//
FINANÇAMENT UNIVERSITARI

Un dels eixos fonamentals de la LOU és la reducció del finançament públic del sistema universitari públic amb l’objectiu de que el mercat de serveis educatius superiors sigui competitiu i per tant, eliminar els obstacles a la lliure competència dels proveïdors (públics i privats). El finançament públic situa en una possició privilegiada a les universitats públiques en la competència per qualitat docent, investigadora, … i això no pot ser.

[Banda sonora]

Donat que la universitat pública no ha de ser rentable econòmicament sinó socialment i donat que té la funció d’un servei públic, les seves comptes mai no seràn equilibrades. De fet totes tenen dèficit. L’aprovació de la LOU i el poder concedit als agents externs (teixit empresarial) al govern de les universitats via Consell Social, ha fet que la nova línea sigui la cerca de la rendabilitat o, al menys, “l’equilibri pressupostari”, al preu que sigui.

A sobre, les administracions públiques, tot aplicant el que diu la LOU, fomenten la cerca de fons de financiació privades (és a dir, de la butxaca de l’estudiant i les “donacions” i inversions de les empreses interessades en fer negoci a costa de les infraestructures i personal universitari finançat amb diners públics). I aquest foment es tradueix en la ruptura dels compromissos pressupostaris i la manca de recursos per dur a terme la famosa revolució pedagògica, docent, d’estructures, … és a dir : els nous plans d’estudi, les noves línees de recerca… la LOU i el Reial Decret de Graus.

A continuació un recull de la documentació de la UAB que il·lustra aquesta situació de déficit i quines solucions troben (pujar els preus de les taxes i matrícules, fonamentalment). Per contextualitzar, continuem amb la situació de les Universitats Públiques Catalanes i finalment, un informe de la Conferencia de Rectores de Universidades Españolas a on les coses no poden ser més clares. Per terminar, dades d’altres llocs del món. Bon profit!

UAB: El que diu la Comissió d’Economia i el Consell de Govern.

Resum de la Comissió d’Economia 31/10/2007:

La Generalitat ha transferit 11 millons d’euros menys del que s’havia compromès a la UAB per l’any 2008. Això genera preocupació perque ja el pressupost de l’any 2007 va ser deficitari (4.6 millons) i hi ha compromís amb el Consell Social d’assolir equilibri pressupuestari pel 2008: és impossible.

Segons el document repartit hi ha “una dependència creixent del finançament públic al llarg dels darrers anys, procedent principalment de la Generalitat de Catalunya (al voltant del 80%)”. Més del 60% del pressupost es destina a despeses de personal, i els diners de la Generalitat no el cobreixen: “així el 2003 cobria el 87,5% i en el pressupost de 2006 la cobertura es va situar en el 91,2%.”. Així, entre 1999 i 2006 s’ha acumulat un défitcit de 22.3 millions d’euros.

Davant aquesta situació, les propostes d’actuació de la Comissió d’Economia són:

1) S’exigira a la Generalitat el compliment dels compromisos adquirits.

2) “Cal fer l’esforç d’aconseguir més finançament del sector privat.*”

3) Els ingressos de matrícula “és l’única via de possible increment dels ingressos”. I hi afegeixen: “En aquest sentit, hi ha un possible increment en el preu dels crèdits dels màsters”. « Una altra possibilitat és l’increment dels preus públics en el grau i el postgrau als estudiants estrangers no comunitaris i no residents, tal com permet el Decret de Taxes i Preus Públics* de la Generalitat de Catalunya”.

Notes:

*“Finançament privat » supossa entrada d’empresses, taxes i preus de matricula.

*“Preus públics” vol dir “publicats al DOGC o, en el seu defecte, BOE”, ni més ni menys i no hi ha cap garantia de que siguin populars, com ja se sap.

El pressupost d’enguany ha estat aprovat a correcuita i sense tenir en compte les notícies de la Generalitat de que no hi arribaran tots el diners acordats, perque el Pressupost l’ha d’aprovar el Consell Social i aquest ha exigit que el pressupost sigui equilibrat. Ho han aconseguit mentint i compensant els diners que no hi haura “amb optimisme”. Això es reflexa a les declaracions de la Vicerectora d’Economia, a la revista oficial de la UAB (p.5):

“En una institució pública, el pressupost esdevé el full de ruta de les actuacions de tot l’any.

Per tant, ha de recollir les conseqüències econòmiques de les polítiques adoptades pels òrgans de govern de la institució. El pressupost 2008 de la UAB compleix aquesta característica amb un èmfasi especial.

En primer lloc, fa realitat el compromís pres l’any anterior d’assegurar la liquidació equilibrada del pressupost. Tant les previsions d’ingressos com les de despeses s’han fet tenint en compte aquest objectiu. Si bé la major part del finançament està assegurat, diferents ombres de dubte planen sobre les possibilitats reals de rebre l’import íntegre de l’acord de govern de la Generalitat de millora del finançament de les universitat. Tot i no tenir del tot aclarit aquest horitzó, hem de confiar que l’acord serà executat i es podrà tancar l’any en les millors condicions.

En les previsions de despeses, enguany s’han prioritzat els programes que tenen com a finalitat potenciar i garantir la qualitat de l’activitat acadèmica de la UAB. En concret, es consolidaran les beques del personal investigador en formació i s’endegaran els nous programes de beques postdoctorals, sabàtics de deu anys, premis als investigadors, càtedres de transferència, com també el suport al procés d’adaptació a l’EEES.”

Immaculada Vilardell, vicerectora d’Economia

Font:” l’Autònoma” Publicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Nº 211 Febrer de 2008. pàgina 5.


Al Consell de Gover del 31 de Gener, al seu informe verbal del Rector, aquest va informar de que havia tingut una reunió amb la Conselleria d’Universitats (que ara es diu Comissionat d’Innovació, Universitat i Empresa). Alla els hi van confirmar que no hi donarien aquest 11 millions i a més a més, les diners que si donaran arribaran poc a poc al llarg de l’any. Donat que això supossa que les comptes no quadraran, els hi van aconsellar que fésin que el que puguèssin per tal de les comptes no fòssin irregulars (els hi van convidar a falsejar les comptes, net i clarament). Com que aquestes coses no són gaire elegants, la senyora que pren acta, va reflectir la questió en els següents termes (extracte de l’acta provisional del Consell de Govern del dia 31 de Gener).

“• Informacions de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya. El rector explica que hi ha dificultats per a rebre els recursos a què la Generalitat de Catalunya es va comprometre amb les universitats com a
finançament addicional i diu que això pot crear problemes de tresoreria.
Així mateix, el rector expressa la seva preocupació pel finançament dels eventuals increments salarials ja que, tot i que de moment s’ha aplicat un increment del 3%, és previsible que la Generalitat acordi amb els agents socials un augment del 4%; en aquest sentit, el rector recorda el compromís que els treballadors de les universitats tinguin una remuneració igual que els treballadors de la Generalitat i comenta l’impacte que aquest increment addicional pot suposar si és que l’ha
d’assumir cada universitat.” […]

Tot seguit, s’obre un torn d’intervencions en què participen xxxx xxxx, que valora el paper dels agents socials per defensar els drets dels treballadors però explica que la Facultat compleix la  normativa vigent i que està començant a posar en marxa un model per millorar el suport docent als estudiants d’acord amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i donar més polivalència al perfil del professorat que ha de donar aquest suport; el xxxxxxx, que dóna suport al programa de promoció
dels funcionaris però diu que també cal un programa de promoció per als contractats; el doctor xxxxx, que pregunta com se solucionarà tot el tema del finançament addicional; […]
Pel que fa al tema del finançament, el rector recorda els esforços que s’han fet els darrers anys per eliminar el dèficit i la previsió que s’havia fet de cara a que el 2008 hi hagués un pressupost equilibrat i explica que el que es preveu ara és que al llarg del 2008 es rebin dos terços del finançament i que el 2009 es rebi la part restant junt amb el que correspongui per aquest exercici.”

Font: Acta provisional del Consell de Govern 31 de Gener de 2008. Punt 1: Informe del Rector.

La situació econòmica de les universitats públiques catalanes

pel que fa al finançament públic i les fòrmules que estudien:

Debate dels rectors de l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques)

http://www.acup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=166〈=es


El rectors europeus demanen més financiació

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080327/53448671071.html

Informe de la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas)

http://www.crue.org/pmontse.htm

CONCLUSIONES

El análisis comparativo de nuestro gasto en educación superior sugiere que un objetivo razonable de “convergencia” con otros países desarrollados consiste en elevar nuestro gasto hasta alcanzar el 1,5% del PIB. En este documento se sugiere un modelo mixto , con aportaciones públicas del 1% del PIB y privadas del 0,5% al final de un período de ocho años. En este modelo, el crecimiento de los recursos públicos sería aproximadamente de un 20% en términos reales. Para completar el modelo, se consideran tasas que equivaldrían, al final del período señalado, al 25% del gasto total frente al 15% actual. El restante 8% de contribución privada (hasta alcanzar un 33%) debería provenir de las empresas, junto con las contribuciones conseguidas por las universidades por la gestión de sus activos. El programa nacional de becas, ayudas y préstamos debería llegar a un equivalente del 20 % del total de los recursos (un 30% de los recursos públicos).

Asimismo, la comparación de la situación de España con la de otros países de la OCDE lleva a concluir que la gama de instrumentos de financiación disponibles se puede utilizar tanto para redefinir la composición de nuestra financiación universitaria, como para variar su volumen total, y elevar el gasto en enseñanza superior. Para lograr este objetivo se pueden utilizar tasas financiadas con “préstamos de devolución condicionada en la renta”, como se ha hecho en Australia y Nueva Zelanda (y el Reino Unido, a partir de 1998), o bien un impuesto universitario, como se ha propuesto por algunos expertos. En todos los casos, los fondos recaudados deben revertir al sistema universitario para elevar el gasto de los centros y expandir las ayudas a los estudiantes (en forma de becas y préstamos). Hay que recordar que la elevación del gasto, en capítulos que garanticen un aumento de la calidad, puede ser necesaria en los próximos años para asegurar la competitividad española en capital humano y en el desarrollo y adopción de innovaciones técnicas. Por otro lado, la expansión de las políticas de becas y préstamos constituyen no sólo un paso necesario para mejorar la equidad del sistema, sino que se configuran como una pieza clave de políticas encaminadas a la incentivación de la eficiencia, la mejora del rendimiento académico y el estímulo a la movilidad estudiantil. La falta de movilidad de nuestros recursos humanos en enseñanza superior es probablemente uno de los factores que más dificultan el logro de la equidad y la eficiencia del sistema universitario.

DADES D’ALTRES LLOCS DEL MÓN

  • La despesa pública en educació superior als països de l’OCDE ha passat de representar el 81,2% de la despesa total en educació a l’any 1995 a representar-ne el 76,2% l’any 2003 (OECD, 2006). I tot apunta a que aquesta tendència seguirà evolucionant a la baixa.
  • En els darrers anys ha augmentat marcadament el finançament privat de l’educació superior —el qual en gran mesura recau sobre els estudiants. Concretament, entre els anys 1995 i 2001 la despesa privada en Ensenyament Superior ha augmentat 13,6 punts en els països de l’OCDE. (OCDE, 2003)

EL QUE DIU LA EUROPEAN ROUND TABLE

El lobbie empresarial European Round Table (ERT)- integrada per les 45 transnacionals europees més grans, té 11 grups de treball inclòs un d’educació- manifesta en el seu informe “Education et compétence en Europe” (1989):

“ Es considera a l’educació i la formació com a inversions estratègiques vitals per al èxit futur de l’empreasa (…) el desenvolupament tècnic i industrial de les empreses europees exigeix clarament una renovació accelerada dels sistemes d’ensenyament i els seus programes (…) [ La ERT lamenta] que la indústria només tingui una escasa influència sobre els programes ensenyats, que els ensenyats tinguin una comprensió insuficient de l’entorn econòmic dels negocis i de la noció de benefici”.

ENSENYAR SEGONS LES NECESSITATS DEL SISTEMA PRODUCTIU

El Correo de la UNESCO DE (Novembre, 2000) va publicar els resultats d’una enquesta realitzada sobre les necessitats del texit productiu a pincipis dels 90. Aquesta delatava un fet sorprenent en l’era de les noves tecnologies, i en el consens hegemònic que l’alta qualificació és un valor afegit pel teixit productiu dels Estats:

“Els empresaris esperen que les escoles inculquin sobretot certes nocions elementals de matemàtiques i ciències (….) i hàbits de treball com la puntualitat, l’autodisciplina i la consciència professional”.

En el mateix sentit, l’informe de l’OCDE de 1998informe sobre polítiques educatives” expossa

que les assignatures que s’imparteixen comencen a ser jutjades com a menys importants que

els mètodes d’aprenentatge encara que aquests estiguin buits de contingut:

“És més important fixar objectius de formació de caràcter general que apendre assignatures concretes. En el món del treball existeix tot un ventall de competències bàsiques, qualitats relacionals aptituds lingüístiques, creativitat, capacitat de treball en equip [el treball en equip per exemple és una de les assignatures bàsiques en qualsevol estudi de grau, que apareixen en els Llibres blancs de les corresponents titolacions],i de resoldre problemes, un coneixement de tecnologies noves, que avui són imprescindibles per tindre un lloc de treball i adaptar-se ràpidament a l’evolució de les exigències de la vida professional”.

EL LABORATORI SUÏS: MODEL D’ENSENYAMENT LIBERALITZAT

Alessandro Pelizziari, membre d’ATTAC-Suïssa, describia el que seria el futur de l’ensenyament, en un entorn de completa liberalització segons les regles fixades a l’OMC. Un perfecte simulacre a petita escala d’aquesta situació és el cantó de Zürich on s’apliquen unes polítiques de capitalisme salvatge sense trampa ni cartró segons les lleis del mercat

més dures.

Segons els informes de PISA patrocinats per l’OCDE en base als paràmetres que agraden als empresaris és a dir aquells principis bàsics que aplica l’escola primària obligatòria per assegurar la reproducció de la mà d’obra dins de la indústria: -Llengua -Matemàtiques –Lectura.

Aquest informe explica 4/5 parts dels joves ginebrins són analfabets funcionals, i no està allunyat de la raó més si tenim en compte les polítiques aplicades al cantó de Zürich, curiosament cantó a la capital del qual, Ginebra, te la seu l’OMC. Al cantó zuriquès s’ha implantat l’anomenada New Public Manegement, que no és una altra cosa que traslladar

les tècniques de la gestió privada a l’àmbit del sector públic, són les anomenades reformes WIF. 30 projectes sobre la taula de les autoritats del cantó volen convertir l’escola pública zuriquesa en una empresa, abans de l’any 2012.

L’element clau és el subfinançament, d’això s’ha encarregat Eric Honegger, responsable de portar a Zurich aquest tipus de política en el període de 1990-98 s’ha retallat el 4% de despeses de funcionament del professorat, així com durant el període 1992-96 s’ha congelat el salari al professorat.

La despesa en ensenyament s’ha retallat un 25% i es vol retallar un 15% o un 30% més. L’escola primària s’ha retallat un 10% més per alumne des de el 1992, 15% per alumne menys a secundària i a la universitat arriba al 23%.

Honegger troba que la integració de Suïssa en l’Espai Europeu d’Ensenyament superior pot beneficiar les seves polítiques a causa de les característiques dels plans d’ensenyament clarament orientats cap a la indústria.

Font: Revista “A l’Encontre” juny del 2002. Lausana

L’ALTRA CARA DEL MODEL AMERICÀ

Les desigualtats del sistema socioeconòmic es traslladen d’una manera evident al món de

l’escola i les empreses de servei educatiu en són conscients així a EEUU, on el 72% dels pares

que tenen uns ingressos superiors al 50.000 dòlars l’any porten els seus fills a l’escola privada.

La diferència salarial mitjana entre un titolat a una High School (centre públic) i un College

(privat) és va eixamplar d’un 50% el 1980 a un 111% el 1998..

Font: Nico Hirtt “Los tres ejes de la mercantilización escolar”.

FINANÇAMENT COMPETITIU: INTRODUCCIÓ DE MECANISMOS DE MERCAT A L’UNIVERSITAT

Declaració de Praga al (2001), el Document marc del Ministerio de Educación y Ciencia del març del 2003 afirma:

“El desarrollo efectivo de las enseñanzas de estos programas de Postgrado conducentes a la obtención de títulos oficiales, serán sometidos a la evaluación de la Agencia Nacional de la Evaluación de la Calidad y Acreditación, de acuerdo con lo previsto en el artículo 35 de la Ley Orgáncia de Universidades”

Des de principis dels 90 a l’Estat espanyol i francès s’han implantat les Agencies de qualitat,

així a l’Estat francès existeix l’IPRES i a l’Estat espanyol l’ANECA i al Principat l’Agència de

Qualitat Universitaria que supervisarà la introducció de l’EEES.

El 1993 Sylvia Ann Hewlett ,economista nord-americana, va publicar un informe per a la

UNICEF esmentava que la degradació del nivell de coneixements dels alumnes, a tots els

nivells educatius, sobretot en els models educatius anglosaxons era per culpa de la instauració

de models de finançament competitius dins del món de l’ensenyament, la supressió de les

mesures de cohesió social i redistribució de la riquesa dins de les societats britànica i nordamericana, i per l’excessiva obertura als mercats privats de les estructures educatives a

Anglaterra i sobretot a Estats Units. Les Agencies de Qualitat van lligades a criteris de finaçament competititius déficit de finançament i rànquings d’universitats.

IMPLICACIONS DEL FINANÇAMENT PRIVAT SOBRE LA QUALITAT I L’AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA.

LA DISCULPA DE LA NEJM

A febrer de 2000, la New England Journal of Medicine va oferir disculpes públiques per la davallada dels estàndards de qualitat soferta en els darrers anys. La disculpa fou desencadenada perquè es va calcular que la meitat dels 40 articles publicats des de 1997 en els que es valoraven medicaments havien estat escrits per investigadors amb vincles comercials amb les farmacèutiques que produïen els productes avaluats (Evans 2001 p.107). Evans, G.R. (2001) ‘The Integrity of UK Academic Research under Commercial Threat’ Science as Culture 10 (1): 97-111.

ENDESA I LA UPC

Relata el ex-rector de la UPC, Josep Ferrer que sent ell rector d’aquesta universitat, Endesa va proposar a la Politècnica el finançament d’un centre de investigació d’energíes d’alt nivell. A canvi d’aquesta generosa transferència de recursos, l’empresa demanava el dret a emetre un informe anual sobre qüestions energètiques fet per l’empresa però signat per l’UPC.

La universitat es va negar, però la oferta, en un context de creixent dèficit per manca de diners públics, de pressió als Consells Socials per l’equilibri pressupostari i del sistema de finançament competitu establert a la LOU vàren ser elements poc propiciadors de la autonomia investigadora d’aquesta universitat per rebutgar l’oferta.

[Explicat davant més de 100 persones per Josep Ferrer el passat 27 de Febrer de 2008 a l’acte públic de la PMDUP a l’Aula Magna de la Facultat de Física i Química de la UB]

“Licenciados cada vez más baratos. Un estudio destapa la caída de los salarios que cobran los titulados universitarios.

La Universidad forma mano de obra cada vez más barata. Los titulados universitarios, sean ingenieros, maestros, economistas o educadores sociales, cobran cada año que pasa salarios más bajos y firman un mayor número de contratos temporales”. EL PAÍS 11/02/2008

“Manuel Azpilicueta, president del Circulo de empresarios, va proposar al nou govern que sortis de les eleccions del 14 de març que acabes amb la gratuïtat de l’educació i la sanitat, manteniment únicament el cost zero per les rendes més

baixes”

El País 21/01/2004

DECLARACIONS DEL CONSELLER D’UNIVERSITATS, SENOYR HUGUET

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va avançar ahir que el Govern preveu aquest mateix any reformar la llei d’universitats de Catalunya. 20.02.08. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA,

[…] “reforçar l’autoritat acadèmica dels rectorats i incrementar, alhora, l’autoritat real dels Consells Socials en la gestió econòmica de les universitats”.

El conseller ha anunciat l’obertura d’una línia d’incentius en recerca per empreses que faciliti la incorporació de doctorands i investigadors. “Tenim talent i l’hem d’incorporar a les nostres universitats i empreses públiques i privades perquè comencin a captar excel·lència”.

El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha reclamat avui a les universitats catalanes “més coratge per obrir-se a l’exterior i participar en projectes internacionals de primer nivell”

Font: El Periódico de Catalunya i web del Comissionat per a Universitats i Recerca (Nota de premsa emesa pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa)

LA CULTURA DE PAU ARRIVA MANU MILITARI A LA UNIVERSITAT

“El Ejército entra en la universidad. La nueva Ley de Carrera Militar crea un vinculo entre las Universidades y las Academias Militares para ofrecer estudios militares con rango universitario y desarrollar programas de interés para las Fuerzas Armadas. “

PERIÓDICO DIAGONAL (13-16Diciembre, 2007)

[…] se desarrollarán líneas de investigación consideradas de interés en el ámbito de las Fuerzas Armadas, la Seguridad y la defensa, colaborando con otras entidades y organismos públicos de enseñanza e investigación” (cita de la Ley) *

Pero esta ley da pie a la intrusión de las instituciones militares en el sistema universitario, ya que la creación del sistema de centros universitarios de la defensa se llevarà a cabo adscribiendo las academias militares a distintas universidades que “impartirán la enseñanza de formación militar, encuadrarán a los alumnosy dirigirán y gestionarán su régimen de vida”

Una ley que llega en pleno proceso de aplicación del Espacio Europeo de Educación Superior, por el que las universidades tendrán que buscar mayor inversión externa y en la que el Ejército seguro que será un buen mecenas.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 149,480 visites
Novembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers