El procès de Bolonya és el producte d’un conjunt de mesures que van més enllà de l’àmbit universitari. La seva finalitat principal és liberalitzar el mercat de serveis educatius superiors, abaratir els costos d’investigació de les empreses privades i abaratir el preu de la mà d’obra qualificada (titulats universitaris).No és una reforma que vulgui transformar la universitat per respondre a necessitats reals ni de l’alumnat ni del professorat. Al vocabulari oficial la traducció es: “coordinació europea”, “conectar a la universitat amb la societat” i “adaptar els continguts a les necessitats del mercat de treball”.
a.2.- Afavorir la lliure competència entre els proveïdors públics i privats de serveis educatius.
a.3.-Eliminar els obtacles a la “lliure competència”.
Restricció del finançament públic a la universitat
foment del finançament privat d’empreses i pujada del preu de la matrícula
Restricció de les beques i foment de crèdits al consum, per a estudiar
b) Abaratir la despesa en investigació de les empreses privades
c) Abaratir el preu de la mà d’obra qualificada.
COM?
a) Liberalitzar el mercat de serveis educatius superiors
Creació d’una moneda única comuna= l’European Credit Transfer System (ECTS) o eurocrèdit
Afavorir la lliure competència dels proveïdors privats de serveis educatius superiors (universitats privades i acadèmies de tota mena):
Eliminació dels obstacles a la lliure competència:
Mesura nº1–> restricció finançament públic que serà competitiu. Exemples:
El recorte a las universidades valencianas hace peligrar los sueldos.Los rectores alertan de “un colapso financiero” en los campus.El País 28/10/2008
La Universidad Pública de Navarra no cubriría ni los gastos de personal si se confirma el recorte presupuestario del 19.3% Diario de Navarra 23/10/2008
El rector de Las Palmas considera “injusto” que el Gobierno exija “coste cero” para reorganizar los centros. EFE. 22.09.2008
b) Abaratir els costos d’investigació de les empreses privades
La manca de finançament públic i el foment del finançament privat implica l’aceptació de diners en situació de debilitat. Compromet l’autonomia universitària.
La inversió de les empreses és finalista (la infraestructura i el personal el segueix pagant l’Estat) laqual cosa implica que la recerca s’orienta cap els interessos dels patrocinadors, no del conjunt de la societat.
La Generalitat està fomentant la derivació de personal qualificat format amb diners públics (becaris predoctorals) cap a la empresa privada. És a dir. Un investigador ultraqualificat en òptica es fomenta que treballi per generar beneficis per a General Òptica (per exemple) en lloc de que General Òptica formi als seus tècnics amb els seus diners, donat que aquest investigador produïra beneficis per a la corporació i no per al conjunt de la societat (que és qui l’ha pagat la formació).
Hola,
no sé si aquest és el lloc on he de dir el que vull dir, però ho dic(…)
Com es pot fer més campanya informativa i mobilitzar més els pares? Jo tinc uns quants fills, el futur, també. Em preocupa molt el tema i estic amb els estudiants crítics amb el pla. però, creieu que molts pares sabem exactament de què va tot això? I no parlo de pares d’universitaris; també de pre-universitaris, de pre-pre-pre universitaris i de ‘no pares’, de gent que es preocupa pel futur en general, de qui el preocupa viure en una societat tan bruta i injusta! Els governs, fatxes tots, tots!, ens volen idiotes, això és vell.. El coneixement és llibertat i la llibertat del poble els fa molta por als que toquen privilegis econòmics i de poder, dels que gaudeixen de tota impunitat davant les trampes comeses.
Em preocupa, però jo sé que formo part d’un grup social -els pares- que cada dia que passa està més i més descontroladament immers en aquesta societat de consum, capitalista fins la medul•la, vampiresca. Estem entrant en una roda d’obligacions, de necessitats falses i absurdes, de responsabilitats enfront el muntatge polític que uns quants poders al llarg de la història han anat encanyonant-nos:alguns, atrapats per sobreviure dia a dia i mes a mes; els qui ja han passat aquesta etapa i es troben en situació més alliberada per gaudir del que els ‘poders..’ els han fet creure que necessiten per això, gaudir, els fa por tornar enrere i tornar a pringar i els fa mandra (o sigui, un round guanyat per part del muntatge sociopolític). Som gent que ens fem massa grans i mandrosos massa depressa, que tenim poc temps per atrapar tota la informació que es publica…
Sigui com sigui em sembla que s’hauria de trobar suport a la crítica estudiantil a fora del moviment mateix, i els pares potser seriem un bon front. Ben organitzat potser es trobarien pares per diferents pobles i ciutats que coordinessin rodes informatives, no sé, i que ens convertíssim d’una punyetera vegada en una cosa més útil per aquest món…en una part que crida i critica, que es preocupa i es mou…
Si volem, hem de poder.
Gràcies per escoltar-me.
Fins aviat i si creieu que val la pena respondre, ho feu!
bln
Et convidem a discutir els aspectes que consideris contradictoris. Especial Bolonya pretén informar però no nega tenir una postura que es explícita i oberta a discussió. Esperem la teva resposta.
Hola,
no sé si aquest és el lloc on he de dir el que vull dir, però ho dic(…)
Com es pot fer més campanya informativa i mobilitzar més els pares? Jo tinc uns quants fills, el futur, també. Em preocupa molt el tema i estic amb els estudiants crítics amb el pla. però, creieu que molts pares sabem exactament de què va tot això? I no parlo de pares d’universitaris; també de pre-universitaris, de pre-pre-pre universitaris i de ‘no pares’, de gent que es preocupa pel futur en general, de qui el preocupa viure en una societat tan bruta i injusta! Els governs, fatxes tots, tots!, ens volen idiotes, això és vell.. El coneixement és llibertat i la llibertat del poble els fa molta por als que toquen privilegis econòmics i de poder, dels que gaudeixen de tota impunitat davant les trampes comeses.
Em preocupa, però jo sé que formo part d’un grup social -els pares- que cada dia que passa està més i més descontroladament immers en aquesta societat de consum, capitalista fins la medul•la, vampiresca. Estem entrant en una roda d’obligacions, de necessitats falses i absurdes, de responsabilitats enfront el muntatge polític que uns quants poders al llarg de la història han anat encanyonant-nos:alguns, atrapats per sobreviure dia a dia i mes a mes; els qui ja han passat aquesta etapa i es troben en situació més alliberada per gaudir del que els ‘poders..’ els han fet creure que necessiten per això, gaudir, els fa por tornar enrere i tornar a pringar i els fa mandra (o sigui, un round guanyat per part del muntatge sociopolític). Som gent que ens fem massa grans i mandrosos massa depressa, que tenim poc temps per atrapar tota la informació que es publica…
Sigui com sigui em sembla que s’hauria de trobar suport a la crítica estudiantil a fora del moviment mateix, i els pares potser seriem un bon front. Ben organitzat potser es trobarien pares per diferents pobles i ciutats que coordinessin rodes informatives, no sé, i que ens convertíssim d’una punyetera vegada en una cosa més útil per aquest món…en una part que crida i critica, que es preocupa i es mou…
Si volem, hem de poder.
Gràcies per escoltar-me.
Fins aviat i si creieu que val la pena respondre, ho feu!
bln
No estic gens dacord amb lo que comenteu en aquesta pagina. Crec que numés llegiu i publiqueu una cara de la moneda.
Et convidem a discutir els aspectes que consideris contradictoris. Especial Bolonya pretén informar però no nega tenir una postura que es explícita i oberta a discussió. Esperem la teva resposta.
Hello webmaster
I would like to share with you a link to your site
write me here preonrelt@mail.ru