Un dels eixos fonamentals de la LOU és la reducció del finançament públic del sistema universitari públic amb l’objectiu de que el mercat de serveis educatius superiors sigui competitiu i per tant, eliminar els obstacles a la lliure competència dels proveïdors (públics i privats). El finançament públic situa en una possició privilegiada a les universitats públiques en la competència per qualitat docent, investigadora, … i això no pot ser.

[Banda sonora]

Donat que la universitat pública no ha de ser rentable econòmicament sinó socialment i donat que té la funció d’un servei públic, les seves comptes mai no seràn equilibrades. De fet totes tenen dèficit. L’aprovació de la LOU i el poder concedit als agents externs (teixit empresarial) al govern de les universitats via Consell Social, ha fet que la nova línea sigui la cerca de la rendabilitat o, al menys, “l’equilibri pressupostari”, al preu que sigui.

A sobre, les administracions públiques, tot aplicant el que diu la LOU, fomenten la cerca de fons de financiació privades (és a dir, de la butxaca de l’estudiant i les “donacions” i inversions de les empreses interessades en fer negoci a costa de les infraestructures i personal universitari finançat amb diners públics). I aquest foment es tradueix en la ruptura dels compromissos pressupostaris i la manca de recursos per dur a terme la famosa revolució pedagògica, docent, d’estructures, … és a dir : els nous plans d’estudi, les noves línees de recerca… la LOU i el Reial Decret de Graus.

A continuació un recull de la documentació de la UAB que il·lustra aquesta situació de déficit i quines solucions troben (pujar els preus de les taxes i matrícules, fonamentalment). Per contextualitzar, continuem amb la situació de les Universitats Públiques Catalanes i finalment, un informe de la Conferencia de Rectores de Universidades Españolas a on les coses no poden ser més clares. Per terminar, dades d’altres llocs del món. Bon profit!

UAB: El que diu la Comissió d’Economia i el Consell de Govern.

Resum de la Comissió d’Economia 31/10/2007:

La Generalitat ha transferit 11 millons d’euros menys del que s’havia compromès a la UAB per l’any 2008. Això genera preocupació perque ja el pressupost de l’any 2007 va ser deficitari (4.6 millons) i hi ha compromís amb el Consell Social d’assolir equilibri pressupuestari pel 2008: és impossible.

Segons el document repartit hi ha “una dependència creixent del finançament públic al llarg dels darrers anys, procedent principalment de la Generalitat de Catalunya (al voltant del 80%)”. Més del 60% del pressupost es destina a despeses de personal, i els diners de la Generalitat no el cobreixen: “així el 2003 cobria el 87,5% i en el pressupost de 2006 la cobertura es va situar en el 91,2%.”. Així, entre 1999 i 2006 s’ha acumulat un défitcit de 22.3 millions d’euros.

Davant aquesta situació, les propostes d’actuació de la Comissió d’Economia són:

1) S’exigira a la Generalitat el compliment dels compromisos adquirits.

2) “Cal fer l’esforç d’aconseguir més finançament del sector privat.*”

3) Els ingressos de matrícula “és l’única via de possible increment dels ingressos”. I hi afegeixen: “En aquest sentit, hi ha un possible increment en el preu dels crèdits dels màsters”. « Una altra possibilitat és l’increment dels preus públics en el grau i el postgrau als estudiants estrangers no comunitaris i no residents, tal com permet el Decret de Taxes i Preus Públics* de la Generalitat de Catalunya”.

Notes:

*“Finançament privat » supossa entrada d’empresses, taxes i preus de matricula.

*“Preus públics” vol dir “publicats al DOGC o, en el seu defecte, BOE”, ni més ni menys i no hi ha cap garantia de que siguin populars, com ja se sap.

El pressupost d’enguany ha estat aprovat a correcuita i sense tenir en compte les notícies de la Generalitat de que no hi arribaran tots el diners acordats, perque el Pressupost l’ha d’aprovar el Consell Social i aquest ha exigit que el pressupost sigui equilibrat. Ho han aconseguit mentint i compensant els diners que no hi haura “amb optimisme”. Això es reflexa a les declaracions de la Vicerectora d’Economia, a la revista oficial de la UAB (p.5):

“En una institució pública, el pressupost esdevé el full de ruta de les actuacions de tot l’any.

Per tant, ha de recollir les conseqüències econòmiques de les polítiques adoptades pels òrgans de govern de la institució. El pressupost 2008 de la UAB compleix aquesta característica amb un èmfasi especial.

En primer lloc, fa realitat el compromís pres l’any anterior d’assegurar la liquidació equilibrada del pressupost. Tant les previsions d’ingressos com les de despeses s’han fet tenint en compte aquest objectiu. Si bé la major part del finançament està assegurat, diferents ombres de dubte planen sobre les possibilitats reals de rebre l’import íntegre de l’acord de govern de la Generalitat de millora del finançament de les universitat. Tot i no tenir del tot aclarit aquest horitzó, hem de confiar que l’acord serà executat i es podrà tancar l’any en les millors condicions.

En les previsions de despeses, enguany s’han prioritzat els programes que tenen com a finalitat potenciar i garantir la qualitat de l’activitat acadèmica de la UAB. En concret, es consolidaran les beques del personal investigador en formació i s’endegaran els nous programes de beques postdoctorals, sabàtics de deu anys, premis als investigadors, càtedres de transferència, com també el suport al procés d’adaptació a l’EEES.”

Immaculada Vilardell, vicerectora d’Economia

Font:” l’Autònoma” Publicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Nº 211 Febrer de 2008. pàgina 5.

Al Consell de Gover del 31 de Gener, al seu informe verbal del Rector, aquest va informar de que havia tingut una reunió amb la Conselleria d’Universitats (que ara es diu Comissionat d’Innovació, Universitat i Empresa). Alla els hi van confirmar que no hi donarien aquest 11 millions i a més a més, les diners que si donaran arribaran poc a poc al llarg de l’any. Donat que això supossa que les comptes no quadraran, els hi van aconsellar que fésin que el que puguèssin per tal de les comptes no fòssin irregulars (els hi van convidar a falsejar les comptes, net i clarament). Com que aquestes coses no són gaire elegants, la senyora que pren acta, va reflectir la questió en els següents termes (extracte de l’acta provisional del Consell de Govern del dia 31 de Gener).

“• Informacions de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya. El rector explica que hi ha dificultats per a rebre els recursos a què la Generalitat de Catalunya es va comprometre amb les universitats com a
finançament addicional i diu que això pot crear problemes de tresoreria.
Així mateix, el rector expressa la seva preocupació pel finançament dels eventuals increments salarials ja que, tot i que de moment s’ha aplicat un increment del 3%, és previsible que la Generalitat acordi amb els agents socials un augment del 4%; en aquest sentit, el rector recorda el compromís que els treballadors de les universitats tinguin una remuneració igual que els treballadors de la Generalitat i comenta l’impacte que aquest increment addicional pot suposar si és que l’ha
d’assumir cada universitat.” […]

Tot seguit, s’obre un torn d’intervencions en què participen xxxx xxxx, que valora el paper dels agents socials per defensar els drets dels treballadors però explica que la Facultat compleix la  normativa vigent i que està començant a posar en marxa un model per millorar el suport docent als estudiants d’acord amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i donar més polivalència al perfil del professorat que ha de donar aquest suport; el xxxxxxx, que dóna suport al programa de promoció
dels funcionaris però diu que també cal un programa de promoció per als contractats; el doctor xxxxx, que pregunta com se solucionarà tot el tema del finançament addicional; […]
Pel que fa al tema del finançament, el rector recorda els esforços que s’han fet els darrers anys per eliminar el dèficit i la previsió que s’havia fet de cara a que el 2008 hi hagués un pressupost equilibrat i explica que el que es preveu ara és que al llarg del 2008 es rebin dos terços del finançament i que el 2009 es rebi la part restant junt amb el que correspongui per aquest exercici.”

Font: Acta provisional del Consell de Govern 31 de Gener de 2008. Punt 1: Informe del Rector.

La situació econòmica de les universitats públiques catalanes

pel que fa al finançament públic i les fòrmules que estudien:

Debate dels rectors de l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques)

http://www.acup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=166〈=es

El rectors europeus demanen més financiació

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080327/53448671071.html

Informe de la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas)

http://www.crue.org/pmontse.htm

CONCLUSIONES

El análisis comparativo de nuestro gasto en educación superior sugiere que un objetivo razonable de “convergencia” con otros países desarrollados consiste en elevar nuestro gasto hasta alcanzar el 1,5% del PIB. En este documento se sugiere un modelo mixto , con aportaciones públicas del 1% del PIB y privadas del 0,5% al final de un período de ocho años. En este modelo, el crecimiento de los recursos públicos sería aproximadamente de un 20% en términos reales. Para completar el modelo, se consideran tasas que equivaldrían, al final del período señalado, al 25% del gasto total frente al 15% actual. El restante 8% de contribución privada (hasta alcanzar un 33%) debería provenir de las empresas, junto con las contribuciones conseguidas por las universidades por la gestión de sus activos. El programa nacional de becas, ayudas y préstamos debería llegar a un equivalente del 20 % del total de los recursos (un 30% de los recursos públicos).

Asimismo, la comparación de la situación de España con la de otros países de la OCDE lleva a concluir que la gama de instrumentos de financiación disponibles se puede utilizar tanto para redefinir la composición de nuestra financiación universitaria, como para variar su volumen total, y elevar el gasto en enseñanza superior. Para lograr este objetivo se pueden utilizar tasas financiadas con “préstamos de devolución condicionada en la renta”, como se ha hecho en Australia y Nueva Zelanda (y el Reino Unido, a partir de 1998), o bien un impuesto universitario, como se ha propuesto por algunos expertos. En todos los casos, los fondos recaudados deben revertir al sistema universitario para elevar el gasto de los centros y expandir las ayudas a los estudiantes (en forma de becas y préstamos). Hay que recordar que la elevación del gasto, en capítulos que garanticen un aumento de la calidad, puede ser necesaria en los próximos años para asegurar la competitividad española en capital humano y en el desarrollo y adopción de innovaciones técnicas. Por otro lado, la expansión de las políticas de becas y préstamos constituyen no sólo un paso necesario para mejorar la equidad del sistema, sino que se configuran como una pieza clave de políticas encaminadas a la incentivación de la eficiencia, la mejora del rendimiento académico y el estímulo a la movilidad estudiantil. La falta de movilidad de nuestros recursos humanos en enseñanza superior es probablemente uno de los factores que más dificultan el logro de la equidad y la eficiencia del sistema universitario.

DADES D’ALTRES LLOCS DEL MÓN

• La despesa pública en educació superior als països de l’OCDE ha passat de representar el 81,2% de la despesa total en educació a l’any 1995 a representar-ne el 76,2% l’any 2003 (OECD, 2006). I tot apunta a que aquesta tendència seguirà evolucionant a la baixa.
• En els darrers anys ha augmentat marcadament el finançament privat de l’educació superior —el qual en gran mesura recau sobre els estudiants. Concretament, entre els anys 1995 i 2001 la despesa privada en Ensenyament Superior ha augmentat 13,6 punts en els països de l’OCDE. (OCDE, 2003)

IMPLICACIONS DEL FINANÇAMENT PRIVAT SOBRE LA QUALITAT I L’AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA.