//
HUMOR

Recull de les cites més cèlebres relacionades amb el Procès de Bolonya.

dinero03+ iMATGES a  B DE BOLONYA

“El nostre compromís amb l’empresa és principalment el de formar alumnes amb esperit emprenedor i que apliquin el que saben … i això és l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El nostre potencial són els 1.300.000 universitaris.”

Director General de Universidades, Felipe Pétriz, Entrevista a EL MUNDO, 12 Novembre de 2008.

facultad-hamburguesa“estais vinculando un proceso que es el de Bolonia con la universidad pública, que nada tiene que ver, !nada tiene que ver! y el que os ha dicho eso, os está engañando!”.-Francisco González Rodeiro, rector de la Universitat de Granada als estudiants que han entrar al Rectorat prostestant contra Bolonya. Video amb les declaracions.30 Maig 2008.

“Pregunta moderació:¿Por qué esta nueva reforma universitaria?

Hay una ley, que es la Ley de Reforma Universitaria y como consecuencia de esa ley se incluyen todos los acuerdos que se toman por el Gobierno español y por el Parlamento y se inicia el proceso de reforma de los planes de estudio adecuándolos. Este es el objetivo, mejorar el servicio público de la educación superior y darle la posibilidad a a nuestros ciudadanos de competir en el mercado de trabajo con otros ciudadanos de diferentes países y esto es el Espacio de Educación Superior.”  Aquesta és la intervenció inicial que va fer el rector de la Universidad de Granada, Francisco González Rodeiro, sobre 15 minuts dels que disponia, fa fer servir menys d’un minut per dir això i no explicar res del contingut de la reforma. A diferència dels estudiants. Video. Minuto 1.55.

NOTA: la LRU va ser aprovada als anys vuitanta.

Debat públic Rector UGR, maig de 2008.

“Sóc dels que creuen que quan no hi ha solució, no hi ha problema. El procés de Bolonya és una decisió adoptada per la Unió Europea, de la qual no ens podem despenjar”. Josep Huguet, Conseller d’Universitat, Innovació i Empresa. EL PERIÓDICO 19/04/2008gradeheart

Aumentar estas tasas no perjudicaría a la igualdad de oportunidades, ya que los problemas de acceso de los estudiantes con menos recursos provienen más de los condicionantes sociales que de los financieros”, explicó Alberto Terol, presidente de
la Comisión de Educación del Círculo de Empresarios. [El Círculo de Empresarios denuncia que la universidad española no funciona. La Gaceta de los Negocios, 19/12/2007, p. 6]


LA NUESA DE LA VERITAT.- Intencions i pensaments sense floritures.

  1. “Hi ha un “desacoblament” entre les facultats i el que demana el mercat laboral:La societat demana perfectes idiotes, gent que treballi molt i cobri poc”.- Josep Gonzàlez Calvet -professor del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) al AVUI, 28 de Juliol 2008: “Un 30% dels llicenciats fan feines de categoria inferior”.
  2. Me paso las noches corrigiendo la Wikipedia” […]Pero, sobre todo, está empeñado en rehacer las páginas sobre la reforma de las carreras (el llamado proceso de Bolonia). Cada vez que entra en ellas se las vuelve a encontrar modificadas. Los universitarios antibolonia las cambian “para relacionar el proceso de
    Bolonia con la privatización de la Universidad, y no es verdad”. Daniel Peña. Rector de la Universidad Carlos III de Madrid. El PAÍS 30/02/2008

“no deberíamos mirarnos tanto al ombligo. Tendríamos que generar y potenciar desde las universidades aquello que necesitan las empresas para la formación de sus empleados“. Carlos Mayor Oreja, presidente de la Confederación Madrileña de Consejos Sociales de la Comunidad de Madrid. EL PAÍS 06/07/2008

elmasterteniaunprecio1la gent està acostumada a demanar un préstec per al pis, però no es vol hipotecar per obtenir una formació”. Josep Huguet, Conseller d’Universitats, Innovació i Empresa. EL PERIÓDICO 19/04/2008

Mayor Oreja receta al mundo académico: “Que cada universidad tenga profesores e investigadores de primera línea, que compitan entre sí en excelencia para ser reclamados por las empresas cuando organizan programas concretos de formación para sus empleados”. Carlos Mayor Oreja, presidente de la Confederación Madrileña de Consejos Sociales de la Comunidad de Madrid. EL PAÍS 06/07/2008

“No se trata de insertar la Universidad en el marco del Estado del Bienestar, tendencia que de algún modo ha estado presente en nuestra historia reciente; sino de integrar a la Universidad de manera más decidida en el tejido económico y productivo […]“.- Círculo de Empresarios [Una Universidad al servicio de la sociedad, Madrid, 18/12/2007, pp. 5-6]

Hay […] modelos que apuestan por la privatización de la educación superior, amparados en una teórica libre competencia y en una hipotética libertad de enseñanza, a la que sólo pueden acceder los que más tienen y no necesitan ser iguales porque gozan de todos los privilegios. Yo defiendo una universidad pública de calidad, que es la única capaz de garantizar la verdadera igualdad.” .-Adelaida de la Calle, rectora de la Universidad de Málaga. [TE, nº 288, diciembre 2007, p. 16]

“[hay] que acercar la Universidad a una concepción de empresa productora de capital humano demandado por los mercados” Rafael Puyol, ex-rector de la Universidad Complutense, citado en “La crisis de la Universidad“, por Montserrat Galcerán.

tampoco es justo que en una universidad privada paguen lo mismo dos estudiantes con niveles económicos diferentes. [Josep Argemí, rector de la Universidad Internacional de Cataluña: “La universidad pública debería financiarse a través de las becas”. Expansión Cataluña, 22/01/2008, p. 8]

V28noviembre2008miniLa democracia. “La vida académica se articula de manera altamente participativa y democrática. […] Ello hace que los procesos de toma de decisión, en muchas ocasiones, sean lentos y que la búsqueda del compromiso entre los colectivos prime sobre la eficiencia en el servicio público de la educación superior, tan crucial para el progreso de la sociedad.” Francisco Michavila (catedrático y director de la Cátedra Unesco de Gestión y Política Universitaria dela Universidad Politécnica de Madrid, “Larga caminata universitaria”, El País, edición nacional, 10/12/2007, p. 47

La despesa pública en educació superior als països de l’OCDE ha passat de representar el 81,2% de la despesa total en educació a l’any 1995 a representar-ne el 76,2% l’any 2003 (OCDE, 2006). I tot apunta a que aquesta tendència seguirà evolucionant a la baixa. En els darrers anys ha augmentat marcadament el finançament privat de l’educació superior -el qual en gran mesura recau sobre els estudiants. Concretament, entre els anys 1995 i 2001 la despesa privada en Ensenyament Superior ha augmentat 13,6 punts en els països de l’OCDE. (OCDE, 2003)
EL QUE DIU LA EUROPEAN ROUND TABLE– El lobbie empresarial European Round Table (ERT)- integrada per les 45 transnacionals europees més grans, té 11 grups de treball inclòs un d’educació- manifesta en el seu informe “Education et compétence en Europe” (1989):
” Es considera a l’educació i la formació com a inversions estratègiques vitals per al èxit futur de l’empreasa (…) el desenvolupament tècnic i industrial de les empreses europees exigeix clarament una renovació accelerada dels sistemes d’ensenyament i els seus programes (…) [ La ERT lamenta] que la indústria només tingui una escasa influència sobre els programes ensenyats, que els ensenyats tinguin una comprensió insuficient de l’entorn econòmic dels negocis i de la noció de benefici”.
bolonialacosteENSENYAR SEGONS LES NECESSITATS DEL SISTEMA PRODUCTIU- El Correo de la UNESCO DE (Novembre, 2000) va publicar els resultats d’una enquesta realitzada sobre les necessitats del texit productiu a pincipis dels 90. Aquesta delatava un fet sorprenent en l’era de les noves tecnologies, i en el consens hegemònic que l’alta qualificació és un valor afegit pel teixit productiu dels Estats:
“Els empresaris esperen que les escoles inculquin sobretot certes nocions elementals de matemàtiques i ciències (….) i hàbits de treball com la puntualitat, l’autodisciplina i la consciència professional”.
En el mateix sentit, l’informe de l’OCDE de 1998informe sobre polítiques educatives” expossa que les assignatures que s’imparteixen comencen a ser jutjades com a menys importants que els mètodes d’aprenentatge encara que aquests estiguin buits de contingut: “És més important fixar objectius de formació de caràcter general que apendre assignatures concretes. En el món del treball existeix tot un ventall de competències bàsiques, qualitats relacionals aptituds lingüístiques, creativitat, capacitat de treball en equip [el treball en equip per exemple és una de les assignatures bàsiques en qualsevol estudi de grau, que apareixen en els Llibres blancs de les corresponents titolacions],i de resoldre problemes, un coneixement de tecnologies noves, que avui són imprescindibles per tindre un lloc de treball i adaptar-se ràpidament a l’evolució de les exigències de la vida professional”.
EL LABORATORI SUÏS: MODEL D’ENSENYAMENT LIBERALITZAT.-Alessandro Pelizziari, membre d’ATTAC-Suïssa, describia el que seria el futur de l’ensenyament, en un entorn de completa liberalització segons les regles fixades a l’OMC. Un perfecte simulacre a petita escala d’aquesta situació és el cantó de Zürich on s’apliquen unes polítiques de capitalisme salvatge sense trampa ni cartró segons les lleis del mercat més dures.Segons els informes de PISA patrocinats per l’OCDE en base als paràmetres que agraden als empresaris és a dir aquells principis bàsics que aplica l’escola primària obligatòria per assegurar la reproducció de la mà d’obra dins de la indústria: -Llengua -Matemàtiques -Lectura.Aquest informe explica 4/5 parts dels joves ginebrins són analfabets funcionals, i no està allunyat de la raó més si tenim en compte les polítiques aplicades al cantó de Zürich, curiosament cantó a la capital del qual, Ginebra, te la seu l’OMC. Al cantó zuriquès s’ha implantat l’anomenada New Public Manegement, que no és una altra cosa que traslladar les tècniques de la gestió privada a l’àmbit del sector públic, són les anomenades reformes WIF. 30 projectes sobre la taula de les autoritats del cantó volen convertir l’escola pública zuriquesa en una empresa, abans de l’any 2012. L’element clau és el subfinançament, d’això s’ha encarregat Eric Honegger, responsable de portar a Zurich aquest tipus de política en el període de 1990-98 s’ha retallat el 4% de despeses de funcionament del professorat, així com durant el període 1992-96 s’ha congelat el salari al professorat. La despesa en ensenyament s’ha retallat un 25% i es vol retallar un 15% o un 30% més. L’escola primària s’ha retallat un 10% més per alumne des de el 1992, 15% per alumne menys a secundària i a la universitat arriba al 23%. Honegger troba que la integració de Suïssa en l’Espai Europeu d’Ensenyament superior pot beneficiar les seves polítiques a causa de les característiques dels plans d’ensenyament clarament orientats cap a la indústria.Font: Revista “A l’Encontre” juny del 2002. Lausana

L’ALTRA CARA DEL MODEL AMERICÀ.-Les desigualtats del sistema socioeconòmic es traslladen d’una manera evident al món de l’escola i les empreses de servei educatiu en són conscients així a EEUU, on el 72% dels pares que tenen uns ingressos superiors al 50.000 dòlars l’any porten els seus fills a l’escola privada. La diferència salarial mitjana entre un titolat a una High School (centre públic) i un College (privat) és va eixamplar d’un 50% el 1980 a un 111% el 1998. Font: Nico Hirtt “Los tres ejes de la mercantilización escolar”.

FINANÇAMENT COMPETITIU: INTRODUCCIÓ DE MECANISMOS DE MERCAT A L’UNIVERSITAT.- Declaració de Praga al (2001), el Document marc del Ministerio de Educación y Ciencia del març del 2003 afirma: “El desarrollo efectivo de las enseñanzas de estos programas de Postgrado conducentes a la obtención de títulos oficiales, serán sometidos a la evaluación de la Agencia Nacional de la Evaluación de la Calidad y Acreditación, de acuerdo con lo previsto en el artículo 35 de la Ley Orgánica de Universidades”
Des de principis dels 90 a l’Estat espanyol i francès s’han implantat les Agencies de qualitat, així a l’Estat francès existeix l’IPRES i a l’Estat espanyol l’ANECA i al Principat l’Agència de Qualitat Universitaria que supervisarà la introducció de l’EEES. El 1993 Sylvia Ann Hewlett ,economista nord-americana, va publicar un informe per a la UNICEF esmentava que la degradació del nivell de coneixements dels alumnes, a tots els nivells educatius, sobretot en els models educatius anglosaxons era per culpa de la instauració de models de finançament competitius dins del món de l’ensenyament, la supressió de les mesures de cohesió social i redistribució de la riquesa dins de les societats britànica i nordamericana, i per l’excessiva obertura als mercats privats de les estructures educatives a Anglaterra i sobretot a Estats Units. Les Agencies de Qualitat van lligades a criteris de finaçament competititius déficit de finançament i rànquings d’universitats.
IMPLICACIONS DEL FINANÇAMENT PRIVAT SOBRE LA QUALITAT I L’AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA.-LA DISCULPA DE LA NEJM.-A febrer de 2000, la New England Journal of Medicine va oferir disculpes públiques per la davallada dels estàndards de qualitat soferta en els darrers anys. La disculpa fou desencadenada perquè es va calcular que la meitat dels 40 articles publicats des de 1997 en els que es valoraven medicaments havien estat escrits per investigadors amb vincles comercials amb les farmacèutiques que produïen els productes avaluats (Evans 2001 p.107). Evans, G.R. (2001) ‘The Integrity of UK Academic Research under Commercial Threat’ Science as Culture 10 (1): 97-111.
ENDESA I LA UPC.-Relata el ex-rector de la UPC, Josep Ferrer que sent ell rector d’aquesta universitat, Endesa va proposar a la Politècnica el finançament d’un centre de investigació d’energíes d’alt nivell. A canvi d’aquesta generosa transferència de recursos, l’empresa demanava el dret a emetre un informe anual sobre qüestions energètiques fet per l’empresa però signat per l’UPC. La universitat es va negar, però la oferta, en un context de creixent dèficit per manca de diners públics, de pressió als Consells Socials per l’equilibri pressupostari i del sistema de finançament competitu establert a la LOU vàren ser elements poc propiciadors de la autonomia investigadora d’aquesta universitat per rebutgar l’oferta. [Explicat davant més de 100 persones per Josep Ferrer el passat 27 de Febrer de 2008 a l’acte públic de la PMDUP a l’Aula Magna de la Facultat de Física i Química de la UB]

“Licenciados cada vez más baratos. Un estudio destapa la caída de los salarios que cobran los titulados universitarios.La Universidad forma mano de obra cada vez más barata. Los titulados universitarios, sean ingenieros, maestros, economistas o educadores sociales, cobran cada año que pasa salarios más bajos y firman un mayor número de contratos temporales”. EL PAÍS 11/02/2008
“Manuel Azpilicueta, president del Circulo de empresarios, va proposar al nou govern que sortis de les eleccions del 14 de març que acabes amb la gratuïtat de l’educació i la sanitat, manteniment únicament el cost zero per les rendes més baixes” –El País 21/01/2004

DECLARACIONS DEL CONSELLER D’UNIVERSITATS, SENOYR HUGUET El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va avançar ahir que el Govern preveu aquest mateix any reformar la llei d’universitats de Catalunya. 20.02.08. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, […] “reforçar l’autoritat acadèmica dels rectorats i incrementar, alhora, l’autoritat real dels Consells Socials en la gestió econòmica de les universitats”. El conseller ha anunciat l’obertura d’una línia d’incentius en recerca per empreses que faciliti la incorporació de doctorands i investigadors. “Tenim talent i l’hem d’incorporar a les nostres universitats i empreses públiques i privades perquè comencin a captar excel·lència”. El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha reclamat avui a les universitats catalanes “més coratge per obrir-se a l’exterior i participar en projectes internacionals de primer nivell” Font: El Periódico de Catalunya i web del Comissionat per a Universitats i Recerca (Nota de premsa emesa pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 148,859 visites
Mai 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers