//

Especial Bolonya

Especial Bolonya has written 270 posts for Especial Bolonya Tot sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior

Resurrecció de La Rimaia: Gran Vía 550

Ens informen:

“Arran del desallotjament de la universitat lliure la Rimaia l’assemblea del centre social ha convocat a les 20h del dimarts 2 de febrer una exitosa concentració de protesta.

Més de 700 persones han denunciat pels carrers del barri de Sant Antoni el seu rebuig frontal al desallotjament de la Rimaia. Entre els manifestants s’hi trobaven entre d’altres el president de l’associació de veïns del barri de Sant Antoni, professors de la UAB i de la UB, membres d’altres centres socials ocupats, membres dels esplais del barri, veines amb problemes de mobbing immobiliari, la xarxa d’universitats lliures, col.lectius de joves del barri, col.lectius feministes, estudiants universitaris… També moltes de les veïnes han mostrat la seva solidaritat aplaudint al pas de la manifestació que ha anat desde l’antic mercat de Sant Antoni fins a la universitat lliure la Rimaia donant un tomb pel barri.

La Rimaia és un espai ocupat caracteritzat per donar cabuda en el sí del seu dia a dia a un bon nombre d’entitats del barri, que a falta d’una política d’infrastructures públiques ha trobat a la Rimaia un espai on desenvolupar les seves pròpies activitats. Actualment hi conflueixen diferents projectes com la Biblioteca Popular , amb més de 2500 libres, cursos d’electricitat, classes de català, activitats infantils, tallers de belles arts… a més d’ésser un centre de reunions de nombrosos grups d’acció social.

Després del desallotjament de l’espai del carrer casanova la manifestació ha conclós a un espai recentment alliberat del barri, on la Rimaia s’hi reubicarà per tal de poder seguir duent a terme totes les seves activitats. La Universitat lliure la Rimaia es trasllada a Gran Via 550.

A partir de demà es tornarà a treballar en la rehabilitació de l’edifici i pensar reprendre totes les activitats, que la festa no ha fet més que començar! Així que com cada dimecres…assemblea a les 20h a la nova seu de La Rimaia.

Gràcies a totes les que ens hem ajudat a donar-li la volta a aquest dia que tan gris havia començat.”

Més informació:

Entrades relacionades:

Crònica d’una detenció al campus de la UAB

Ahir va ser detingut un estudiant de la UAB arran d’una acció de denúncia de la pujada dels preus de transport públic. El company ja està a casa.

Info: Alerta Solidària i SEPC

Detingut un militant del SEPC al Campus Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona

Atemptat a l’autoritat i desobediència, càrrecs imposats pels Mossos a l’estudiant detingut ahir

La Rimaia, Universitat Lliure, desallotjada

Aquest mati ha estat desallotjada La Rimaia, universitat lliure. Oberta a un edifici mort al barri de Sant Antoni al caliu del desallotjament del Rectorat de la Universitat de Barcelona, va acollir una biblioteca amb més de 3000 exemplars, diverses jornades de formació, hacklab i un espai de reunió privilegiat per als col·lectius de tot Barcelona.

Rehabilitada amb la col·laboració dels veïns i veïnes, la Rimaia ha ofert un espai social autogestionat interdisciplinar de coneixement gratuït, que el barri no es pot permetre perdre.

La causa judicial havia estat arxivada per la qual cosa es desconeixen els fonaments judicials de l’operació. Els Mossos s’han negat en tot moment a presentar cap ordre judicial.  Més d’un centenar de persones s’han concentrat al davant per donar-hi suport.

Concentració: avui a les 20h al Mercat de Sant Antoni

Cantonada de la Ronda de Sant Antoni amb la Ronda de Sant Pau

(al costat del bar Tres Tombs).

Més informació:

A las barricadas Kaos en la Red. Vídeo a Vilaweb.


Quatre vicerectors dimiteixen de la UB per falta de democràcia

Actualitzat 13/01/10
Malgrat el triumfalisme  i l’aparent unanimitat dels caps acadèmics i rectorats respecte a la reforma universitària, la UB ens ofereix un cas més que il·lustra la manca d’escrúpuls per portar a terme un projecte al preu que sigui. Criminalitzar, apallissar i silenciar estudiants és relativament fàcil, no tant al nucli dur responsable d’aplicar les reformes mercantils a la UB. Han presentat la dimissió irrevocable per carta al·legant: “El principal motivo de estas decisiones son las discrepancias con el proyecto que lidera el rector. Concretamente, Elias lamenta en su carta «no haber tenido conocimiento de los detalles del presupuesto de 2010 que afectan al profesorado hasta que la comisión económica del consejo de gobierno de la UB». Además, los dimisionarios reprochan a Ramírez que «haya incumplido compromisos electorales».” (El Mundo)
“Entre els que han renunciat al seu càrrec hi ha Joan Elias, número dos del rector, Dídac Ramírez, en les eleccions celebrades fa poc més d’un any.

Quatre dels deu vicerectors van presentar la seva dimissió fa una setmana al·legant la falta de diàleg i debat intern que, segons ells, està caracteritzant la gestió del rector, Dídac Ramírez. Els dimissionaris són:

  • Joan Elias, fins ara vicerector de Professorat, adjunt al rector i número dos de Ramírez en les eleccions celebrades fa poc més d’un any;
  • Amelia Díaz, vicerectora de Docència i Convergència Europea;
  • Rafael Martínez, vicerector d’Administració; i
  • Álex Aguilar, responsable de l’àrea d’Innovació i Transferència del Coneixement.”

Font: El Triangle

Aqui podeu llegir la carta de dimissió de l’Amelia Díaz, vicerectora de Docència i Convergència Europea.

Encara que segons Enric Canela “El rector ha assegurat que aquestes dimissions no afecten al projecte, ja que es tracta de quatre persones d’un equip, el consell de direcció, integrat per 18 persones, dels quals deu són rectors, cinc comissionats, el secretari general, el gerent i ell mateix.” La importància d’aquestes dimissions rau en que són precisament els càrrecs centrals en la implementació de l’EEES a la UB.

El Rector Dídac Ramírez- el mateix que va desallotjar amb nocturnitat i trencant un pacte de no violència amb els estudiants el rectorat-, ha donat la seva visió de la democràcia i d’aquesta “crisi” en dues entrevistes a l’Avui i l’ABC:

“Un rector ha de prendre decisions”. AVUI 6 de Gener de 2010

“Es penedeix d’alguna cosa?
No vull entrar a discutir els arguments que han motivat aquestes renúncies, però crec sincerament que la meva actuació ha estat la correcta. No en tinc cap dubte.”

[…] “Si la universitat vol avançar, no pot estar subjecta al pacte continu”

Com repercutiran en la institució els canvis en l’equip de govern?
Crec que l’equip guanyarà en cohesió.”

“No hay nadie insustituible, el nuevo equipo de gobierno es más cohesionado”. ABC

Aquesta sensació d’autoritarisme i vulneració de la “normalitat  de la democràcia académica” (ara des de les altes esferes) no és exclusiva de la UB, sinó que coincideix amb denúncies similars a la UAB com recordàven ja fa temps els estudiants i, més recentment, el propi professorat.

Font:

Notícies relacionades:

Lluís Ferrer presidira “RecerCaixa”. Privatitza i guanya.

L’ex-Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, recuperat de les seves causes personals que li van fer dimitir en plenes ocupacions estudiantils de la UAB,  rep com a premi de la seva gestió privatitzadora la presidència d’un conveni de “col·laboració” entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques Catalanes i La Caixa (el mateix banc que fa negocis tant a la “reconstrucció” d’Iraq com fent prèstecs als estudiants sense beca). L’invent es diu “Recercaixa”.

L’Obra Social de la Caixa – el percentatge de retorn social de beneficis obligat per llei per a les caixes d’estalvi- esdevé en una nova eina per a la privatització de la recerca pública, feta amb recursos públiques i amb personal al que se’l supossa dedicació exclusiva, una bona política d’I+D amb una dotació de… 9 milions d’euros fins el 2014, per a totes les universitats.

Aquesta almoina per “ajuts” – qui diu ajuts diu crèdits o  amb contrapartida- cau del cel en un context de depauperació mísera dels campus universitaris públics.  És a dir, Moreso -rector de la UPF, president de l’ACUP-, Ferrer – el rector del període més violent de la UABprefereixen demanar “limosnita” a un banc amb interessos corporatius que no pas cridar a les coses pel seu nom: infrafinançament premeditat per part del tripartit.

¿No és una responsabilitat del Govern impulsar la recerca PÚBLICA del país? ¿finançar aquesta recerca?¿fer difusió social d’aquests resultats? ¿la sensibilització i la implicació dels ciutadans en el procés de la creació de coneixement científic i en la valoració del coneixement i de la cultura científica, i la divulgació del coneixement científic i l’impuls de la formació científica dels ciutadans?  Sembla que ara aixó és tasca dels bancs (que tampoc tenen com a prioritat les condicions  de treball les seves empleades p.e.:)

El que no semblen prioritats del Govern i ni molt menys de les autoritats acadèmiques és garantir un accés no classista a les universitats, defensar un teixit públic de docència i recerca independents dels poders privats, que sigui lleial als interessos del comú i no només als “projectes més innovadors (en la creació de diners, és clar)”. Ni tampoc estan gaire interessats en fer de les universitats espais democràtics ni tan sols de l’ensenyament una eina per a la emancipació i desenvolupament de les persones,  no un curset d’entrenament per esdevenir “precaria del mes”.

NOTA: La família del PSC (en Ferrer va demanar el vot pel PSC a les darreres eleccions) es porta molt bé amb la banca, ja en Narcís Serra presideix Caixa Catalunya. D’altra banda, al club dels premiats per la gestió de la UAB davant la major crisi política des de la transició -resolta a cops de porra i expedients- també s’ha de citar al Rafael Grasa (expert en resolució no pacífica de conflictes), ara president del Institut internacional català per la Pau. Altres protagonistes de la crònica negra de la UAB s’han hagut de conformar amb continuar en la seva tasca unes amb depressió, d’altres amb ansiolítics. Bussiness is bussiness.

Petita galeria de records: declaracions d’en Ferrer

  • “Sense un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (a les matrícules, a l’habitatge, als viatges, a l’estudi de llengües…) resultarà difícil avançar en els objectius de la declaració de Bolonya. I fins i tot podria resultar injust socialment i regressiu. Fa uns anys ja vaig publicar un article on demanava amb urgència un fort impuls a la política de beques, impuls que, a hores d’ara, encara no s’ha produït.”. Carta oberta del Rector als estudiants després del desallotjament de la Facultat de Lletres -pendent de judici-.
  • “¿Quién disfrutará plenamente de este nuevo espacio europeo de educación superior? Los que tengan capacidad económica y apoyo para ir a estudiar al extranjero; los que tengan buenos conocimientos de lenguas. Y conociendo el nivel de dominio de las lenguas extranjeras de la población, se entiende que la ciudadanía piense que serán unos pocos los afortunados y que no serán precisamente de las clases más populares. Probablemente nada en la España actual es más indicador de la extracción social de un joven que su conocimiento de idiomas.” (B-Ks, EL PAIS 30-01-06)

El llegat d’en Ferrer: la continuació de les lliçons de part de l’Anna Ripoll (actual rectora)

  • Denúncia a Inspecció de Treball de les contractacions irregulars d’associats durant el curs 2008-2009.
  • No als acomiadaments al servei de reprografia
  • L’equip de govern nega al PDI funcionari el dret a la negociació que reconeix l’EBEP
  • Governança o autoritarisme?
  • La Gerència s’aprofi ta de la situació econòmica per justifi car la precarietat: Mesures com la no cobertura de reforços i substitucions formen part del pla de la gerència sense tenir  en compte l’impacte en els serveis prestats. Els interins, el personal de Capítol VI no estabilitzat, les persones de les llistes de substitucions veuen perillar la seva feina.
  • Irresponsabilitat social davant les empreses subcontractades OCÉ: Acomiadaments a dit
  • Ens proposen a estudiants i treballadors un sacrifi ci econòmic i no es vol incidir en altres despeses (referent al pla anticrisi de l’Equip de Govern.

[Font: extractes del Butlletí de la secció sindical de CCCO a la UAB. Recomanem visitar també la de la CGT, CAU i UGT. Cal fer incís en que, les polítiques que desenvolupa l’actual govern de la UAB són plenament continuistes de les d’en Ferrer, tot i que aquell va tenir més cura en no maltractar obertament a CCOO i la Ripoll sí. També cal afegir que aquesta situació no es producte d’un gerent dolent sinó d’una llei (LOU i LUC) que inclou una política estructural d’infradotació a les universitats públiques, d’estalvi en costos laborals i increment de taxes i càrregues econòmiques sobre els estudiants extracomunitaris i comunitaris. tot i aixó, és d’agraïr que CCOO es desperti del letarg de tants anys d’autocomplacència i negociacions de saló]

L’EQUIP DE GOVERN DE LA UAB BOICOTEJA LA CONVOCATÒRIA DE CLAUSTRE EXTRAORDINARI

Davant els despropòsits de l’Equip de Govern de la UAB (veure a sota els hits), estudiants, PAS i PDI van lliurar el 12 de novembre les signatures necessàries per a la cel·lebració d’un Claustre Extraordinari amb el següent ordre del día:

“1.- Fre a la política d’externalitzacions
2.- Mesures per a fer front a la crisi econòmica a la UAB
3.- Respecte als àmbits de participació i foment de la democràcia a la UAB.”

[document de la campanya de signatures]

El rectorat no sembla gaire còmode amb aquesta convocatòria i decideix primer intentar bloquejar-la amb arguments pseudojurídics i després convocar l´últim dia lectiu del 2008….un Claustre ordinari  al matí… i a continuació, el Claustre extraordinari.

Aquesta decisió ha estat motiu d’un dur comunicat de diversos claustrals de la UAB , que extractem a continuació.

On són els centenars de defensors de la democràcia que el curs passat van demanar antiavalots per garantir la pau institucional?

[…]

1. Denunciem davant tota la comunitat i a l’opinió publica l’autoritarisme i la burla de les institucions universitàries protagonitzada per la Rectora. La fem directament responsable de la possibilitat que, per primer cop a la història de la UAB, un Claustre convocat legalment pugui no comptar amb el quòrum necessari per a constituir-se.

2. Fem una crida a tota la comunitat universitària a mostrar el seu rebuig a aquestes actituds mitjançant una participació massiva, activa i crítica al Claustre Ordinari. En posteriors comunicats farem arribar propostes més concretes sobre aquesta qüestió.

3. Fem una crida a tots els membres del Claustre General de la UAB per demostrar el seu compromís amb la nostra universitat i amb els principis de participació i lliure expressió, assistint a la convocatòria de Claustre Extraordinari el mateix dia 18 de desembre a partir de les 14.30 hores.

4. Reiterem el nostre compromís de fer tot el necessari per a donar veu a la comunitat universitària. En aquest sentit, expressem la nostra decisió de tornar a reunir, si és necessari, les signatures requerides per a una nova convocatòria de Claustre Extraordinari.

[…]

Hits “democràtics” de l’Equip de Govern de l’Anna Ripoll:

“Me gusta esta sabia frase de Lou Holtz, un entrenador de fútbol americano.”No se queje. Al 80% de las personas a las que usted se queja no le importa sus problemas. El 20% restante se alegra de que los tenga”.

NOTA: el post ha desaparegut, entre d’altres raons potser per un lúcid comentari d’una treballadora de la UAB:

“Estoy intentando dilucidar a qué categoria pertenece la gerencia de esta universidad, si al grupo de gente al que no le importa los problemas de los trabajadores o al grupo que se alegra de que los tengamos”.

  • Trencar tots els compromissos en matèria d’eliminació de la precarietat laboral a la UAB signats amb els sindicats de la UAB.
  • Plantejar un seguit de mesures antisocials (PRIM), contra l’estudiantat i els treballadors davant el trencament per part de la Generalitat del pagament de les partides acordades.
  • Decidir unilateralment la supressió de la Festa Major de la UAB.
  • Mantenir una política de desprestigi, persecució i censura de les assemblees d’estudiants, majoria absoluta de representació estudianti al Claustre.

MANIFESTACIÓ 3 DESEMBRE: CONVOCATÒRIA, MATERIALS

Octaveta de motivació

Cròniques de l’inframón bolonyès (+ motivacions)


En profunditat: bolonya.org


Altres dades d’interès de la terra…

… i de més enllà

Alemanya, Austria,…No només els PIGS diuen no a l’EEES

Font: Unsere Unis (by zurPolitik.com)

Recull d’articles i links:

Sembla que no només els estudaints dels PIGS (Portugal, Italy, Greece & Spain)- la gran fòrmula dels pròcers europeus per als estats mediterranis- creuen que éls seus governs estan venent  l’ensenyament universitari al pitjor postor: el mercat. Ara que al tren d’Europa (els “capdavanters” del progrés) també crida, potser no està de més fer una recull sobre el consens social contra les reformes mercantils dictades per l’OMC i l’entusiasme que susciten els vents de  l’economía del coneixement…

Fent exercici memorístic…

Fa un any i mig, uns 400 rectors europeus es van reunir a Barcelona, al març de 2008. Van haver-hi protestes estudiantils. El llavors rector de la UB -ara flamant Secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta-va sentenciar com a èxit la reunió on es va escenificar un consens pràcticament unànim sobre les bondats de la construcció de l’EEES. Recuperem diverses paraules profètiques-no d’aleshores:

“Los rectores que sufrieron el boicoteo de los manifestantes no entendieron la situación. “No sé por qué protestan. […]”, comentó un rector holandés. Alguno de sus colegas incluso participaron en la asamblea alternativa. Sybille Reichter, rectora suiza a la que los estudiantes impedían el paso, cogió el megáfono por el que los manifestantes proferían sus consignas para improvisar un parlamento. “La frontera que vosotros ponéis no existe. El Plan Bolonia acerca el sector público a la Universidad”, clamó Reichter. “He visto que se equivocaban en sus protestas y me he decidido a contárselo”, explicó después.”

Font: “El cambio social y la financiación centran la cumbre de rectores” EL PAÍS 28/03/2008

Segurament la senyora rectora ara no se’n surt de la feina que li va crèixer per sota les pedres…

Sis messos després, Itàlia es va revoltar.

Un any després, els rectors de l’Estat francès van fer una crida internacional a tots els (i les) universtaris molt eloqüent:

“A França hi havia un servei públic d’ensenyament superior i recerca independent i de qualitat, que gaudia de llibertat i reconeixement. En pocs mesos el govern ha decidit, de manera abrupta i sense concert algun, tirar per terra i transformar-lo en una mena de mercat del coneixement, de la precarietat i de l’arbitrarietat.

  • Els professors i investigadors perden el seu estatus; seus horaris depenen del “client”.
  • Els llocs fixos disminueixen de manera dràstica i són substituïts per ocupacions temporals, aleatoris i dependents.
  • Els doctorands podran ser acomiadats sense cap motiu durant els sis primers mesos, i seran posats al servei d’empreses sense reconeixement ni drets.
  • Es destrueix la formació de mestre.
  • Les universitats, convertides en ¨ autònomes ¨ (és a dir competidores entre elles i sota un control reforçat de l’estat) i sense pressupost suficient, es veuran en poc temps forçades a fer que els seus estudis siguin de pagament ia sotmetre’s als poders financers de la seva regió.
  • El CNRS (organisme nacional per a la investigació científica) desapareix i es converteix en una simple agència de gestió dirigida per tecnòcrates.
  • S’avalua als investigadors segons criteris “quantitatius” ineficaços que tot expert rebutja.”

Del que va passar per aquestes terres… no cal fer gaire esforç. De la titànica lluita a Grècia i l’assesinat per la policía d’en Alexis Andreas Grigoropoulos, de 15 anys, tampoc . A sota, “Carta oberta als nostres pares”, lliurada pels seus companys el dia de l’enterrament :

“Queremos un mundo mejor. Ayudadnos.
No somos terroristas, “encapuchados”, “gnostoi-agnostoi”*
Somos vuestros hijos.
Ellos, oi gnostoi-agnostoi…
Soñamos – no matéis nuestros sueños.
Tenemos empuje – no paréis nuestro empuje.
Recordad. Una vez fuisteis vosotros también jóvenes.
Ahora perseguís el dinero, os preocupáis solo por el “escaparate”,
habéis engordado, os habéis quedado calvos, os habéis olvidado.
Esperábamos que nos apoyarais, esperábamos que os interesarais,
Que nos hicierais sentirnos orgullosos por una vez. En vano.
Vivís vidas de mentira, habéis agachado la cabeza, os habéis bajado los pantalones y esperáis el día en que moriréis.
No imagináis, No os enamoráis, no creáis.
Solo vendéis y compráis.
Lo material en todas partes. Amor en ninguna parte. Verdad en ninguna parte.

¿Donde están los padres?
¿Dónde están los artistas?
¿Por qué no salen a la calle?
Ayudadnos a nosotros los hijosPS: No nos arrojéis más gases lacrimógenos.
Nosotros lloramos por nuestra cuenta.”

*”Oi gnostoi agnostoi” es una expresión que la sociedad griega y sobre todo los medios de comunicación han encontrado para definir los mismos grupos de jóvenes que a menudo provocan disturbios en la ciudad. La traducción literal es “los conocidos-desconocidos” y se llaman así porque llevan capucha y no es seguro pero hay rumores de que la policía los conoce y no los arresta porque son agentes provocadores de la misma policía.

Font:Nodo50

Estats Units: universitats en lluita, més de 100 detinguts en diverses accions

Unsere Unis (by zurPolitik.com) auf einer größeren Karte anzeigen Vermell, universitats actualment ocupades o en vaga; en groc, han estat desallotjades per les forces del (des)ordre; en blau, formes alternatives d'acció a la ocupació

University of Illinois. On Strike (successfully finished). Homepage
University of Berkeley, California
Protests against raise of tuition fees. Web mobilització
San Francisco State University
Protests against raise of tuition fees
University of California, Santa Cruz
Kresege Town Hall, Kerr Hall (source)
UCLA
Campbell Hall – one protester arrested, police used physical force (source)
UC Davis-San Diego State University
Mrak Hall, 100 students arrested

Plataforma Mobilitzadora Contra la Mort Funcional de les Assemblees (PMCMFA)

La PMCMFA ens ha fet arribar el següent document, el qual tenim el gust de presentar-vos… mirant cap a les mobilitzacions anunciades pel dia 3 de Desembre.

I.Avaluació fragmentada, esclavatge continuat

II.Mc-Universitats a bon preu: empreses dins la universitat.

III. The-Reanimator: l’excusa perfecte per a la “racionalització” de les despeses.

IV.No sense el meu ronyó: Preus d’accés al coneixement.

V.Govern i gestió autoritaris: “Se sienten, coño!”.

[document sencer en PDF]



Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 155.581 visites
Octubre 2022
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Uniu-vos a 12 seguidors