La reconversió d’un dret social tan important com és l’educació en un producte de mercat més (objectiu de l’AGCS i rerafons de l’EEES) no és cap broma. El mercat educatiu suposa un volum de negoci molt important, hi ha molts diners en joc:
- El mercat de les universitats europees en el 2005 va anar de 600 bilions d’euros (Financial Times, 12/09/2005).
- En el 2025, 160 milions de joves cursaran estudis superiors en tot el món (Informe de Merrys Lynch, 2000)
Les mobilitzacions contra la LOU (marc legal que aplica l’EEES a l’Estat espanyol) ja es van saldar amb diversos estudiants de Sevilla expulsats de la universitat i amb judicis penals. La recuperació de la lluita al 2007/08 contra l’EEES també ha rebut com a resposta la repressió i l’assetjament als estudiants, sent pionera en aquesta nova etapa la Universitat Autònoma de Barcelona amb els fets del 4 de març a la Facultat de Lletres, més de 30 expedients disciplinaris, sis expulsions i quinze persones imputades en un procés penal. A la Universitat de La Laguna, un altre estudiant va estar amenaçat d’expulsió, sense èxit pel suport rebut per part del professorat i dels seus companys.
La carrera repressiva no s’aturà a la UAB, en el curs 2008/09 la UAB persisteix en la censura i normalització de l’entrada d’homes i dones armats i preparats per a l’agressió física als recintes universitaris i la Universitat Pompeu Fabra (també a Barcelona) ni tan sols permet assemblees massives dins del seu recinte en horari lectiu. Al març de 2009, l’edifici històric de la UB (Rectorat) és desallotjat amb nocturnitat i a traïció per part del rector -Dídac Ramírez- en trencar unilateralment l’acord amb els estudiants que hi feien feina d’agitació continua des de feia 4 messos. Les reaccions al desallotjament van tenir la resposta dels Mossos d’Esquadra -eina principal del Tripartit per a la ressolució de conflictes- i van conduir a la manifestació del dia 18 de març amb càrregues policials tan democràtiques que van conduir a una reacció ciutadana unànime de rebuig a la gestió política i policial d’en Conseller i del Tripartit.
Veure:
“Cuanto más grandes sean las manifestaciones contra Bolonia y más sea imposible silenciarlas, más cargarán”. Carlos Fernández Liria (professor Universitat Complutense de Madrid, UCM)
Illes Balears: Universitat de les Illes Balears (UIB)
Catalunya Nord: Perpinyà
Principat:
Illes Canàries:
Font: Alerta Solidària, Maulets i SEPC
dijous, 20 desembre de 2007
Detinguts a Perpinyà dos companys del Comitè de Vaga estudiantil en defensa de la Universitat Pública. Com ha pogut saber l’Assemblea de Maulets del Rosselló, aquest dimecres, 19 de desembre, a les 8 del matí, han estatdetinguts dos militants del moviment estudiantil, un dels quals també membre de Maulets per la policia francesa. Són a la comissaria central de Perpinyà, on s’hi ha fet una concentració de solidaritat aquesta mateixa tarda.Alerta Solidària convoca una concentració a Barcelona: Dijous, a les 19h davant del Consolat Francès (Rda Universitat, 22B) Arran de la detenció, Alerta Solidària ha emès el següent comunicat:
Comunicat d’Alerta Solidària:
Alerta Solidària denunciem el caràcter polític i venjatiu d’aquestes detencions, promogudes pel president de la Universitat de Perpinyà, Jean Benkhalil, que fa dies que amenaçava amb accions repressives com les que estem patint avui.
Com hem pogut saber, als dos detinguts se’ls imputen delictes contra el citat responsable de la Universitat de Perpinyà, per “degradacions”, “amenaces de mort” i “robatori”. Estant encara a l’espera de rebre la visita dels advocats, no podem precisar més les acusasions, vinculades a les vagues i conseqüents bloquejos que fa tot just dues setmanes acabaren a la Catalunya Nord. Sí sabem però que ha n estat pressionats per permetre el registre dels seus domicilis i vehicles, malgrat no disposar d’autoritzacions judicials. Alerta Solidària acusa el Govern francès de respondre amb repressió i coaccions l’èxit sindical assollit els darrers mesos front la política elititzadora que preveu privatitzar al màxim les universitats nord-catalanes i de la resta de l’Estat francès.
Exigim per tant, la posada en llibertat sense càrrecs dels dos companys i la fi de la persecució política.
L’Assemblea de Maulets Rosselló, i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, anima a respondre a aquesta nova
agressió i qualifica les “detencions fruit de la criminalització del moviment estudiantil que en les últimes setmanes ha
demostrat la seva capacitat de mobilització i resposta”.
[+ info: Alerta Solidària, 19 de desembre de 2007,]
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans se solidaritza amb els companys estudiants de la Universitat de
Perpinyà, exigeix la seva immediata posada en llibertat, denuncia la criminalització al moviment estudiantil i crida a la mobilització estudiantil davant aquests atac a la comunitat universitària catalana. Aquest matí la gendarmeria francesa s’ha presentat a casa de dos estudiants de la Universitat de Perpinyà i se’ls ha endut detinguts pel simple fet d’haver participat en les importants mobilitzacions que hi van haver a la universitat nordcatalana contra el projecte de llei universitària del govern francès que, a l’empara del procés de Bolonya, agreuja la situació de la universitat pública. Els dos joves, un dels quals és exmilitant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), continuen retinguts per les forces policials per haver defensat el dret a una educació pública i de qualitat. És per tot això que des del SEPC volem expressar les següents consideracions:
[+ info: Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), a 19 de desembre de 2007]
La repressió política a la UAB (blog UAB)
33+15: expedients i imputacions penals
FETS 4MARÇ
33 expedients disciplinaris i 15 estudiants imputats penalment per la UAB per “desordres públics” (de 6 messos a 3 anys de presó). Els 15 estudiants han estat cridats a declarar en base a un llistat facilitat per la pròpia UAB.
Com a premi a les mobilitzacions contra l’aplicació de Bolonya al campus de la UAB, l’Equip de Govern de la UAB liderat per Lluís Ferrer i Caubet, va regalar pel pont de Sant Joan 33 expedients disciplinaris a les Assemblees de Facultat de la UAB. Expedients disciplinaris segons una normativa preconstitucional (1954, es pot consultar aqui) i que pretenent corregir males conductes tals com “manifestarse contra la institución” o manca de “probidad” (honradesa,…). Les mesures correctores que es corresponen implican la expulsió a perpetuitat o temporal del centre d’estudis, el centre universitari o fins i tot el districte universitari (ara és únic per a tot l’Estat espanyol).
Els 33 expedients es divideixen en tres grans grups o models estandaritzats:
Estructura. Una descripció general dels fets i a continuació l’imputació d’una, dues o tres faltes greus bé de manifestació contra la institució o bé de probitat o les dues modalitats.
Aqui podeu llegir un model d’expedient, en aquest cas, referent als dies 29 i 30 (el grup més nombròs).
Les persones expedientades han demanat la nul·litat del procediment i en tot cas, de tirar endavant han presentat un conjunt de manifestacions prèvies a qualsevol tipus de declaració sobre els fets, a les quals es demana per sobre de tot, el lliurament de tota la documentació de cada expedient per tal accedir a una defensa amb les garanties que reconeix el propi reglament franquista.
Roda de premsa de denúncia amb la presència de professorat de la UAB davant la Conselleria d’Innovació Universitat i Empresa. 1 de Juliol de 2008
Material divulgatiu octubre 2008
Desallotjament de l’Edifici Històric (Rectorat)
El 12 de Febrer és ocupat el nou campus de la UPF al Poble Nou (Ca l’Aranyó), el qual han denunciat SEPC, AEP i l’Assemblea de la Pompeu com un clar exemple de mercantilització i pèrdua d’autonomia de l’àmbit universitari en favor de les grans corporacions, en aquest cas, mediàtiques i espec ialment Mediapro.
En resposta a aquesta maniobra inserta dins les polítiques d’especulació del Poble Nou i el 22@, l’assemblea d’estudiants amb la col·laboració de la resta d’assemblees de la Coordinadora (CAE) decideixen fer una ocupació pacífica de la facultat, sense aturar docència ni alterar el funcionament de la facultat, en assemblea permanent. El rector de la UPF (Josep Moreso, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques), ordena tancar la facultat dins l’horari lectiu i a la nit, ordena la intervenció dels Mossos d’Esquadra (és a dir, professionals de la violència, armats i entrenats per això) els quals treuen als estudiants. Aquells que fan una resistència activa són maltractats i convenientment “netejats” perque la premsa no pugui ser testimoni de la sang i les ferides produïdes.
La premsa justifica la intervenció policial i diversos intel·lectuals “independents” (entre d’altres, directius d’empreses amb interesos en el campus i contractades per a la campanya de propaganda del Ministeri contra els estudiants) fan campanya de criminalització de l’estudiantat:
“Hay que animar y apoyar a los que son capaces de defender la seriedad de las instituciones, a los que no se arredran ante la violencia verbal y real, a los que contra corriente defienden que el futuro de la universidad pasa por una intensa cooperación con el mundo de la empresa (y no lo contrario)” […]“a los que gobiernan la universidad pensando en términos de valor social y no de corporativismo puro y duro, a éstos hay que acompañarles.” […]
Article d’en Xavier Marcet. Professor de la UPF, directiu de TLC-Project (Grupo Lavinia) i ex-regidor del PSC per Terrassa.
20.02.2009.
[Apoptosis] Concentració a la UPF per la dimissió del rector
Aproximadament 150 estudiants han acudit a la convocatòria de les assemblees de la Universitat Pompeu i Fabra (UPF) per a exigir la dimissió de l’actual rector, Josep Joan Moreso.
A Moreso no li va importar, el passat dia 12, ordenar l’entrada dels Mossos d’Esquadra al campus de Poblenou i que desallotgessin amb violència a 70 estudiants. El campus de Ca l’Aranyó es va convertir, abans de la seva pròpia inauguració, en altre espai de repressió al moviment estudiantil. Per al rector tot valia amb la condició de que a l’endemà el president de la Generalitat, José Montilla, pogués inaugurar el recinte en pau i harmonia. No obstant això, els estudiants de la UPF, cada vegada més presents en la lluita estudiantil, van saber recordar que es defensaran davant el procés de privatització que suposa l’Espai Europeu d’Educació Superior.
En l’acte d’aquest matí han participat, a més del estudiantat, membres del Personal d’Administració i Serveis (PAS). Han llegit un comunicat propi solidaritzant-se amb les lluites estudiantils, amb els estudiants agredits per la policia i també denunciant la precària situació laboral en la qual es troben i la seva deterioració amb l’aplicació de Bolonya.
Dijous que ve 26 de febrer se celebraran, si ningú ho impedeix, les eleccions al Rectorat de la UPF, en les quals es presenta com únic candidat, J. Moreso, màxim responsable de l’agressió policial i defensor confés del procés de Bolonya. Les assemblees d’estudiantes criden a tota la comunitat a la lluita contra la mercantilització de la universitat i al vot en blanc. [+ fotografies]
Resum introductori 15 de març 2008
La manifestació del 12 de Març, multitudinària i salt qualitatiu en les mobilitzacions pro universitat pública (o antibolonya) finalitza el recorregut al Campus de Ciutadella on es llegeix el manifest de la CAE i es decideix ocupar la Facultat durant el cap de setmana per realitzar la trobada d’instituts, assemblees i moviment socials.
Josep Moreso, ordena d’evitar l’ocupació, però la multitud fa inviable la solució policial. Des de Canadà, el rector electe amb menys vots de la història de la UPF –candidat únic d’altra banda- ordena no establir cap diàleg amb els ocupants (del pati central, no han aturat cap activitat normal al campus) i ordena l’actuació dels Mossos d’Esquadra tan aviat com es pugui. El desallotjament succeix divendres a la nit, en horari lectiu, es procedeix a tancar a estudiants a la biblioteca, professorat als despatxos i es fa una razzia que culmina amb un detingut -Erasmus sense papers-.
La premsa justifica la entrada d’homes armats al recinte universitari i demana el desallotjament del Rectorat de la UB, el qua porta 4 mesos sent centre logístic i de coordinació del moviment a Barcelona. Qualifica als estudiants de racistes, antisemites, el lobby dretà dona suport a la solució policial davant les demandes democràtiques dels estudiants: debat amb garanties (moratòria), al qual porten una posició: derogació del marc legal d’aplicació de l’EEES al Principat i a l’Estat espanyol. A hores d’ara ni la Ministra, ni el Secretari d’Estat d’Universitats ni el Conseller – Cristina Garmendia, Màrius Rubiralta i Josep Huguet- no s’han assegut per mantenir un debat públic amb les assemblees, protagonistes de les mobilitzacions.
El Tripartit (ERC, PSC i ICV) continua amb la postura de negació i repressió cada cop més virulenta de les mobilitzacions estudiantils. Les protestes s’estenen per Europa: previstes mobilitzacions pel 18 i 19 de març a l’estat francès i Itàlia; el dia 19 hi ha vaga de mestres -convoquen tots els sindicats- a Catalunya contra la LEC. CC.OO i UGT rebutjen la confluència de les mobilitzacions estudiantils universitàries i dels mestres primària i secundària.
Episodi III: Desallotjament Biblioteca Campus Ciutadella
Desallotjats divendres, l’Assemblea d’estudiants de la Pompeu decideix fer vaga a la japonesa i estudiar a la biblioteca en jornada contínua, quedant-se a dormir allà també. A la matinada de diumenge a dilluns els Mossos d’Esquadra tornen a entrar, és a dir, homes i dones armats treuen als i les estudiants de la Pompeu.
Dossier de premsa
Novament els estudiants abordats pels Mossos d’Esquadra.
Font: Especial Bolonya, abril 2008
L’Assemblea d’Educació de la Universitat de Lleida ha enviat el següent escrit on s’explica la inaguració selecta i exclusiva d’una nova facultat. No eren convidats a la innaguració de la seva facultat i no se’ls va permetre opinar. Atents a qui hi havia!
Carta oberta als responsables de la privatització de la UdL: professors, estudiants i especialment al Rector, als alts càrrecs de la Universitat, polítics i empresaris.
El nou campus de cappont, una bona idea per a la millora espacial de la Universitat pública està perden credibilitat a mesura que passa el temps. El nou edifici de la Facultat de Ciències de l’Educació “Edifici Sisa”, ha costat més de 10 milions d’euros en la construcció. Passejant per ell podem observar amb que s’han pogut arribar a gastar tants diners: passadissos hospitalaris, sales immenses per convencions i celebracions, despatxos i despatxos de professorat, dissenys de formigó més superficials que funcionals… El més curiós és que molts estudiants de la FCE no realitzen classe en aquests edifici. I a pesar de que la sostenibilitat està en boca de la UdL, s’han instal·lat motors elèctrics en gairebé totes les finestres i en totes les persianes de l’edifici, això és un cost innecessari, a més el consum d’electricitat serà massa elevat. Això però, és el pa de cada dia de la UdL, en que la il·luminació i els parells de calefacció es despilfarren.
El passat 15 de febrer a les 6 de la tarda és va celebrar la inauguració de la FCE. Aquí sorgeix la primera pregunta: perquè es celebrà un divendres a la tarda, quan es sabut que molts estudiants de la UdL no són de Lleida i aprofiten per anar a veure la família el cap de setmana, marxen el divendres a la tarda, a més, es sabut que els dijous a partir de les 12:30 del mati cap estudiant de la UdL hauria de tenir classe i s’hauria pogut celebrar llavors. Potser aquesta inauguració no anava encarada pels estudiants, potser la Universitat no donava possibilitat que els estudiants col·laboressin amb la inauguració de la seva facultat… Per qui era doncs aquesta inauguració? Gràcies a qui s’ha construït aquest edifici? En teoria gràcies als professors, estudiants i treballadors de la FCE, els quals tenien la suposada necessitat d’ubicar-se dins de la ciutat de Lleida; i també gràcies als operaris que hi van estar treballant per la finalització total de les obres. Doncs és veu que no, aquest edifici ha estat construït gràcies a l’Ajuntament de Lleida (ha cedit el terreny), la Diputació de Lleida (diners), Banco Santander (diners) i la Generalitat de Catalunya (diners). Ara lliguem caps! No es tractava d’una inauguració publica, sinó d’una *inauguració privada en una universitat pública*, en la que hi havies d’assistir amb invitació.
Els estudiants de la UdL que vam decidir anar a la inauguració, per mostrar la nostra opinió i festejar la inauguració d’una facultat incoherent, no sens va permetre ni l’entrada a la nostra facultat. Les forces de seguretat (policia local i mossos d’esquadra) ens impedien l’entrada tan a l’acte inaugural, com a la nostra facultat. Entre aquestes podíem observar com molta gent amb corbata i vestit de diumenge entraven per la porta de la facultat sense que se’ls hi demanes cap tipus d’invitació. Com alguns professors intentaven raonar amb les forces de seguretat perquè ens deixessin entrar, però va ser envà. Finalment un cap de la policia ens va dir que és el mateix rector el que no ens deixa entrar fins que no s’acabés l’acte inaugural.
La inauguració de la nostra facultat la vàrem viure a l’exterior, davant la porta d’entrada, entre ella i nosaltres hi havia aproximadament 10 policies que ens impedien el pas, 2 vestits amb la indumentària dels mossos d’esquadra i 8 vestits de paisà. Foren dues hores en les que intentàrem convèncer-los de que no hi havia coherència alguna en el fet de no deixar-nos entrar al menys al despatx del Consell de l’Estudiantat, en que hi havia unes octavetes que volíem repartir als assistents a l’acte. Vam poder viure l’infantilisme de les forces de seguretat, que insultant i amb la seva força ens reiteraven que no ens deixarien entrar.
Mentre nosaltres intentàvem entrar a la nostra facultat, l’acte inaugural s’estava desenvolupant a l’interior de l’edifici. Mitjançant un parlament de la Degana de la nostra facultat, l’arquitecte Sisa (portugués), el President de la Diputació, l’Alcalde de Lleida, el President de la Generalitat i el Rector de la Universitat; i un piscolabis per a tots els assistents. Però qui eren els assistents? Vam poder observar com més d’una vintena de persones portaven el pin de la generalitat, com algunes forces polítiques de la ciutat van assistir-hi, també molts membres de l’Ajuntament i de la Diputació, com molts professors i treballadors de la Udl. Però curiosament, també vam poder parlar amb la presidenta de la Càmera de Comerç de Tàrrega, i a més vam poder veure cares relacionades amb el món empresarial de Lleida, suposem afirmativament que eren molts els assistents, els quals només tenien una vinculació econòmica amb la UdL.
Doncs som i serem dolents! Dolents per aquelles persones que només penses amb l’ego del seu mandat, dolents per aquelles empreses que volen utilitzar la universitat per les seves investigacions amb finalitats lucratives o per especialitzar els seus futurs assalariats.
Volem treballar per una universitat pública i crítica, perquè la universitat és molt més que un institució educativa, perquè és en ella, en certa part, on hi ha el futur de la nostra societat i de les nostres vides. Per això, no podem ser professors conformats a un sou o al reconeixement dels treballs, amb l’única voluntat de fer créixer el seu currículum. No podem ser estudiants pendents només de la nostra carrera, amb l’única intenció d’assolir un reconeixement acadèmic, no podem estudiar només per a un ego propi, pensant només amb els beneficis econòmics que ens suposarà tenir aquella titulació.
Creiem en una altra UdL, perquè la Universitat és l’espai de creació, investigació i aprenentatge, i no l’actual i futur model, en que la Universitat és l’espai de preparació per una futura feina, l’espai de treball de funcionaris i d’investigacions per a fins empresarials. Sempre hi serem a temps, però cada cop ens serà més difícil! És l’hora de decidir, de posicionar-nos, de que tan professors, alumnes i alts càrrecs de la universitat, es plantegin cap on va la universitat, i encara més important, d’on venim!
Assemblea d’estudiants de la FCE (Facultat de Ciències de l’Educació)
Durant la manifestació a Tenerife, els estudiants són atacats sense cap avís ni raó prèvia per part de la Policia Nacional. De la mateixa manera que a Barcelona, l’actuació policial va produïr ferits entre menors i persones d’avançada edat que passejaven. La Junta de Facultat de Filosofia de la ULL ha condemnat aquesta actuació.
Notícies relacionades:
Debats
Trackbacks/Pingbacks
Retroenllaç: El 80% dels graus publicitats per les universitats no estan aprovats.Situació i valoració dels graus. « Especial Bolonya Tot sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior - 15 Abril 2009
Retroenllaç: Comença el judici contra els estudiants mobilitzats contra la LRU « Especial Bolonya Tot sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior - 23 Juny 2009
Retroenllaç: La repressió estudiantil arriba a Murcia « Especial Bolonya Tot sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior - 13 febrer 2010