Archive for

Panoràmica reflexiva: Garmendia, l’obscur passat d’AJEC, beques i taxes.

L’aplicació de les reformes educatives universitàries i a la resta de segments educatius, la seva resposta des de la base i la reacció dels poders públics i acadèmics introdueix debats força interessants no només sobre què vol dir legitimitat democràtica i informació, sinó també sobre les polítiques socials. Saura no dimiteix, el més que probable responsable dels esdeveniments de la manifestació rep com a premi l’ascens (Joan Delort). I el Parlament es reafirma. Res de nou.

Des de perspectives corporatives i segmentades – aquelles que no volen parlar i relacionar la lògica dels canvis de finançament, de les beques, de la docència i la unitat de mesura del treball universitari, amb els marcs i acords econòmics i polítics- és impossible entendre res. Ni tan sols amb bones intencions.

Finançament públic del dret a l’ensenyament.- Durant la setmana fantàstica-propagandística del Ministeri a RTVE la Ministra Garmendia va fer explícit que el deficient sistema de beques públiques seria accessible no només per als estudiants de la pública, sinó també dels estudiants de centres privats (veure Estatut de l’Estudiant Universitari). Desprès ho va denominar “portabilitat” de les beques – és a dir, el xec escolar a la universitat- i ara, continuant amb l’exemple de Rússia – ja parlen de pujar els preus de les matrícules per poder ampliar les beques… per estudiar a qualsevol centre: sigui privat o públic. Més del mateix: privatització de recursos públics per finançar indirectament a la privada i que pugui competir en peu de igualtat amb la xarxa pública.

Notícies relacionades:

• Entrevista a Garmendia 30 de Març de 2009
• El dinero secreto de la ministra Garmendia
• Els màsters universitaris, condemnats a conviure amb els ‘prestigiosos’ títols propis.
• El Gobierno duplicará las becas a costa de encarecer la matrícula

Misteris resolts. Si l’estat espanyol té graus de 4 anys és per adequar-se al mercat llatinoamericà. En paraules més elegants:

“Yo entiendo la decisión que se ha tomado de tener grados más fuertes en España por la tradición que hay y la relación con América Latina, donde los grados también son de cuatro años”

Efectivament, Guy Haug – un expert superior– en la seva soflama contra els estudiants que eleven les seves queixes amb creixent suport social – i ressò internacional, no oblidem la que hi ha liada ara mateix a Itàlia, a l’estat francès, Grècia i ara també a Portugal-, les protestes del professorat prenen forma a Astúries. Bolonia.- UGT denuncia que el Personal Docente e Investigador en las universidades en insuficiente de cara al próximo año

Tothom que lluita contra la reconversió universitària, repeteixen els experts,  no en tenen ni idea:

“Los anti-Bolonia no saben exactamente en contra de qué están. Me parece casi imposible que estén en contra de un sistema que da más libertad al estudiante. Que vayan en contra de un sistema que intenta mejorar su formación, darle acceso a más posibilidades. Sin verificarlo dicen que se impone la mercantilización de la universidad”

La ignorància fa molt de mal. Llegir qualsevol material de les assemblees antibolonia seria un exercici molt enriquidor. Un exemple de competències transversals, esperit crític i autonomia de pensament… sense bolonya o precisament per això! L’Assemblea de Ciències i Biociències de la UAB, premi a l’esperit emprenedor.

Interessant enquesta: Un 27% de los españoles no apoya el Plan Bolonia, el doble de los que lo respaldan.

Un vídeo des de Granada, amb talls de pel·lícula:

Ni el Conseller Huguet ni la Ministra  volen un debat obert en públic. Arran de la primera tancada a la Facultat del Raval de la UB -l’any 2007- el Conseller continuava dient que Bolonya es  tracta d’una obligació europea, podria llegir-se la primera pregunta de la entrevista. Més clar l’aigua:

El proceso de Bolonia no es un proceso de la Unión Europea, es un proceso que surgió de reuniones entre ministros y universidades y que acordaron algunos objetivos marco. Después, es responsabilidad de cada país introducir los cambios necesarios, que no son los mismos en todos, en su ámbito nacional. Y hay países que lo han hecho con facilidad y rapidez, y otros que lo han hecho más tarde y con más dificultades. No hay ninguna obligación. La única obligación que se puede dar resulta de leyes o reales decretos en el ámbito nacional.

La Ministra somriu a tothom sense satisfer a ningú  i prefereix reunir-se amb AJEC, els mateixos que quan el PSOE va decidir desgastar al PP i la LOU van dir el següent.

Font: Parlem de la LOU… amb l’AJEC

Per començar, una pregunta per aclarir conceptes i deixar les coses clares des del principi. Com veieu la LOU els de l’AJEC?
Nosaltres creiem que la LOU trenca amb el model desitjable d’universitat, ataca la democràcia interna, ja que dóna més poder al Consell Social i augmenta la participació de les empreses. Treu participació als estudiants, elimina alguns òrgans de govern i els converteix en consultius (la Junta de Facultat, per exemple). A més a més, canvia el mètode d’elecció del rector, i ara serà a partir de sufragi universal ponderat. Això pot portar a campanyes presidencialistes.
Per altra banda, tot i que es diu que retira la sele, crea noves proves, i cada universitat podrà triar els seus alumnes, i s’establiran diferències entre els estudiants. Però una de les coses amb les quals estem més en contra és per com ha estat feta, d’esquena a la comunitat universitària. Quan s’ha protestat s’ha dit que ningú no ha llegit la llei, però no és cert, hi ha hagut un treball. I a sobre aquesta llei allunya encara més el sistema educatiu espanyol de la resta d’Europa.

La pregunta següent és lògica. Què canviaríeu, vosaltres, de la LOU?
La nostra tasca no és fer una altra llei, sinó defensar un model universitari, donar la nostra opinió i demanar que se’ns escolti. Però un ideal és la formació integral, que la universitat formi a ciutadans per a què siguin crítics i responsables. Cal que formi persones.

Aquí no s’entera ni Déu de què ens parlen sense tenir en consideració :

a) L’Acord General de Comerç de Serveis. b) L’estratègia de Lisboa c) El Tractat de Maastricht.

Recomanem un parell de capítols d’un llibre que ja té un temps.

“€urouniversidad: mites i veritats sobre el Procés de Bolonya”. (II) De lo local a lo global: una música con diferentes intérpretes. (III) Què és l’Espai Europeu d’Educació Superior? (IV) Los mitos del Espacio Europeo de Educacion Superior.

Un parell d’articles d’acadèmics:

• Fernando Savater: Preguntas sobre Bolonia
  Fernando Savater es catedràtic de Filosofia de la Universidad Complutense.
• Albert Recio: Cuestiones boloñesas