//

Bolonga Process

This category contains 27 posts

Tancada del PAS al Rectorat de la UB

Enguany els col·lectius de treballadors universitaris pateixen més que mai el que era previsible: la restricció de finançament i les retallades de plantilla, l’estalvi en salaris i en drets laborals són un fet. Malgrat les admirables defenses que en feien les direccions burocràtiques de CCOO i UGT de la magnífica oportunitat que era l’EEES per “al conjunt de la societat”, ara esclaten els conflictes laborals campus a campus. Si les direccions sindicals aconsegueixen que aquestes protestes siguin només locals i corporatives, el govern haura guanyat.

Miembros del PAS se encierran en la UB en demanda de un complemento salarial (ABC, 11/02/2010)

Podeu veure més fotografíes i el vídeo de BTV al dossier de premsa fet pels treballadors. Diverses reaccions.

Díes abans, el PAS de la UAB també es va tancar al despatx del Gerent per idéntics motius. Més informació del rerafons de la qüestió. No es tracta d’una situació específica ni especial, ni de la UB, ni de la UAB, ni de la UPC, ni tan sols del Principat. Perquè aquestes lluites no es coordinen?

Finançament i govern universitaris: el nucli dur de la Estratègia Universitat 2015

“Quien se haya parado a pensar en el vertiginoso trajín que ha mecido a la Universidad española en las últimos meses, se dará cuenta de la notable transformación que se está cocinando en la educación superior española. La elección de cinco campus de excelencia internacional, una propuesta de aumento de las tasas y de las becas, la preparación de un ránking nacional de universidades… Y ahora, la introducción de un modelo de gestión empresarial que reparte el poder entre los rectores y personalidades sociales, preferentemente del mundo de la empresa. Por mucho menos se echaron a la calle y montaron un cristo los anti bolonia, pero esta vez el vértigo va acompañado de silencio. La época de exámenes es lo que tiene. Un golpe perfecto.”El Mundo 10/02/2010

El Mundo es feia ressó fa uns díes dels documents “interns” que estudien al sí de la Comissió Mixta per al Finançament creada pel Ministeri i al sí de la Conferencia de Rectores (CRUE). Aquests documents tenen com a missió l’aprofundiment en els aspectes claus de la Estratègia Universitat 2015:  són les eines definitives per a la conversió de les universitats públiques en espais de negoci sense problemes derivats de la ja no de la democràcia sino de la pseudodemocràcia estamental universitaria,  per tal de fer del sistema universitari un lliure mercat de titulacions a preu de mercat.

Els estudiants ja van veure el que anunciava la Declaració de Montanya , :

“la declaració de Montanyà i l’encara pendent modificació de la LUC expressen sense embuts aquesta nova línia: governs d’òrgans reduïts o unipersonals, nomenaments a dit dels càrrecs, i participació cada cop més activa de persones alienes a la universitat, a la pràctica, del món empresarial. Perquè les empreses i els bancs no interfereixen només en les preses de decisions.” Manifest 3 de Desembre

El Mundo parla clar i net sobre la voluntat (recomanem la lectura del document sencer)

“En él se propone implantar «una estructura de gobierno inspirada en el modelo USA, en el que el rector es designado y removido por una Junta de Gobierno (‘Board’) en la que tienen especial influencia los miembros externos a la Universidad», aunque «actualizada y redimensionada de acuerdo con la realidad esp añola».

[…]  la idea es otorgar a los consejos sociales la función de designar al rector, diseñar junto a él las líneas estratégicas para el futuro de la institución, velar por su cumplimiento y destituirle si los resultados de su gestión no son los esperados. Es decir, el mandato no tendría límite temporal, sino que dependería de su eficacia.

Pero además de esos nuevos cometidos, los consejos sociales cambiarían en cuanto a su composición. Sus miembros pasarían a ser designados por el Claustro, mayoritariamente entre personalidades del mundo de la empresa, la cultura… O lo que es lo mismo, ajenas a la institución.”

Font:  El rector y una ‘comisión de sabios’externa tendrán todo el poder en la Universidad (El Mundo, 10/02/2010)

Així com de la tàctica: “En el documento se introducen muchas precisiones y salvedades sobre su horizonte de implantación. Se habla de que debería hacerse de forma consensuada, adaptada a la realidad española y progresiva. Dado que ello exigiría modificar la Lomlou, se propone trabajar con experiencias pilotos e introducir esta nueva cultura con códigos de buen gobierno.”

Un bon anàlisi: “Se está gestando una profunda reforma antidemocrática de la universidad” a la Red Ires

Més reaccions:

Quatre vicerectors dimiteixen de la UB per falta de democràcia

Actualitzat 13/01/10
Malgrat el triumfalisme  i l’aparent unanimitat dels caps acadèmics i rectorats respecte a la reforma universitària, la UB ens ofereix un cas més que il·lustra la manca d’escrúpuls per portar a terme un projecte al preu que sigui. Criminalitzar, apallissar i silenciar estudiants és relativament fàcil, no tant al nucli dur responsable d’aplicar les reformes mercantils a la UB. Han presentat la dimissió irrevocable per carta al·legant: “El principal motivo de estas decisiones son las discrepancias con el proyecto que lidera el rector. Concretamente, Elias lamenta en su carta «no haber tenido conocimiento de los detalles del presupuesto de 2010 que afectan al profesorado hasta que la comisión económica del consejo de gobierno de la UB». Además, los dimisionarios reprochan a Ramírez que «haya incumplido compromisos electorales».” (El Mundo)
“Entre els que han renunciat al seu càrrec hi ha Joan Elias, número dos del rector, Dídac Ramírez, en les eleccions celebrades fa poc més d’un any.

Quatre dels deu vicerectors van presentar la seva dimissió fa una setmana al·legant la falta de diàleg i debat intern que, segons ells, està caracteritzant la gestió del rector, Dídac Ramírez. Els dimissionaris són:

  • Joan Elias, fins ara vicerector de Professorat, adjunt al rector i número dos de Ramírez en les eleccions celebrades fa poc més d’un any;
  • Amelia Díaz, vicerectora de Docència i Convergència Europea;
  • Rafael Martínez, vicerector d’Administració; i
  • Álex Aguilar, responsable de l’àrea d’Innovació i Transferència del Coneixement.”

Font: El Triangle

Aqui podeu llegir la carta de dimissió de l’Amelia Díaz, vicerectora de Docència i Convergència Europea.

Encara que segons Enric Canela “El rector ha assegurat que aquestes dimissions no afecten al projecte, ja que es tracta de quatre persones d’un equip, el consell de direcció, integrat per 18 persones, dels quals deu són rectors, cinc comissionats, el secretari general, el gerent i ell mateix.” La importància d’aquestes dimissions rau en que són precisament els càrrecs centrals en la implementació de l’EEES a la UB.

El Rector Dídac Ramírez- el mateix que va desallotjar amb nocturnitat i trencant un pacte de no violència amb els estudiants el rectorat-, ha donat la seva visió de la democràcia i d’aquesta “crisi” en dues entrevistes a l’Avui i l’ABC:

“Un rector ha de prendre decisions”. AVUI 6 de Gener de 2010

“Es penedeix d’alguna cosa?
No vull entrar a discutir els arguments que han motivat aquestes renúncies, però crec sincerament que la meva actuació ha estat la correcta. No en tinc cap dubte.”

[…] “Si la universitat vol avançar, no pot estar subjecta al pacte continu”

Com repercutiran en la institució els canvis en l’equip de govern?
Crec que l’equip guanyarà en cohesió.”

“No hay nadie insustituible, el nuevo equipo de gobierno es más cohesionado”. ABC

Aquesta sensació d’autoritarisme i vulneració de la “normalitat  de la democràcia académica” (ara des de les altes esferes) no és exclusiva de la UB, sinó que coincideix amb denúncies similars a la UAB com recordàven ja fa temps els estudiants i, més recentment, el propi professorat.

Font:

Notícies relacionades:

Lluís Ferrer presidira “RecerCaixa”. Privatitza i guanya.

L’ex-Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, recuperat de les seves causes personals que li van fer dimitir en plenes ocupacions estudiantils de la UAB,  rep com a premi de la seva gestió privatitzadora la presidència d’un conveni de “col·laboració” entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques Catalanes i La Caixa (el mateix banc que fa negocis tant a la “reconstrucció” d’Iraq com fent prèstecs als estudiants sense beca). L’invent es diu “Recercaixa”.

L’Obra Social de la Caixa – el percentatge de retorn social de beneficis obligat per llei per a les caixes d’estalvi- esdevé en una nova eina per a la privatització de la recerca pública, feta amb recursos públiques i amb personal al que se’l supossa dedicació exclusiva, una bona política d’I+D amb una dotació de… 9 milions d’euros fins el 2014, per a totes les universitats.

Aquesta almoina per “ajuts” – qui diu ajuts diu crèdits o  amb contrapartida- cau del cel en un context de depauperació mísera dels campus universitaris públics.  És a dir, Moreso -rector de la UPF, president de l’ACUP-, Ferrer – el rector del període més violent de la UABprefereixen demanar “limosnita” a un banc amb interessos corporatius que no pas cridar a les coses pel seu nom: infrafinançament premeditat per part del tripartit.

¿No és una responsabilitat del Govern impulsar la recerca PÚBLICA del país? ¿finançar aquesta recerca?¿fer difusió social d’aquests resultats? ¿la sensibilització i la implicació dels ciutadans en el procés de la creació de coneixement científic i en la valoració del coneixement i de la cultura científica, i la divulgació del coneixement científic i l’impuls de la formació científica dels ciutadans?  Sembla que ara aixó és tasca dels bancs (que tampoc tenen com a prioritat les condicions  de treball les seves empleades p.e.:)

El que no semblen prioritats del Govern i ni molt menys de les autoritats acadèmiques és garantir un accés no classista a les universitats, defensar un teixit públic de docència i recerca independents dels poders privats, que sigui lleial als interessos del comú i no només als “projectes més innovadors (en la creació de diners, és clar)”. Ni tampoc estan gaire interessats en fer de les universitats espais democràtics ni tan sols de l’ensenyament una eina per a la emancipació i desenvolupament de les persones,  no un curset d’entrenament per esdevenir “precaria del mes”.

NOTA: La família del PSC (en Ferrer va demanar el vot pel PSC a les darreres eleccions) es porta molt bé amb la banca, ja en Narcís Serra presideix Caixa Catalunya. D’altra banda, al club dels premiats per la gestió de la UAB davant la major crisi política des de la transició -resolta a cops de porra i expedients- també s’ha de citar al Rafael Grasa (expert en resolució no pacífica de conflictes), ara president del Institut internacional català per la Pau. Altres protagonistes de la crònica negra de la UAB s’han hagut de conformar amb continuar en la seva tasca unes amb depressió, d’altres amb ansiolítics. Bussiness is bussiness.

Petita galeria de records: declaracions d’en Ferrer

  • “Sense un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (a les matrícules, a l’habitatge, als viatges, a l’estudi de llengües…) resultarà difícil avançar en els objectius de la declaració de Bolonya. I fins i tot podria resultar injust socialment i regressiu. Fa uns anys ja vaig publicar un article on demanava amb urgència un fort impuls a la política de beques, impuls que, a hores d’ara, encara no s’ha produït.”. Carta oberta del Rector als estudiants després del desallotjament de la Facultat de Lletres -pendent de judici-.
  • “¿Quién disfrutará plenamente de este nuevo espacio europeo de educación superior? Los que tengan capacidad económica y apoyo para ir a estudiar al extranjero; los que tengan buenos conocimientos de lenguas. Y conociendo el nivel de dominio de las lenguas extranjeras de la población, se entiende que la ciudadanía piense que serán unos pocos los afortunados y que no serán precisamente de las clases más populares. Probablemente nada en la España actual es más indicador de la extracción social de un joven que su conocimiento de idiomas.” (B-Ks, EL PAIS 30-01-06)

El llegat d’en Ferrer: la continuació de les lliçons de part de l’Anna Ripoll (actual rectora)

  • Denúncia a Inspecció de Treball de les contractacions irregulars d’associats durant el curs 2008-2009.
  • No als acomiadaments al servei de reprografia
  • L’equip de govern nega al PDI funcionari el dret a la negociació que reconeix l’EBEP
  • Governança o autoritarisme?
  • La Gerència s’aprofi ta de la situació econòmica per justifi car la precarietat: Mesures com la no cobertura de reforços i substitucions formen part del pla de la gerència sense tenir  en compte l’impacte en els serveis prestats. Els interins, el personal de Capítol VI no estabilitzat, les persones de les llistes de substitucions veuen perillar la seva feina.
  • Irresponsabilitat social davant les empreses subcontractades OCÉ: Acomiadaments a dit
  • Ens proposen a estudiants i treballadors un sacrifi ci econòmic i no es vol incidir en altres despeses (referent al pla anticrisi de l’Equip de Govern.

[Font: extractes del Butlletí de la secció sindical de CCCO a la UAB. Recomanem visitar també la de la CGT, CAU i UGT. Cal fer incís en que, les polítiques que desenvolupa l’actual govern de la UAB són plenament continuistes de les d’en Ferrer, tot i que aquell va tenir més cura en no maltractar obertament a CCOO i la Ripoll sí. També cal afegir que aquesta situació no es producte d’un gerent dolent sinó d’una llei (LOU i LUC) que inclou una política estructural d’infradotació a les universitats públiques, d’estalvi en costos laborals i increment de taxes i càrregues econòmiques sobre els estudiants extracomunitaris i comunitaris. tot i aixó, és d’agraïr que CCOO es desperti del letarg de tants anys d’autocomplacència i negociacions de saló]

MANIFESTACIÓ 3 DESEMBRE: CONVOCATÒRIA, MATERIALS

Octaveta de motivació

Cròniques de l’inframón bolonyès (+ motivacions)


En profunditat: bolonya.org


Altres dades d’interès de la terra…

… i de més enllà

Alemanya, Austria,…No només els PIGS diuen no a l’EEES

Font: Unsere Unis (by zurPolitik.com)

Recull d’articles i links:

Sembla que no només els estudaints dels PIGS (Portugal, Italy, Greece & Spain)- la gran fòrmula dels pròcers europeus per als estats mediterranis- creuen que éls seus governs estan venent  l’ensenyament universitari al pitjor postor: el mercat. Ara que al tren d’Europa (els “capdavanters” del progrés) també crida, potser no està de més fer una recull sobre el consens social contra les reformes mercantils dictades per l’OMC i l’entusiasme que susciten els vents de  l’economía del coneixement…

Fent exercici memorístic…

Fa un any i mig, uns 400 rectors europeus es van reunir a Barcelona, al març de 2008. Van haver-hi protestes estudiantils. El llavors rector de la UB -ara flamant Secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta-va sentenciar com a èxit la reunió on es va escenificar un consens pràcticament unànim sobre les bondats de la construcció de l’EEES. Recuperem diverses paraules profètiques-no d’aleshores:

“Los rectores que sufrieron el boicoteo de los manifestantes no entendieron la situación. “No sé por qué protestan. […]”, comentó un rector holandés. Alguno de sus colegas incluso participaron en la asamblea alternativa. Sybille Reichter, rectora suiza a la que los estudiantes impedían el paso, cogió el megáfono por el que los manifestantes proferían sus consignas para improvisar un parlamento. “La frontera que vosotros ponéis no existe. El Plan Bolonia acerca el sector público a la Universidad”, clamó Reichter. “He visto que se equivocaban en sus protestas y me he decidido a contárselo”, explicó después.”

Font: “El cambio social y la financiación centran la cumbre de rectores” EL PAÍS 28/03/2008

Segurament la senyora rectora ara no se’n surt de la feina que li va crèixer per sota les pedres…

Sis messos després, Itàlia es va revoltar.

Un any després, els rectors de l’Estat francès van fer una crida internacional a tots els (i les) universtaris molt eloqüent:

“A França hi havia un servei públic d’ensenyament superior i recerca independent i de qualitat, que gaudia de llibertat i reconeixement. En pocs mesos el govern ha decidit, de manera abrupta i sense concert algun, tirar per terra i transformar-lo en una mena de mercat del coneixement, de la precarietat i de l’arbitrarietat.

  • Els professors i investigadors perden el seu estatus; seus horaris depenen del “client”.
  • Els llocs fixos disminueixen de manera dràstica i són substituïts per ocupacions temporals, aleatoris i dependents.
  • Els doctorands podran ser acomiadats sense cap motiu durant els sis primers mesos, i seran posats al servei d’empreses sense reconeixement ni drets.
  • Es destrueix la formació de mestre.
  • Les universitats, convertides en ¨ autònomes ¨ (és a dir competidores entre elles i sota un control reforçat de l’estat) i sense pressupost suficient, es veuran en poc temps forçades a fer que els seus estudis siguin de pagament ia sotmetre’s als poders financers de la seva regió.
  • El CNRS (organisme nacional per a la investigació científica) desapareix i es converteix en una simple agència de gestió dirigida per tecnòcrates.
  • S’avalua als investigadors segons criteris “quantitatius” ineficaços que tot expert rebutja.”

Del que va passar per aquestes terres… no cal fer gaire esforç. De la titànica lluita a Grècia i l’assesinat per la policía d’en Alexis Andreas Grigoropoulos, de 15 anys, tampoc . A sota, “Carta oberta als nostres pares”, lliurada pels seus companys el dia de l’enterrament :

“Queremos un mundo mejor. Ayudadnos.
No somos terroristas, “encapuchados”, “gnostoi-agnostoi”*
Somos vuestros hijos.
Ellos, oi gnostoi-agnostoi…
Soñamos – no matéis nuestros sueños.
Tenemos empuje – no paréis nuestro empuje.
Recordad. Una vez fuisteis vosotros también jóvenes.
Ahora perseguís el dinero, os preocupáis solo por el “escaparate”,
habéis engordado, os habéis quedado calvos, os habéis olvidado.
Esperábamos que nos apoyarais, esperábamos que os interesarais,
Que nos hicierais sentirnos orgullosos por una vez. En vano.
Vivís vidas de mentira, habéis agachado la cabeza, os habéis bajado los pantalones y esperáis el día en que moriréis.
No imagináis, No os enamoráis, no creáis.
Solo vendéis y compráis.
Lo material en todas partes. Amor en ninguna parte. Verdad en ninguna parte.

¿Donde están los padres?
¿Dónde están los artistas?
¿Por qué no salen a la calle?
Ayudadnos a nosotros los hijosPS: No nos arrojéis más gases lacrimógenos.
Nosotros lloramos por nuestra cuenta.”

*”Oi gnostoi agnostoi” es una expresión que la sociedad griega y sobre todo los medios de comunicación han encontrado para definir los mismos grupos de jóvenes que a menudo provocan disturbios en la ciudad. La traducción literal es “los conocidos-desconocidos” y se llaman así porque llevan capucha y no es seguro pero hay rumores de que la policía los conoce y no los arresta porque son agentes provocadores de la misma policía.

Font:Nodo50

Plataforma Mobilitzadora Contra la Mort Funcional de les Assemblees (PMCMFA)

La PMCMFA ens ha fet arribar el següent document, el qual tenim el gust de presentar-vos… mirant cap a les mobilitzacions anunciades pel dia 3 de Desembre.

I.Avaluació fragmentada, esclavatge continuat

II.Mc-Universitats a bon preu: empreses dins la universitat.

III. The-Reanimator: l’excusa perfecte per a la “racionalització” de les despeses.

IV.No sense el meu ronyó: Preus d’accés al coneixement.

V.Govern i gestió autoritaris: “Se sienten, coño!”.

[document sencer en PDF]



FINANÇAMENT

20091005elpepivin_4.jpgEl nou model vincula el finançament al rendiment acadèmic dels alumnes. ACN 2/10/2009

La UAB va incrementar un 50% les taxes a extracomunitaris i anuncia una nova pujda més pels propers pressupostos, entre d¡altres mesures com la de fer que els pàrquins siguin de pagament.

La inversió en I+D….

La inversió en R+D es reduirà un 3,1% de mitjana, però alguns centres punters perdran el 29%. El Periódico 3/10/2009

El preu del CAP... de 200€ als 1.600€

El preu de les titulacions universitaries ha pujat un 33% des de la introducció dels Graus

I què deien els estudiants el 6 de Març de 2008?

Anàlisi reforma universitària al Regne Unit i a l’estat francès

Recentment a Rebelión s’han publicat un parell d’articles d’interés sobre les excel·lències del model de reforma conegut com Espai Europeu d’Educació Superior:

Las universidades de Gran Bretaña han soportado un período de cambio dramático. El signo más obvio de estas transformaciones es la expansión física. En el curso 2004-2005 había 2.287.540 estudiantes de educación superior.1 Actualmente un treinta por ciento de los que tienen 18 y 19 años van a la universidad, comparados con el siete por ciento, aproximadamente, que iba a principios de los años sesenta. La educación universitaria dejó de ser privilegio de una minoría pequeña –aunque todavía es mucho más difícil para los que provienen de la clase obrera manual acceder a la universidad.

Algunos rechazan la expansión de la universidad con argumentos elitistas, repitiendo el eslogan del dramaturgo John Osborne: “Más significa peor”. Así, el columnista de derechas Peter Hitchens denunció al último primer ministro conservador, John Major, por iniciar la actual expansión universitaria, “otro grave ataque a la calidad de la educación”.3 En contraste, el nuevo gobierno laborista, declara que la expansión de la universidad es cuestión de justicia social: “Todos los que en potencia pueden beneficiarse de la educación superior deberían tener la oportunidad de hacerlo. Es este un principio fundamental que está en el meollo de la construcción de una sociedad más justa, porque la educación es el camino mejor y más fiable para salir de la pobreza y la marginación”.[…]

“Después de la aprobación en el verano de 2007 de la ley LRU, llamada de “autonomía de las universidades”, muchos universitarios, prefiriendo ignorar el carácter orwelliano de la retórica sarkozysta, han confundido amablemente la palabra y la cosa: en el mundo de Sarkozy, la autonomía es heteronomía; y la ley Pécresse, la autonomía contra la autonomía: menos poder pedagógico para los enseñantes, más poder burocrático y administrativo, mayor dependencia de la financiación privada y de los dictados del mercado. Hace más de diez años, el Areser denunciaba la confusión entre autonomía concurrencial y libertad académica: “Invocar la autonomía de las universidades se ha vuelto hoy un arma administrativa para justificar la ruptura del compromiso global del Estado y para dividir a los establecimientos concurrentes entre sí desde el punto de vista de la distribución de los medios financieros”.[…]

El preu de les titulacions universitaries ha pujat un 33% des de la introducció dels Graus

El Decret de Preus Universitaris per al curs 2009/2010 estableix una pujada de preus molt més moderada que la del curs passat. Si pel curs 2008/2009 la pujada mitjana va ser del 5.5%, enguany la pujada en general no supera el 3% respecte l’any anterior. Aquesta és la lectura superficial. A continuació dues taules una per als estudis coneguts fins ara (diplomatures, llicenciatures i enginyeries) i l’altre per als graus bolonya.

Aclariments previs:

Els estudis universitaris es classifiquen en diferents nivells d’experimentalitat o coeficients d’estructura acadèmica. Al decret s’especifica a quin grau d’experimentalitat /Coeficient d’Estructura Acadèmica correspón a cada estudi.

Com es fixen els preus universitaris?

preu llicenciatures i graus bolonya

preu graus bolonya

una lectura més acurada

Si el curs passat els aspirants a estudiar Medicina es van trobar amb que el Grau supossava un increment del 46%, si fem una comparativa del preu de les llicenciatures/diplomatures/enginyeries clàssiques i el preu establert per als seus equivalents en Grau, veiem que la pujada real del cost del coneixement universitari entre el curs passat i el proper és d’entre un 25 i un 38%!!!


encariment estudis universitaris (1)

Molts acadèmics i polítics argumenten que és una aberració comparar el preu del crèdit dels estudis clàssics (llicenciatura, diplomatura, enginyeria, …) i els nous (Graus). És cert. No és el mateix un crèdit clàssic que un crèdit ECTS. És a dir, un crèdit normal conté 10 hores de docència del professorat.

Un crèdit ECTS són 25h de treball de l’estudiant, de les quals, un 30% són hores de docència del professorat. És a dir, dins de cada ECTS tenim unes 7.5 hores de docència.”Dins” d’un crèdit clàssic tenim 10 hores de docència.

Per tant, el preu del coneixement impartit dins la universitat s’encareix molt més del que superficialment pot semblar ( perque la resta de les hores abonades són la feina pròpia). Un estudiant de grau paga més del doble per la mateixa hora de classe d’un professor que un estudiant de llicenciatura, un 77% més cara li surt la hora de profe bolonya.

cost hora docència

Post relacionats:



Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.494 visites
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers