//

Archive for

Articles d’opinió sobre les noves tecnologies i Bolonya

tubella_galicia_gLa rectora de la UOC, desprès de protagonitzar un debat sobre bolonya als Matins de TV3(on va acabar coincidint amb les crítiques i propostes de l’estudiantat antibolonya, malgrat els seus desitjos!!), publica un article a El País on aprofita per defensar el model low cost (per a la universitat, no per al estudiant) de la UOC.

” La universidad als temps de “El nom de la rosa” “. Inma Tubella. Rectora de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya)

Com a rectora d’una universitat fonamentalment virtual, la senyora Tubella es congratula de que la docència presencial estigui en retrocès, en favor de l’ensenyament a distància i virtual. Per tal d’explicar aquest fenònem d’absenstisme a l’aula sembla més fàcil defensar l’abaratiment de costos mitjantçant les noves tecnologies que entrar a analitzar les raons de la pèrdua d’interès de la docència presencial. Tanmateix, qualifica de morts als que pretenen discutir aixó:

“Desafortunadamente, academia y cambio conjugan mal. Ya lo dijo una ex rectora de la Universidad de Oslo: “Si quieres cambiar un cementerio, no puedes esperar gran ayuda de los que están dentro”. Quizás hasta ahora no ha sido importante, pero vivimos un momento en el que no podemos perder mucho tiempo. El cambio no es lo que amenaza nuestra supervivencia como instituciones de enseñanza superior; lo que la amenaza es el inmovilismo y la negación de una realidad evidente. Los inmovilistas son los mismos que lanzan adoquines a palabras como eficiencia, flexibilidad, gobernabilidad o incluso emprendeduría asociadas a la universidad.”

Si la tasca del docent és donar metodologia i la seva experiència acumulada només serveix per a millorar les cerques al Google, potser cal pensar que l’aportació significativa del docent ha d’anar més enllà… tal com en teoria es feia abans. Abans hi havia biblioteques, també hi havia apunts fotocopiats i els bons professors sempre han tingut estudiants a l’aula. Els mediocres no poden retenir als estudiants amb més argumetns que l’autoritarisme, però aixó no té res a veure amb internet, té a veure amb la concepció i dedicació a la docència del professorat. Fer calendaris i establir criteris d’avaluació no requereixen cap especímen privilegiat.

Tret de la cita, la resta de l’article no aporta res de nou al discurs pla que atribueix a les hores d’ordinador un poder sobrenatural per al desenvolupament cognitiu. Pensament únic.

Una bona resposta a l’anàlisi de la flamant rectora [extractem]

jcbermejo_0José Carlos Bermejo Barrera: El funcionario mediocre y el futuro de la universidad española
José Carlos Bermejo Barrera, catedrático de Historia Antigüa, Universidade de Santiago de Compostela

“No voy a tratar ahora de analizar en modo alguno este gigantesco proceso privatizador de la educación, que está afectando a la mayor parte del mundo, y del que son víctimas las universidades. Muchos autores lo han hecho ya, y han puesto de manifiesto, como ocurre en el caso de Frank Donoghue (F. Donoghue, 2008), que una pieza clave del mismo es la supresión de la figura del profesor universitario, que pueda disponer de una cierta seguridad económica, de amplia libertad académica y de investigación, y que no esté sometido a un rígido control político o empresarial.

Esa figura, encarnada en los EEUU en los tenure, o puestos académicos más o menos estables, en los que la independencia académica es fundamental para el cultivo de todas las disciplinas de las humanidades y las ciencias sociales, tiende a ser sustituida por un sistema de contratos más o menos precarios, que llevan a los profesores a tener que trabajar simultáneamente en otras profesiones o en varias universidades, y a un sistema de degradación de la docencia.

Un instrumento fundamental de la degradación de la docencia lo constituye el discurso de las competencias y las habilidades, un discurso que pretende uniformizar todo el proceso educativo, partiendo del principio de que la educación es una tecnología neutra, o una especie de rama de la ingeniería, como gustaba decir el antiguo Secretario de Estado de Universidades, Miguel Angel Quintanilla (M:A. Quintanilla, 2005, págs.263/274), responsable en gran parte de la situación actual de las universidades españolas.

De acuerdo con este tipo de discursos la educación sería una tecnología más, y como todas las tecnologías debe estar regida por los principios de estandartización, de simplificación de los procedimientos, y de ajuste a las necesidades reales de los mercados. En los mercados mundiales se manejan dos tipos de recursos, necesarios para la producción de bienes: los recursos materiales y los recursos humanos. La educación sería en ese discurso un proceso teconológico orientado a la producción y consumo de un determinado tipo de mercancías, que pueden venderse y comprarse en los mercados mundiales: las habilidades laborales de los recursos humanos.

En ese proceso de estandartización y simplificación de la educación aparece ahora como algo fundamental el uso de las tecnologías de la información y la comunicación, que permite desarrollar con mucha más facilidad – aunque ello no se debería derivar necesariamente del uso de este tipo de tecnologías – la simplificación de los contenidos docentes, que ha de permitir, como señala F. Donoghue (Op.cit.), prescindir de la figura europea del profesor universitario y conseguir que cualquier profesor sea perfectamente intercambiable por otro, del mismo modo que cualquier trabajador puede ser sustituido por otro que posea el mismo nivel de competencias, cuando se trata de una cadena de producción.”

La CRUE i el Ministeri publiquen dades contradictòries sobre els graus aprovats

eeesFer les coses malament porta a carrerons sense sortida, fer catàlegs de titulacions a efectes propagandístics porta a situacions com la que descriu el senyor Canela i que reproduïm íntegrament a sota pel seu valor testimonial i perque si la “contra”  ja percep aquestes coses…

Si es fa una revisió de l’estat de la qüestió a uns díes de l’aniversari de la Declaració de Bolonya ens trobem amb una desinformació generalitzada i profunda no només al sí de la comunitat universitària (és molt interessant discutir amb el professorat, el qual sovint es mou i argumenta sobre dogmes de fe, ignorància supina de la reforma, generalitats i vots de confiança generalitzats) sinò social, malgrat la gravetat o profunditat dels canvis. Gràcies a les mobilitzacions que han estat criminalitzades entre d’altres per aquest mateix senyor, s’ha pogut cridar l’atenció sobre l’assumpte i es disparen les campanyes propagandístiques -maldites “informatives”, els debats, els referèndums, … el curs previ a la implantació dels Graus.

Desprès comença la carrera cap al precipici: qui aprova més graus? i al mig una generació d’estudiants que si volen mirar quina carrera volen fer… ops!! es troben a titulacions ofertades com a “oficials” sense ser-lo – no estan aprovats per l’ANECA, ni al Registre de titulacions- oportunament indicades amb un asterísc. Tanmateix, sembla que les veus discordants crèixen i no totes les universitats tenen la mateixa anxietat en cumplir ordres sense mirar les conseqüències:

Si algú encara confia en que l’esperit de l’assumpte bolonyès és la qualitat del servei públic té molta fé, per no dir, molts interessos en defensar aquesta visió.

Publicar webs i fer-ho malament


17 juny, 2009

Enric I. Canela

Llegia a El Mundo que una web guia per més de 1.000 graus i 1.700 màsters. Es tracta d’un web elaborat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles. Sembla, pel que diu aquest diari, que aquet web el va presentar el director General d’Universitats del Ministeri d’Educació.

La curiositat del tema és que fa dies que el Ministeri d’Educació té un web que permet trobar les titulacions universitàries de tot l’Estat.

Fins aquí podríem dir que no passa res. El Ministeri fa el web informatiu que ha de fer i la CRUE, no sé per què, en fa un altres, per alguna cosa han de servir els diners que té.

La cosa però té un punt d’interès. A partir del web del ministeri trobo graus de Bioquímica que al web de la CRUE no hi són. Per exemple, el grau de Bioquímica de la UB no surt al web de la CRUE (tampoc altres). Així per exemple, la Universitat de Barcelona no fa graus. Per un moment vaig pensar, boicot de la CRUE a Catalunya, però no, tranquils, surten altres universitats catalanes i també algunes llicenciatures de la UB.

Bé, penso que publicar informació incompleta i no contrastada no és un servei públic és embolicar la troca.

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 155.600 visites
Juny 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Uniu-vos a 12 seguidors