Centenars de milers d’estudiants al carrer en defensa de l’ensenyament públic

Recull i cròniques de la Jornada d’ahir a l’Especial 12M

(notícies, vídeos, titulars i fotografies)

Editorial

“La realitat és dura, la realitat és cruel“, deia en Roque Dalton. Tot i això, la realitat s’obre pas entre la demagògia, la repressió i els intents inútils dels deganats, rectorats i pròcers de la causa. La immensa majoria d’estudiants cridats a la jornada de vaga i manifestació d’ahir la refrenden: prop de 15.000 estudiants a Barcelona amb un bloc de professorat i PAS; més de 10.000 a Madrid, amb el seu corresponent bloc de professorat i PAS; prop de 1.000 a Sevilla, … Milers apallissats per la policia caciquil de Tenerife. Una “minoria” que no només no descansa sinó que guanya adhesions a cada pas. El pols de veritat: la manifestaci

Manifestació a Barcelona 12 de març. David Datzira

ó del dia 19, la qual coincideix -volent o no- amb convocatòries homòlogues a l’Estat francès i a Itàlia. La realitat és dura, la realitat és cruel.

El silenci sobre el que amaga l’EEES és significatiu i el silenci sobre les reivindicacions del moviment estudiantil ,inútil-resumit propagandísticament com els “antibolonya” quan la seva reclamació estava a les pancartes de totes les ciutats: derogació de la LOU. I sortida de l’Acord General de Comerç de Serveis.

Allà on s’implanten els acords de l’Organització Mundial del Comerç creix la misèria, baixa el benestar col·lectiu i regna la injustícia social. El rebuig a l’EEES no és patrimoni original de l’estudiantat català, ni de l’Estat espanyol, ni tan sols dels “PIGS” de la Unió Europea (com els “civilitzats” anomenen a Portugal, Italy, Greece i Spain). No.

A Finlàndia i al Regne Unit rebutgen el paquet de mesures que realment comparteixen els estats adherits a aquesta “oportunitat” de negoci : retallada del finançament públic a l’ensenyament, pujada de taxes, endeutament i emprobriment dels estudis superiors. Ja ho diu l’ANECA – l’agència que ningú controla i que aprova els plans d’estudi -:

“La OMC intenta ahora regular, además del comercio de bienes industriales, el comercio agrícola y de servicios…la liberalización de los servicios, posiblemente, va a ser bastante lenta. El capital humano, la educación y la investigación son factores fundamentales de competitividad y desarrollo. Países como el nuestro tienen que tomar en este momento decisiones educativas muy importantes, porque nos va en ello el futuro industrial y económico de nuestro país. No se trata sólo de que la gente sea más o menos culta. Avanzamos hacia una sociedad de la información y del conocimiento, por lo que la OMC tendría que afrontar el tema del libre comercio del conocimiento, que hoy es un recurso transnacional y es algo que afecta directamente a la organización del servicio público de la Educación Superior“

pàg.6. III Foro Aneca. “La Organización Mundial del Comercio y la Educación Superior” 2005

No és un problema de retràs cultural ni de model universitari, és un problema de democràcia, és un problema de legitimitat política i de lògica de profit mercantil Vs lògica del benestar col·lectiu. Molts no hi tenen res a perdre, els estudiants i els treballadors tot. I amb contundència ho diuen a Grècia, a Mèxic, a Xile, a l’Argentina, als Països Catalans i des del rectorat ocupat de Palermo, les facultat bloquejades a Perpinyà i els pares i mares dels EUA: la retallada de la despesa pública en ensenyament fa mal a nens i nenes, fa mal al futur col·lectiu. Capitalisme és crisi.

A Barcelona, la vaga i manifestació d’ahir va coincidir amb la denúncia de retallada de personal de Correus (altre servei públic afectat per l’Acord General de Comerç de Serveis). A Madrid coincideix amb les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública després de que Esperanza Aguirre anunciï que els propers hospitals seran de gestió privada o no seran (altre servei afectat per l’AGCS); a Sevilla amb l’acampada dels miners de Boliden, la multinacional que va contaminar Doñana, va rebre milions de subvencions per mantenir els llocs de treball i ara vol fer fora a la meitat de la plantilla.

A Itàlia, a Grècia, a l’Estat francès governa la dreta. Als Països Catalans i a l’Estat espanyol també. Les polítiques contra els treballadors, contra l’educació i la sanitat públiques i la subvenció dels rics i la demanda d’esforços als endeutats per la bombolla immobiliària, als ofegats per contractes misèria, per la pujada dels impostos dels serveis públics i del cost de la vida…. El Govern del PSOE/PSC, d’ERC i de ICV no es distingeixen gaire de l’aznaridad i el pujolisme.

Ja ho va dir la Secretària del Consell d’Universitats, Carme Fenoll: “s’ha de defensar la propietat individual” : “las empresas tienen como objetivo enriquecerse, esa es la base del capitalismo […] Cuando estamos hablando de la universidad, en la sociedad del conocimiento, en esta sociedad capitalista en la que nos guste o no vivimos, pasa necesariamente por la protección de la propiedad individual”.

…A costa del benestar col·lectiu. Carme Fenoll deu fer referència a la promoció de la cultura que practica l’SGAE o el cànon que es volia implementar a les biblioteques públiques, donat que fan competència deslleial a les grans superfícies venedores de llibres i de cultura. Economia del coneixement, cultura d’èlits. Acord General de Comerç de Serveis.

Ocupació UPF. Pancarta sobre el referèndum contra Bolonya a la UB. Font:A.