(Traducció/extracte lliure de la notícia original)
[Imagtes: manifestacio a Tolosa + aqui]
Dimarts, l’Estat francés va viure una gran jornada de mobilitzacions contra les reformes de les universitats. Van ser més de 50.000 manifestants a Paris i milers a altres ciutats com Tolosa, Estrasburg i Marsella. Bona part de les universitats estan en vaga, aquest cop principalment gràcies a l’impuls del professorat directament atacat per les darreres mesures del govern de Sarkozy.
S’oposen a la LRU (“llei d’autonomia universitària”), inserta dins del procés de bolonya, que dòna autonomia financera a les universitats – és a dir, pèrdua de responsabilitat del govern al finançament de l’educació superior- i modifica el sistema de govern dels centres tot atorgant més poder als rectors universitaris en una assimilació del model de gestió empresarial. [continua llegint].
“Els dos estats capdavanters en l’exportació de serveis educatius són en primer lloc els EEUU, i en segon lloc a força distància l’Estat francès. Ambdós estats són agents impulsors de l’Education Busness, i tots dos tenen greus dèficits interns en la gestió dels respectius sistemes educatius públics.
L’Estat Francès es va marcar com a objectiu exportar serveis educatius per valor de 3000 milions de francs abans del 2003. En l’àmbit públic l’empresa Edufrance és un dels principals captadors d’estudiants cap a l’Estat francès. En l’àmbit privat el sector també es prou important. Bertrand Cluzel, director general d’EDUCINVEST, filial dins del mercat educatiu del gegant empresarial VIVENDI:“D’ara en endavant cal apendre a parlar de diners en l’educació, tant sota la perspectiva de la inversió com sota el de la rendabilitat. A terminis. L’educació cal que entri en el sector mercantil” .
L’afirmació no és gratuita més si tenim en compte que l’any 2000 Educinvest gestionava a l’Estat francès 250 escoles amb 130 milions d’euros de beneficis. ACADOMIA és un altra element clau dins del mercar educatiu francès. Empresa de cursos a distància. Té unes 52 agències, 15.000 porfessors en plantilla i 50.000 alumnes. Sector en especial creixement va passar a principis dels 90 de donar cursos per valor de 881.000 hores a 1.058.000 al final de la dècada.
No obstant això, i l’especularittat d’aquestes dades demostra que l’Escola republicana és pobre. Així l’any 1983 l’Estat francès assumia el 90% de la despesa en infraestructura a finals dels anys 90 no arriba al 32%.
Segons el Sindicat d’ensenyament de l’Estat francès, SNUIPP, les desigualtats entre les escoles ha augmentat de tal manera que la percepció entre alumnes de les escoles d’un departament a un altre per culpa de la desregulació en el finançament suposa que hi ha forquilles en el finançament que poden oscilar des de 70 francs per alumne a 700 francs. L’escola a l’Estat francès es pobre només un 8% de les escoles tenen més de 10 ordinadors i un 20% dels seus ingressos venen de derrames extraordinàries com: timbes, viatges,sortejos, festes”
La lluita que va aturar el Contracte de Primer Empleo : text recomanat per l’Assemblea Contra la Privatització de la Universitat (ACPU)