//

Archive for

Tancada a l’IES Escola Industrial de Sabadell

cartell_tancadaACTUALITZACIÓ.- Segons estudiants del centre, la direcció del centre va amenaçar amb cridar als Mossos d’Esquadra per desallotjar una “ocupació il·legal”. Al voltant de 100 persones (estudiants, professors, mares i pares) han dormit aquesta nit al centre en protesta contra la degradació i privatització de l’ensenyament públic.

+ informació: Assemblees d’Estudiants de Secundària

Kaos en la Red

Vídeo al 3.24 Tancada Escola Industrial

L’objectiu de la tancada és protestar contra la Llei d’Educació i la privatització de l’ensenyament públic

Una estudiante aseguró que el Govern “ha ejercido presiones” sobre la dirección del centro para evitar nuevas ocupaciones

—————————————————

Dilluns 20 d’ Abril del 2009, les diferents assemblees d’ estudiants que formem el MAES, hem decidit realitzar una tancada de tres dies a l’ IES Escola Industrial de Sabadell; alumnes, professors i pares, ens quedarem a dormir durant 2-3 dies per a obrir un espai obert de debat sobre les lleis educatives i altres temes d’ actualitat.

L’acció és també una mostra de disconformitat davant d’ aquestes lleis educatives que ens han imposat antidemocràticament, degraden l’ educació pública, i deixen les portes obertes a la privatització.

Fem saber a tothom que està convidat a passar-se pel cole a qualsevol hora (sobretot per la tarda quan hi han les activitats).

Per una Educació Pública, Gratuïta, Laica i de Qualitat!

Fora les empreses de la Universitat i Instituts!

Derogació de la LEC, la LOE, la LOU, la LUC i Reial Decrets, ja!

Per la obertura d’ un procés de debat!
Per la readmissió dels expulsats de la UAB! No a la criminalització!

CONTRA LA MERCANTILITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT, FEM SENTIR LA NOSTRA VEU!

CREEM ASSEMBLES ALS INSTITUTS! NOSALTRES PODEM DECIDIR!


MAES-Moviment d’ Assemblees d’ Estudiants de Sabadell

aes-assemblees.blogspot.com

maes.cat (at) hotmail.com

Mobilitzacions i convocatòries. Les línees vermelles

Demà és l’aniversari del desallotjament del Rectorat de la UB.1239986727106_f Font: Fotolog No a Bolonya

Fent una panoràmica:

  • Les assemblees i organitzacions estudiantils europees organitzen la contra-cimera a Lovaine (reunió ministres competents en matèria universitària) dins del marc de la setmana de mobilització internacional.
  • En un altre ordre de coses, sembla evident perquè el Conseller d’Universitats, Josep Huguet (ERC) no vol protagonitzar un debat en directe amb estudiants sobre la reforma que encapçala al Principat. (a partir del minut 10). A aquestes alçades,la qualitat argumentativa  del Lenin de Manersa ja fa riure als nens de 5 anys.
  • I la gran perícia política en el tractament de la repressió continuada per vendre la major estafa pel que fa a l’ensenyament, produeix la sensació d’impunitat total del cos de Mossos d’Esquadra: un estudiant identificat per enganxar cartells a la facultat contra la repressió policial, tot un exemple pedagògic… i democràtic.

El canvi de ministre produeix mals de cap fins i tot a la Gaceta dels Negocis (què tenen a dir ells sobre l’ensenyament públic) i la creació “d’opinió pública” cada cop menys monolítica:

Lo que no solventará Bolonia“.MANUEL RAMÍREZ Catedrático de Derecho Político.  ABC

[…]Tengo para mí que de lo que se trata es de homogeneizar en lo más simple. No hablo así por lo de reducir años. A ello acompaña la creación de «grupitos» que, a no dudarlo, tendrán de inmediato al internet (versión actualizada de «los apuntes»). Casi desaparición de las clases teóricas, no siempre magistrales. Nulo impulso a la capacidad de pensar y fomentar la crítica, supuestos sin los que no se puede hablar de intelecto. Hegemonía de «habilidades» en alumnos que pueden serlo de casi todo. Ya se han cambiado las oposiciones por las «habilitaciones», sin ni siquiera conocer a los aspirantes: se decide sobre «los papeles» que estos envían a unas comisiones en las que puede no haber nadie de la especialidad. ¿Se puede rebajar más? Con Bolonia, pronto, y, para colmo, se anuncia que «a coste cero». O mucho me equivoco, o en la Universidad que se nos viene encima no habrían tenido nada que hacer Unamuno, Ortega, Aranguren, Corts Grau, Sánchez Agesta, Jiménez de Asúa, Garrido Falla, Fuentes Quintana, Enterría, por no citar a los muy actuales. Una Universidad de permanentes tutores o «preceptores» que, a no dudarlo, pronto inventarán las formas de escapar de menesteres de los que nunca se les advirtió en su día. ¡Adiós a la Universidad de Maestros![…]

La universidad se juega su futuro. FERNANDO DEL REY. EL MUNDO

[…]¿Qué hay de malo en estos propósitos? ¿Por qué tenemos que considerar negativo un modelo de Universidad más ágil, competitivo, transparente, autónomo, responsable y flexible que se adapte a las necesidades de la sociedad? ¿Acaso nos da miedo el riesgo y la construcción de universidades donde impere la cultura de la calidad, de la eficacia y del mérito? ¿Por qué la educación superior no ha de proyectarse, sin renunciar a los saberes acumulados, en función del bienestar social y de la mejora del sistema productivo? Las voces que alertan contra el peligro de «mercantilización» de la Universidad -insisto que minoritarias- no hacen otra cosa que agitar por enésima vez las añejas consignas contrarias al mercado y al universalismo liberal-democrático y cosmopolita.Que las universidades aspiren a incrementar su financiación pública con recursos privados no ha de ser necesariamente negativo, sino todo lo contrario. Lo importante es que dispongan de medios suficientes -controlados democráticamente- para afrontar con solvencia los ambiciosos objetivos a los que obliga esta reforma. Sin olvidar que una mejor conexión del medio universitario con el mundo empresarial es el mejor camino para liquidar aquella vieja imagen de la Universidad como fábrica de parados.[…]

Tornen a bullir els campus? TEMPS.

[…]El moviment anti-Bolonya. Amb els fets de Barcelona i les protestes arreu de tot l’estat espanyol, som davant el sorgiment d’un moviment universitari que creixerà? Tornaran bullir els campus, com fa trenta anys o quaranta?…

La sociòloga i professora de la UIB (Universitat de les Illes Balears) Maria Antònia Carbonero, no és rotunda, però entén que, “sens dubte, Bolonya ha estat el catalitzador del malestar de molts joves universitaris que veuen un futur difícil. Aleshores, per molt minoritari que sigui el moviment, ha tingut una clara connotació de protesta més general. I vull dir que m’irrita que se’ls dejecti pel fet de ser minoritaris, o que se’ls digui antisistema, radicals o alternatius, perquè malgrat el maximalisme –lògic essent joves– que a vegades han exhibit, el fet és que en el fons tenen raó: Bolonya implica necessitats de molta més inversió pública, que no és prevista –el silenci de la ministra és clamorós–, hi ha una clara voluntat de mercantilitzar la universitat… i els professors hem de fer una autocrítica perquè n’hi ha hagut pocs que s’hagin manifestat contra el pla”.

Per a Antoni Tarabini, sociòleg, president de la Fundació Gadeso (Gabinet d’Estudis Socials), de les Illes Balears, “tant de bo que el moviment anti-Bolonya hagi estat el catalitzador d’un nou moviment universitari crític, no tan sols per qüestions estrictament acadèmiques, sinó generals. Es troba a faltar aquesta veu crítica de la joventut, en un temps que el conformisme és absolut. Si no són crítics els universitaris, qui ho serà? El moviment anti-Bolonya té connotacions diferents a cada universitat. El fet comú és el rebuig al procés reformador acadèmic, però a Barcelona ha tingut una força suplementària, segurament pel caràcter que s’hi ha volgut donar d’antisistema, que encara que ho sigui vull dir que és perfectament legítim. És per aquest costat que podria arribar a ser quelcom més permanent, però si ho fos ho seria, crec, només a Catalunya. No veig a les Balears, per exemple, la mateixa situació. M’agradaria veure un moviment universitari general, fort, crític i mobilitzat en vista de moltes injustícies del nostre món, però tinc dubtes que finalment arribi a quallar”.

Salvador Cardús, professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, nega qualsevol possibilitat que el moviment anti-Bolonya sigui catalitzador d’un nou moviment universitari: “En realitat, no és sinó el moviment antiglobalitzador, antisistema que veiem sovint en unes altres ocasions. Quelcom molt minoritari que ara ha trobat acomodament a l’espai universitari, on li és més fàcil d’actuar. Però és molt, molt minoritari. Això sí, és gent molt ben organitzada, radical, que han trobat a l’espai universitari alguns altres estudiants, ingenus, dels quals s’han aprofitat. Intueixo que rere els radicals hi ha organitzacions polítiques d’esquerra radical. Aquest moviment és el mateix que veiem protestant contra la reunions internacionals del G20 i més. És gent formada en la guerrilla urbana que persegueix la provocació. En el cas dels fets de Barcelona hi hagué clara provocació als mossos d’esquadra. Però passa que, com que alguns periodistes van rebre, doncs… el corporativisme periodístic ha funcionat. Però el fet cert és que va ser quelcom provocat per gent radical, antisistema i que de cap manera no significa un catalitzador d’un nou moviment generacional, que jo no veig enlloc.”

Formar intelectuales, no sólo profesionales. ANTONIO ALVAR EZQUERRA. EL MUNDO

“[…]¿Alguien cree que vamos a formar mejores abogados si enseñamos a los estudiantes a ponerse la toga ya desde la Universidad, en lugar de fomentar en ellos el conocimiento, la comprensión y finalmente el aprendizaje del sistema legislativo que estará en la base de su actividad profesional? ¿Alguien cree, además, que puede existir una docencia universitaria de calidad que no esté estrechamente ligada a la investigación? Mal camino iniciamos si nos dejamos convencer de que la misión fundamental de la Universidad es formar profesionales y no intelectuales, capaces de resolver, desde el conocimiento, los problemas que le plantee la sociedad a la que van a servir.”

L’Assemblea de PDI i PAS edita un llibre

La Cara Fosca del Pla Bolonya

La Cara Fosca del Pla Bolonya
Contra la Universitat S.A
en defensa de la Universitat pública

“En aquest llibre hi apleguem el testimoni de les anàlisis i els fets més recents del procés de denúncia – a Catalunya i al conjunt de l’estat espanyol- respecte a la mercantilització i uniformització creixents de la universitat pública, un procés que s’ha intentat fer acallar un cop i un altre mitjantçant la violència. Amb aquest volum, doncs, professor(e)s i personal d’administració i serveis de les universitats catalanes mirem de construir la reflexió i la lluita començada pels i les estudiants i així encarnem el crit que elles i ells han repetit: “Vosaltres teniu les porres; nosaltres, els llibres!”.

Aquest text de contraportada enmarca el material editat per l’‘Assemblea de Personal d’Administració i Serveis i Personal Docent i Investigador: llibre recopilatori d’articles acadèmics sobre la reforma universitària , comunicats del moviment estudiantil (assembleari i sindicats) digne de donar-li un cop d’ull.

La profussió de notícies, informació i el bomardeig mediàtic faciliten la pèrdua de visió de conjunt. Aquest recull ens ofereix l’oportunitat de llegir, reflexionar i veure els vectors del moviment estudiantil – en sentit ampli, i englobant al personal universitari- més important en dècades. Especialment centrat a l’àmbit català, també incopora materials de professorat d’universitats d’Andalucía, Madrid, Euskadi. Potser es troba a faltar material de Galíza d’on surt la web de referència des de fa anys tant a nivell de revisió exhaustiva de novetats com d’el·laboració d’anàlisis: Fírgoa.

De lliure distribució – és a dir, sense patent ni ànim comercialitzador- el text fa una crida a la difusió a tort i a dret. Aqui us podeu descarregar l’exemplar.

“La cara fosca de Bolonya. Contra la Universitat S.A. en defensa de la universitat pública”

Assemblea de PDI i PAS de les universitats públiques catalanes.

Edicions Bellaterra, 2009

El 80% dels graus publicitats per les universitats no estan aprovats.Situació i valoració dels graus.

hiltoniglesiasbolonyaEl 18 de març el país s’aixecava amb dues notícies: el desallotjament del rectorat de la UB i l‘anunci de la Comissionada d’Universitats pel curs 2009/2010el 75% de les titulacions estaran adapatades a Bolonya“. Dies abans, el Govern espanyol proclamava “la meitat de les carreres estaran adaptades al pla bolonya el septembre vinent“, estimant un total d’un miler de titulacions. A diferència de la Generalitat, la ministrà no aportà cap llistat concret. I és destacable que cap dels dos càrrecs públics van distingir a les seves declaracions quin percentatge correspon a centres privats i quin a centres públics.

La celeritat en l’aplicació del pla porta a que el Consell d’Universitats espanyol es declari voluntari per reunir-se “amb la periodicitat que calgui” per donar el vist i plau als estudis aprovats per l’ANECA. Perque és l’ANECA – ens privat, al·liè i sense control efectiu dels poders públics- qui decideix què necessita la societat i què han d’aprendre els estudiants… tot i les declaracions del Secretari d’Estat d’Universitats, al desembre: “l’ANECA rep pressions no democràtiques per a l’aprovació de nous títols“.

Actualment els registres fets públics per l’ANECA i pel MICINN o bé no estan actualitzats, o bé les previsions propagandístiques que fa la Generalitat i el Ministeri estan ben allunyades de la realitat. Actualment, segons el Registre – destí final de tots els títols oficials i homologats a l’Estat espanyol- hi ha 185 Graus, dels quals més de la meitat (96) pertanyen a universitats i centres privats. Les universitats públiques imparteixen avui dia 3089 titulacions de primer i segon cicle és a dir, els graus aprovats representen un míser 6%. (Font: Oferta titulacions MICINN a l’Estat espanyol).

El 80% de l’oferta de graus que es publicita a les planes web de les universitats públiques catalanes, no estan aprovats ni són oficials.

taularesumEntre d’altres, ni la Universitat de València, ni la d’Alacant ni la Politècnica de València ni la Miguel Hernàndez anuncien cap grau pel curs vinent. La UIB també es troba en situació molt endarrerida segons els optimismes del Ministeri, cap dels graus és oficial encara. Les universitats més avançades estan al voltant d’un terç dels seus desitjos: la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona són les més “actives”, seguida de la Universitat de Barcelona. I queda pendent fer el càlcul de la proporció sobre els estudis impartits que representa aquesta “·oferta”. Cal recordar que la tramitació a Junta de Facultat del gruix dels graus de Lletres de la UAB va produir 33 expedients disciplinaris i actualment 6 estudiants es troben expulsats  pel rebuig a l’aprovació d’aquests plans d’estudi (a més d‘un procés penal per “desordre públic”). També cal posar de relleu que la UPF ha cridat en poques setmanes en tres ocasions als Mossos d’Esquadra per al desallotjament dels estudiants tancats en horari lectiu a les instal·lacions com a mesura de protesta contra l’EEES. A la UB més del 90% dels estudiants va dir Sí a la congelació del procés.

Aquesta situació – després de les jornades de portes obertes de captació de nous clients- i a poc mesos per a la realització de les preincripcions universitàries descriu una situació greu, sobretot tenint en compte que la distinció entre estudis aprovats i oficials i els que no ho són és discreta en la majoria de les webs – pràctica ja estesa pel que fa a l’oferta de màsters i postgraus-. Al frau de la devaluació objectiva dels continguts de les llicenciatures i diplomatures s’afegeix la manca de transparència. Tot i això, les previsions del Govern de reunir “els cops que calgui” al Consell per tramitar els estudis filtrats per l’ANECA fa previsible l’aprovació d’aquestes titulacions, a la primera o bé fent “títols propis” i aconseguint l’homologació in extremis sobre la marxa, com ha fet la Universitat Catòlica de València amb els estudis de Medicina.

Encara així podem plantejar dues qüestions de forma:

L’aprovació d’un pla d’estudis no vol dir ni molt menys que s’hagi fet la feina d’adaptació dels programes docents, i encara menys la perdurabilitat dels plans d’estudi donat que l’ANECA revisarà periòdicament la conveniència de la continuïtat (RD 1393/2007) d’aquests plans i els pot retirar segons els seus propis criteris- recordem, independents dels poders públics dependents de no se sap qui- oferint per tant una seguretat acadèmica en la perdurabilitat de les disciplines més que discutible. [Punt especialment interessant per a Filologies “minoritàries” , com és el cas de Filologia Catalana, i.e.]

L’elaboració del programa d’una matèria no compta amb les meravelloses plantilles i formats a omplir els buits facilitats per l’ANECA; tanmateix aquests programes constitueix una eina fonamental per conèixer exactament el contingut d’una matèria i a què atenir-se davant les noves metodologies d’avaluació. Ja podem somniar amb la qualitat d’aquestes guies docents (nou nom per als programes).

L’aprovació dels nous plans d’estudi vol dir una derrota i la pèrdua de la batalla per l’ensenyament universitari de qualitat i popular?

La lluita contra el frau dels graus ha estat crucial en el renaixement del moviment estudiantil, i les demandes de moratòria només ha estat secundada per una titulació (Filosofia, UB) tot i ser una reivindicació light i molt més que raonable fins i tot per als proreforma si realment volen una feina ben feta, com sembla voler la Universidad  del País Vasco que ja ha fet pública una moratòria d’un any.  L’entrada significativa d’estudiants de grau el curs vinent per tant, suposa un impass i implica una reformulació i una visió global de l’escenari de lluita. Per aquesta tasca sembla imprescindible:

a) Entendre el context generalitzat de crisi social i econòmica en el qual s’aplica, i per tant treballar molt més la transversalitat corporativa (universitària, educativa) i social (moviment obrer i lluites socials en general). En aquest sentit les protestes a l’Estat francès ja compten amb accions “comunicants” : el segrest de patrons, el segrest de rectors [veure video aquí] i un fort protagonisme del professorat en la defensa de l’ensenyament públic.

b) Entendre la profunditat i l’àmbit d’aplicació política dels canvis que implica el procés de Bolonya: LOU i AGCS. La reconversió de l’ensenyament superior no només contempla aquesta reorientació del contingut i finalitat dels estudis superiors cap a la “usabilitat” dels estudiants (ocupabilitat i abaratiment del seu cost com a força de treball): inclou una reestructuració de tota l’estructura universitària cap a unitats independents, una reducció de la participació pública en el finançament del dret a l’ensenyament, una reorientació de les línies de recerca i una depauperació progressiva de les condicions laborals del personal universitari (docent i no docent). Els plans d’estudi són la punta del iceberg i els efectes de la reforma no tardaran gaire en fer-se notar entre col·lectius ja mobilitzats però encara amb molta feina pendent: treballadors d’administració i serveis, de recerca i de docència. Un exemple d’aquesta transversalitat és la denúncia de la recerca sobre transgènics fa uns díes a la UAB o la denúncia dels convenis signats per aquesta universitat amb INDRA tot i que els estatuts de la UAB prohibeixen explícitament la col·laboració per a la recerca militar.

Cal estar atents i atentes al resultat de les converses en Lovaine i de les renegociacions de l’AGCS que ja hem esmentat en anteriors ocasions. Cal mirar-se als miralls dels estats on s’han aplicat receptes semblants a l’àmbit educatiu. Actualment a Argentina, més del 60% del professorat universitari no cobra per la seva actitivitat docent a la pública.

Links de consulta

Universitats torna a Educació. Estudiants 1- Garmendia 0

Los hijos de los trabajadores no cualificados tienen 4,5 veces menos de probabilidades de acceder al ámbito universitario que los vástagos de los profesionales de alto nivel. Sólo un tercio de los de familias obreras o de asalariados del campo cursará el Bachillerato y de ellos únicamente la mitad llegará a la universidad. Si usted no tiene estudios, le conviene saber que su chico cuenta con 20 veces más de posibilidades de incurrir en el fracaso escolar que el hijo de padres universitarios; exactamente, el 40% contra el 2%, según el estudio recientemente publicado por el profesor de Sociología de la Universidad de La Laguna, José Saturnino Martínez.” EL PAÍS

La política  universitaria passa  d’estar sota el comandament d’una empresaria a ser dirigida per un catedràtic de metafísica. 123

L’agenda estratègica immediata requereix aquests canvis: tenim mitja Europa aixecada contra les reformes educatives dels darrers temps, la cimera de ministres de Lovaine a final de mes i la repressa de les negociacions de l’Acord General de Comerç de Serveis. Calia algú amb un mínim coneixement del context de mobilitzacions i de la reforma i Garmendia no en tenia ni idea.

“La Internacional de l’Educació informa de la represa de les negociacions de l’Acord General de Comerç de Serveis, les quals coincideixen amb la data de reunió de la propera cimera de ministres a Lovaine per tal de veure l’estat de la construcció del mercat europeu d’ensenyament superior els dies 28 i 29 d’abril:

El presidente del Grupo de negociación de servicios de la OMC, el embajador mexicano Fernando de Mateo, ha anunciado que las intensas negociaciones en torno al Acuerdo General sobre el Comercio de Servicios (AGCS) tendrán lugar del 30 de marzo al 8 de abril.

El mateix portal informatiu, afegeix dues notícies contudents d’àmbit internacional:  “Se advierte a la OMC del peligro de incluir los servicios públicos en el AGCS” 30.10.2008  i d’altra banda, les recents regulacions en matèria educativa a la India semblen entrar en contradicció amb les negociacions al sí de l’AGCS.”

Un altre cadàver polític, Garmendia ha perdut el power universitari. Amb conflictes competencials amb indústria, quines competències té Garmendia? Enric Canela especula sobre això.

L’assemblea d’estudiants de la UAM, fa el seu recull de mèrits del seu excel·lent rector. Entre d’altres: no cumplir la seva paraula de discussió d’un document crític amb Bolonya al sí de la CRUE; criminalitzar als expedientats de la UAB malgrat els seus compromissos amb l’assemblea de la UAM, …omcnuevo0

A Soitu, un article que contextualitza al nou Ministre. A sota, la nostra contextualització: qui és Gabilondo? – queda al tinter si és o no el germà del portaveu del PSOE, Iñaki-:

  • Gabilondo ha defensat Bolonya tot i que pertany a la casta de rectors que van posar el crit al cel amb la LOU – quan el govern canvia de color, les coses es veuen diferents dins la familia socialista-. Es pot classificar dins del sector reformista oportunista:
  • Para que la reforma gane credibilidad, es necesario que se incremente la inversiónva dir.
  • Quan la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre va decidir retallar unilateralment un 30% el pressupost universitari, va cridar a la “combativitat”.
  • També va cridar a la inversió privada: “Ha llegado la hora de que los empresarios inviertan en las universidades, dijo ayer Ángel Gabilondo, presidente de la Conferencia de Rectores. El sistema español necesita 2.300 millones de euros para competir en el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), dijo, y “las formas de financiación tienen que ser muy abiertas y muy plurales”. Gabilondo llamó al mecenazgo del sector privado sentado junto a Emilio Botín, presidente del Santander y de Universia”. EL PAÍS 07/05/2008

Panoràmica reflexiva: Garmendia, l’obscur passat d’AJEC, beques i taxes.

L’aplicació de les reformes educatives universitàries i a la resta de segments educatius, la seva resposta des de la base i la reacció dels poders públics i acadèmics introdueix debats força interessants no només sobre què vol dir legitimitat democràtica i informació, sinó també sobre les polítiques socials. Saura no dimiteix, el més que probable responsable dels esdeveniments de la manifestació rep com a premi l’ascens (Joan Delort). I el Parlament es reafirma. Res de nou.

Des de perspectives corporatives i segmentades – aquelles que no volen parlar i relacionar la lògica dels canvis de finançament, de les beques, de la docència i la unitat de mesura del treball universitari, amb els marcs i acords econòmics i polítics- és impossible entendre res. Ni tan sols amb bones intencions.agitate011

Finançament públic del dret a l’ensenyament.- Durant la setmana fantàstica-propagandística del Ministeri a RTVE la Ministra Garmendia va fer explícit que el deficient sistema de beques públiques seria accessible no només per als estudiants de la pública, sinó també dels estudiants de centres privats (veure Estatut de l’Estudiant Universitari). Desprès ho va denominar “portabilitat” de les beques – és a dir, el xec escolar a la universitat- i ara, continuant amb l’exemple de Rússia – ja parlen de pujar els preus de les matrícules per poder ampliar les beques… per estudiar a qualsevol centre: sigui privat o públic. Més del mateix: privatització de recursos públics per finançar indirectament a la privada i que pugui competir en peu de igualtat amb la xarxa pública.

Notícies relacionades:

Misteris resolts. Si l’estat espanyol té graus de 4 anys és per adequar-se al mercat llatinoamericà. En paraules més elegants:

“Yo entiendo la decisión que se ha tomado de tener grados más fuertes en España por la tradición que hay y la relación con América Latina, donde los grados también son de cuatro años”

Efectivament, Guy Haug – un expert superior– en la seva soflama contra els estudiants que eleven les seves queixes amb creixent suport social – i ressò internacional, no oblidem la que hi ha liada ara mateix a Itàlia, a l’estat francès, Grècia i ara també a Portugal-, les protestes del professorat prenen forma a Astúries. Bolonia.- UGT denuncia que el Personal Docente e Investigador en las universidades en insuficiente de cara al próximo año

Tothom que lluita contra la reconversió universitària, repeteixen els experts,  no en tenen ni idea:

“Los anti-Bolonia no saben exactamente en contra de qué están. Me parece casi imposible que estén en contra de un sistema que da más libertad al estudiante. Que vayan en contra de un sistema que intenta mejorar su formación, darle acceso a más posibilidades. Sin verificarlo dicen que se impone la mercantilización de la universidad”

d08-417La ignorància fa molt de mal. Llegir qualsevol material de les assemblees antibolonia seria un exercici molt enriquidor. Un exemple de competències transversals, esperit crític i autonomia de pensament… sense bolonya o precisament per això! L’Assemblea de Ciències i Biociències de la UAB, premi a l’esperit emprenedor.

Interessant enquesta: Un 27% de los españoles no apoya el Plan Bolonia, el doble de los que lo respaldan.

Un vídeo des de Granada, amb talls de pel·lícula:

Ni el Conseller Huguet ni la Ministra  volen un debat obert en públic. Arran de la primera tancada a la Facultat del Raval de la UB -l’any 2007- el Conseller continuava dient que Bolonya es  tracta d’una obligació europea, podria llegir-se la primera pregunta de la entrevista. Més clar l’aigua:

El proceso de Bolonia no es un proceso de la Unión Europea, es un proceso que surgió de reuniones entre ministros y universidades y que acordaron algunos objetivos marco. Después, es responsabilidad de cada país introducir los cambios necesarios, que no son los mismos en todos, en su ámbito nacional. Y hay países que lo han hecho con facilidad y rapidez, y otros que lo han hecho más tarde y con más dificultades. No hay ninguna obligación. La única obligación que se puede dar resulta de leyes o reales decretos en el ámbito nacional.

La Ministra somriu a tothom sense satisfer a ningú  i prefereix reunir-se amb AJEC, els mateixos que quan el PSOE va decidir desgastar al PP i la LOU van dir el següent.

Font: Parlem de la LOU… amb l’AJEC

Per començar, una pregunta per aclarir conceptes i deixar les coses clares des del principi. Com veieu la LOU els de l’AJEC?
Nosaltres creiem que la LOU trenca amb el model desitjable d’universitat, ataca la democràcia interna, ja que dóna més poder al Consell Social i augmenta la participació de les empreses. Treu participació als estudiants, elimina alguns òrgans de govern i els converteix en consultius (la Junta de Facultat, per exemple). A més a més, canvia el mètode d’elecció del rector, i ara serà a partir de sufragi universal ponderat. Això pot portar a campanyes presidencialistes.
Per altra banda, tot i que es diu que retira la sele, crea noves proves, i cada universitat podrà triar els seus alumnes, i s’establiran diferències entre els estudiants. Però una de les coses amb les quals estem més en contra és per com ha estat feta, d’esquena a la comunitat universitària. Quan s’ha protestat s’ha dit que ningú no ha llegit la llei, però no és cert, hi ha hagut un treball. I a sobre aquesta llei allunya encara més el sistema educatiu espanyol de la resta d’Europa.

La pregunta següent és lògica. Què canviaríeu, vosaltres, de la LOU?
La nostra tasca no és fer una altra llei, sinó defensar un model universitari, donar la nostra opinió i demanar que se’ns escolti. Però un ideal és la formació integral, que la universitat formi a ciutadans per a què siguin crítics i responsables. Cal que formi persones.

demoday_mediumAquí no s’entera ni Déu de què ens parlen sense tenir en consideració :

a) L’Acord General de Comerç de Serveis. b) L’estratègia de Lisboa c) El Tractat de Maastricht.

Recomanem un parell de capítols d’un llibre que ja té un temps.

“€urouniversidad: mites i veritats sobre el Procés de Bolonya”. (II) De lo local a lo global: una música con diferentes intérpretes. (III) Què és l’Espai Europeu d’Educació Superior? (IV) Los mitos del Espacio Europeo de Educacion Superior.

Un parell d’articles d’acadèmics:

Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.492 visites
Abril 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers