Archive for

La por a la veritat. Contraofensiva publicitària dels poders públics

El Ministeri pren a la gent i als estudiants per idiotes. Avui comença la setmana de lluita als campus universitaris.

El Ministeri pren a la gent i als estudiants per idiotes. Avui comença la setmana de lluita als campus universitaris.

Després de les mobilitzacions del novembre i la crida temorosa dels rectors de cinc universitats, el Ministeri de Ciència i Innovació va prometre el que demanaven els rectors: una campanya publicitària semblant a la de l’euro per vendre Bolonya.

I així ho va fer. Va contractar els serveis d’un personatge sinistre ja encarregat de fer la campanya per privatitzar altres serveis públics; va donar el toque d’atenció a la premsa – la qual no es troba en el seu millor moment, compte a l’ERO de RTVE i la reestructuració de PRISA-. Va encarregar al Grup Lavinia – lobbie integrat dins del campus de l’UPF de Ca l’Aranyò- la culminació de l’assumpte: les webs de propaganda institucional.

Un exemple de rigor informatiu sobre Bolonya:

“Mercantilizar, ¿qué significa para tí? Es un debate muy ideológico, realmente. Si con ello se afirma que la Universidad pasa a convertirse en un negocio, cuyo objetivo primordial consista en ganar dinero, excluyendo a quien no lo posea; entonces, que no te quepa la menor duda de todo lo contrario. Si algo hace el Plan Bolonia es promover un sistema universitario común de calidad, público y universal para todos los ciudadanos europeos, sin exclusión.” Font: queesbolonia.es

I un altre sobre l’Euro de fa 10 anys

Quan costa tot plegat? 13 milions d’euros

Ho va dir clarament un professor de la UCM al 59 segons , una performance protagonitzada per quatre ponents pro-bolonya i dos pro-universitat pública. Una rectora que no sap respondre a la gestió de la diversitat política al seu campus (la Ripoll), un secretari que s’aferra a les declaracions dels ministres com un catecisme, un estudiant que no representa a ningú i el rector de la Universitat Carlos III, ja famosa per la seva política de segregació educativa.

De què tenen por? De la democràcia i de la veritat.

Si fins ara ja han demostrat el seu talant democràtic que ni vol sentir parlar de referèndums vinculants ni de consultes populars democràtiques; que solucionen amb policia el que no poden guanyar amb arguments…

– Les eines comunicatives, de divulgació i de contrapropaganda nascudes al caliu de les assemblees no tenen absolutament res a envejar a les pagades – molt ben pagades- pel Ministeri. Ans al contrari, eviten la demagògia i ofereixen totes les eines de contrast disponibles, a diferència del govern.

– Tots i cada un dels debats que els estudiants han pogut establir amb els rectors, han estat guanyats sense dubte. En nivell de informació, rigor i claredat expositiva.

– Les organitzacions estudiantils fantasmes pagades directament o no per despistar al personal, han estat sistemàticament rebutjades i viuen l’aïllament social… compensat per una cobertura mediàtica desproporcionada.

– El professorat comença a moure’s més enllà de les pàgines dels diaris, les quals han publicat arguments de pes que encara no han estat resolts pels flamants defensors de la reforma.

– El teixit associatiu, assembleari de base i combatiu creix, es multiplica, es coordina a nivell nacional, estatal i internacional.

– La resistència al programa de liberalització i privatització dels serveis públics és una realitat palpable a nivell europeu (exemple paradigmàtic Grècia) i fins i tot als països als que es vol imitar: Finlàndia, Regne Unit i Estats Units.

– Els instituts s’organitzen, es coordinen i mobilitzen tot i ser segrestats, censurats i instruïts per xerrades institucionals a les quals no es permet la diversitat d’opinions de la que diuen no tenir por.