//

privatització ensenyament

This category contains 18 posts

Comunicat CGT sobre la retallada a universitats

La coartada

 

Els darrers dies, diferents mitjans de comunicació han donat per fet que la Generalitat retallarà 140 milions d’euros a les universitats catalanes, prop de 40 milions dels quals corresponen a la UAB.

 

Davant d’aquest fet, la Rectora no només desqualifica un grup de treballadors de la nostra universitat que protestaven sonorament contra un Consell de Govern que havia de ratificar uns acomiadaments, sinó que banalitza i amaga que, ben aviat, un cop ratificat el pla de contenció de la despesa que es vol aprovar, s’obrirà la porta a dràstiques reduccions en el Capítol I (massa salarial, o sigui retribucions de professorat) que afectaran molts departaments. En comptes de demanar el suport a la comunitat universitària per plantar cara a les reduccions que venen de la Generalitat i en comptes d’escoltar els qui han proposat en diferents instàncies democràtiques (com ara el Claustre) formes d’estalviar recursos i de generar ingressos que no afectin els treballadors, l’Equip de Govern ha començat per l’esglaó més feble. Ens deixarem fer? Pararem l’altra galta i direm, sí senyora?

 

Assistim com a simples espectadors a un guió massa conegut: un determinat ens públic, en aquest cas la nostra Universitat, ha d’afrontar tensions econòmiques creixents que condueixen a la necessitat de transformar-la per tal que pugui sobreviure i continuar sent referent “d’excel·lència”. La crisi econòmica esdevé la coartada perfecta per a aquests propòsits: no és la Rectora i el seu equip de govern o els polítics del nostre país – o d’on sigui– els que volen reduir serveis o acomiadar gent, és la maleïda crisi i la “mà negra” d’uns suposats especuladors; que tampoc interessa identificar, no fos cas que alguns d’ells resultessin massa propers.

 

Si no fem el que ens ordenen i assumim els sacrificis que ens demanen, ens adverteixen que tot anirà a pitjor. Però qui són els que ens ho diuen? Els mateixos que des de fa anys han estat copant totes les esferes de poder, els que han estat prenent decisions “pel nostre bé”. Els mateixos que, quan fa temps ja se sabia que les coses no anaven bé, preferien continuar amb els seus rituals de legitimació democràtica per la via de sotmetre a votació el que ja estava decidit. I alhora mantenien els seus privilegis, els seus sobresous, les seves prebendes. Tot com sempre: accés, per a la majoria, limitat i fragmentari a la informació de la situació real de la UAB i de l’entramat empresarial que alguns han muntat en benefici propi des de fa anys (fundacions, mestratges i cursos cogestionats amb empreses, spin-offs o el que sigui, inclosos tractes amb empreses vinculades amb el conglomerat militar). Mentrestant la crisi, la maleïda crisi, esdevé un tel que tot ho amaga i serveix com a excusa per defugir responsabilitats.

 

El passat 1 d’abril la Rectora ens va dir que “malgrat tot, tinc l’esperança que aquesta crisi ens servirà per a prioritzar els nostres objectius i per a aconseguir ser una organització més àgil i més cohesionada, amb la finalitat de servir el nostre país”.

 

Tanmateix, no hem d’oblidar que a la nostra universitat ens trobem davant d’unes condicions generades pels últims governs de la UAB, així com per la Generalitat i el govern Central, en promoure unes polítiques que han defugit el caràcter públic de les nostres activitats de docència i d’investigació, donant prioritat a activitats de lucre privat i de negocis amb corporacions empresarials. Quan algunes d’aquestes activitats deixen de ser rendibles per a la casta que se n’aprofita, es tanquen i, si hi ha pèrdues, es traspassen a càrrec dels pressupostos generals. La història de sempre: els beneficis a repartir entre uns pocs, les pèrdues a distribuir entre totes i tots. Novament la crisi, com la coartada que tot ho justifica i tot ho amaga.

 

Tampoc podem acceptar que les advertències que es feien en l’Informe 21/2008 (http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/21_08_ca.pdf de la Sindicatura de Comptes) sobre, entre d’altres, determinades pràctiques comptables i gestores caiguin en l’oblit. De fet, la Sindicatura de Comptes és la mateixa institució que en el seu moment va advertir dels fets del Palau de la Música (Millet i companyia) sense que inicialment ningú els fes cap cas. Cal que comencem a exigir responsabilitats a tots aquells i aquelles que han estat ocupant determinants càrrecs i que ara, en lloc d’assumir la seva part de responsabilitat, la volen diluir amb l’excusa de la crisi.

 

Prou de sacrificar-nos tots en benefici d’uns pocs: capgirem el guió i fem que siguin els que mai perden els que comencin a sacrificar-se, àdhuc la Rectora. Algunes de les nostres propostes les trobareu a http://webs2002.uab.es/secciocgt/Propostes.htm.

Secció Sindical de la CGT
Universitat Autònoma de Barcelona
http://webs2002.uab.es/secciocgt/

El Govern i la seva aposta per la universitat pública: retallada de 63 milions d’euros

Tot i que molts i moltes van negar que un dels vectors fonamentals de la reforma universitària era la restricció del finançament públic a les universitats públiques, la realitat novament ens demostra tot el contrari. Per quart any consecutiu, la Generalitat incompleix els seus acords de finançament – cosa que no té absolutament res a veure amb la crisi i que ja es va produir abans de l’esclat de la bombolla immobiliària i financera…

Les set universitats públiques del Principat comptaven amb rebre 105 milions d’euros i en rebran… 42!! En paraules de l’Antoni Giró, Rector de la UPC, ” en enero de 2010 el Govern se comprometió a ingresar a todas las universidades un total de 60 millones restantes de la financiación de 2009, y 45 de la de 2010 –en lugar de los 135 millones comprometidos inicialmente–. (Font)

Amb l’afegit de què la Generalitat no només nega la retallada sinó que anuncia la reforma estructural del finançament.

Els trets generals de per on va la segona fase de la reforma universitària i finançament es poden consultar a l’informe que han fabricat ad-hoc i al “alimón”  la fundació presidida per la germana de l’Emilio Botin i la comissió de la Conferència de Rectors (CRUE).

Universitat a universitat la situació en titulars, retallades que posen en compromís els pressupostos per enguany:

La UAB sembla que no té res a dir als diaris… i ja ha aplicat el seu pla d’ajustament…. a costa de la butxaca dels estudiants: introducció d’una taxa fantasma de 40 euros en concepte de “Campus Virtual” – és a dir, és com desglossar el pagament de l’ús d’una cadira a l’aula, donat que és imprescindible per al seguiment del curs, és  a dir, un servei essencial-.

Més informació sobre el Pla d’Ajust Econòmic de la UAB (PRIM) i el rebuig de la comunitat universitària (Plataforma contra el PRIM)

Més informació sobre la fallida econòmica de les universitats públiques


Informe finançament universitari:Breu comentari

“Documento para la reflexión sobre la mejora de las políticas de financiación de las universidades y para promover la excelencia académica e incrementar el impacto socioeconómico del Sistema Universitario Español  (SUE)”

L’informe ha estat elaborat per la “Comissió Mixta de Finançament Universitària”, una comissió integrada pels membres de la Conferència General de Política Universitària, membres del Consell d’Universitats, experts de la Conferencia de Rectors i d’altres convidats.

Tanmateix, l’informe previ i inspirador, és un producte dels membres del FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) que, curiosament, és patrocinada per grans bancs i empreses com Abengoa, Iberdrola o Repsol (http://www.fedea.es/002_AcercaDe_MiembrosConsejo.asp).

Sense pretensió d’exhaustivitat només destaquem diversos aspectes:

  • Segons aquests experts, “hi ha un excés de professorat” i per tal d’afavorir la reducció del nombre d’estudiants per professorat, que consideren sera producte de la “evolució natural”,  plantejen diversos incentius:

“para la reducción equilibrada y evolutiva de los tamaños medios de grupo, se ha de proceder de la reducción de los créditos impartidos que se derive de una  menor presencialidad docente de los planes de estudio, una menor oferta de las titulaciones con baja demanda y una mayor racionalidad evitando duplicidades”,   i afegeixen que les universitats haurien de “flexibilizar la asignación de asignaturas a las ramas de conocimiento, ofrecer planes de jubilación anticipados, planes de empleo, movilidad de profesorado dentro de la CCAA…” (pàg. 12). A les pàgines 20 i 25 fan explícit aquest “superávit” de professors.

algú s’enrecorda de la renovació pedagògica?

Algú s’enrecorda del frau dels crèdits ECTS que et fan pagar per estudiar pel teu compte?

com es reassigna un antropòleg? i un doctor en Filologia Catalana?

  • Les taxes pujaran progressivament fins arribar al 2015 a una situació de lliure establiment de les tarifes universitàries, primer per que l’estudiantat pagui fins al 15% del cost real de la matrícula cap a l’horitzó del 2015 on cada centre universitari fixi com vulgui els preus de matriculacions (amb la crisi, durant uns anys miraran de no fer gaire soroll aquets tema per antiestètic).  Projecten que les segones matriculacions paguin el 50% del seu cost real (ara per ara la matrícula és un 10% del cost real); i a la tercera matriculació, el 100% del seu cost real!! (pàg. 35-36)

Fem comptes, amb l’actual Decret de Preus de la Generalitat(veure en taules aqui, a la dreta):

  • El primer curs d’un Grau té 240 crèdits ECTS i cadascú costa 19.45€ .Ara mateix per a estudis de biociències (per exemple), el curs sencer costa: 1167 €. Si es pagués el 15% del seu cost real (el que sufraguem mitjantçant els impostos sobre la renda) com pretenen fer en una primera fase de pujada de taxes: 1750€.
  • Un crèdit ECTS de Biologia costa 19.45€ en primera matriculació. Es supossa que representa el 10% del cost real.

Una assignatura mitja: 6 ECTS.

Cost primera matriculació (10% del cost real) : 116.7€

Cost segona matriculació (50% del cost real): 585.5€

Cost tercera matriculació (100% del cost real): 1167 €

És a dir, una matèria pendent de primer en segona matriculació costa el mateix que el curs sencer. I a la tercera vegada, justament el mateix. Qui es pot permetre aixó?

Cal relacionar aquests anuncis amb mesures preses a la Universitat de Sevilla que obliga a la matriculació de tots els crèdits pendents de cursos anteriors per poder continuar estudiant i accedir a matéries de curs superior (siguin o no necessàries per al seu aprofitament), o l’establiment de règims de permanència a la Universitat d’Alcalà de Henares o a la de Saragossa de sis-set anys per treure’s un títol. Els estudiants d’enginyeria ho tenen especialment fotut: un altre cop seran títols per a superdotats o per a nens de casa bona.

  • I de beques? El document planteja la igualtat de condicions d’obtenció d’una beca pública per estudiar a qualsevol universitat, pública, privada o de l’Esglèsia; estableix tres tipus de beques (introdueix la “beca salari” per a una minoria) , però que van acompanyades de la pujada que hem parlat abans, converteixen efectivament l’ensenyament en un negoci i no en un dret social.

Algú vol condicionar la seva operació a la seguretat social a una beca? ¿no es liquiden els impostos ja en funció del nivell de renda? Quina és la finalitat d’aquesta mesura?

La que ja van denunciar les mobilitzacions del curs passat: igualar a nivell de preus i subvencions públiques –beques, entre d’altres inversions- les universitats públiques i privades, que tothom sap que són més cares i que sovint són rebutjades pels estudiants precisament perque per estudiar a la pública –fins fa poc- tenia beca i per a anar a la privada, no.  Per cert, el mateix document explicita que només un 20% de l’estudiantat rep una beca -incloent-hi les beques únicament de transport o per a material escolar.


Tancada del PAS al Rectorat de la UB

Enguany els col·lectius de treballadors universitaris pateixen més que mai el que era previsible: la restricció de finançament i les retallades de plantilla, l’estalvi en salaris i en drets laborals són un fet. Malgrat les admirables defenses que en feien les direccions burocràtiques de CCOO i UGT de la magnífica oportunitat que era l’EEES per “al conjunt de la societat”, ara esclaten els conflictes laborals campus a campus. Si les direccions sindicals aconsegueixen que aquestes protestes siguin només locals i corporatives, el govern haura guanyat.

Miembros del PAS se encierran en la UB en demanda de un complemento salarial (ABC, 11/02/2010)

Podeu veure més fotografíes i el vídeo de BTV al dossier de premsa fet pels treballadors. Diverses reaccions.

Díes abans, el PAS de la UAB també es va tancar al despatx del Gerent per idéntics motius. Més informació del rerafons de la qüestió. No es tracta d’una situació específica ni especial, ni de la UB, ni de la UAB, ni de la UPC, ni tan sols del Principat. Perquè aquestes lluites no es coordinen?

Finançament i govern universitaris: el nucli dur de la Estratègia Universitat 2015

“Quien se haya parado a pensar en el vertiginoso trajín que ha mecido a la Universidad española en las últimos meses, se dará cuenta de la notable transformación que se está cocinando en la educación superior española. La elección de cinco campus de excelencia internacional, una propuesta de aumento de las tasas y de las becas, la preparación de un ránking nacional de universidades… Y ahora, la introducción de un modelo de gestión empresarial que reparte el poder entre los rectores y personalidades sociales, preferentemente del mundo de la empresa. Por mucho menos se echaron a la calle y montaron un cristo los anti bolonia, pero esta vez el vértigo va acompañado de silencio. La época de exámenes es lo que tiene. Un golpe perfecto.”El Mundo 10/02/2010

El Mundo es feia ressó fa uns díes dels documents “interns” que estudien al sí de la Comissió Mixta per al Finançament creada pel Ministeri i al sí de la Conferencia de Rectores (CRUE). Aquests documents tenen com a missió l’aprofundiment en els aspectes claus de la Estratègia Universitat 2015:  són les eines definitives per a la conversió de les universitats públiques en espais de negoci sense problemes derivats de la ja no de la democràcia sino de la pseudodemocràcia estamental universitaria,  per tal de fer del sistema universitari un lliure mercat de titulacions a preu de mercat.

Els estudiants ja van veure el que anunciava la Declaració de Montanya , :

“la declaració de Montanyà i l’encara pendent modificació de la LUC expressen sense embuts aquesta nova línia: governs d’òrgans reduïts o unipersonals, nomenaments a dit dels càrrecs, i participació cada cop més activa de persones alienes a la universitat, a la pràctica, del món empresarial. Perquè les empreses i els bancs no interfereixen només en les preses de decisions.” Manifest 3 de Desembre

El Mundo parla clar i net sobre la voluntat (recomanem la lectura del document sencer)

“En él se propone implantar «una estructura de gobierno inspirada en el modelo USA, en el que el rector es designado y removido por una Junta de Gobierno (‘Board’) en la que tienen especial influencia los miembros externos a la Universidad», aunque «actualizada y redimensionada de acuerdo con la realidad esp añola».

[…]  la idea es otorgar a los consejos sociales la función de designar al rector, diseñar junto a él las líneas estratégicas para el futuro de la institución, velar por su cumplimiento y destituirle si los resultados de su gestión no son los esperados. Es decir, el mandato no tendría límite temporal, sino que dependería de su eficacia.

Pero además de esos nuevos cometidos, los consejos sociales cambiarían en cuanto a su composición. Sus miembros pasarían a ser designados por el Claustro, mayoritariamente entre personalidades del mundo de la empresa, la cultura… O lo que es lo mismo, ajenas a la institución.”

Font:  El rector y una ‘comisión de sabios’externa tendrán todo el poder en la Universidad (El Mundo, 10/02/2010)

Així com de la tàctica: “En el documento se introducen muchas precisiones y salvedades sobre su horizonte de implantación. Se habla de que debería hacerse de forma consensuada, adaptada a la realidad española y progresiva. Dado que ello exigiría modificar la Lomlou, se propone trabajar con experiencias pilotos e introducir esta nueva cultura con códigos de buen gobierno.”

Un bon anàlisi: “Se está gestando una profunda reforma antidemocrática de la universidad” a la Red Ires

Més reaccions:

Quatre vicerectors dimiteixen de la UB per falta de democràcia

Actualitzat 13/01/10
Malgrat el triumfalisme  i l’aparent unanimitat dels caps acadèmics i rectorats respecte a la reforma universitària, la UB ens ofereix un cas més que il·lustra la manca d’escrúpuls per portar a terme un projecte al preu que sigui. Criminalitzar, apallissar i silenciar estudiants és relativament fàcil, no tant al nucli dur responsable d’aplicar les reformes mercantils a la UB. Han presentat la dimissió irrevocable per carta al·legant: “El principal motivo de estas decisiones son las discrepancias con el proyecto que lidera el rector. Concretamente, Elias lamenta en su carta «no haber tenido conocimiento de los detalles del presupuesto de 2010 que afectan al profesorado hasta que la comisión económica del consejo de gobierno de la UB». Además, los dimisionarios reprochan a Ramírez que «haya incumplido compromisos electorales».” (El Mundo)
“Entre els que han renunciat al seu càrrec hi ha Joan Elias, número dos del rector, Dídac Ramírez, en les eleccions celebrades fa poc més d’un any.

Quatre dels deu vicerectors van presentar la seva dimissió fa una setmana al·legant la falta de diàleg i debat intern que, segons ells, està caracteritzant la gestió del rector, Dídac Ramírez. Els dimissionaris són:

  • Joan Elias, fins ara vicerector de Professorat, adjunt al rector i número dos de Ramírez en les eleccions celebrades fa poc més d’un any;
  • Amelia Díaz, vicerectora de Docència i Convergència Europea;
  • Rafael Martínez, vicerector d’Administració; i
  • Álex Aguilar, responsable de l’àrea d’Innovació i Transferència del Coneixement.”

Font: El Triangle

Aqui podeu llegir la carta de dimissió de l’Amelia Díaz, vicerectora de Docència i Convergència Europea.

Encara que segons Enric Canela “El rector ha assegurat que aquestes dimissions no afecten al projecte, ja que es tracta de quatre persones d’un equip, el consell de direcció, integrat per 18 persones, dels quals deu són rectors, cinc comissionats, el secretari general, el gerent i ell mateix.” La importància d’aquestes dimissions rau en que són precisament els càrrecs centrals en la implementació de l’EEES a la UB.

El Rector Dídac Ramírez- el mateix que va desallotjar amb nocturnitat i trencant un pacte de no violència amb els estudiants el rectorat-, ha donat la seva visió de la democràcia i d’aquesta “crisi” en dues entrevistes a l’Avui i l’ABC:

“Un rector ha de prendre decisions”. AVUI 6 de Gener de 2010

“Es penedeix d’alguna cosa?
No vull entrar a discutir els arguments que han motivat aquestes renúncies, però crec sincerament que la meva actuació ha estat la correcta. No en tinc cap dubte.”

[…] “Si la universitat vol avançar, no pot estar subjecta al pacte continu”

Com repercutiran en la institució els canvis en l’equip de govern?
Crec que l’equip guanyarà en cohesió.”

“No hay nadie insustituible, el nuevo equipo de gobierno es más cohesionado”. ABC

Aquesta sensació d’autoritarisme i vulneració de la “normalitat  de la democràcia académica” (ara des de les altes esferes) no és exclusiva de la UB, sinó que coincideix amb denúncies similars a la UAB com recordàven ja fa temps els estudiants i, més recentment, el propi professorat.

Font:

Notícies relacionades:

Lluís Ferrer presidira “RecerCaixa”. Privatitza i guanya.

L’ex-Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, recuperat de les seves causes personals que li van fer dimitir en plenes ocupacions estudiantils de la UAB,  rep com a premi de la seva gestió privatitzadora la presidència d’un conveni de “col·laboració” entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques Catalanes i La Caixa (el mateix banc que fa negocis tant a la “reconstrucció” d’Iraq com fent prèstecs als estudiants sense beca). L’invent es diu “Recercaixa”.

L’Obra Social de la Caixa – el percentatge de retorn social de beneficis obligat per llei per a les caixes d’estalvi- esdevé en una nova eina per a la privatització de la recerca pública, feta amb recursos públiques i amb personal al que se’l supossa dedicació exclusiva, una bona política d’I+D amb una dotació de… 9 milions d’euros fins el 2014, per a totes les universitats.

Aquesta almoina per “ajuts” – qui diu ajuts diu crèdits o  amb contrapartida- cau del cel en un context de depauperació mísera dels campus universitaris públics.  És a dir, Moreso -rector de la UPF, president de l’ACUP-, Ferrer – el rector del període més violent de la UABprefereixen demanar “limosnita” a un banc amb interessos corporatius que no pas cridar a les coses pel seu nom: infrafinançament premeditat per part del tripartit.

¿No és una responsabilitat del Govern impulsar la recerca PÚBLICA del país? ¿finançar aquesta recerca?¿fer difusió social d’aquests resultats? ¿la sensibilització i la implicació dels ciutadans en el procés de la creació de coneixement científic i en la valoració del coneixement i de la cultura científica, i la divulgació del coneixement científic i l’impuls de la formació científica dels ciutadans?  Sembla que ara aixó és tasca dels bancs (que tampoc tenen com a prioritat les condicions  de treball les seves empleades p.e.:)

El que no semblen prioritats del Govern i ni molt menys de les autoritats acadèmiques és garantir un accés no classista a les universitats, defensar un teixit públic de docència i recerca independents dels poders privats, que sigui lleial als interessos del comú i no només als “projectes més innovadors (en la creació de diners, és clar)”. Ni tampoc estan gaire interessats en fer de les universitats espais democràtics ni tan sols de l’ensenyament una eina per a la emancipació i desenvolupament de les persones,  no un curset d’entrenament per esdevenir “precaria del mes”.

NOTA: La família del PSC (en Ferrer va demanar el vot pel PSC a les darreres eleccions) es porta molt bé amb la banca, ja en Narcís Serra presideix Caixa Catalunya. D’altra banda, al club dels premiats per la gestió de la UAB davant la major crisi política des de la transició -resolta a cops de porra i expedients- també s’ha de citar al Rafael Grasa (expert en resolució no pacífica de conflictes), ara president del Institut internacional català per la Pau. Altres protagonistes de la crònica negra de la UAB s’han hagut de conformar amb continuar en la seva tasca unes amb depressió, d’altres amb ansiolítics. Bussiness is bussiness.

Petita galeria de records: declaracions d’en Ferrer

  • “Sense un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (a les matrícules, a l’habitatge, als viatges, a l’estudi de llengües…) resultarà difícil avançar en els objectius de la declaració de Bolonya. I fins i tot podria resultar injust socialment i regressiu. Fa uns anys ja vaig publicar un article on demanava amb urgència un fort impuls a la política de beques, impuls que, a hores d’ara, encara no s’ha produït.”. Carta oberta del Rector als estudiants després del desallotjament de la Facultat de Lletres -pendent de judici-.
  • “¿Quién disfrutará plenamente de este nuevo espacio europeo de educación superior? Los que tengan capacidad económica y apoyo para ir a estudiar al extranjero; los que tengan buenos conocimientos de lenguas. Y conociendo el nivel de dominio de las lenguas extranjeras de la población, se entiende que la ciudadanía piense que serán unos pocos los afortunados y que no serán precisamente de las clases más populares. Probablemente nada en la España actual es más indicador de la extracción social de un joven que su conocimiento de idiomas.” (B-Ks, EL PAIS 30-01-06)

El llegat d’en Ferrer: la continuació de les lliçons de part de l’Anna Ripoll (actual rectora)

  • Denúncia a Inspecció de Treball de les contractacions irregulars d’associats durant el curs 2008-2009.
  • No als acomiadaments al servei de reprografia
  • L’equip de govern nega al PDI funcionari el dret a la negociació que reconeix l’EBEP
  • Governança o autoritarisme?
  • La Gerència s’aprofi ta de la situació econòmica per justifi car la precarietat: Mesures com la no cobertura de reforços i substitucions formen part del pla de la gerència sense tenir  en compte l’impacte en els serveis prestats. Els interins, el personal de Capítol VI no estabilitzat, les persones de les llistes de substitucions veuen perillar la seva feina.
  • Irresponsabilitat social davant les empreses subcontractades OCÉ: Acomiadaments a dit
  • Ens proposen a estudiants i treballadors un sacrifi ci econòmic i no es vol incidir en altres despeses (referent al pla anticrisi de l’Equip de Govern.

[Font: extractes del Butlletí de la secció sindical de CCCO a la UAB. Recomanem visitar també la de la CGT, CAU i UGT. Cal fer incís en que, les polítiques que desenvolupa l’actual govern de la UAB són plenament continuistes de les d’en Ferrer, tot i que aquell va tenir més cura en no maltractar obertament a CCOO i la Ripoll sí. També cal afegir que aquesta situació no es producte d’un gerent dolent sinó d’una llei (LOU i LUC) que inclou una política estructural d’infradotació a les universitats públiques, d’estalvi en costos laborals i increment de taxes i càrregues econòmiques sobre els estudiants extracomunitaris i comunitaris. tot i aixó, és d’agraïr que CCOO es desperti del letarg de tants anys d’autocomplacència i negociacions de saló]

Alemanya, Austria,…No només els PIGS diuen no a l’EEES

Font: Unsere Unis (by zurPolitik.com)

Recull d’articles i links:

Sembla que no només els estudaints dels PIGS (Portugal, Italy, Greece & Spain)- la gran fòrmula dels pròcers europeus per als estats mediterranis- creuen que éls seus governs estan venent  l’ensenyament universitari al pitjor postor: el mercat. Ara que al tren d’Europa (els “capdavanters” del progrés) també crida, potser no està de més fer una recull sobre el consens social contra les reformes mercantils dictades per l’OMC i l’entusiasme que susciten els vents de  l’economía del coneixement…

Fent exercici memorístic…

Fa un any i mig, uns 400 rectors europeus es van reunir a Barcelona, al març de 2008. Van haver-hi protestes estudiantils. El llavors rector de la UB -ara flamant Secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta-va sentenciar com a èxit la reunió on es va escenificar un consens pràcticament unànim sobre les bondats de la construcció de l’EEES. Recuperem diverses paraules profètiques-no d’aleshores:

“Los rectores que sufrieron el boicoteo de los manifestantes no entendieron la situación. “No sé por qué protestan. […]”, comentó un rector holandés. Alguno de sus colegas incluso participaron en la asamblea alternativa. Sybille Reichter, rectora suiza a la que los estudiantes impedían el paso, cogió el megáfono por el que los manifestantes proferían sus consignas para improvisar un parlamento. “La frontera que vosotros ponéis no existe. El Plan Bolonia acerca el sector público a la Universidad”, clamó Reichter. “He visto que se equivocaban en sus protestas y me he decidido a contárselo”, explicó después.”

Font: “El cambio social y la financiación centran la cumbre de rectores” EL PAÍS 28/03/2008

Segurament la senyora rectora ara no se’n surt de la feina que li va crèixer per sota les pedres…

Sis messos després, Itàlia es va revoltar.

Un any després, els rectors de l’Estat francès van fer una crida internacional a tots els (i les) universtaris molt eloqüent:

“A França hi havia un servei públic d’ensenyament superior i recerca independent i de qualitat, que gaudia de llibertat i reconeixement. En pocs mesos el govern ha decidit, de manera abrupta i sense concert algun, tirar per terra i transformar-lo en una mena de mercat del coneixement, de la precarietat i de l’arbitrarietat.

  • Els professors i investigadors perden el seu estatus; seus horaris depenen del “client”.
  • Els llocs fixos disminueixen de manera dràstica i són substituïts per ocupacions temporals, aleatoris i dependents.
  • Els doctorands podran ser acomiadats sense cap motiu durant els sis primers mesos, i seran posats al servei d’empreses sense reconeixement ni drets.
  • Es destrueix la formació de mestre.
  • Les universitats, convertides en ¨ autònomes ¨ (és a dir competidores entre elles i sota un control reforçat de l’estat) i sense pressupost suficient, es veuran en poc temps forçades a fer que els seus estudis siguin de pagament ia sotmetre’s als poders financers de la seva regió.
  • El CNRS (organisme nacional per a la investigació científica) desapareix i es converteix en una simple agència de gestió dirigida per tecnòcrates.
  • S’avalua als investigadors segons criteris “quantitatius” ineficaços que tot expert rebutja.”

Del que va passar per aquestes terres… no cal fer gaire esforç. De la titànica lluita a Grècia i l’assesinat per la policía d’en Alexis Andreas Grigoropoulos, de 15 anys, tampoc . A sota, “Carta oberta als nostres pares”, lliurada pels seus companys el dia de l’enterrament :

“Queremos un mundo mejor. Ayudadnos.
No somos terroristas, “encapuchados”, “gnostoi-agnostoi”*
Somos vuestros hijos.
Ellos, oi gnostoi-agnostoi…
Soñamos – no matéis nuestros sueños.
Tenemos empuje – no paréis nuestro empuje.
Recordad. Una vez fuisteis vosotros también jóvenes.
Ahora perseguís el dinero, os preocupáis solo por el “escaparate”,
habéis engordado, os habéis quedado calvos, os habéis olvidado.
Esperábamos que nos apoyarais, esperábamos que os interesarais,
Que nos hicierais sentirnos orgullosos por una vez. En vano.
Vivís vidas de mentira, habéis agachado la cabeza, os habéis bajado los pantalones y esperáis el día en que moriréis.
No imagináis, No os enamoráis, no creáis.
Solo vendéis y compráis.
Lo material en todas partes. Amor en ninguna parte. Verdad en ninguna parte.

¿Donde están los padres?
¿Dónde están los artistas?
¿Por qué no salen a la calle?
Ayudadnos a nosotros los hijosPS: No nos arrojéis más gases lacrimógenos.
Nosotros lloramos por nuestra cuenta.”

*”Oi gnostoi agnostoi” es una expresión que la sociedad griega y sobre todo los medios de comunicación han encontrado para definir los mismos grupos de jóvenes que a menudo provocan disturbios en la ciudad. La traducción literal es “los conocidos-desconocidos” y se llaman así porque llevan capucha y no es seguro pero hay rumores de que la policía los conoce y no los arresta porque son agentes provocadores de la misma policía.

Font:Nodo50

Estats Units: universitats en lluita, més de 100 detinguts en diverses accions

Unsere Unis (by zurPolitik.com) auf einer größeren Karte anzeigen Vermell, universitats actualment ocupades o en vaga; en groc, han estat desallotjades per les forces del (des)ordre; en blau, formes alternatives d'acció a la ocupació

University of Illinois. On Strike (successfully finished). Homepage
University of Berkeley, California
Protests against raise of tuition fees. Web mobilització
San Francisco State University
Protests against raise of tuition fees
University of California, Santa Cruz
Kresege Town Hall, Kerr Hall (source)
UCLA
Campbell Hall – one protester arrested, police used physical force (source)
UC Davis-San Diego State University
Mrak Hall, 100 students arrested

Plataforma Mobilitzadora Contra la Mort Funcional de les Assemblees (PMCMFA)

La PMCMFA ens ha fet arribar el següent document, el qual tenim el gust de presentar-vos… mirant cap a les mobilitzacions anunciades pel dia 3 de Desembre.

I.Avaluació fragmentada, esclavatge continuat

II.Mc-Universitats a bon preu: empreses dins la universitat.

III. The-Reanimator: l’excusa perfecte per a la “racionalització” de les despeses.

IV.No sense el meu ronyó: Preus d’accés al coneixement.

V.Govern i gestió autoritaris: “Se sienten, coño!”.

[document sencer en PDF]



Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.493 visites
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers