a desenvolupar el projecte. (Font: Programa Creador en residència de la UAB)

La pregunta del millió: quans diners destina la UAB a beques per als seus estudiants?

Els mestres del màrketing de la UAB segurament van pensar: “hum, potser aquest seria un bon de d’efecte per fer rebombori i neteja d’imatge del campus en els dies previs a les Jornades de Portes Obertes… amb una mica de sort coincideix amb la investidura de l’Obama … “I efectivament, el dia que l’Obama era anomenat president de l’univers, un grup d’estudians de la UAB van decidir fer una salutació propagandística als estudiants de les portes obertes:

2

Nota de premsa rebuda ahir a Especial Bolonya:

“Aquest assolellat matí, un grup d’artistes han aportat la seva pinzellada autònoma, retocant amb gran destresa el “rostre de la UAB”. Es tracta d’un retrat de grans proporcions (15x10m) fet a ordenador i plasmat en carbonet sobre un

a de les parets de la plaça cínica de l’Autònoma de Barcelona. Dues persones s’han despenjat d’un edifici per anar modificant subtilment els diferents trets d’aquesta cara, feta per Jorge Rodríguez. Aquest singular personatge va ser l’encarregat de realitzar la cara del nostre recent president electe negre, al territori del Fòrum de la incultura.

D’aquesta manera la nova cara UAB S.A. mostra la realitat actual de la universitat, marcada per la privatització i la repressió al moviment estudiantil, però també per una lluita constant i frontal per una universitat lliure i popular”.

3

Sobre modificacions del calendari escolar

cambiarlo_todo_0

Durant els darres dies, la CRUE ha anat fent declaracions sucoses sobre l’aplicació de la LOU i les excel·lencies de la Garmendia als campus de l’estat espanyol. La proposta de modificació del calendari escolar compta amb una reflexió de dos professors publicada a Fírgoa (en gallec a l’original), a sota la traducció amateur.

Sobre modificacions del calendari escolar.  Juan Carlos Pardo Pérez i Alfonso García Tobío

A mitjans dels noranta, quan es van començar a elaborar els actuals plans d’estudi universitaris, a banda de les crítiques de procediment- que també les vam expressar quan vam tenir l’oportunitat- vam advertir que l’organització quadrimestral suposaria una intensificació extraordinària del treball dels estudiants i dels professors. Ara, per aquesta mena d’organització curricular, estan comprimits dos cursos a l’espai d’un sol curs acadèmic. (1).

Tot un exemple de les formes de producció “toyotistes” que posen a l’esser humà al servei de la producció industrial i que, aplicades a la universitat, suposen per als professors i estudiants horaris intensius de planificació, docència, d’estudi de revisió de treballs acadèmics, etc… Com qualsevol persona trempada, no hi ha carrera universitari que permeti als estudiants implicar-se en altres activitats formatives diferents (activitats culturals, de formació en llengua estrangera, en informàtica, etc) a les estrictament acadèmiques; impedeix, fins i tot, l’aprofundiment reflexiva dels continguts de les assignatures de la titulació que estudien. En conversacions de passadís i de cafeteria – espais universitaris a on la gent acostuma a expressar el veritable sentiment del professorat- exterioritzem les nostres queixes per la sobrecarrega horària, la manca de temps, per la quantitat ingent de feines burocràtiques a les quals el sistema ens sotmet, per la velocitat a la qual hem d’imprimir els nostres plans d’estudi i els nostres treballs, etc. Un signe dels temps que ens abandonen al xantatge de la urgència (“deprisa, deprisa”: al cap i a la fí, time is money) que ens empentem al consum del “menjar ràpid” (una manera suau de referir-se al “menjar-escombreria”), de “informació ràpida” (fragments, retalls de informació que tot i donar l’aparença de ciutadans informats, amaga una superficial trivialitat), d’un “currículum ràpid” que incita als professors a lliurar grans quantitats d’informació sobre els caps dels nous estudiants. Al cap i a la fí, un despropòsit per a activitats que, com aprendre, ensenyar, investigar, demanen lentitud, pausa, paciència, continuïtat, perseverança,… Just el contrari del que les universitats calcades sobre el model empresarial ens demanen.

Sembla que a aquest desatí s’afegeix un altre. Des de fa uns mesos, els mitjans de comunicació es fan ressò de la idea que el rector de la Universitat de Vigo ha estat proposant a l’ambient acadèmic, segons la qual els cursos de la universitat han de començar el dia 1 de setembre. Un pot esperar que una proposta d’aquesta naturalesa, que esta sent assumida per altres responsables universitaris, tingués al darrera un anàlisi rigorós i seriós, estigués recolzada per profunds estudis i complexes arguments pedagògics, didàctics, psicològics, econòmics, antropològics, socials, … dignes de ser tinguts en compte per la comunitat educativa. Tanmateix, què contradicció, perque la realitat és més sorprenent. L’únic que sabem sobre aquest assumpte és un document de cinc pàgines anomenat “Un nou calendari acadèmic del Espai Europeu d’Ensenyament Superior”, que es limita a comparar el calendari tradicional i el calendari alternatiu, concloent que aquest últim és mes raonables i més equilibrat en termes temporals. Al nostre parer, l’únic argument de pes és que els dos quadrimestres tenen una configuració temporal semblant. Sembla ser que, segons els autors del document, que aquest nou calendari s’ajusta millor als criteris de l’EEES (?), permeten fins i tot que els estudiants gaudeixin de vacances durant el mes d’agost. Juliol vindria a substituir a setembre com a “mes d’exàmens” i una vegada finalitzat el curs al juliol, poc temps després d’haver lliurat els exàmens del segon quadrimestre.

Aquesta proposta de calendari pretén ser, com moltes altres que es propugnen, una via innovadora per assolir la qualitat que es reclama a les universitats. Pel que fa al professorat, no veiem com és possible que examinin a l’estudiantat en juliol, revisin els treballs dels estudiants, posin les qualificacions, signar les actes, i se’n vagin de vacances durant el mes oficial de vacacions no més d’agost (suposem que la mateixa consideració han de tenir els estudiants) i amb les maletes encara per desfer, inicien les seves classes el dia 1 de setembre, sense temps material per a la planificació del nou curs.

No serà que els que defensen aquestes propostes els traeix el subconscient? Malgrat que parlem del sacrosant valor de la “qualitat”, no pot ser que assumeixin l’estesa idea de que no és necessari preparar les classes, planificar-les, és a dir, allò que habitualment s’entén com prepara “el programa”, és a dir, un llistat de temes i una bibliografia? No serà que es pensa que repeteix la idea de que el professorat arribarà el dia 1 de setembre amb els seus apunts, fets d’una vegada per a totes, i els dicten mecànicament als seus estudiants per a que, també mecànica i passivament els recullen per a després reprodueixin la informació tal com els ha estat donada? Si aquest és l’objectiu, tenen tota la raó: qualsevol calendari s’hi val… el mateix que va provar en una època passada aquell eximi Ministre d’Educació Franquista, Julio Rodríguez, qui va voler passar a la història per donar nom al calendari universitari: el Calendari Julià. (2).


(1) El segon pas de la intensificació del temps (la “eficiència”, és a dir, fer més amb menys per tal de maximitzar els profits; també anomenada optimització) ja està en marxa: es tracta d’obtenir un títol en tres anys. En realitat, a dos cursos per any, cada titulació “costaria” sis cursos, només que temporalment comprimits. Alguns li diuen a això “The McDonaldization of Higher Education, o MacDonalización da educación.

(2)El curs 73/74 és celebrar a Espanya per la implantació del anomenat “Calendari Julià” (pel ministre d’educació, Julio Rodríguez) que feia començar el curs amb l’any natural al gener (curiosament l’experiment només va durar un any, doncs aquell curs només va tenir cinc mesos). (Antonio Ruiz Vega, Reseña do libro de Pilar Urbano: Garzón: El hombre que veía amanecer)


3,2,1: JORNADES DE PORTES OBERTES!!!

Mural de la Facultat de Psicologia fet durant les ocupacions de facultats contra el Pla Bolonya, desembre de 2008. Esborrat per l'Equip de Govern davant les Jornades de Portes Obertes (Gener 2009)

Mural de la Facultat de Psicologia fet durant les ocupacions de facultats contra el Pla Bolonya, desembre de 2008. Esborrat per l'Equip de Govern davant les Jornades de Portes Obertes (Gener 2009)

Novetats: [actualització 22-01-09]

Acció a la “Cara de la UAB”

Comunicat del CAU lliurat durant les jornades

INTRODUCCIÓ

Avui comença la campanya de captació de clients de la UAB i per fer propaganda, què millor que una publicació pròpia.

Si al desembre els estudiants van treure un diari especial “ElteuPeriodico” ara la UAB respón amb la seva, especialment orientada a fer propaganda de Bolonya. La pluralitat informativa es reflexa en que com a veu estudiantil només surt la d’un estudiant no vinculat a cap òrgan, ni associació estudiantil. El seu mèrit és tenir la nota més alta de selectivitat.

Deixant de banda el biaix informatiu, les jornades han estat acompanyades d’una neteja criminal de tots els murals artístics fets durant les ocupacions així com de les pintades. En pro de la memòria histórica fem un recull d’imatges (les que acompanyen aquest text). Aqui es poden consultar altres accions creatives dutes a terme durant les ocupacions. I a canvi de l’art autogestionat…: el Vicerectorat d’Estudiants decideix pagar a un artista al·lié a a la realitat actual del campus i totalment inconscient sobre el significat polític de la seva “obra” perque retrati a la UAB en una pintura “efímera”, és a dir, que s’esborra amb la pluja!! Una actuació per fer proganda just in time. Això si, pagada amb els diners públics.

El teixit associatiu de la UAB també ha fet els deures: al cap i a la fí els damnificats pel Pla Bolonya són fonamentalment els estudiants de secundaria i a ells i elles dediquem aquest post:

FAQ sobre Bolonya

Els Grans Mites Sobre Bolonya

Cita introductòria

0. Bolonya és una “directiva europea” d’obligat compliment

Mural fet per l'Assemblea de Lletres al pati a on van carregar els Mossos d'Esquadra el 4 de Març, desembre de 2008. Esborrat al Gener de 2009 per l'Equip de Govern de la UAB amb motiu de les Jornades de Portes Obertes.

Mural fet per l'Assemblea de Lletres al pati a on van carregar els Mossos d'Esquadra el 4 de Març, desembre de 2008. Esborrat al Gener de 2009 per l'Equip de Govern de la UAB amb motiu de les Jornades de Portes Obertes.

1. Amb Bolonya hi haurà més mobilitat.

2. Els crèdits ECTS permeten més mobilitat i el reconeixement de títols.

3. Amb Bolonya estudiar no serà més car.

4. Preu públic vol dir preu assequible.

5.- Informació sobre beques

6.- Futurs i futures  estudiants

7.- Informació sobre preus i cost de la universitat

8.- Informació sobre la “renovació pedagògica”

9.- Informació sobre Enginyeries i Pla Bolonya

10. Informació sobre màsters

11. Informació sobre la validesa dels títols de Grau i la seva equivalència.

“Italia, Alemania y el Reino Unido se desmarcan de Bolonya“. El Mundo 4 de Juny de 2008

  1. L’ACUP reconeix que el Grau no equival a una llicenciatura
  2. Grau=llicenciautura?
  3. Grau o Llicenciautura? (II)



RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 155.600 visites
gener 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Uniu-vos a 12 seguidors