//
Uncategorized

Recopilació de victòries del moviment estudiantil (parcials però reals)

3105713_6895Desprès de mesos de mobilitzacions, les notícies bones semblen caigudes del cel. Els estudiants que lluiten pel dret a l’ensenyament públic, de qualitat i emancipador – que no professionalitzador- poden atribuir-se guanys parcials però conquerits:

– El Pla Garmendia d’increment de la dotació de beques.

– El Pla Gabilondo d’increment de la dotació de beques (II)

– Els anuncis voluntaristes de la Comissionada d’Universitats de:

– El tema del Màster de Secundària va molt endarrerit i les males llengues parlen de que l’any vinent no el tindrem encara.

– Diverses moratòries a la UPV, a titulacions de la UB, de la UAB, …

D’altra banda, la participació democràtica (entesa com a debat, contraposició d’arguments i publicitat del contingut d’una reforma feta a esquenes del públic en general i del públic universitari en particular) s’ha multiplicat. Ara tothom sap què és una assemblea, què és un referèndum, qué vol dir “mobilització col·lectiva”, que Bolonya no és una obligació europea sinó una voluntat política estatal i dels governs autonòmics… C

om a contraprestació significativa, aquesta participació ha estat obstaculitzada sense miraments de cap tipus per la institució universitària – la que reflexiona i produeix coneixements crítics? sí, aquesta- en diverses modalitats: des de la condemna a l’ostracisme i ignorar les inquietuds dels estudiants -molt notable als centres de secundària- , no reconèixer els referèndums, o fins i tot la coacció y agressió física pura i dura als centres universitaris. Els Mossos d’Esquadra i la seguretat privada han esdevingut en mobiliari comú de les universitats públiques catalanes. Com a catàrsi el desallotjament del rectorat de la UB o d’instituts. Tot s’ha de recordar, no hi ha dia sense judici a Mossos d’Esquadra per “extralimitació” a les seves funcions: tortures, maltractaments, … , un equip pedagògic molt innovador, vaja.

Anuncis

Debats

18 thoughts on “Recopilació de victòries del moviment estudiantil (parcials però reals)

  1. Jajajajaja!!! Per favor, ha estat un fracàs absolut! La negativa rotunda al Pla va fer que esgotéssiu les vies parlàmentàries, i ara ens han aplicat Bolonya sense ni tan sols haver tocat una trista coma i a sobre per la força, apart de que heu provocat greus enfrontaments entre les assemblees i les majories d’estudiants! Sí, la mani aquella de la nit va estar molt bé i es va fer molt bé i va ser tot un èxit i va donar molta popularitat. Però el fracàs és total! Hi han facultats on surten moeviments que volen fer les coses al marge de les assemblees! Que no us n’adoneu, que tot ho heu fet vosaltres mateixos? Que no us n’adoneu que la majoria està desconnectada de les assemblees? Que no us n’adoneu que les assemblees estan dominades per unes ideologies concretes i uns sindicats croncrets que exclueixen de facto a tota la resta que no opini com ells? Que no us n’adoneu que la culpa és vostra??!!!

    Posted by Sir Darkest | 23 Mai 2009, 8:20 am
  2. Si et refereixes a l’AEP Sir D.; és un sindicat plural progressista en el qual hi caben tots els estudiants d’esquerres.
    I l’EPA com a organització de facultat alternativa a la assemblea no és res més que el fer públic que no existeix cap assemblea sinó 3 organitzacions estudiantils diferents a la facultat de Ciències Polítiques de la UAB.

    Posted by Joan Gil | 23 Mai 2009, 10:29 am
  3. Ara; això si; jo -opinió personal- crec que de cara al curs vinent cal canviar l’estratègia. A mi no em queden gaires anys a la universitat i des del maig del 2008 que em vaig reiterant amb la meva opinió i els fets em donen la raó. Aquestes victòries són minses amb comparació amb el que haguéssim assolit amb una altra estratègia i unes altres formes.

    Posted by Joan Gil | 23 Mai 2009, 10:35 am
  4. Joan deixa’ls fer, ja saps que encara que no haguéssin aconseguit res (i com sempre s’obliden de fer menció a la coacció cap als companys, tots els danys materials que surten de la nostra butxaca per arreglar-los, pintades,aprofitament d’espais públics, menyteniment d’aquests espais, mala representació de la majoria dels estudiants a juntes, taules nacionals, etc….) encara dirien que han imitat el maig del 1968 per el que tanta obsessió tenen.

    La veritat, com sempre acabo repetint el mateix aquest cop no em penso allargar…

    Posted by Julia Rosell | 23 Mai 2009, 1:47 pm
  5. Ah!Joan, en Sir D. es refereix al nostre sindicat preferit…

    Posted by Julia Rosell | 23 Mai 2009, 1:48 pm
  6. Donar llaminadures als trolls que recolzen els plantejaments ultradretans perque és l’últim espai on reben l’atenció que els seus egos consideren òptima no forma part de l’anàlisi ni dels bons costums de la gent compromesa amb la lluita col•lectiva.
    Treballar des d’abaix és tasca molt dura, fer servir les mobilitzacions col•lectives per a la promoció personal és poc elegant. Si us fixeu un minut no es diu que la conquesta la democràcia hagi estat assolida completa i perfectament , però que s’ha guanyat en democràcia i en participació -sigui detractora o constructiva- és un fet, i que el mutisme és la mort de la democràcia, un altre.
    Les crítiques i les aportacions? A les assemblees, fent feina i guanyant credibilitat amb fets no amb floritures estilístiques. Per a la resta, sempre us quedarà l’ofici d’opinòlegs professionals. Un ofici, com qualsevol altre?
    Tanta creativitat fent la feina bruta a la institució des del “lliure pensament”. És una història molt vella.

    Posted by Sra Dark | 23 Mai 2009, 3:04 pm
  7. Bueeno, el plantejament de la polèmica ha funcionat… Primer de tot vull aclarir que el post aquest de dalt és una troleada, mult dur i segurament de fàcil rebat. És a dir, un raonament que corria pel meu cap però que solia rebutjar per ser massa directe o massa ambigu i generalitzador.

    El que sí és cert és que les assemblees estan obertes a tothom de iure, però no de facto. Al meu entendre, el fet de que uns grups de gent – que no sóc pocs, però tampoc són majoria – les utilitzi com a mitjà d’organització provoca que les assemblees responguin a les seves inquietuds, no a les de tothom perquè qualsevol veu contrària a l’assemblea és rebatuda i no té prou força.

    Això provoca que la assemblea tingui una mala imatge, i la majoria se’n senti desplaçada i acabi no anant per norma. Qualsevol persona no anirà a l’assemblea si per fer-se sentir ha de discutir amb tots els presents o el seu vot no servirà de res. És a dir, hi ha un distanciament entre la majoria d’estudiants i l’assemblea.

    En altres paraules, aquestes assemblees s’han mogut completament soles mentre no els ha calgut el recolzament de la majoria, mentre seguien una via “institucional”. Quan l’han necessitat no han sabut guanyar-se-la – les actuacions de l’assemblea controlada per aquests grups no responia a les inquietuds de la resta, que no s’hi sentia partícep – i han tirat endavant les accions del moviment de manera unilateral, provocant l’enfrontament amb la resta d’estudiants.

    Per aquestes raons, considero que parlar de victòries és d’una paradoxa i una ingenuitat increibles. El que hauria calgut és una autocrítica i el reconèixer que s’han intentat carregar amb responsabilitats i que s’han comès molts errors, començant pel primer i principal i alhora més greu: la ingenuitat de creure tenir prous forces com per aturar unes directrius que venien d’unes esferes de poder a les quals no es pot arribar. El no rotund i innegociable a Bolonya ha sigut un error que s’ha pagat, que hem pagat tots estiguéssim o no a les assemblees, molt car.

    Posted by Sir Darkest | 23 Mai 2009, 6:51 pm
  8. Sra Dark, li comunico que en Sir Darkest ja té una Sra Dark, però no es fa dir així. És a dir, en qüestió de nicks en Sir Darkest no té parella, encara que la persona a la realitat sí que en tingui i sigui molt feliç amb ella.

    Entenc que es consideri victòria una major grau de democràcia, si ho dius així. Encara que jo no el veig, i trobo que no n’hi hagut pas cap, de victòria. I si n’hi ha hagut alguna, és molt local i no té prou significació com per presentar-la a bombo i platerets.

    Per altra banda, parles dels fets, no de les paraules. Però crec que ja he sigut prou clar quan he parlat de l’estat de les assemblees i de la varietat d’opinions que hi ha. Crec que no puc parlar de fets en primer lloc perquè jo, només jo, no tinc un grau d’implicació semblant al teu. Sempre he cregut que per davant del que pensi hi ha la meva vida i les persones que m’estimo. Per tant, la meva implicació en aquests temes mai ha superat el nivell de donar la meva opinió, de dir el que penso, cosa que pot fer tothom.

    Dit això, tinc la impressió de que la majoria de la gent pensa igual o semblant que jo en quant al grau d’implicació, de manera que les majories d’estudiants no es mobilitzen sense motius de pes, la seva implicació resta baixa per norma. Però, per altra banda, amb un full de ruta com el que s’ha tingut, com es pot esperar implicació? Realment algú creu que es podia aturar Bolonya? Potser amb unes directrius diferents les majories haurien canviat d’opinió, però sobretot s’haurien implicat molt més si ja des de un bon principi la imatge de l’assemblea fos realment la d’un espai obert a tothom i amb justa representació de les opinions de la facultat, no hi hagués un bon ambient i un gran nombre d’habituals.

    Posted by Sir Darkest | 23 Mai 2009, 7:07 pm
  9. Joan, el curs que ve Bolonya s’estarà ja aplicant. A menys de que es faci tan malament que provoqui una implicació a gran escala dels estudiants, servirà per palesar el fracàs de les mobilitzacions. I si els grups assemblearis s’entesten a parar-lo encara, s’estaran llançant ells mateixos a la seva pròpia tomba que han estat excavant aquests últims cursos.

    Posted by Sir Darkest | 23 Mai 2009, 7:44 pm
  10. És clar, molt antibolonya i als que ens ha caigut Bolonya aqueest any com humanitats, infermeria, dret, matemàtiques, física, entre altres depenent de facultat i universitat. On Bolonya ja s’ha aplicat aquest any.

    No hi ha hagut cap proposta per als que estudien grau, i no només això, sinó que uns d’humanitats de la UAB van fer un recopilatori d’instàncies i queixes dels de llicenciatura i ni cas per part de l’assemblea. Quina necessitat hi havia de coaccionar a companys que ja són a “Bolonya” (a nivell d’estudis que no de ciutat)?

    A més no és aquest el gran problema sinó que com sempre, es barregen temes, i no m’estranya que la majoria siguin “pessillogistes i menfotistes”: en el moment que cert grup pensa per la majoria i això no és tot, sinó que gaudia del favor i del recolçament de la majoria, tot i que passiu fins que es van realitzar accions coactives “en nom de”.

    Per exemple: jo també estic en contra de la IIa Restauració borbònica espanyola eu…. vull dir això de ilegalitzar partits (i una candidatura com iniciativa internacionalista no és un partit, sinó candidatura) ja que saben que els hi treuen vots als “dos grans partits” espanyols. Però no sé que hi pinta aquí una imatge d’Iniciativa Internacionalista.

    Podria seguir amb més coses, i és que molta assemblea i tot el que es vulgui però cada cop més apareixen plataformes i altres grups (que no a tot arreu funcionen XD) que se’n cansen de no sentir-se representats a les assemblees, consells d’estudiants (entre altres, que a molts llocs les assemblees són fantasmades no reconegudes) ja que certs col·lectius formats per grups prenen el control de les assemblees.

    Que es presentin a Junta i a Claustre com als col·lectius dels que prenen nom, no com a Assemblea.

    I com sempre, la manipulació informativa per exemple existent a aquesta pàgina, apart del to “irònic, sarcàstic i insultant” a segons quines persones o grups, per el que és referent a beques i altres.

    Quina manera de fer és que representants d’estudiants vagin a fer política de cadires buides? Llegeixin el seu discurs sindical a la taula nacional per la universitat pública i marxin? La manca d’assistents com a estudiants al claustre de la UB que va decidir tirar endavant el pla Bolonya?

    A mi em diras opinòloga, però uns quants de la llicenciatura d’humanitats i jo ens hem mogut per a evitar més problemes dels que hem tingut aquest any, vist que NINGÚ se n’ha preocupat, perquè tot era lluita contra, ni una sola moguda per ajudar als qui ens han posat, sent de llicenciatura, a classes de Bolonya.

    Més coses:

    Promoció personal de la lluita col·lectiva? I no personal… SEPC, En Lluita, i altres, així com elements com Pere Duran i altres, se n’han aprofitat tot el possible SOTA UNA SOLA VISIÓ, i als que n’hem tingut una altra se’ns ha tractat de tot i més, així com se’ns ha faltat el respecte.

    Alguns n’estem farts de “veritats absolutes” com les que s’ha endut el moviment estudiantil, movent masses intentant aconseguir per tots els mitjans alguns objectius que RES tenen a veure amb Bolonya.

    Sí, a partir d’aquesta lluita tothom coneixerà les assemblees, i cada cop es crearan més grups que estan farts que els que els representen no els facin ni cas.

    És molt fàcil prendre com a víctories coses de les que ja se sabia que s’havien de modificar (beques).

    Això sí, les moratòries s’han aconseguit o per voluntat d’un deganat (UPF), assistint a Junta (psicologia UAB), etc. És a dir per la via institucional, no ocupant facultats, ni coaccionant companys.

    Diferenciem una mica per favor…

    I ja no seguiré més que m’enrotllo com una persiana…

    Posted by Julia Rosell | 24 Mai 2009, 10:52 am
  11. Pero la victoria no era NO A BOLONYA??

    Llavors com un si pero amb matitzacións, o un Si pero amb mes beques es pot considerar victoria.

    Avui dic, Guanyarem a ROMA, aconseguirem el triplet.

    Dimecres si perdem i no ens fiquen 5 el Manchester, o perdem als penaltis ja vindré a dir que hem aconseguit victories parcials que no ens han humiliat, o que hem aguantat el tipus fins la loteria dels penaltis pero que es pot considerar una victoria.

    Doncs el mateix amb vosaltres. Si haguesiu lluitat per canviar bolonya, per millorar el proposat si que us podrieu apuntar victories, pero lluitar perque NO ES FACI, i apuntarse el tanto de que es fará pero amb més beques, aixo es digne d’un acudit de Eugenio.
    “Saben d’aquell que diu … NO A BOLONIA, …” acabeu el acudit com volgueu

    Posted by Pregunton | 24 Mai 2009, 11:20 am
  12. M’encanta el teu comentari pregunton :) Què realista, jo no ho havia vist així.

    Posted by Julia Rosell | 24 Mai 2009, 11:51 am
  13. Dubtes:
    a) era ingenu aturar la directriu de les 65h setmanals? Perque aquesta sí que era una directriu i no les DECLARACIONS europees… I la Constitució Europea? i l’abolició de l’esclavitud? i el sufragi de les dones? i el salari mínim? i les vacances pagades?
    b) doncs, encara que les assemblees – com qualsevol òrgan, institució, organització humana- siguin perfectibles i ampliament millorables…
    … és desitjable la seva existència?
    … és desitjable la seva desaparició?
    … quina alternativa d’organització política democràtica hi ha? Plataformes unipersonals? Camarilles? o un cura que escolti els nostres laments individuals en sortir al passadís?
    c) La memòria és una eina interessant…

    – Es volia aplicar la reforma dient que no afectaria a les rendes més baixes, que no era elitista
    – Es volien implementar només prèstecs. (recordeu les paraules d’Huguet, que la gent no vol hipotecar-se per estudiar i sí per viure com una aberració)
    – Es va obviar qualsevol tipus de debat i informació pública fins que els estudiants organitzats en assemblees no van aixecar la veu.

    Les victòries parcials ho són – així ho entenc jo- en tant que hi ha un reconeixemt implícit de les amenaces que ha denunciat des de fa molts anys el moviment estudiantil. La única batalla que es perd segur és la que no es fa.

    Parlar sense fer propostes concretes – i guanyar-les amb la credibilitat de la feina, de la perseverància, del companyerisme i de la argumentació- per a la millora de la participació democràtica efectiva i real és fàcil. Ja agradaria molts escoltar de vosaltres una crítica un 90% menys agressiva contra el funcionament estamental, autoritari i antidemocràtic i opac dels òrgans institucionals; sobre la corrupció dins la universitat i sobre la manca de responsabilitat d’aquestes autoritats per afrontar públicament les conseqüències de les seves decisions. I ja que sou de la casa UAB, quants debats públics sobre Bolonya han mantingut els rectors? Cap ni un. Pluralitat informativa? Cap ni una. És fàcil criticar al que lluita per canviar les coses, encara que es pugui equivocar. És fàcil seguir la roda del poder. Perque, malhauradament, el poder no està a les assemblees ni tan sols als referèndums, ni a les consultes populars, com molt bé han demostrat precisament aquests que tanta frustració us generen.
    Somniar és un dret, i lluitar pels somnis un deure.

    “Para que el mal triunfe ,solo se necesita que los hombres buenos no hagan nada” (Edmund Burke)

    Posted by Sra Dark (sense lligam amb el Sr. D.):) | 24 Mai 2009, 12:11 pm
  14. Anem per parts ja que barregem temes:

    1) temes laborals: la directriu de 65h s’ha aturat per UNANIMITAT EUROPEA – Bolonya no

    2) La constitució Europea només interessava a alguns països mediterranis i punt, els països de centre europa i escandinaus no tenien interès en donar una força encara més supranacional a Europa, tot i així ens ho van colar d’una altra manera a mitges.

    3) L’abolició de l’esclavatge a nivell formal sota directrius nascudes de la Revolució Francesa (Drets Humans) mig prrsisteix a occident però amb el sistema capitalista i la cada cop més força de la dreta s’estan retallant drets laborals i altres, això relacionat amb 65h setmanals. A molts països del món segueix existint un esclavatge: de nens a països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, el “subesclavatge” de la dona a alguns països àrabs, africans, etc. La diferenciació a la xina i l’ús de presoners en camps de treball gairebé a camps semblants als de concentració. Molts països no han signat els drets humans per considerar-los occidentals merament i apart d’això l’esclavatge segueix existint. Si la trobés et posaria la vinyeta de “colonialisme: blanc sobre altar dut per 4 subsaharians; neocolonialisme: executiu blanc fent portar béns comercials a uns subsaharians”.

    4) El sufragi de les dones així com la “pseudo-igualtat” aconseguida a les societats occidentals és parcial i això ja ho deus saber.

    5) Salari mínim i vacances pagades: posa-ho tot en una mateixa categoria laboral i deixa el teu discurs sindical. Parles de reivindicacions pràcticament de segle XIX i principis mitjans del XX. Modernitzem-nos una mica que tota la viscuda del moviment estudiantil s’ha basat en imitar un “maig del 1968” quan la realitat social ha canviat força.

    6) Assemblees: sí, és desitjable la seva existència, I NECESSÀRIA, el problema ja he dit abans quin és i no em penso repetir més.

    7) Alternatives: està la PEF, que no és unipersonal; JUNTS de Comunicació, que tampoc és unipersonal; la EPA i altres. Algunes funcionen més que altres i punt, però tenen la seva raó de fer i estaria bé que d’una *********** (censurat) vegada es tingués en compte i es prenguessin les mesures pertinents per buscar un perquè i no queixar-se i molestar a aquesta mena d’associacions mitjançant la difamació, la coacció, les faltes de respecte, etc.

    8) Sobre la memòria:
    – No és una reforma elitista, molts dels meus companys que són a grau treballen igual i van matí o tarda, pensem en com van estudiar els nostres pares, apa, que queixar-se és molt fàcil.

    – Màrius Rubiralta ja va parlar de beques-prèstec.

    – I molts colectius van aprofitar la lluita per barrejar assumptes d’estil ideològic no pas del Pla Bolonya, es va aprofitar el buit informatiu per a “menjar el cap” amb consignes de privatització, mala gestió universitària, etc. Cap assemblea es va dedicar a col·laborar de cap manera en la gestió dels plans d’estudi ni s’hi va informar. Va existir només un NO rotund i si no fos per alguns col·lectius i plataformes, els estudiants no haguessin pogut col·laborar ni prendre part de cap manera en els plans d’estudi. Ara se’ns tiren a sobre a la majoria i els estudiants no hem pogut fer-hi res.

    – També el que he dit abans: un no rotund sense cap mena de possibilitat de negociació, exercint coacció als companys, que no pas al cos docent; malbaratament d’espais públics (rectorat UB mateix), consignes que res tenien a veure amb Bolonya, intents unipersonals sense esforç (vaga de fam unipersonal); i un llarg etcètera de coses…

    Val, ara hem de començar a denunciar per difamació els ineptes que han penjat a internet lo de “fora Joan Gil i Júlia Rosell de la universitat”? Als alumnes i no alumnes que han amenaçat i coaccionat als propis companys? Als que han fet pintades i que han causat desperfectes i les reparacions surten dels diners de tots plegats? A l’individu sense escrúpols que des de l’anonimat m’ha faltat al respecte al meu bloc?

    Aleshores, i diré una cosa que ja he dit abans, pot la Conferència Episcopal assaltar clíniques avortistes perque ha esgotat totes les vies “institucionals” i per que porta temps denunciant una cosa que no li sembla bé?

    Els estudiants tenim un lloc, i hem de saber quin és. Hi ha coses a les que podem optar, i coses a les que no. El pitjor no és això, sinó com he dit abans i dic sempre i sembla que “sueu” (i ho entenc, perque em suposo que us penseu que teniu la raó absoluta, sinó no actuarieu així), que hagueu fet mal als vostres propis companys per una cosa que afecta a tots, que no heu tingut en compte que UNA VAGA ESTUDIANTIL NO FA RES.

    El professor seguirà cobrant i seguirà anant a la classe. I SI ES FA VAGA el lògic és ASUMIR que si hi ha un exàmen o quelcom semblant, T’HAS D’AGUANTAR, que una vaga té unes conseqüències, en tots els sentits.

    I a moltíssims més els agradaria escoltar d’una vegada que diguessiu “ens hem passat amb els propis companys”, “no hem estat prou responsables”, “ens hem equivocat”, entre altres sentiments de responsabilitat i certament de culpabilitat. La prepotència cansa.

    Saps un dels problemes que hi ha? Que la única manera de parar els peus als que coaccionen és la seva mateixa manera: piquets-contrapiquets, etc etc etc. Trist, però cert.

    I si han aparegut plataformes i altres, tal com he dit, és perque hi ha gent que no se sent representada per les assemblees i altres col·lectius. Algún dia us ho replantejareu el perquè de les coses, o seguireu pensant que sou “els únics que teniu raó”?

    Et recomano doncs que llegeixis, per exemple, els blocs de Joan Gil i el meu, i veuras que també ens queixem del sistema tal com està muntat, però també sabem quin és el nostre lloc.

    A mi em sembla molt més irresponsable, autoritari, antidemocràtic i opac el que ha fet el moviment estudiantil, és a dir, companys amb companys, gent suposadament del mateix “estament”: s’hi ha imposat, ha coaccionat, etc. etc. etc (sí, sé que em reppeteixo però tota l’estona és el mateix).

    Posa’m dades de la corrupció universitària sietplau, que a més és una acusació molt greu.

    I quantes xerrades n’heu mantigut de Bolonya? Si n’heu fet ha estat per parlar de les “pegues” i amb consignes que de facto només enteneu vosaltres.

    Quina informació heu publicat vosaltres? Informació sibre Bolonya basada en les vostres premises ideològiques.

    Jo entenc que una consulta popular o un referèndum NO VINCULANT és merament informatiu, i ho accepto perquè és el que toca. Mera estadística, i encara em sembla més trist comptar la participació estudiantil i comparar-la amb votacions a rectors: els estudiants no són els únics que voten a un rector, degà, etc. menys perpotència i egocentrisme que cansa.

    No, la frustració em temo que us la deu causar a vosaltres, que sou o hauríeu de ser conscients que us heu posat a la resta de companys en contra per fer el que no toca. I ho saber. Com sabeu tot el del claustre de la UB (que molts ho han volgut etiquetar de tupinada, i llegint la normativa de la universitat queda tot clar); com dels referèndums no vinculants; com les vagues a les universitats que la gent ha “suat”; i un llarg etcètera.

    Apart d’això gràcies, per no tenir en compte que jo també vaig votar al referèndum per l’EEES; i gràcies per tenir en compte que per exemple en Joan Gil ha estat a la seva facultat aquesta setmana duent a terme el referèndum… De veritat, us cal una mica més d’informació sobre els que critiqueu tant…

    “Somniar és un dret, i lluitar pels somnis un deure.” – Sí, però les teves llibertats acaben on comencen la dels altres, i això és una cosa que sembla que no recordeu mai, perquè imposeu les vostres llibertats a la de la resta.

    “Para que el mal triunfe ,solo se necesita que los hombres buenos no hagan nada” (Edmund Burke) —- “Nada tan estúpido como vencer; el verdadero triunfo está en convencer” (Victor Hugo)

    I apart d’això: “Quien me insulta siempre, no me ofende jamás”. També de Víctor Hugo (jo li afegeixo “quien me insulta siempre sin razón”).

    I per ara això és tot, espero que en tinguis prou.

    Posted by Julia Rosell | 24 Mai 2009, 1:42 pm
  15. Buf… m’allargo massa…

    Posted by Julia Rosell | 24 Mai 2009, 1:42 pm
  16. Sí, molt. Sra Dark, no barregis amb tanta efusió. Les coses són diferents, i s’han de mirar amb el corresponent prisma. Bolonya era impossible aturar-lo. Impossible. Tal i com es pretenia i amb les condicions que es tenien, de manera pràcticament impossible. Només el Gimli després d’haver dit la frase aquella d’abans de la batalla de les Portes Negres de esperança zero, se us hauria unit.

    Tot i això, el que jo critico no són els somnis o les intencions. Clar que Bolonya és una putada, clar que s’havia de fer alguna cosa! Ja sé que els òrgans de poder són una altra putada, ja sé que tampoc hi han hagut cap tipus de debat – més que res perquè ja venia com un tot fet des de Brusel·les i Madrid – a la UAB, i no sé si a algun lloc més. Però és que, com molt bé tu dius, una batalla que es perd segur és la que no es lluita, i la política de cadires buides no respon a aquesta frase, molt encomiable per altra banda.

    El que jo critico és en primer lloc, la organització de les assemblees. M’explico. No el seu funcionament, si nó qui són els habituals i l’us que en fan. Començo a pensar que si les assemblees sempre han estat una mica distanciades de la majoria, era perquè precisament la minoria que les governava sabia que era això, minoria, i que una participació massiva o justa, tiraria les seves intencions per terre.

    El que critiquem és precisament això, i la duresa de les reaccions d’aquesta minoria – que, repeteixo, no és que siguin pocs – contra les alternatives a la seva visió majoritària a l’assemblea A partir d’aquí, és aquesta minoria qui ha abarcat i dirigit aquesta lluita – per altra banda, compartida per molts altres -, i per tant carregaven – no sé si sabent-ho o no – amb una sèrie de responsabilitats col·lectives. De fet, crec que un dels raonaments-prejudici en el fons d’aquestes minories és el tòpic de que ells són els únics que es mouen, els únics amb sang a les venes i els únics que han vist la llum. La resta passen del tema i s’estimen més el bar.

    Per aquestes raons, el seu full de ruta a la luita era el de tots, i per tant els seus errors els pagaríem tots – els pagarem l’Octubre que ve – no només ells, i això és el que ha passat. Per tradició, l’assemblea ha estat feu de minories, i per tant la mateixa tradició ha allunyat la majoria d’estudiants de la mateixa, que no ha volgut implicar-se per haver de fer sentir tot sol la seva veu i rebre la reacció dels habituals. Crec que el gran problema d’aquesta majoria és no haver estat cohesionada o organitzada.

    Posted by Sir Darkest | 24 Mai 2009, 5:11 pm
  17. Per ampliar els debats:
    Carta abierta sobre la intolerancia y el derecho de protesta. R. Gargarella
    http://www.sigloxxieditores.com.ar/fichaLibro.php?libro=987-1220-46-4

    De franc:
    http://cataleg.uab.cat/search~S1*cat?/agargarella/agargarella/1%2C1%2C9%2CB/frameset&FF=agargarella+roberto&1%2C%2C9

    Posted by Fent una vol | 25 Mai 2009, 5:26 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 149,480 visites
Mai 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.   juny »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers