//

beques

This category contains 8 posts

Informe finançament universitari:Breu comentari

“Documento para la reflexión sobre la mejora de las políticas de financiación de las universidades y para promover la excelencia académica e incrementar el impacto socioeconómico del Sistema Universitario Español  (SUE)”

L’informe ha estat elaborat per la “Comissió Mixta de Finançament Universitària”, una comissió integrada pels membres de la Conferència General de Política Universitària, membres del Consell d’Universitats, experts de la Conferencia de Rectors i d’altres convidats.

Tanmateix, l’informe previ i inspirador, és un producte dels membres del FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) que, curiosament, és patrocinada per grans bancs i empreses com Abengoa, Iberdrola o Repsol (http://www.fedea.es/002_AcercaDe_MiembrosConsejo.asp).

Sense pretensió d’exhaustivitat només destaquem diversos aspectes:

  • Segons aquests experts, “hi ha un excés de professorat” i per tal d’afavorir la reducció del nombre d’estudiants per professorat, que consideren sera producte de la “evolució natural”,  plantejen diversos incentius:

“para la reducción equilibrada y evolutiva de los tamaños medios de grupo, se ha de proceder de la reducción de los créditos impartidos que se derive de una  menor presencialidad docente de los planes de estudio, una menor oferta de las titulaciones con baja demanda y una mayor racionalidad evitando duplicidades”,   i afegeixen que les universitats haurien de “flexibilizar la asignación de asignaturas a las ramas de conocimiento, ofrecer planes de jubilación anticipados, planes de empleo, movilidad de profesorado dentro de la CCAA…” (pàg. 12). A les pàgines 20 i 25 fan explícit aquest “superávit” de professors.

algú s’enrecorda de la renovació pedagògica?

Algú s’enrecorda del frau dels crèdits ECTS que et fan pagar per estudiar pel teu compte?

com es reassigna un antropòleg? i un doctor en Filologia Catalana?

  • Les taxes pujaran progressivament fins arribar al 2015 a una situació de lliure establiment de les tarifes universitàries, primer per que l’estudiantat pagui fins al 15% del cost real de la matrícula cap a l’horitzó del 2015 on cada centre universitari fixi com vulgui els preus de matriculacions (amb la crisi, durant uns anys miraran de no fer gaire soroll aquets tema per antiestètic).  Projecten que les segones matriculacions paguin el 50% del seu cost real (ara per ara la matrícula és un 10% del cost real); i a la tercera matriculació, el 100% del seu cost real!! (pàg. 35-36)

Fem comptes, amb l’actual Decret de Preus de la Generalitat(veure en taules aqui, a la dreta):

  • El primer curs d’un Grau té 240 crèdits ECTS i cadascú costa 19.45€ .Ara mateix per a estudis de biociències (per exemple), el curs sencer costa: 1167 €. Si es pagués el 15% del seu cost real (el que sufraguem mitjantçant els impostos sobre la renda) com pretenen fer en una primera fase de pujada de taxes: 1750€.
  • Un crèdit ECTS de Biologia costa 19.45€ en primera matriculació. Es supossa que representa el 10% del cost real.

Una assignatura mitja: 6 ECTS.

Cost primera matriculació (10% del cost real) : 116.7€

Cost segona matriculació (50% del cost real): 585.5€

Cost tercera matriculació (100% del cost real): 1167 €

És a dir, una matèria pendent de primer en segona matriculació costa el mateix que el curs sencer. I a la tercera vegada, justament el mateix. Qui es pot permetre aixó?

Cal relacionar aquests anuncis amb mesures preses a la Universitat de Sevilla que obliga a la matriculació de tots els crèdits pendents de cursos anteriors per poder continuar estudiant i accedir a matéries de curs superior (siguin o no necessàries per al seu aprofitament), o l’establiment de règims de permanència a la Universitat d’Alcalà de Henares o a la de Saragossa de sis-set anys per treure’s un títol. Els estudiants d’enginyeria ho tenen especialment fotut: un altre cop seran títols per a superdotats o per a nens de casa bona.

  • I de beques? El document planteja la igualtat de condicions d’obtenció d’una beca pública per estudiar a qualsevol universitat, pública, privada o de l’Esglèsia; estableix tres tipus de beques (introdueix la “beca salari” per a una minoria) , però que van acompanyades de la pujada que hem parlat abans, converteixen efectivament l’ensenyament en un negoci i no en un dret social.

Algú vol condicionar la seva operació a la seguretat social a una beca? ¿no es liquiden els impostos ja en funció del nivell de renda? Quina és la finalitat d’aquesta mesura?

La que ja van denunciar les mobilitzacions del curs passat: igualar a nivell de preus i subvencions públiques –beques, entre d’altres inversions- les universitats públiques i privades, que tothom sap que són més cares i que sovint són rebutjades pels estudiants precisament perque per estudiar a la pública –fins fa poc- tenia beca i per a anar a la privada, no.  Per cert, el mateix document explicita que només un 20% de l’estudiantat rep una beca -incloent-hi les beques únicament de transport o per a material escolar.


Lluís Ferrer presidira “RecerCaixa”. Privatitza i guanya.

L’ex-Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, recuperat de les seves causes personals que li van fer dimitir en plenes ocupacions estudiantils de la UAB,  rep com a premi de la seva gestió privatitzadora la presidència d’un conveni de “col·laboració” entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques Catalanes i La Caixa (el mateix banc que fa negocis tant a la “reconstrucció” d’Iraq com fent prèstecs als estudiants sense beca). L’invent es diu “Recercaixa”.

L’Obra Social de la Caixa – el percentatge de retorn social de beneficis obligat per llei per a les caixes d’estalvi- esdevé en una nova eina per a la privatització de la recerca pública, feta amb recursos públiques i amb personal al que se’l supossa dedicació exclusiva, una bona política d’I+D amb una dotació de… 9 milions d’euros fins el 2014, per a totes les universitats.

Aquesta almoina per “ajuts” – qui diu ajuts diu crèdits o  amb contrapartida- cau del cel en un context de depauperació mísera dels campus universitaris públics.  És a dir, Moreso -rector de la UPF, president de l’ACUP-, Ferrer – el rector del període més violent de la UABprefereixen demanar “limosnita” a un banc amb interessos corporatius que no pas cridar a les coses pel seu nom: infrafinançament premeditat per part del tripartit.

¿No és una responsabilitat del Govern impulsar la recerca PÚBLICA del país? ¿finançar aquesta recerca?¿fer difusió social d’aquests resultats? ¿la sensibilització i la implicació dels ciutadans en el procés de la creació de coneixement científic i en la valoració del coneixement i de la cultura científica, i la divulgació del coneixement científic i l’impuls de la formació científica dels ciutadans?  Sembla que ara aixó és tasca dels bancs (que tampoc tenen com a prioritat les condicions  de treball les seves empleades p.e.:)

El que no semblen prioritats del Govern i ni molt menys de les autoritats acadèmiques és garantir un accés no classista a les universitats, defensar un teixit públic de docència i recerca independents dels poders privats, que sigui lleial als interessos del comú i no només als “projectes més innovadors (en la creació de diners, és clar)”. Ni tampoc estan gaire interessats en fer de les universitats espais democràtics ni tan sols de l’ensenyament una eina per a la emancipació i desenvolupament de les persones,  no un curset d’entrenament per esdevenir “precaria del mes”.

NOTA: La família del PSC (en Ferrer va demanar el vot pel PSC a les darreres eleccions) es porta molt bé amb la banca, ja en Narcís Serra presideix Caixa Catalunya. D’altra banda, al club dels premiats per la gestió de la UAB davant la major crisi política des de la transició -resolta a cops de porra i expedients- també s’ha de citar al Rafael Grasa (expert en resolució no pacífica de conflictes), ara president del Institut internacional català per la Pau. Altres protagonistes de la crònica negra de la UAB s’han hagut de conformar amb continuar en la seva tasca unes amb depressió, d’altres amb ansiolítics. Bussiness is bussiness.

Petita galeria de records: declaracions d’en Ferrer

  • “Sense un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (a les matrícules, a l’habitatge, als viatges, a l’estudi de llengües…) resultarà difícil avançar en els objectius de la declaració de Bolonya. I fins i tot podria resultar injust socialment i regressiu. Fa uns anys ja vaig publicar un article on demanava amb urgència un fort impuls a la política de beques, impuls que, a hores d’ara, encara no s’ha produït.”. Carta oberta del Rector als estudiants després del desallotjament de la Facultat de Lletres -pendent de judici-.
  • “¿Quién disfrutará plenamente de este nuevo espacio europeo de educación superior? Los que tengan capacidad económica y apoyo para ir a estudiar al extranjero; los que tengan buenos conocimientos de lenguas. Y conociendo el nivel de dominio de las lenguas extranjeras de la población, se entiende que la ciudadanía piense que serán unos pocos los afortunados y que no serán precisamente de las clases más populares. Probablemente nada en la España actual es más indicador de la extracción social de un joven que su conocimiento de idiomas.” (B-Ks, EL PAIS 30-01-06)

El llegat d’en Ferrer: la continuació de les lliçons de part de l’Anna Ripoll (actual rectora)

  • Denúncia a Inspecció de Treball de les contractacions irregulars d’associats durant el curs 2008-2009.
  • No als acomiadaments al servei de reprografia
  • L’equip de govern nega al PDI funcionari el dret a la negociació que reconeix l’EBEP
  • Governança o autoritarisme?
  • La Gerència s’aprofi ta de la situació econòmica per justifi car la precarietat: Mesures com la no cobertura de reforços i substitucions formen part del pla de la gerència sense tenir  en compte l’impacte en els serveis prestats. Els interins, el personal de Capítol VI no estabilitzat, les persones de les llistes de substitucions veuen perillar la seva feina.
  • Irresponsabilitat social davant les empreses subcontractades OCÉ: Acomiadaments a dit
  • Ens proposen a estudiants i treballadors un sacrifi ci econòmic i no es vol incidir en altres despeses (referent al pla anticrisi de l’Equip de Govern.

[Font: extractes del Butlletí de la secció sindical de CCCO a la UAB. Recomanem visitar també la de la CGT, CAU i UGT. Cal fer incís en que, les polítiques que desenvolupa l’actual govern de la UAB són plenament continuistes de les d’en Ferrer, tot i que aquell va tenir més cura en no maltractar obertament a CCOO i la Ripoll sí. També cal afegir que aquesta situació no es producte d’un gerent dolent sinó d’una llei (LOU i LUC) que inclou una política estructural d’infradotació a les universitats públiques, d’estalvi en costos laborals i increment de taxes i càrregues econòmiques sobre els estudiants extracomunitaris i comunitaris. tot i aixó, és d’agraïr que CCOO es desperti del letarg de tants anys d’autocomplacència i negociacions de saló]

Anàlisi reforma universitària al Regne Unit i a l’estat francès

Recentment a Rebelión s’han publicat un parell d’articles d’interés sobre les excel·lències del model de reforma conegut com Espai Europeu d’Educació Superior:

Las universidades de Gran Bretaña han soportado un período de cambio dramático. El signo más obvio de estas transformaciones es la expansión física. En el curso 2004-2005 había 2.287.540 estudiantes de educación superior.1 Actualmente un treinta por ciento de los que tienen 18 y 19 años van a la universidad, comparados con el siete por ciento, aproximadamente, que iba a principios de los años sesenta. La educación universitaria dejó de ser privilegio de una minoría pequeña –aunque todavía es mucho más difícil para los que provienen de la clase obrera manual acceder a la universidad.

Algunos rechazan la expansión de la universidad con argumentos elitistas, repitiendo el eslogan del dramaturgo John Osborne: “Más significa peor”. Así, el columnista de derechas Peter Hitchens denunció al último primer ministro conservador, John Major, por iniciar la actual expansión universitaria, “otro grave ataque a la calidad de la educación”.3 En contraste, el nuevo gobierno laborista, declara que la expansión de la universidad es cuestión de justicia social: “Todos los que en potencia pueden beneficiarse de la educación superior deberían tener la oportunidad de hacerlo. Es este un principio fundamental que está en el meollo de la construcción de una sociedad más justa, porque la educación es el camino mejor y más fiable para salir de la pobreza y la marginación”.[…]

“Después de la aprobación en el verano de 2007 de la ley LRU, llamada de “autonomía de las universidades”, muchos universitarios, prefiriendo ignorar el carácter orwelliano de la retórica sarkozysta, han confundido amablemente la palabra y la cosa: en el mundo de Sarkozy, la autonomía es heteronomía; y la ley Pécresse, la autonomía contra la autonomía: menos poder pedagógico para los enseñantes, más poder burocrático y administrativo, mayor dependencia de la financiación privada y de los dictados del mercado. Hace más de diez años, el Areser denunciaba la confusión entre autonomía concurrencial y libertad académica: “Invocar la autonomía de las universidades se ha vuelto hoy un arma administrativa para justificar la ruptura del compromiso global del Estado y para dividir a los establecimientos concurrentes entre sí desde el punto de vista de la distribución de los medios financieros”.[…]

El preu de les titulacions universitaries ha pujat un 33% des de la introducció dels Graus

El Decret de Preus Universitaris per al curs 2009/2010 estableix una pujada de preus molt més moderada que la del curs passat. Si pel curs 2008/2009 la pujada mitjana va ser del 5.5%, enguany la pujada en general no supera el 3% respecte l’any anterior. Aquesta és la lectura superficial. A continuació dues taules una per als estudis coneguts fins ara (diplomatures, llicenciatures i enginyeries) i l’altre per als graus bolonya.

Aclariments previs:

Els estudis universitaris es classifiquen en diferents nivells d’experimentalitat o coeficients d’estructura acadèmica. Al decret s’especifica a quin grau d’experimentalitat /Coeficient d’Estructura Acadèmica correspón a cada estudi.

Com es fixen els preus universitaris?

preu llicenciatures i graus bolonya

preu graus bolonya

una lectura més acurada

Si el curs passat els aspirants a estudiar Medicina es van trobar amb que el Grau supossava un increment del 46%, si fem una comparativa del preu de les llicenciatures/diplomatures/enginyeries clàssiques i el preu establert per als seus equivalents en Grau, veiem que la pujada real del cost del coneixement universitari entre el curs passat i el proper és d’entre un 25 i un 38%!!!


encariment estudis universitaris (1)

Molts acadèmics i polítics argumenten que és una aberració comparar el preu del crèdit dels estudis clàssics (llicenciatura, diplomatura, enginyeria, …) i els nous (Graus). És cert. No és el mateix un crèdit clàssic que un crèdit ECTS. És a dir, un crèdit normal conté 10 hores de docència del professorat.

Un crèdit ECTS són 25h de treball de l’estudiant, de les quals, un 30% són hores de docència del professorat. És a dir, dins de cada ECTS tenim unes 7.5 hores de docència.”Dins” d’un crèdit clàssic tenim 10 hores de docència.

Per tant, el preu del coneixement impartit dins la universitat s’encareix molt més del que superficialment pot semblar ( perque la resta de les hores abonades són la feina pròpia). Un estudiant de grau paga més del doble per la mateixa hora de classe d’un professor que un estudiant de llicenciatura, un 77% més cara li surt la hora de profe bolonya.

cost hora docència

Post relacionats:



Blanca Palmada va mentir abans de marxar: es manté vigent el recàrrec per segona titulació

dinero--Segons informa Terra – citant fons del Comissionat d’Universitats– es manté el recàrrec del 40% del preu del crèdit per a segones titulacions, com fins ara. La ex-Comissionada va anunciar la seva eliminació abans de ser cessada. La Comissionada també va anunciar la congelació dels preus universitaris “per evitar alarmismes”. Ja veurem.Encara no s’ha publicat, però, el decret de preus universitaris pel curs vinent tot i que el Ministeri ha establert una pujada màxima del 4% per sobre de l’IPC

Universidades mantiene el recargo del 40% en la matrícula de la segunda titulación

El recargo del 40 por ciento que grava la matrícula de los estudiantes que cursan una segunda titulación en las universidades catalanas finalmente se mantendrá, al contrario de lo que la ex comisionada de Universidades e Investigación de la Generalitat Blanca Palmada propuso antes de ser relevada del cargo, según confirmaron a Europa Press fuentes del Comisionado de Universidades e Investigación.

Desde 1996 y por decisión del Parlament, los estudiantes que cursan otra titulación son gravados con un recargo del 50 por ciento en el precio de la matrícula, aunque desde el segundo curso de aplicación se rebajó al 40 por ciento. Este recargo supone un 0,5 por ciento de ingreso extra en las matrículas del conjunto del sistema universitario, avanzó ‘El País’.

A finales de mayo, Palmada anunció que propondría al Consejo Interuniversitario de Catalunya (CIC) que se suprimiera este recargo en la reunión de finales de junio.

Sin embargo, a la celebración de dicho encuentro la comisionada ya había sido destituida por el conseller de Innovación, Universidades y Empresa, Josep Huguet, quien la relevó en su puesto por el entonces director general de Universidades, Joan Majó. Al ir Majó a la reunión del CIC, la medida no llegó a proponerse, por lo que el recargo por segunda titulación sigue vigente.

Les taxes universitàries podran pujar fins al 4% per sobre de l’IPC

dineroEl passat dimarts, 16 de juny, es va publicar al BOE la forquilla general de pujada màxima dels preus dels estudis conduents a títols universitaris per al curs vinent.

A partir d’aquestes limitacions, cada Comunitat Autònoma pot ubicar-se on millor cregui. Encara no està publicat la concrecció definitiva al Catalunya.

tres observacions

  • Estableix un límit de fins a 4 punts per sobre la situació de l’IPC (un pel menys del 4%).
  • Per tal de no perjudicar la mala imatge dels nous graus, el text estableix que el cost total d’un grau no pot ser superior al dels estudis equivalents de plans previs (llicenciatura o diplomatura).

“El rango para los precios públicos de los estudios universitarios de grado regulados por el Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, se fijará de manera que el precio por curso de un título de grado sea equivalente al correspondiente del catálogo actual y cuyo plan de estudios sustituya. Cuando se trate de un título de grado sin correspondencia exacta con un título del catálogo actual, se aplicará el criterio de proximidad a un título dentro de la misma rama de conocimiento.”

  • Pel que fa als Màsters oficials (mal anomenats “públics”, es manté la mateixa forquilla que l’any anterior aixó sí, es permet a les Comunitats Autònomes pujar el preu fins a un total del 30% del seu cost. És a dir, el que diu la LOU: apropar les taxes al cost real dels estudis.

Font: Preu dels estudis universitaris 2009/2010. Resolución de 8 de junio de 2009, de la Secretaría General del Consejo de Coordinación Universitaria, por la que se publica el acuerdo de 2 de junio de 2009, de la Conferencia General de Política Universitaria, por el que se fijan los límites de precios públicos por estudios conducentes a la obtención de títulos universitarios oficiales para el curso 2009-2010. ood aquí. eu consultar la

Anys anteriors: curs 2008/09 2007/08

Com s’estableix el preu dels estudis universitaris

Pujada dels preus universitaris a Catalunya curs 2008/09  [Text oficial]. Taula comparativa

Les beques de Gabilondo: diners públics per finançar la privada

Real Decreto 922/2009, de 29 de mayo, por el que se establecen los umbrales de renta y patrimonio familiar y las cuantías de las becas y ayudas al estudio del Ministerio de Educación para el curso 2009-2010.

Ja tenim el Reial Decret que concreta les promeses del Govern del Regne d’Espanya en matèria de beques per al curs vinent.

escola_publica_0Tal com ja anunciàvem a partir dels indicis i marcs establerts pels  acords al sí de l’Organització Mundial del Comerç (Acord General de Comerç de Serveis) i les declaracions de la Garmendia sobre la “portabilitat de les beques”  i l’Estatut de l’Estudiant Univeristari en referència a la “igualtat d’oportunitats” en l’accés a les beques  i ajuts públics  (independentment del centre d’estudis)entre d’altres anuncis…

L’actualització del règim de concessió i gaudiment d’ajuts i beques públiques per a estudis universitaris, artístics, religiosos, i fins i tot militars, permet demanar diners públics -i obtenir-los- ja sigui per estudiar a la pública com a la privada. (art.1), p.e. a les universitats de l’Opus.

Per si no havia quedat clar amb l’omisió, l’article 5, apartat 4 ho deixa ben clar:

“4. La beca de matrícula financiará el precio público oficial para los servicios académicos en el ámbito de cada comunidad autónoma. En el caso de los estudiantes de universidades privadas, el importe de esta beca no excederá de los precios públicos oficiales establecidos para la misma titulación y plan de estudios en los centros de titularidad pública de su misma comunidad autónoma. La cuantía de la beca será la del importe de los precios públicos oficiales por servicios académicos para el curso 2009-2010 y alcanzará al mínimo de créditos necesarios para obtener la titulación de que se haya matriculado y para la que se le concede la beca.”

Únicament l’ensenyament de idiomes restrigeix la possibilitat de gaudir dels fons públics a que la matrícula sigui a “un centre de titularitat de les administracions educatives”. (Art. 1.e).

Fins i tot aixó té gràcia, donat que gràcies al RD 1629/2006, les Escoles Oficials d’Idiomes ja no poden impartir els nivells avançats, tal com va denunciar el mateix personal d’aquests centres: “aquesta reforma devalúa els títols de les Escoles Oficials d’Idiomes. Per accedir als nivells C1 i C2, l’alumnat es veura obligat a acudir a institucions privades o realitzar màsters universitaris amb un cost molt més elevat”.

“La Escuela Oficial de Idiomas se degrada en su adapatación a Europa”. El Mundo 12/03/2008

Encara algú dubta del compromís polític i acadèmic per la defensa de l’ensenyament públic d’aquesta reforma?

D’una banda, subvenciona a la privada; d’altra deixa morir de fàstic a la pública.

País Valencià.28 de Maig de 2009. La universidad privada le come terreno a la pública

27 de Maig de 2009. Menos alumnos en la universidad pública, más en la privada

27 de Maig de 2009. Las universidades públicas pierden alumnos y en la privada aumentan

5 de Maig de 2009. Entrevista Jaime Oraá, rector de Deusto: «La Universidad privada debe estar subvencionada, como los colegios»

Font: Fírgoa. O “boom” das universidades privadas.

Què és una beca? Al voltant dels anuncis del Ministeri i del Comissionat d’Universitats

El concepte de beca salari sembla que ja comença a formar part del vocabulari oficial. Els primers incidis d’aquest concepte a les mobilitzacions contra bolonya va sorgir fa anys als debats que van precedir la Declaració de Bakaiku del Fòrum Europeu d’Estudiants. Ara Gabilondo treu de nou el concepte a l’escena. Tanmateix, tant la Generalitat com el Govern espanyol insisteixen en incentivar les polítiques de prèstecs – en detriment de les beques a fons perdut-, continuant amb el model noramericà i britànic tots dos models de catàstrofe educativa per al comú dels mortals – és a dir, els que no gaudeixen d’una plaça a un centre d’élit-. Us convidem a fer una ullada als següent tall del documental de Michael Moore:

I una versió més amable del mateix drama – fins i tot els escollits ho passen malament-:

La lluita discursiva contra la substitució de les beques (mesura derivada de la concepció de l’educació com a dret  social i no com a luxe de profit individual) ha estat dura. I ja com a petita victòria – de les mobilitzacions al voltant del catàleg de titulacions, ja fa anys- el Ministeri va fer marxa enrera amb la modalitat de pagament amb interessos cap al model actual, de devolució “suau”, però amb un canvi de filosofia de rerafons molt important directament derivat de l’Acord General de Comerç de Serveis (imatge a sota) i tenint en consideració què entén per subvenció l’Organització Mundial del Comerç i que el seu objectiu és promoure el lliure mercat sense distorsions a la “lliure competència”.

agcs.subvencionEls anuncis del Ministeri contradiuen els anàlisis i previsions del moviment estudiantil? Quan el Gabilondo i la Palmada anuncien un increment substancial de beques (s’ha de veure encara com es concreten aquestes bones voluntats) cal tenir molta cura amb quins criteris es fan servir per a la concesió d’aquestes beques, si es tracta de beques enteses com a mesures incentivadores del teixit universitari públic o per a la subvenció fraudulenta de la privada sota el fals argument de la “llibertat de triar” , model molt conegut ja a l’àmbit de l’ensenyament secundari per justificar el “xec escolar” i la “concertada”.

Indicis

  • La senyora Garmendia ja va anunciar dins del fragor de les mobilitzacions la “portabilitat” de les beques, és a dir, que una beca pública – sorgida dels fons públics- podria ser gaudida dins d’un centre privat, [ política que, d’altra banda, ja practica el Govern de la Generalitat amb les beques predoctorals (FI) les quals financien a joves investigadors per a la producció de recerca a centres privats sense garantia d’aprofitament públic dels resultats d’aquesta recerca finançada públicament.]
  • El Estatut de l’Estudiant que la Garmendia volia tirar endavant – ja no es parla del tema- considerava als estudiants de la privada i de la pública amb el mateix rang, inclosos els drets a demanar i gaudir  de beques  públiques, tema que ja vam analitzar al seu moment.

Si un ajut públic es pot aprofitar a la privada i no només a la xarxa pública esdevé en subvenció encoberta de la iniciativa privada – la qual no es guia pel profit social, obviament- i esdevé en una nova perversió de les reinvindicacions del model d’ensenyament públic i de lluita contra els obstacles socials que impedeixen l’accés al coneixement superior i independent – el que hauria de promoure la universitat-.

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 155.600 visites
Octubre 2022
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Uniu-vos a 12 seguidors