L’ex-Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, recuperat de les seves causes personals que li van fer dimitir en plenes ocupacions estudiantils de la UAB, rep com a premi de la seva gestió privatitzadora la presidència d’un conveni de “col·laboració” entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques Catalanes i La Caixa (el mateix banc que fa negocis tant a la “reconstrucció” d’Iraq com fent prèstecs als estudiants sense beca). L’invent es diu “Recercaixa”.
L’Obra Social de la Caixa – el percentatge de retorn social de beneficis obligat per llei per a les caixes d’estalvi- esdevé en una nova eina per a la privatització de la recerca pública, feta amb recursos públiques i amb personal al que se’l supossa dedicació exclusiva, una bona política d’I+D amb una dotació de… 9 milions d’euros fins el 2014, per a totes les universitats.
Aquesta almoina per “ajuts” – qui diu ajuts diu crèdits o amb contrapartida- cau del cel en un context de depauperació mísera dels campus universitaris públics. És a dir, Moreso -rector de la UPF, president de l’ACUP-, Ferrer – el rector del període més violent de la UAB – prefereixen demanar “limosnita” a un banc amb interessos corporatius que no pas cridar a les coses pel seu nom: infrafinançament premeditat per part del tripartit.
¿No és una responsabilitat del Govern impulsar la recerca PÚBLICA del país? ¿finançar aquesta recerca?¿fer difusió social d’aquests resultats? ¿la sensibilització i la implicació dels ciutadans en el procés de la creació de coneixement científic i en la valoració del coneixement i de la cultura científica, i la divulgació del coneixement científic i l’impuls de la formació científica dels ciutadans? Sembla que ara aixó és tasca dels bancs (que tampoc tenen com a prioritat les condicions de treball les seves empleades p.e.:)
El que no semblen prioritats del Govern i ni molt menys de les autoritats acadèmiques és garantir un accés no classista a les universitats, defensar un teixit públic de docència i recerca independents dels poders privats, que sigui lleial als interessos del comú i no només als “projectes més innovadors (en la creació de diners, és clar)”. Ni tampoc estan gaire interessats en fer de les universitats espais democràtics ni tan sols de l’ensenyament una eina per a la emancipació i desenvolupament de les persones, no un curset d’entrenament per esdevenir “precaria del mes”.
NOTA: La família del PSC (en Ferrer va demanar el vot pel PSC a les darreres eleccions) es porta molt bé amb la banca, ja en Narcís Serra presideix Caixa Catalunya. D’altra banda, al club dels premiats per la gestió de la UAB davant la major crisi política des de la transició -resolta a cops de porra i expedients- també s’ha de citar al Rafael Grasa (expert en resolució no pacífica de conflictes), ara president del Institut internacional català per la Pau. Altres protagonistes de la crònica negra de la UAB s’han hagut de conformar amb continuar en la seva tasca unes amb depressió, d’altres amb ansiolítics. Bussiness is bussiness.
Petita galeria de records: declaracions d’en Ferrer
El llegat d’en Ferrer: la continuació de les lliçons de part de l’Anna Ripoll (actual rectora)
[Font: extractes del Butlletí de la secció sindical de CCCO a la UAB. Recomanem visitar també la de la CGT, CAU i UGT. Cal fer incís en que, les polítiques que desenvolupa l’actual govern de la UAB són plenament continuistes de les d’en Ferrer, tot i que aquell va tenir més cura en no maltractar obertament a CCOO i la Ripoll sí. També cal afegir que aquesta situació no es producte d’un gerent dolent sinó d’una llei (LOU i LUC) que inclou una política estructural d’infradotació a les universitats públiques, d’estalvi en costos laborals i increment de taxes i càrregues econòmiques sobre els estudiants extracomunitaris i comunitaris. tot i aixó, és d’agraïr que CCOO es desperti del letarg de tants anys d’autocomplacència i negociacions de saló]
Davant els despropòsits de l’Equip de Govern de la UAB (veure a sota els hits), estudiants, PAS i PDI van lliurar el 12 de novembre les signatures necessàries per a la cel·lebració d’un Claustre Extraordinari amb el següent ordre del día:
“1.- Fre a la política d’externalitzacions
2.- Mesures per a fer front a la crisi econòmica a la UAB
3.- Respecte als àmbits de participació i foment de la democràcia a la UAB.”
[document de la campanya de signatures]
El rectorat no sembla gaire còmode amb aquesta convocatòria i decideix primer intentar bloquejar-la amb arguments pseudojurídics i després convocar l´últim dia lectiu del 2008….un Claustre ordinari al matí… i a continuació, el Claustre extraordinari.
Aquesta decisió ha estat motiu d’un dur comunicat de diversos claustrals de la UAB , que extractem a continuació.
On són els centenars de defensors de la democràcia que el curs passat van demanar antiavalots per garantir la pau institucional?
[…]
1. Denunciem davant tota la comunitat i a l’opinió publica l’autoritarisme i la burla de les institucions universitàries protagonitzada per la Rectora. La fem directament responsable de la possibilitat que, per primer cop a la història de la UAB, un Claustre convocat legalment pugui no comptar amb el quòrum necessari per a constituir-se.
2. Fem una crida a tota la comunitat universitària a mostrar el seu rebuig a aquestes actituds mitjançant una participació massiva, activa i crítica al Claustre Ordinari. En posteriors comunicats farem arribar propostes més concretes sobre aquesta qüestió.
3. Fem una crida a tots els membres del Claustre General de la UAB per demostrar el seu compromís amb la nostra universitat i amb els principis de participació i lliure expressió, assistint a la convocatòria de Claustre Extraordinari el mateix dia 18 de desembre a partir de les 14.30 hores.
4. Reiterem el nostre compromís de fer tot el necessari per a donar veu a la comunitat universitària. En aquest sentit, expressem la nostra decisió de tornar a reunir, si és necessari, les signatures requerides per a una nova convocatòria de Claustre Extraordinari.
[…]
“Me gusta esta sabia frase de Lou Holtz, un entrenador de fútbol americano.”No se queje. Al 80% de las personas a las que usted se queja no le importa sus problemas. El 20% restante se alegra de que los tenga”.
NOTA: el post ha desaparegut, entre d’altres raons potser per un lúcid comentari d’una treballadora de la UAB:
“Estoy intentando dilucidar a qué categoria pertenece la gerencia de esta universidad, si al grupo de gente al que no le importa los problemas de los trabajadores o al grupo que se alegra de que los tengamos”.
Extrets de Reencuentro, Journal for Critical Education Policy Studies, i Boletín de reflexión del Colectivo Baltasar Gracián
El autor sostiene que la imagen de un “nuevo comienzo” en Bolonia es engañosa respecto a los Países Bajos, las continuidades en las políticas educativas holandesas antes y después de la Declaración de Bolonia son mucho más llamativas que sus discontinuidades. El artículo argumenta que la importancia general del “modelo holandés” para otros países de la Unión Europea, radica en el hecho de que el caso de los Países Bajos, en general, prefigura lo que sucederá a otros países de la Unión Europea, cuando las políticas de Bolonia se pongan en práctica.
Patricia Gascón Muro y José Luis Cepeda Dovala: La internacionalización de la educación y la economía del conocimiento: la fuga de cerebros como política (PDF)
Reencuentro, No. 54 – Abril, 2009
Este trabajo pretende contribuir a responder dos preguntas: ¿cómo favorece la internacionalización a la fuga o a la ganancia de cerebros?, ¿cuáles son las ligas entre la movilidad universitaria, la movilidad de la mano de obra y la inmigración temporal o permanente?, pero también busca llamar la atención en torno al drama que puede constituir una internacionalización de la educación sin valores solidarios, centrada en razones económicas. Concluimos que existe una política deliberada, básicamente de los Estados y de las instituciones educativas de los países del Norte, para apropiarse de la fuerza de trabajo calificada y de los “alumnos en movilidad” de los países del Sur para mantener sus “ventajas competitivas”.
Phoebe Moore: UK Education, Employability, and Everyday Life
Journal for Critical Education Policy Studies, Volume 7, Number 1 (June 2009)
With pressures from employers, government ministries, and the new paying student/customer, New Labour has begun to restructure higher education and worker training in the United Kingdom to accommodate global markets, in the context of increasingly intimate relations between business and the public sector/education.
Simultaneous to the flexibilisation of the labour market, New Labour has increasingly sought private sector involvement in an increased range of avenues with the goal of educating citizens to become ‘learner workers’, and to become accustomed to, and reproductive of, the vagaries of neoliberal capitalism in their day to day lives and work. This project has a lineage perhaps with origins in the Robbins Report of the 1960s (Maclure 2006), which gave technological institutes ‗university‘ status, and encouraged the continued expansion of universities. A series of Teaching and Higher Education Acts and education White Papers followed, which perhaps came to a head with the strong recommendations for private sector involvement into the public. Lord Sandy Leitch’s Review of Skills 2006 (commonly known as the Leitch Report) itself a prominent recent strategy intending to transform education in this nation, toward market liberalisation and market-led ‘progress’, despite claims for a demand driven transformation in policy. The impact that implemented changes suggested by the Leitch Report will have on workers reflects widespread and growing insecurities resulting from the rolling back of the welfare state, when looked at in the context of increasing rates of hidden unemployment (see Beatty et al. 2007) and dramatically rising explicit unemployment in the contemporary economic ‘credit crunch’.
Angela C. de Siqueira: Higher Education Reform in Brazil: Reinforcing Marketization
Journal for Critical Education Policy Studies, Volume 7, Number 1 (June 2009)
Higher education in Brazil began based on institutions organized as isolated establishments, and mostly privately owned. Nonetheless, public institutions created as universities and developing research activities and other services became the desired ideal for higher education.
The first educational institutions in Brazil were created in the sixteenth century, by a Catholic denomination, the Jesuits. Higher education in Brazil remained mostly privately owned and organized based on isolated institutes until the 1950s. With the re-establishment of democracy in Brazil, after Getúlio Vargas’s authoritarian government (1930-1945), and within the political environment of state intervention for development and reconstruction, there was a process of transforming private and state-owned institutions into federal institutions, and afterwards, during the 1960s, transforming them into federal universities. Thus, within the period 1954/64, 63% of the students were attending universities and not isolated establishments. And public institutions – most of them federal and a few state maintained – were encompassing 81% of the total higher education enrolments (CUNHA, p.97). The practice of free tuition within public institutions, a repeated demand of students and professors with a more democratic perspective, has become common since 1950.
CRISIS, Número 15, Junio 2009. Boletín de reflexión del Colectivo Baltasar Gracián
Editorial:
Colectivo Baltasar Gracián
Educación y capital humano
Colectivo Baltasar Gracián
Datos para un diagnóstico
Colectivo Baltasar Gracián
El papel de las reformas en el deterioro de la enseñanza
Colectivo Baltasar Gracián
Tenint en consideració que bona part de la població universitària estudia i treballa i que una bona part de la comunitat universitària treballa amb contracte (professorat, personal d’administració i serveis) i d’altres no (becaris de tota mena), és interessant veure com les centrals sindicals es posicionen respecte als efectes de la contrarreforma universitària (LOU i Bolonya) a nivell corporatiu (com a comunitat universitària) i general (incidència al mercat de treball i garantia de drets per als futurs titulats).
A grans trets, només CGT, Co.Bas, COS, USTEC-IAC, CNT han sostingut una política pública de rebuig a les reformes educatives universitàries, a la filosofia que les impregna i afecta també a l’ensenyament no universitari i a més a més han adoptat una posició clara de suport als estudiants mobilitzats i durament reprimits.
Quina ha estat la posició de CC.OO i UGT? Molt semblant a la del PSOE/PSC i els seus socis de Govern a Catalunya i la resta de l’arc parlamentari.
A grans trets, tot i que el Comité Sindicat Europeu (ETUCE) del qual forma part CCOO ja va posar el crit al cel sobre els efectes de la implementació de l’EEES amb una declació contundent. (Pàg.5)
“En relación con la financiación, ETUCE señala que “la recomendación de la Comisión sobre la financiación basada en el rendimiento pondrá en peligro la calidad de la educación superior.” […]”La experiencia muestra que […]el incremento de la presión en las universidades y academias para centrarse en la producción no asegura la mejor calidad de la educación superior.”
“ETUCE ha protestado contra el excesivo énfasis que la Comisión ha puesto en sus recientes Comunicaciones sobre la Educación Superior relativas a la relación entre las universidades y el mundo empresarial en términos de financiación a la investigación,”
Tot i això, aquest sindicat s’ha mantingut en la línea possibilista de només defensar el corporativisme dins del corporativisme (és a dir, pel que fa a la Llei de Ciència i en estreta relació al professorat), ha callat miserablement davant els abusos antidemocràtics contra els estudiants revoltats. A nivell general, CCOO i UGT – la qual segueix la línea del sindicalisme “responsable”, és a dir, traidor de la classe treballadora- negocien la devaluació laboral dels futurs titulats Bolonya a Telefònica, manifestant únicament interés en preservar les condicions de l’actual plantilla.
A continuació breu recull de notícies relacionades amb l’activitat dels “sindicats majoritaris” sobre Bolonya:
Telediario TVE1. (minuts del 29:41-31:30). Font. IA-Puertollano
+ vídeos Bildungsstreik. Young Rebel & Student Strike across Germany
La pregunta pertinent és: perquè cap mitjà informatiu s’ha fet ressó d’aquesta mobilització?
Sembla que el consens al voltant de les reformes privatitzadores de l’ensenyament és en contra i no a favor, oi?
Font: Fírgoa
Una alliança autodenominada “Vaga educativa 2009” va convocar a la mobilització per demanar canvis a les titulacions de batxillerat i màsters intruduïts fa 10 anys a la UE segons l’anomenada “Reforma de Bolonya”, la qual tenia com a objectiu l’homogeinització de la estructura dels estudis de tercer cicle i universitaris a la UE”
Fan una crida a la vaga, ocupacions d’universitats, …. Demanen, entre d’altres mesures, la gratuïtat de l’ensenyament.
Més informació:
Mass protests in Germany the high point of a one-week education strike
Only the beginning of a powerful movement against government attacks
És indubtable la dimensió internacional de l’atac contra l’ensenyament pública així com la resposta repressiva per part de les institucions. Als EUA pujen de nou les taxes – la qual cosa ja va supossar un seguit de mobilitzacions el curs passat-, a Ecuador comencen a qüestionar la gratuïtat dels estudis de tercer cicle (Costa Rica pot i nosaltres no?). A Xile, el moviment estudiantil de secundària es mobilitza i fa una crida general clarivident i molt fàcilment traduïble al nostre context – aprofitem per demanar la dimissió de Maragall i retirada de la LEC- i a Colòmbia, els estudiants denuncien la connivència entre el govern universitari i els paramilitars, així com l’estat d’excepció permanent per als activistes sindicals, estudiantils i polítics d’esquerra.
Tornem a recuperar un vídeo sobre l’OCUPACIÓ MILITAR DE LA UNIVERSITAT DE SAO PAULO de fa uns díes.
Amèrica
EUA.-pujada de taxes als col·legis comunitaris de fins al 300% pel curs vinent
Ecuador.- revisió de la grautuitat de l’educació superior
Costa Rica.- Represió política contra estudiants de secundària a Costa Rica
Xile.-mobilitzacions
Èxit vaga estudiantil de secundària
Manifestació massiva pel transport públic
Maniobres i instruccions al professorat per trencar la vaga
“Los que no quieran frenar se van a encontrar con algo más que un frenazo, que es un descarrilamiento”
La Politécnica de Viesques pide que se compense con el reconocimiento de créditos extra al profesorado que participa en el diseño de los nuevos grados
Fent un exercici d’intel·ligència de primer ordre, la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants, els sindicats i organitzacions estudiantils que lluiten contra Bolonya, el professorat i totes les persones que van anar a la manifestació d’ahir van deixar amb el xiringuito i sense festa a:
Les declaracions dels dies previs deixen en evidència el total divorci entre el poble que diuen representar i al qual diuen defensar: el Parlament català, a la Tura, al conseller Huguet. Per no dir els rectors : unes escriuen articles buits de contingut (Ana Ripoll, rectora de la UAB) , d’altres ja criminalitzen a la CGT, (Moreso, rector de la UPF), o es queden en total evidència sobre les raons per fer ús de la força (Dídac Ramírez, rector de la UB).
Deixant de banda que segons els Mossos d’Esquadra, l’espectacle de l’altre dia va ser una confabulació interestelar on els periodistes s’automutilen davant les càmeres, els nens, les mares, els pares i tothom són “perroflautes” dignes de fumigació. Per a les autoritats acadèmiques de les universitats del Principat els estudiants ja no són estudiants: són un problema de desordre públic. I la reacció política ex-post increíble:
Desprès diuen que l’estudiantat no en sap, però davant d’aquest espectacle polític/acadèmic, la legitimitat moral i democràtica d’aquests responsables d’allò públic és propi d’un joc de trileros, d’aquells de les Rambles.
Un petit diccionari per entendre les seves declaracions:
Ús privatiu de l’espai públic. Un grup d’estudiants fa un campament al rectorat de la UB, obert al públic, per denunciar la manca de democràcia i expressar el seu rebuig a la política universitària. Mai el Rectorat de la UB ha estat més visitat i transitat.
ús públic de l’espai públic: un grapat de seguretes i dos turistes despistats creuen per equivocació el vestibul del rectorat-
Democràcia: votar cada quatre anys, vot ponderat on el 60% de la comunitat universitària té un 30% de la representació.
Minoria violenta: qualsevol persona que tingui criteri propi no compartit amb la institució/poder oficial. Per exemple, els que van llegir manifests al final de la manifestació: professorat, veïns de Sants i un treballador del camp del Sindicato de Obreros del Campo (SOC), sense contar amb el entre 10.000 i 25.000 manifestants que es van aplegar (xifres de mitjans oficials i de l’organtització, respectivament)
Manifestar-se: desafiar als Mossos d’Esquadra
Antiavalot: persona instruida, dialogant, amable i considerada que sovint és maltractada pels cops de cap de la gent que es llença sobre les seves porres. A la versió catalana, per seguretat ciutadana no porten identificació i parlen en castellà. Una altre especificitat: són condemnats a pressó per torturar ciutadans i els responsables polítics per protegir als ciutadans donen suport als Mossos condemnats.
Fenònem paranormal: el bus que va aparèixer al mig de la manifestació (veure vídeo de TV3). Objecte Rodat No Identificat.
El Periódico
EDITORIAL: ‘Los estudiantes protestan en paz’
[en construcció!]
Montilla (PSC), President de la Generalitat: “tot el suport als Mossos d’Esquadra”
Secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta- ex rector de la UB-
Associació Catalana d’Universitats Públiques
Declaració de la Junta Plenària del Consell Interuniversitari de Catalunya
Universitat de Barcelona [PDF 1] [PDF 2]
Comissionada d’Universitats, Blanca Palmada [ PDF]
Declaracions Conseller Interior, Joan Saura (ICV) [Canal Parlament] Resum a RTVE
Declaracions del Director General de la Policia Catalana, Rafael Olmos
–Curiositats: Transcrit del Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados del 18 de gener de 1999–
Foro no oficial Mossos d’Esquadra–
Declaracions a la ràdio SER del portaveu del sindicat dels Mossos d’Esquadra-
Professorat i Personal d’Administració i Serveis de la Universitat Autònoma de Barcelona [PDF]
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Associació d’Estudiants Progressites
Attac-Catalunya: S’ha traspassat la línia vermellaHan trencat les regles del joc democràtic
Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista
Federació d’Estudiants Lllibertaris