//

Barcelona

This tag is associated with 6 posts

UAB esborra mural antimilitarista de la Facultat de Lletres

ovelles_uabL’any del 40è aniversari de la UAB ja s’ha desfet de tots els murals històrics i de contingut polític del campus.

La reconversió comercial de la universitat té molts preus. Entre d’altres la venda de la memòria col·lectiva que no es pugui rendibilitzar a curt termini. Feia mesos que vam denunciar la desaparició “tècnica” de murals dels vuitanta i noranta de contingut polític més explícit, fonamentalment a les Facultats de Polítiques i Sociologia i a la Facultat de Lletres.

Malauradament no en tenim testimoni gràfic de tots ells, però sí podem destacar la desaparició del mural pro-insubmissió del passadís del local d’estudiants. Un altre commemoratiu de la primera trobada internacional zapatista a Chiapas. (Facultat de Ciències Polítiques). Darrerament va desaparèixer un altre commemoratiu de les jornades en pro de l’ensenyament públic al costat de l’aula d’estudi i ara un mural que donava nom a un espai difícilment qualificable que porta a la mateixa aula, a la Facultat de Lletres: “el mural de les ovelles” [fotografia a d’alt].   No deixa de tenir gràcia que aquesta neteja s’hagi intensificat el mateix any de la celebració dels 40 anys de la UAB. [recomanem l’article de la revista campus dedicat a rememorar l’origen i el caràcter del professorat de la UAB en aquells temps].

A la web de la Facultat de Lletres es pot veure l’assaig de l’actual situació, com apunta Marín en aquesta fotografia encara es pot veure a sota el mural. Però hi ha testimonis de la seva desaparició no- efímera”. Comunicat CGT.

nou_mural_lletres

Font: Facultat Filosofia i Lletres. La facultat en imatges.

Es destacable que aquest mateix any la UAB va decidir estalviar diners públics fent un mural “efímer” a la Plaça Cínica, el qual va patir diverses modificacions per part del poble receptor organitzat i esborrant les noves aportacions. És clar que la cultura de pau i el pensament crític ja no són part del lema universitari al nou model UAB. mural psicologia

mural lletres

Al mateix temps que les campanyes publicitàries abusives i enganyoses de companyies de telefonia mòbil al campus reben als estudiants als bars – sense cartells que no siguin comercials a l’interior i plens de publicitat sexista -, el famós Pati de Lletres després d’inaugurar el nou estil de gestió de la era bolonya a la UAB és l’escenari del anunci de la multinacional telefònica… prèvia retirada de la placa commemorativa dels ferits del 4 de març de 2008 a cops de democràcia de l’actual president de la pau internacional catalana i del rector dimitit “per motius de salut”.  Com que la CGT ha cridat l’atenció sobre l’acció en un comunicat públic… el Deganat respon: “Es tracta d’un projecte d’art efímer que substitueix l’anterior”. Per descomptat, el blog del Deganat impedeix fer comentaris. En calen?

mural lletres2

Per ampliar:

Universitat, catedràtics, LOU i Bolonya, un recorregut en clau d’història del temps present

[Col·laboració especial. Font: Assemblea de Facultats UB- RAval]

Dedicat a Andreu Mayayo, Joan Saura i Antoni Segura, policies de la cultura

La lluita contra Bolonya, tot i que abans mai no havia ocupat tantes pàgines de diaris i capçaleres de telenotícies, no ha sorgit en el curs actual, sinó que es remunta a les lluites sorgides arran de l’Informe Bricall (1999) i la LOU (2001). Aquests textos ja tenien com a referent l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i es van donar a conèixer uns anys després que sortissin a la llum els acords (GATT i AGCS) de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per privatitzar els serveis públics, com ara l’educació i la sanitat.En aquell moment, sota el segon mandat d’Aznar i amb les receptes de la tríada OMC, BM i FMI basades en el lliure mercat i la privatització, triomfants en tot el món i, particularment, a l’Estat espanyol com a alumne avantatjat a Europa. Semblava que el creixement econòmic espanyol estava desbocat, gràcies en gran part al que actualment es reconeix com a l’«estafa del totxo» i també a l’ajuda dels fons europeus (PAC, Fons de Cohesió, etc.). Era el moment en què semblava que l’Estat espanyol donava el salt al grup dels poderosos, prenent posicions per a la tristament famosa «Foto de les Açores».En aquests últims anys del segle XX i els primers del XXI, vam assistir a un tímid intent d’aturar l’agenda neoliberal que es va materialitzar amb les mobilitzacions contra el Banc Mundial a Barcelona i la Campanya Contra l’Europa del Capital i de la Guerra, que es van estendre arreu del territori estatal a còpia de petites contracimeres, i que va culminar amb la vaga general del maig de 2001. En els anys posteriors van florir les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. Es pot dir que gairebé totes aquestes protestes van estar protagonitzades pels sectors més «ciutadanistes», tot i la seva mala premsa i de ser titllats d’«antiglobalització», i que aquestes protestes van tenir un curt abast i pobres resultats.bricall

Tornant al tema d’aquest article, durant el curs 2001-2002 la universitat es va quedar paralitzada durant diversos mesos amb vagues i piquets, es van ocupar nombroses facultats, es van organitzar diferents jornades de lluita coordinades i descentralitzades, i una manifestació estatal a Madrid l’1 de desembre, a la qual es van unir no només estudiants, professors i PAS, sinó també els representants sindicals juntament amb Zapatero, Llamazares, Joan Saura i alguns actors. També van comparèixer 25 rectors sota el paraigua de la CRUE i desenes de vicerectors, de manera que 42 universitats van estar representades institucionalment. Alguns dels presents van ser Ignacio Berdugo, mandatari de la Universitat de Salamanca; Carles Solà, de l’Autònoma de Barcelona; Joan Tugores, de la UB; Raúl Villar, de l’Autònoma de Madrid; Pedro Ruiz, de la Universitat de València… Les mobilitzacions van acabar amb una assemblea en què es va trencar amb el Sindicat d’Estudiants i la campanya oficialista, i es va convocar una reunió de coordinació estatal a Granada, apuntant al Fòrum de Salamanca per l’Educació i la Cultura que es va celebrar el març del 2002 (en el marc de la Campanya contra l’Europa del Capital i la Guerra).

NoGuerraUAB1aSi a la marxa de Madrid hi van assistir 200.000 persones, gràcies a què bona part dels desplaçaments van ser finançats pel PSOE i els sindicats, per iniciativa de les Assemblees d’Estudiants es va organitzar un recorregut alternatiu en el qual hi van participar almenys 10.000 persones, conscients que l’espectacle mediàtic del desembarcament dels líders polítics i els rectors al carrer no era més que una maniobra electoralista i en cap cas sinònim que el PSOE, IU, ICV, ERC, CCOO o UGT estiguessin realment en contra de la implementació de les polítiques neoliberals en matèria d’educació.

La lluita contra la LOU i Bolonya ha deixat un llarg reguitzell de repressió al llarg d’aquests anys: cinc estudiants van ser expulsats de la Universitat de Sevilla (molts més encara estan a l’espera d’un judici per danys milionaris) gràcies a un règim disciplinari que data de l’època franquista (la mateixa norma que es pretén aplicar contra els estudiants formats actualment a la UAB), quatre estudiants van ser condemnats a tres anys de presó arran d’un més que flagrant muntatge policial a Madrid i les butxaques dels estudiants van ser atracades amb un reguitzell de petites multes per concentració il•legal, pintades, desobediència i resistència a l’autoritat. A aquests fets se li sumen ara els expedients de l’Autònoma, la UPF i els ferits i contusionats de les càrregues policials del 18 de març a Barcelona. En aquests últims anys hem assistit a una revelació del nou caràcter dels mecanismes repressius i, particularment, a la tolerància mínima del poder en matèria de control. Per una societat de consumidors, la ciutat és una empresa i el carrer és directament un instrument de treball, un mitjà per acumular capital. Qualsevol que no sigui automobilista o turista, té l’ocupació vetada. Els carrers no són un espai públic susceptible de ser pres per un sector de la població per manifestar el seu descontentament, sinó un lloc neutre per on circulen les mercaderies, amb o sense suport orgànic.

lousevillaNo obstant això ara les cartes estan sobre la taula, ben visibles, sembla que assistim a la traca final del neoliberalisme en forma de «Guerra Global» i «Crisi Financera». Però aquells polítics, rectors, professors, sindicalistes i, fins i tot, actors que en el seu moment van manifestar el seu rebuig a la LOU, ni tan sols van parpellejar quan el 2005, incomplint una promesa electoral, Zapatero no només no va derogar la LOU sinó que simplement la va reformar aprofundint el seu caràcter i la seva retòrica liberal. En 2001 es va arribar a parlar d’insubmissió a la LOU, i fins i tot el claustre de la Universitat de Girona s’hi va pronunciar a favor. Es pretenia, per tant, desobeir i portar a terme un gest de ruptura radical amb el fals «límit democràtic», si bé és cert que la seva repercussió va ser mínima i les assemblees, com sol passar, es van desmobilitzar davant de la retirada de la lluita de rectors, professors i polítics, i amb l’arribada dels exàmens i les vacances.

Potser la paraula «insubmissió» sona massa antidemocràtica per al catedràtic Andreu Mayayo, que tot presumint de passat antifranquista i d’objector de consciència, acusa d’antidemocràtics a El Periódico de Catalunya als que mitjançant piquets pacífics intenten estendre la lluita a tota la comunitat universitària. A ningú se li escapa la seva proximitat a ICV i a Joan Saura, i mentre que no aixeca la veu contra el seu partit per haver apallissat estudiants, acudeix a la facultat amb actitud fatxenda i prepotent, acompanyat dels mitjans de comunicació a «exigir el seu dret al treball». El mateix passa amb l’altre catedràtic Antoni Segura, que no té problemes per abandonar l’aula sense ni tan sols informar els seus alumnes sempre que algun mitjà de comunicació li ho reclama, per opinar sobre la guerra de L’Iraq, Euskadi o qualsevol altre tema, però que, en canvi, es mostra enutjat per una vaga convocada en principi durant dos dies. Amb raons suposadament benintencionades i amb una retòrica falsament democràtica, tots dos reclamen actuacions per part de les autoritats acadèmiques i intenten, sobretot Antoni Segura, justificar les bondats de l’aplicació de Bolonya o bé els problemes de la seva explicació als estudiants.

04huelga_seat_2Tan difícil és explicar el canvi de naturalesa de la Universitat i la seva transformació de fàbrica d’executius i funcionaris a fàbrica de proletaris precaris, obeint als canvis produïts per la mundialització del capital? Vivim en una etapa històrica en la qual la formació d’un treballador és cada vegada més cara i, no obstant això, és cada vegada més necessària per evitar l’exclusió social. Amb Bolonya, el capital passa factura. L’economia real fixa el preu de la formació de la nova forma de treball. Sembla que els catedràtics no es volen adonar que el veritable problema no és Bolonya o un piquet que suspengui les classes dos dies. Millor hagués estat, si no volien participar en la lluita oberta, que els dos catedràtics es quedessin a casa i, per descomptat, que no utilitzessin la seva càtedra per participar en el circ mediàtic organitzat a l’entorn de la manifestació del 18 de març.

Pot ser que sigui en la manera de comunicar el motiu de la lluita on fallen els estudiants, no sé si per l’autocensura exercida en els seus comunicats, on la retòrica estudiantil, exceptuant casos puntuals com l’últim comunicat on es relata el desallotjament del rectorat en primera persona, alguns posicionaments que van apareixent en els últims dies, o bé el comunicat de l’Assemblea del Barri de Sants, no va més enllà dels temes estrictament acadèmics o antirepressius. Una altra raó podria ser l’eterna renovació de la població estudiantil, que fa que les lluites no s’acumulin i que cada any es comenci de zero amb un alt grau d’innocència política. Les noves fornades de «joves rebels» substitueixen els que s’han integrat en el sistema per haver deixat de ser joves, i a tornar a començar un altre cop.

El problema de la LOU i Bolonya és que són un pas més per a aprofundir en el model de desenvolupament i societat imposat a cop de talonari en els últims anys, certificant la manca de democràcia a dins de la universitat, amb uns estudiants que segueixen sent tractats com a menors tutelats (o és que unes eleccions generals en què participa el 3% de la població i amb quotes segons les edats o les responsabilitats socials els semblaria una veritable democràcia als dos catedràtics?), i afirmant hipòcritament que un màster de 2.000 euros (en el millor dels casos) no suposa una barrera perquè els més desfavorits puguin accedir als estudis. El veritable problema, al final, és que ens imposen una vida hipotecada, una vida precaritzada en una societat tenallada per la por al cataclisme financer, on fins i tot es pretén marcar el ritme de quan i com es pot parlar i protestar.Una vegada més, els catedràtics, des de la seva poltrona universitària, es converteixen en policies de la cultura intentant imposar el «límit democràtic» per a tot el que es pot pensar i fer, desemmascarant el veritable caràcter de la universitat com a organisme de gestió del poder, reproducció d’elits socials, institució del saber privilegiat i segregat de la societat i catalitzador del descontentament juvenil. Davant d’aquesta situació hem de prendre la paraula i imposar la nostra legalitat davant la seva falsa legalitat democràtica.

Les assemblees, el boicot i els piquets són la nostra legalitat; els discursos mediàtics, les porres i la falta d’alternatives a la democràcia financera-capitalista és la seva. Aquells professors, polítics i sindicalistes que en el seu moment deien que estaven en contra de la LOU, ara que els partits als quals pertanyen o els sindicats que els financen ostenten el poder, són els que ordenen desallotjaments i càrregues, els que acusen d’antidemocràtics als piquets. Fins i tot es permeten ironitzar sobre els professors (ja són mes de sis-cents a les universitats catalanes) que mostren el seu descontentament davant el gir autoritari de la universitat, sotmetent una vegada més la seva opinió a la política partidista i electoralista sense que els importi en absolut que el que està en joc és alguna cosa molt més important que Bolonya. Són ells, ja siguin de l’antiga esquerra antifranquista o de la nova dreta democràtica, els que conformen aquest difús «Partit de l’Estat Capitalista», i no dubten a sortir en la seva defensa, encara que sigui únicament utilitzant la seva atac, per molt lleu que aquest sigui.

huelgaAcceptant la LOU es va acceptar una universitat encara menys participativa que la que ja existia (i, per descomptat, molt menys democràtica), i potser, a mitjà termini, la fi de la universitat tal com l’enteníem fins a ara. Però no plorem per les seves restes, fem de l’experiència de lluita i de la presa de paraula la nostra particular universitat lliure, ara sí, popular i gratuïta. Mentre els catedràtics d’història demanen l’actuació ferma de la jerarquia universitària, els estudiants, a través de la ja iniciada rebel•lió contra ella, contestant Bolonya, poden afirmar-se en la rebel•lió contra tot el sistema social basat en la jerarquia i la dictadura de l’economia i l’Estat. Aquest seria el nexe d’unió amb la resta d’incipients lluites que emergeixen en diversos àmbits: contra l’atur i la precarietat, la banca, les hipoteques, la nocivitat dels aliments, les lluites antipatriarcals i en defensa del territori…

Per tant, potser seria també l’oportunitat d’obrir, no un diàleg, sinó un cicle de lluites que ens porti, experimentant des de la nostra pràctica de confrontació quotidiana amb la realitat, cap a una transformació profunda de la societat , en definitiva, a recuperar les nostres vides i la llibertat.

D. Copón-Bendit, Barcelona, abril de 2009

30 díes de vaga de fam

Tomàs Sayés, un mes sense menjar per protestar contra el pla Bolonyaetcuab-vagadefam275avi2

És previst que avui l’ingressin a l’Hospital de Terrassa

La policía catalana sostiene que “nunca actúa sin motivación” ni de forma indiscriminada: Los Mossos sólo intervienen “cuando se pone en peligro manifiesto el orden”  |  No todas las lesiones fueron causadas por los antidisturbios, según el documento | La decisión del desalojo, un día antes de una manifestación, no se cuestiona  |  Se critica que algunos fotógrafos se situaran entre la línea policial y la de manifestantes

Transcripción del diálogo de los Mossos durante las cargas

En la transcripción de las comunicaciones, altos cargos sin identificar ordenan a los Mossos que carguen

El tripartito airea sus diferencias a cuenta de las cargas policiales de la semana pasada  |  El president admite en la ejecutiva del PSC que la actuación se pudo hacer mejor  |  Herrera dice que el Govern debe mirar de frente y asumir responsabilidades

Los republicanos destacan que los agentes siguieron directrices políticas
Montilla admite errores pero llama a defender el prestigio de la institución

El PSC es desmarca de la depuració de responsabilitats que reclamen ERC i ICV per les càrregues dels Mossos

El Conseller Baltasar sostiene que Saura no es responsable de los errores de su policía  |  Montilla garantizó el respaldo del Govern y el PSC al cuerpo policial sin citar al conseller Saura

Els Mossos d’Esquadra sostenen en l’informe que han d’entregar al conseller d’Interior, Joan Saura, sobre els fets del 18 i 19 de març, que “mai actuen sense motivació” ni de forma indiscriminada

Anàlisi cobertura informativa brutalitat policial. Grup Godó el més beneficiat per les subvencions del Tripartit

bnmontilla

Montilla (PSC), President de la Generalitat: “tot el suport als Mossos d’Esquadra”

Brussel·les critica l´actuació dels Mossos contra els manifestants anti-Bolonya

Concentració a Madrid en solidaritat estudiants de Barcelona (video)

CONCENTRACIÓNS EN GALIZA. Contra Boloña. Contra a represión. Universidade Galega e pública!

Solidarietà militante agli studenti ed alle studentesse di Barcellona. Collettivo Autorganizzato Universitario de Nápoles

Desprès de la resaca antirepressiva contra els mitjans de comunicació, comença l’operació neteja del Tripartit i de l’honor dels Mossos d’Esquadra, la policia “democràtica” per decret. Montilla repeteix les paraules dels seus fills (hereus pràctics del Sindicat Vertical d’Estudiants, SEU: Associació de Joves Estudiants de Catalunya). I desprès de tot, els esdeveniments de l’altre dia són producte de la imaginació i d’una minoria agressiva i violenta… és a dir, els Mossos d’Esquadra. els i les estudiants que feien feina pro-universitat pública al Rectorat de la UB.

[Veure comunicats i declaracions polítiques]

Els mass media han fet una cobertura informativa guiada per dos guions:

  • a) L’ofensa corporativa . Tot i que la brutalitat policial ha estat una tònica en els darrers temps i hi ha diverses condemnes firmes contra els Mossos d’Esquadra per tortures– condemnes que no han fet a la senyora Tura sinò reafirmar-se en la seva política repressiva, digna succesora de la Valdecasas-. Si la brutalitat no toca als periodistes del règim, no hi ha brutalitat. I l’exemple més proprer, la manifestació en solidaritat amb les mobilitzacions a Grècia desprès de l’assasinat d’un noi a mans de la policia

[veure vídeo manifestació estudiantil al gener contra l’EEES].

Vídeo cobertura de La Vanguardia

Informa La Directa que TV3 es nega a rectificar la notícia de que un jove va “escenificar” que estava ferit. En relació, és clar, que els Mossos d’Esquadra van agredir als serveis d’atenció mèdica.

571868-697876TV3 burla una demanda adduint que és una empresa privada

Un jove ferit a la marxa de suport a la revolta grega exigeix una rectificació

El jutjat del contenciós administratiu número 10 de Barcelona ha denegat en primera instància una demanda pel dret a la informació veraç contra TV3 i ha assumit l’argument de la televisió pública segons el qual les informacions dels seus Telenotícies són una actuació que es troba dins el règim jurídic de les entitats privades. Per aquesta via –tan políticament incorrecta– els serveis jurídics de la televisió pública catalana han burlat el primer pas d’una demanda que pretén aconseguir la rectificació d’unes informacions difoses els dies 20 i 21 de desembre i que feien referència a la manifestació de suport a la revolta grega que es va celebrar al centre de la capital catalana.

  • b) La repetició de l’argumentari del Ministeri.És a dir, donant cobertura a la brutalitat policial, com el que no vol, afegeixen explicacions de l’EEES dictades paraula per paraula pel Ministeri i els seus assesors del Grup Lavinia – beneficiari del Campus Mediapro de la UPF, altrament dit Ca l’Aranyó).

els garants de la democràcia i l’ensenyament públic

huguetdramirez-247x300bio_sauraernest_maragall

Fent un repartiment dels papers i un cop ressarcits els reporters gràfics que van patir la democràcia del Tripartit als seus ronyons, arriba el moment de la veritat: el video d’avui.

Albert Corominas i Vera Sacristán van publicar fa un any a la  revista Sin Permiso un article que abundava en les denúncies públiques fetes per  l’ex-rector de la UPC – Lluís Ferrer- i es va destacar el paper estratègic de La Vanguardia en la campanya de desprestigi de la universitat pública.

Sobre les raons corporatives de La Vanguardia, podem recuperar l’article sobre el deute i la depedència del Grup Godó de les arques públiques- és a dir, dels impostos dels treballadors que gestionen en el seu benefici la casta política: El grup Godò el més beneficiat per les subvencions. Diari de Girona 30/03/2009.

[més informació sobre la opinió independent aqui]


RECULL DE PREMSA 8.000 persones es manifesten per la llibertat d’expressió i són durament reprimides pels Mossos d’Esquadra

+ info: Tancada a la Central

Memòria

Actualització19/03/2008 9h

Nota de premsa de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants (Comissió Comunicació)

Fotografíes: David Datzira3366859734_01c398f8ba

Desprès de desallotjament del Rectorat de la UB- seguit de càrregues indiscriminades als carrers del centre, de l’Eixample i dins dels vagons del metro– , la solidaritat ciutadana amb els estudiants s’ha expressat en una multitudinària concentració a plaça universitat que ha esdevingut en manifestació. Durant la marxa s’ha demanat la dimissió del Conseller, del Rector de la UB i han clamat per l’alliberament dels espais universitaris de la presència policial- nova política d’aplicació de Bolonya practicada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques -.

La brutalitat policial s’ha saldat al matí amb més de cinquanta ferits, sis detencions. La manifestació de la tarda no ha pogut arribar a la Plaça de Sant Jaume – seu política dels responsables de la càrrega i de la política educativa -, pel bloqueig dels furgons antiavalots a l’alçada de Laietana amb Ferran. Les autoritats polítiques catalanes han decidit dissoldre la marxa amb una razzia de furgons. Els manifestants han improvisat barricades al barri del Born, barri que ha estat pres per policies de paisà i on ara continua havent-hi corredisses i detencions, a més d’un fort dispositiu de més de 40 furgons antiavalots concentrades al Mercat del Born.3366035237_83b0b2684d

Es desconeix el nombre exacte de detinguts i de ferits. De moment es pot confirmar al menys danys a una família que en increpar als mossos d’esquadra ha rebut com a resposta cops indiscriminats. El fill, de 10 anys, segons informa El Periódico ha hagut d’anar al Servei d’Emergències Mèdiques. El portaveu dels Mossos d’Esquadra ha demanat “col·laboració” als mitjans de comunicació davant les crítiques per les agressions patides pels mitjans –entre d’altres, La Vanguardia-, les quals diu “lamentar”. Aquesta nit al menys han estat agredits un periodista de TV3, dos de La Vanguardia i un del Periódico. Diversos professors de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com Personal d’Administració i Serveis han estat expressament atacats i malferits pels Mossos d’Esquadra. 3366034977_0df22c680c

La marxa ha transcorregut pacíficament durant tot el recorregut, tret dels moments de tensió provocats pel desproporcionat dispositiu policial. Aquesta agressivitat institucional inaugura la jornada prèvia d’una mobilització europea contra l’Espai Europeu d’Educació Superior – amb convocatòries de professorat i estudiants a l’Estat francès i a Itàlia- i amb la convocatòria d’una vaga unitària de l’ensenyament per la derogació de la Llei d’Educació Catalana.

Les mostres de solidaritat des de tots els territoris es multipliquen. Avui continua ocupada la Facultat de Lletres i de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Manifest que s’hauria llegit en cas de poder finalitzar la manifestació

Agència Catalana De Notíciesjpmanifestacion1803090

Els Mossos d’Esquadra ataquen deliberadament un grup de periodistes

Violenta actuació policial contra els estudiants anti-Bolonya

Europa Press

Un niño de unos diez años resulta herido por los Mossos

La Vanguardia

Caos y cargas policiales indiscriminadas durante una nueva marcha antibolonia

El centro de Barcelona se ha convertido en escenario de una batalla campal entre estudiantes y Mossos durante una marcha en protesta por el desalojo de 50 estudiantes de la UB esta mañana. Hay 56 heridos, entre ellos un niño de 10 años

El Colegio de Periodistas condena las cargas policiales contra profesionales | El director de los Mossos defiende su actuación | El conseller de Universitats apoya el desalojo | Encuesta: ¿Cree justificadas las acciones de encierro? |

Pánico en el portal

Centenares de personas se refugian en diferentes porterías de Vía Laitena para evitar las represiones de los Mossos

Batalla campal en las calles de Barcelona

El Periódico

Los enfrentamientos de esta noche entre estudiantes y ‘mossos’ se saldan con alrededor de 50 heridos

Jue, 19 de Mar del 2009//00:23
Fuertes cargas policiales contra los estudiantes catalanes anti-Bolonia
Gara Ed. Imp. – Portada
Jue, 19 de Mar del 2009//00:15
Durs enfrontaments entre policies i grups d’estudiants al centre de Barcelona
Vilaweb Vilanova de Sau
Jue, 19 de Mar del 2009//00:02
Saló Bolonya
lamalla.cat Joves
Jue, 19 de Mar del 2009//00:02
Mentiras mediáticas y brutalismo policial
Sin futuro y sin un duro
Mié, 18 de Mar del 2009//23:21
Durs enfrontaments entre policies i grups d’estudiants al centre de Barcelona
Vilaweb La Garriga
Mié, 18 de Mar del 2009//22:47
Que algú m’ho expliqui perquè no ho entenc
Reflexions polítiques des de Cerdanyola
Mié, 18 de Mar del 2009//22:19
Els mossos tornen a carregar amb duresa avui al vespre contra estudiants de la UB
Vilaweb Portada
Mié, 18 de Mar del 2009//22:14
Un ampli desplegament policíac al centre de Barcelona controla la manifestació d’estudiants de la UB
Vilaweb Vilanova de Sau
Mié, 18 de Mar del 2009//20:34
Xerrada amb representants de Torras Papel i Aconda a la Casa de Cultura
Gironainfo.cat Economia
Mié, 18 de Mar del 2009//20:14
Interior considera proporcionades les fortes càrregues policíaques contra estudiants de la UB
Vilaweb Vilanova de Sau
Mié, 18 de Mar del 2009//19:38
No anem bé…
Juli Cuéllar

Centenars de milers d’estudiants al carrer en defensa de l’ensenyament públic

Recull i cròniques de la Jornada d’ahir a l’Especial 12M

(notícies, vídeos, titulars i fotografies)

Editorial

3349946734_33855ace90La realitat és dura, la realitat és cruel“, deia en Roque Dalton. Tot i això, la realitat s’obre pas entre la demagògia, la repressió i els intents inútils dels deganats, rectorats i pròcers de la causa. La immensa majoria d’estudiants cridats a la jornada de vaga i manifestació d’ahir la refrenden: prop de 15.000 estudiants a Barcelona amb un bloc de professorat i PAS; més de 10.000 a Madrid, amb el seu corresponent bloc de professorat i PAS; prop de 1.000 a Sevilla, … Milers apallissats per la policia caciquil de Tenerife. Una “minoria” que no només no descansa sinó que guanya adhesions a cada pas. El pols de veritat: la manifestaci

Manifestació a Barcelona 12 de març. David Datzira

Manifestació a Barcelona 12 de març. David Datzira

ó del dia 19, la qual coincideix -volent o no- amb convocatòries homòlogues a l’Estat francès i a Itàlia. La realitat és dura, la realitat és cruel.

El silenci sobre el que amaga l’EEES és significatiu i el silenci sobre les reivindicacions del moviment estudiantil ,inútil-resumit propagandísticament com els “antibolonya” quan la seva reclamació estava a les pancartes de totes les ciutats: derogació de la LOU. I sortida de l’Acord General de Comerç de Serveis.

Allà on s’implanten els acords de l’Organització Mundial del Comerç creix la misèria, baixa el benestar col·lectiu i regna la injustícia social. El rebuig a l’EEES no és patrimoni original de l’estudiantat català, ni de l’Estat espanyol, ni tan sols dels “PIGS” de la Unió Europea (com els “civilitzats” anomenen a Portugal, Italy, Greece i Spain). No.

A Finlàndia i al Regne Unit rebutgen el paquet de mesures que realment comparteixen els estats adherits a aquesta “oportunitat” de negoci : retallada del finançament públic a l’ensenyament, pujada de taxes, endeutament i emprobriment dels estudis superiors. Ja ho diu l’ANECA – l’agència que ningú controla i que aprova els plans d’estudi -:

“La OMC intenta ahora regular, además del comercio de bienes industriales, el comercio agrícola y de servicios…la liberalización de los servicios, posiblemente, va a ser bastante lenta. El capital humano, la educación y la investigación son factores fundamentales de competitividad y desarrollo. Países como el nuestro tienen que tomar en este momento decisiones educativas muy importantes, porque nos va en ello el futuro industrial y económico de nuestro país. No se trata sólo de que la gente sea más o menos culta. Avanzamos hacia una sociedad de la información y del conocimiento, por lo que la OMC tendría que afrontar el tema del libre comercio del conocimiento, que hoy es un recurso transnacional y es algo que afecta directamente a la organización del servicio público de la Educación Superior

pàg.6. III Foro Aneca. “La Organización Mundial del Comercio y la Educación Superior” 2005

aneca

No és un problema de retràs cultural ni de model universitari, és un problema de democràcia, és un problema de legitimitat política i de lògica de profit mercantil Vs lògica del benestar col·lectiu. Molts no hi tenen res a perdre, els estudiants i els treballadors tot. I amb contundència ho diuen a Grècia, a Mèxic, a Xile, a l’Argentina, als Països Catalans i des del rectorat ocupat de Palermo, les facultat bloquejades a Perpinyà i els pares i mares dels EUA: la retallada de la despesa pública en ensenyament fa mal a nens i nenes, fa mal al futur col·lectiu. Capitalisme és crisi.

A Barcelona, la vaga i manifestació d’ahir va coincidir amb la denúncia de retallada de personal de Correus (altre servei públic afectat per l’Acord General de Comerç de Serveis). A Madrid coincideix amb les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública després de que Esperanza Aguirre anunciï que els propers hospitals seran de gestió privada o no seran (altre servei afectat per l’AGCS); a Sevilla amb l’acampada dels miners de Boliden, la multinacional que va contaminar Doñana, va rebre milions de subvencions per mantenir els llocs de treball i ara vol fer fora a la meitat de la plantilla.

A Itàlia, a Grècia, a l’Estat francès governa la dreta. Als Països Catalans i a l’Estat espanyol també. Les polítiques contra els treballadors, contra l’educació i la sanitat públiques i la subvenció dels rics i la demanda d’esforços als endeutats per la bombolla immobiliària, als ofegats per contractes misèria, per la pujada dels impostos dels serveis públics i del cost de la vida…. El Govern del PSOE/PSC, d’ERC i de ICV no es distingeixen gaire de l’aznaridad i el pujolisme.

Ja ho va dir la Secretària del Consell d’Universitats, Carme Fenoll: “s’ha de defensar la propietat individual” : “las empresas tienen como objetivo enriquecerse, esa es la base del capitalismo […] Cuando estamos hablando de la universidad, en la sociedad del conocimiento, en esta sociedad capitalista en la que nos guste o no vivimos, pasa necesariamente por la protección de la propiedad individual”.

…A costa del benestar col·lectiu. Carme Fenoll deu fer referència a la promoció de la cultura que practica l’SGAE o el cànon que es volia implementar a les biblioteques públiques, donat que fan competència deslleial a les grans superfícies venedores de llibres i de cultura. Economia del coneixement, cultura d’èlits. Acord General de Comerç de Serveis.

Ocupació UPF. Pancarta sobre el referèndum contra Bolonya a la UB. Font:A.

Ocupació UPF. Pancarta sobre el referèndum contra Bolonya a la UB. Font:A.


Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.492 visites
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers