//
Uncategorized

Ministeris, mentides i cintes de video

“S’han equivocat molt els que pensen que la llibertat d’informació és un dret del periodista. És la gent que treballa en una fàbrica, a la construcció, en una oficina, qui té el dret de saber què està passant”.
Jean-Paul Sartre

[Els estudians de la Pompeu dormen a la biblioteca]

[Repressió a la Universitat Pompeu Fabra]

L’aplicació de la LOU que pintava com un passeig triomfal per sobre d’estudiants, professorat i treballadors  desprès de la ressaca del 2001 no sembla gens fàcil. L’editorial de El Periódico aconsella als estudiants. Les paraules són providencials:

“Aïllat i sembla que desorientat, aquest moviment estudiantil s’hauria de replantejar, si no els fins, sí com a mínim les estratègies i les formes de lluita.”

Sembla una traïció del subconscient més apropiada per al Ministeri i el seu gabinet d’assessors i publicistes aliats, entre d’altres, els propis mitjans de comunicació de masses del règim, més atents a ser candidats de l’operació rescat que d’oferir bons serveis… a la societat.


Diari de Girona. 30/03/2008: El tripartit ha incrementat un 123% en només dos anys les subvencions als mitjans de comunicació

concentracio

El tripartit ha incrementat un 123% en només dos anys les subvencions als mitjans de comunicació,[…]. L’any

passat va repartir 17.631.657 d’euros (quasi 3.000 milions de pessetes), segons el llistat que ha publicat en el DOGC amb uns quants mesos de retard. […].
Les subvencions beneficien un ampli ventall de mitjans de comunicació, inclosos alguns de fora de Catalunya. Entre els beneficiats fins i tot es pot trobar la web patatabrava.com, creada per tres estudiants, que té com a finalitat intentar “ajudar l’estudiant a sobreviure a la dura vida de la universitat, amb aquell punt picant que només té la salsa brava”. Un dels exemples de superació de patatabrava, segons consta en el seu portal, és El Dioni. Aquesta web ha rebut 10.277 euros de diners públics. Amb tot, no és el cas més escandalós. Tres ajuts de 100.000 euros a La Vanguardia, El Periódico i El País estan camuflats a l’apartat corresponent “subvencions a entitats locals que programin activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional catalana durant l’any 2007”. La societat Premsa Barcelona, constituïda el 18 de juny de l’any passat quan ja s’havia obert la convocatòria de les subvencions, i que té com a administrador David Centol Lozano, ha rebut 198.492 euros, a banda d’altres ajuts per empreses del mateix propietari, que és un dels més subvencionats.

Més titulars de la crisi econòmica dels diaris i subvencions públiques

Per què desorientat i aïllat el ministeri?

  • Perque ara a menys d’un any, els rectors ploren perque no tenen arguments i demanen campanyes de propaganda “com la de l’euro”
  • Perque a  menys d’un any de la “victòria” és ara quan el ministeri fa una campanya massiva de “informació“, a l’estil de l’euro. El millor argument: la inevitabilitat.
  • Perque a menys d’un any de la “victòria” ara es quan el tripartit fara una campanya de informació als instituts
  • Perque l’argumentari del ministeri és pobre. I si no, perquè no accepten debats oberts?
  • Perque els defensors de Bolonya han esdevingut en antidemòcrates davant la impotència i la manca de solidesa del tinglat. Ha esdevingut dogma de fe.
  • Perque el moviment no només és català ni de l’estat espanyol, és europeu i la Comissió Europea ho percep clarament.
  • Perque no volen fer votacions obertes ni debats oberts i apel·len a la legitimitat democràtica del PARLAMENT!! Quan les coses arriben aqui, malament rai.

I en què es nota la connivència dels principals mitjans de cartell_generalcomunicació?

  • Pràcticament tots ha minimitzat el seguiment de la mobilització fins a extrems ridículs (“centenars” a Madrid, va dir El País i també el locutor de TV3 per a Barcelona) , fins i tot van haver de corregir hores desprès.
  • Comparteixen el vocabulari de “minoria” i qüestionament de la condició d’estudiants així com atribueixen sense cap argument caràcter violent i coaccionador de les mobilitzacions, tot i que els únics ferits que hi ha fins ara han estat només estudiants pro universitat pública (o antibolonya, com ells diuen) a mans d’homes i dones armats i protegits (mossos d’esquadra).
  • Inverteixen la lectura dels resultats de participació a les eleccions de rector/a i els referèndums dels estudiants fins a extrems ridículs.
  • Reprodueixen xifres de seguiment de la vaga increíbles –dictades pel Ministeri- : seguiment d’un 2%. És a dir, el dia de la vaga van assistir a classe el 98% dels estudiants matriculats… inèdit, ni tan sols un dia normal té aquest nivell de presència!
  • És més, els diaris inciten a la violència contra les ocupacions de facultat i el rectorat de la UB en concret.
  • S’han cuidat molt bé de no explicar sota cap concepte les reivindicacions de les manifestacions i ho deixen en un “antibolonyisme” genèric i buit de contingut.
  • Silencien les mobilitzacions a l’Estat francès, Itàlia i Grècia, així com les mostres de solidaritat internacional, cosa curiosa tenint en compte que el “fenomen antibolonya” ocupa planes i planes de diaris, editorials i breus, i que fins i tot ha estat comparat amb el maig del 68., malgrat haver-hi una reunió de ministres d’educació a Lovaine a finals d’abril, s’hagi représ la negociació de l’AGCS, …
  • L’aïllament i la restricció localista de la situació de les universitats públiques sembla una de les consignes més clares del ministeri, juntament amb la infantilització dels estudiants i també dels cada cop més professors i treballadors d’administració i serveis que aixequen la veu. Si en altres ocasions els bombers “d’extrema esquerra” (Sindicato de Estudiantes) havia fet be la feina, en aquesta ocasió ni tan sols les titelles clòniques (AJEC and cía) no treuen èxits, tenen una representativitat minsa en relació a les assemblees i no tenen absolutament res a veure amb les mobilitzacions, … tot i això negocien en nom de l’estudiantat… sense cap èxit apaciguador per al Ministeri, que amb pla de beques extraordinari inclòs no veu com aturar la cosa.

No volem acabar sense fer especial esment al primer premi al periodisme groc i esbiaixat:  El Periódico de Catalunya es mereix un apartat especial, per la seva lleialtat a l’aparat del PSOE/PSC i als seus súbdits des de l’editorial de “rescat” al Lluís Ferrer, fins als seus reportatges sensacionalistes sobre les ocupacions a la UAB. Després de titllar pràcticament d’indigents als estudiants del rectorat, es lamenta el diari que no es deixi lliure pas als seus fotògrafs. La difamació té un límit, parafrasejant l’editorial del desembre.

Opinió “independent”

Grup Godó (La Vanguardia, Avui)

Grup Prisa (El País)

Grup Z (El Periódico)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 148,993 visites
Març 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers