//

bolonia

This tag is associated with 9 posts

La repressió estudiantil arriba a Murcia

Enllacem la notícia de la expulsió definitiva del company José Mateos Martínez de la Universitat de Múrcia on treballava com a becari predoctoral, producte de la lluita contra l’EEES.  Tot i que el gruix de la repressió estudiantil ha estat concentrat a Barcelona, hem de recordar que a la Universitat de la Laguna (Tenerife) també el Rector volgué expulsar a uns dels portaveus d’AMEC. A diferència de les universitats catalanes – malgrat els esforços d’un percentatge significatiu de treballadors i docents- i de Múrcia, a Tenerife la unió del professorat va impedir la expulsió del company.

Aquí es pot signar contra la seva expulsió.

http://tribunadeljurista.foroes.net/cuartel-de-espartaco-f1/la-universidad-me-expulsa-durante-un-ano-por-mis-criticas-a-sus-miserias-t1140.htm#31161

Informe finançament universitari:Breu comentari

“Documento para la reflexión sobre la mejora de las políticas de financiación de las universidades y para promover la excelencia académica e incrementar el impacto socioeconómico del Sistema Universitario Español  (SUE)”

L’informe ha estat elaborat per la “Comissió Mixta de Finançament Universitària”, una comissió integrada pels membres de la Conferència General de Política Universitària, membres del Consell d’Universitats, experts de la Conferencia de Rectors i d’altres convidats.

Tanmateix, l’informe previ i inspirador, és un producte dels membres del FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) que, curiosament, és patrocinada per grans bancs i empreses com Abengoa, Iberdrola o Repsol (http://www.fedea.es/002_AcercaDe_MiembrosConsejo.asp).

Sense pretensió d’exhaustivitat només destaquem diversos aspectes:

  • Segons aquests experts, “hi ha un excés de professorat” i per tal d’afavorir la reducció del nombre d’estudiants per professorat, que consideren sera producte de la “evolució natural”,  plantejen diversos incentius:

“para la reducción equilibrada y evolutiva de los tamaños medios de grupo, se ha de proceder de la reducción de los créditos impartidos que se derive de una  menor presencialidad docente de los planes de estudio, una menor oferta de las titulaciones con baja demanda y una mayor racionalidad evitando duplicidades”,   i afegeixen que les universitats haurien de “flexibilizar la asignación de asignaturas a las ramas de conocimiento, ofrecer planes de jubilación anticipados, planes de empleo, movilidad de profesorado dentro de la CCAA…” (pàg. 12). A les pàgines 20 i 25 fan explícit aquest “superávit” de professors.

algú s’enrecorda de la renovació pedagògica?

Algú s’enrecorda del frau dels crèdits ECTS que et fan pagar per estudiar pel teu compte?

com es reassigna un antropòleg? i un doctor en Filologia Catalana?

  • Les taxes pujaran progressivament fins arribar al 2015 a una situació de lliure establiment de les tarifes universitàries, primer per que l’estudiantat pagui fins al 15% del cost real de la matrícula cap a l’horitzó del 2015 on cada centre universitari fixi com vulgui els preus de matriculacions (amb la crisi, durant uns anys miraran de no fer gaire soroll aquets tema per antiestètic).  Projecten que les segones matriculacions paguin el 50% del seu cost real (ara per ara la matrícula és un 10% del cost real); i a la tercera matriculació, el 100% del seu cost real!! (pàg. 35-36)

Fem comptes, amb l’actual Decret de Preus de la Generalitat(veure en taules aqui, a la dreta):

  • El primer curs d’un Grau té 240 crèdits ECTS i cadascú costa 19.45€ .Ara mateix per a estudis de biociències (per exemple), el curs sencer costa: 1167 €. Si es pagués el 15% del seu cost real (el que sufraguem mitjantçant els impostos sobre la renda) com pretenen fer en una primera fase de pujada de taxes: 1750€.
  • Un crèdit ECTS de Biologia costa 19.45€ en primera matriculació. Es supossa que representa el 10% del cost real.

Una assignatura mitja: 6 ECTS.

Cost primera matriculació (10% del cost real) : 116.7€

Cost segona matriculació (50% del cost real): 585.5€

Cost tercera matriculació (100% del cost real): 1167 €

És a dir, una matèria pendent de primer en segona matriculació costa el mateix que el curs sencer. I a la tercera vegada, justament el mateix. Qui es pot permetre aixó?

Cal relacionar aquests anuncis amb mesures preses a la Universitat de Sevilla que obliga a la matriculació de tots els crèdits pendents de cursos anteriors per poder continuar estudiant i accedir a matéries de curs superior (siguin o no necessàries per al seu aprofitament), o l’establiment de règims de permanència a la Universitat d’Alcalà de Henares o a la de Saragossa de sis-set anys per treure’s un títol. Els estudiants d’enginyeria ho tenen especialment fotut: un altre cop seran títols per a superdotats o per a nens de casa bona.

  • I de beques? El document planteja la igualtat de condicions d’obtenció d’una beca pública per estudiar a qualsevol universitat, pública, privada o de l’Esglèsia; estableix tres tipus de beques (introdueix la “beca salari” per a una minoria) , però que van acompanyades de la pujada que hem parlat abans, converteixen efectivament l’ensenyament en un negoci i no en un dret social.

Algú vol condicionar la seva operació a la seguretat social a una beca? ¿no es liquiden els impostos ja en funció del nivell de renda? Quina és la finalitat d’aquesta mesura?

La que ja van denunciar les mobilitzacions del curs passat: igualar a nivell de preus i subvencions públiques –beques, entre d’altres inversions- les universitats públiques i privades, que tothom sap que són més cares i que sovint són rebutjades pels estudiants precisament perque per estudiar a la pública –fins fa poc- tenia beca i per a anar a la privada, no.  Per cert, el mateix document explicita que només un 20% de l’estudiantat rep una beca -incloent-hi les beques únicament de transport o per a material escolar.


Tancada del PAS al Rectorat de la UB

Enguany els col·lectius de treballadors universitaris pateixen més que mai el que era previsible: la restricció de finançament i les retallades de plantilla, l’estalvi en salaris i en drets laborals són un fet. Malgrat les admirables defenses que en feien les direccions burocràtiques de CCOO i UGT de la magnífica oportunitat que era l’EEES per “al conjunt de la societat”, ara esclaten els conflictes laborals campus a campus. Si les direccions sindicals aconsegueixen que aquestes protestes siguin només locals i corporatives, el govern haura guanyat.

Miembros del PAS se encierran en la UB en demanda de un complemento salarial (ABC, 11/02/2010)

Podeu veure més fotografíes i el vídeo de BTV al dossier de premsa fet pels treballadors. Diverses reaccions.

Díes abans, el PAS de la UAB també es va tancar al despatx del Gerent per idéntics motius. Més informació del rerafons de la qüestió. No es tracta d’una situació específica ni especial, ni de la UB, ni de la UAB, ni de la UPC, ni tan sols del Principat. Perquè aquestes lluites no es coordinen?

Finançament i govern universitaris: el nucli dur de la Estratègia Universitat 2015

“Quien se haya parado a pensar en el vertiginoso trajín que ha mecido a la Universidad española en las últimos meses, se dará cuenta de la notable transformación que se está cocinando en la educación superior española. La elección de cinco campus de excelencia internacional, una propuesta de aumento de las tasas y de las becas, la preparación de un ránking nacional de universidades… Y ahora, la introducción de un modelo de gestión empresarial que reparte el poder entre los rectores y personalidades sociales, preferentemente del mundo de la empresa. Por mucho menos se echaron a la calle y montaron un cristo los anti bolonia, pero esta vez el vértigo va acompañado de silencio. La época de exámenes es lo que tiene. Un golpe perfecto.”El Mundo 10/02/2010

El Mundo es feia ressó fa uns díes dels documents “interns” que estudien al sí de la Comissió Mixta per al Finançament creada pel Ministeri i al sí de la Conferencia de Rectores (CRUE). Aquests documents tenen com a missió l’aprofundiment en els aspectes claus de la Estratègia Universitat 2015:  són les eines definitives per a la conversió de les universitats públiques en espais de negoci sense problemes derivats de la ja no de la democràcia sino de la pseudodemocràcia estamental universitaria,  per tal de fer del sistema universitari un lliure mercat de titulacions a preu de mercat.

Els estudiants ja van veure el que anunciava la Declaració de Montanya , :

“la declaració de Montanyà i l’encara pendent modificació de la LUC expressen sense embuts aquesta nova línia: governs d’òrgans reduïts o unipersonals, nomenaments a dit dels càrrecs, i participació cada cop més activa de persones alienes a la universitat, a la pràctica, del món empresarial. Perquè les empreses i els bancs no interfereixen només en les preses de decisions.” Manifest 3 de Desembre

El Mundo parla clar i net sobre la voluntat (recomanem la lectura del document sencer)

“En él se propone implantar «una estructura de gobierno inspirada en el modelo USA, en el que el rector es designado y removido por una Junta de Gobierno (‘Board’) en la que tienen especial influencia los miembros externos a la Universidad», aunque «actualizada y redimensionada de acuerdo con la realidad esp añola».

[…]  la idea es otorgar a los consejos sociales la función de designar al rector, diseñar junto a él las líneas estratégicas para el futuro de la institución, velar por su cumplimiento y destituirle si los resultados de su gestión no son los esperados. Es decir, el mandato no tendría límite temporal, sino que dependería de su eficacia.

Pero además de esos nuevos cometidos, los consejos sociales cambiarían en cuanto a su composición. Sus miembros pasarían a ser designados por el Claustro, mayoritariamente entre personalidades del mundo de la empresa, la cultura… O lo que es lo mismo, ajenas a la institución.”

Font:  El rector y una ‘comisión de sabios’externa tendrán todo el poder en la Universidad (El Mundo, 10/02/2010)

Així com de la tàctica: “En el documento se introducen muchas precisiones y salvedades sobre su horizonte de implantación. Se habla de que debería hacerse de forma consensuada, adaptada a la realidad española y progresiva. Dado que ello exigiría modificar la Lomlou, se propone trabajar con experiencias pilotos e introducir esta nueva cultura con códigos de buen gobierno.”

Un bon anàlisi: “Se está gestando una profunda reforma antidemocrática de la universidad” a la Red Ires

Més reaccions:

Ocupació de l’ANECA… A les coses pel seu nom

IMG_4500-redimensionado-b15cfSi el poder real sobre el futur del que un estudiant haurà d’aprendre a l’aula el té l’ANECA i no pas el Ministeri…

Ocupen el Ministeri per denunciar la pèrdua de control democràtic sobre l’ensenyament superior…

I ocupen l’ANECA, ja denunciada per Innovació I Ciència  pel seu obscurantisme i sensibilitat davant pressions antidemocràtiques a l’aprovació dels nous plans d’estudi

Ocupen l’ANECA!!!

Crònica al Centre de Mitjans

Cobertura Acción Eje de Educación: Ocupada la Agencia Española de Evaluación de la Calidad y la Acreditación

La notícia segons la premsa del règim: Europa Press i ADN

Els sindicats de treballadors i el Procés de Bolonya

ccoo_ugtTenint en consideració que bona part de la població universitària estudia i treballa i que una bona part de la comunitat universitària treballa amb contracte (professorat, personal d’administració i serveis) i d’altres no (becaris de tota mena), és interessant veure com les centrals sindicals es posicionen respecte als efectes de la contrarreforma universitària (LOU i Bolonya) a nivell corporatiu (com a comunitat universitària) i general (incidència al mercat de treball i garantia de drets per als futurs titulats).

A grans trets, només CGT, Co.Bas, COS, USTEC-IAC, CNT han sostingut una política pública de rebuig a les reformes educatives universitàries, a la filosofia que les impregna i afecta també a l’ensenyament no universitari i a més a més han adoptat una posició clara de suport als estudiants mobilitzats i durament reprimits.

Quina ha estat la posició de CC.OO i UGT? Molt semblant a la del PSOE/PSC i els seus socis de Govern a Catalunya i la resta de l’arc parlamentari.

A grans trets, tot i que el Comité Sindicat Europeu (ETUCE) del qual forma part CCOO ja va posar el crit al cel sobre els efectes de la implementació de l’EEES amb una declació contundent. (Pàg.5)

“En relación con la financiación, ETUCE señala que “la recomendación de la Comisión sobre la financiación basada en el rendimiento pondrá en peligro la calidad de la educación superior.” […]”La experiencia muestra que […]el incremento de la presión en las universidades y academias para centrarse en la producción no asegura la mejor calidad de la educación superior.”

“ETUCE ha protestado contra el excesivo énfasis que la Comisión ha puesto en sus recientes Comunicaciones sobre la Educación Superior relativas a la relación entre las universidades y el mundo empresarial en términos de financiación a la investigación,”

Tot i això, aquest sindicat s’ha mantingut en la línea possibilista de només defensar el corporativisme dins del corporativisme (és a dir, pel que fa a la Llei de Ciència i en estreta relació al professorat), ha callat miserablement davant els abusos antidemocràtics contra els estudiants revoltats. A nivell general, CCOO i UGT – la qual segueix la línea del sindicalisme “responsable”, és a dir, traidor de la classe treballadora- negocien la devaluació laboral dels futurs titulats Bolonya a Telefònica, manifestant únicament interés en preservar les condicions de l’actual plantilla.

A continuació breu recull de notícies relacionades amb l’activitat dels “sindicats majoritaris” sobre Bolonya:

  • CCOO i UGT donen suport al  Pla Bolonya perque és bo per a les empreses (vídeo)

Telediario TVE1. (minuts del 29:41-31:30).  Font. IA-Puertollano

Amèrica: mobilització estudiantil i repressió

És indubtable la dimensió internacional de l’atac contra l’ensenyament pública així com la resposta repressiva per part de les institucions. Als EUA pujen de nou les taxes – la qual cosa ja va supossar un seguit de mobilitzacions el curs passat-, a Ecuador comencen a qüestionar la gratuïtat dels estudis de tercer cicle (Costa Rica pot i nosaltres no?). A Xile, el moviment estudiantil de secundària es mobilitza i fa una crida general clarivident i molt fàcilment traduïble al nostre context – aprofitem per demanar la dimissió de Maragall i retirada de la LEC- i a Colòmbia, els estudiants denuncien la connivència entre el govern universitari i els paramilitars, així com l’estat d’excepció permanent per als activistes sindicals, estudiantils i polítics d’esquerra.

Tornem a recuperar un vídeo sobre l’OCUPACIÓ MILITAR DE LA UNIVERSITAT DE SAO PAULO de fa uns díes.

Amèrica

EUA.-pujada de taxes als col·legis comunitaris de fins al 300% pel curs vinent

Ecuador.- revisió de la grautuitat de l’educació superior

Costa Rica.- Represió política contra estudiants de secundària a Costa Rica

Xile.-mobilitzacions

Èxit vaga estudiantil de secundària

Manifestació massiva pel transport públic

Maniobres i instruccions al professorat per trencar la vaga

Carta oberta a tots els estudiants de secundària del país

Colòmbia.- Tancats a la Catedral contra el Rector de la Universitat Industrial de Santander per mantenir converses amb paramilitars

Especial Illes Canàries: Comença el judici per les agressions policials del 12 de març

05lo22afot1.bmpEl primer expedient disciplinari obert contra estudiants mobilitzats contra l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior va ser a les Illes Canàries: el senyor Domènech volia expulsar a Adán González, un dels portaveus d’AMEC -Assemblea del Moviment Estudiantil Canari- destacada en la denúncia del caciquisme del Rector i de les seves maniobres per tal de desprestigiar i desmantetllar a qualsevol preu la universitat pública de les Illes. Gràcies al suport del professorat i de l’alumnat , molt destacat, del professorat d’aquesta universitat, l’expedient va quedar en no res i AMEC continua amb la seva tasca d’agitació, denúncia i mobilització, dins i fora dels òrgans de govern.

Tot i aixó, encara que la repressió estudiantil ha tingut una cara molt més acusada a Barcelona (ja és natural veure homes armats als recintes universitaris, la impunitat policial i la irresponsabilitat política dissenyen un govern protofeixista), el dia 12 de març els estudiants canaris també van patir la brutalitat policial. Ara ja ha començat el judici.Comienza el juicio por los sucesos de la manifestación contra el Plan Bolonia en La Laguna el pasado mes de marzo. Audio

La opinión de Tenerife: En total 18 persones. Preocupació per la lenta aplicació a les Illes. http://www.laopinion.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009061300_9_225456__Sociedad-Canarias-lenta-Bolonia

notícies relacionades

El tó democràtic i tolerant del Rectorat de la ULL es torna a manifestar amb la notícia de la creació d’una inspecció disciplinaria amb funcions preventives i sancionadores, tant per a personal docent com per a estudiants. Una nova característica de les universitats públiques: l’ordre per l’ordre i la necessitat de figures externes per fer la tasca bruta.

  • “La ULL contará con un servicio de inspección el próximo curso”

La ULL ha convocado la plaza de jefe del servicio de inspección, que sancionará y prevendrá los “comportamientos inadecuados” de docentes, alumnos y PAS y se complementará con una oficina de mediación de conflictos. El dia de Canarias. 9/06/2009

“Cuán más peligro tiene un imbécil que un malvado”

infoDPublicat a XL Semanal, Arturo Pérez Reverte

Dins la saga d’articles d’acadèmics i pensadores al voltant de la qüestió bolonya, a aquestes alçades de devallada intel·lectual  -quan per exemple, en Montilla considera un bon símptoma de salut democràtica una abstenció de més del 50%- , Pérez Reverte publica un article prou explícit.

[AVÍS PER A NAVEGANTS: s’ha de deixar de banda l’espanyolisme furifund que bufa l’autor]

Un altre article càustic, “Bolonia no existe”  d’en Fdez Líria. Un altre també destacable , “Cuestiones boloñesas” d’en Recio- tot i que sembla escrit amb una distància crítica equiparable a la que separa Barcelona de Sebastopol i no des de la Universitat Autònoma de Barcelona-.

S’hi afegeixen dues novetats editorials, a Hiru [Bolonia no existe] i a Catarata [El Plan Bolonia]. Textos de batalla, molt accelerats amb una clara vocació divulgativa, tot i que el moviment estudiantil català hi surt poc representat-.

“Permitidme tutearos, imbéciles”

Cuadrilla de golfos apandadores, unos y otros. Refraneros casticistas analfabetos de la derecha. Demagogos iletrados de la izquierda. Presidente de este Gobierno. Ex presidente del otro. Jefe de la patética oposición. Secretarios generales de partidos nacionales o de partidos autonómicos. Ministros y ex ministros –aquí matizaré ministros y ministras– de Educación y Cultura. Consejeros varios. Etcétera. No quiero que acabe el mes sin mentaros –el tuteo es deliberado– a la madre. Y me refiero a la madre de todos cuantos habéis tenido en vuestras manos infames la enseñanza pública en los últimos veinte o treinta años. De cuantos hacéis posible que este autocomplaciente país de mierda sea un país de más mierda todavía. De vosotros, torpes irresponsables, que extirpasteis de las aulas el latín, el griego, la Historia, la Literatura, la Geografía, el análisis inteligente, la capacidad de leer y por tanto de comprender el mundo, ciencias incluidas. De quienes, por incompetencia y desvergüenza, sois culpables de que España figure entre los países más incultos de Europa, nuestros jóvenes carezcan de comprensión lectora, los colegios privados se distancien cada vez más de los públicos en calidad de enseñanza, y los alumnos estén por debajo de la media en todas las materias evaluadas.

Pero lo peor no es eso. Lo que me hace hervir la sangre es vuestra arrogante impunidad, vuestra ausencia de autocrítica y vuestra cateta contumacia. Aquí, como de costumbre, nadie asume la culpa de nada. Hace menos de un mes, al publicarse los desoladores datos del informe Pisa 2006, a los meapilas del Pepé les faltó tiempo para echar la culpa de todo a la Logse de Maravall y Solana –que, es cierto, deberían ser ahorcados tras un juicio de Nuremberg cultural–, pasando por alto que durante dos legislaturas, o sea, ocho años de posterior gobierno, el amigo Ansar y sus secuaces se estuvieron tocando literalmente la flor en materia de Educación, destrozando la enseñanza pública en beneficio de la privada y permitiendo, a cambio de pasteleo electoral, que cada cacique de pueblo hiciera su negocio en diecisiete sistemas educativos distintos, ajenos unos a otros, con efectos devastadores en el País Vasco y Cataluña. Y en cuanto al Pesoe que ahora nos conduce a la Arcadia feliz, ahí están las reacciones oficiales, con una consejera de Educación de la Junta de Andalucía, por ejemplo, que tras veinte años de gobierno ininterrumpido en su feudo, donde la cultura roza el subdesarrollo, tiene la desfachatez de cargarle el muerto al «retraso histórico». O una ministra de Educación, la señora Cabrera, capaz de afirmar impávida que los datos están fuera de contexto, que los alumnos españoles funcionan de maravilla, que «el sistema educativo español no sólo lo hace bien, sino que lo hace muy bien» y que éste no ha fracasado porque «es capaz de responder a los retos que tiene la sociedad», entre ellos el de que «los jóvenes tienen su propio lenguaje: el chat y el sms». Con dos cojones.

Pero lo mejor ha sido lo tuyo, presidente –recuérdame que te lo comente la próxima vez que vayas a hacerte una foto a la Real Academia Española–. Deslumbrante, lo juro, eso de que «lo que más determina la educación de cada generación es la educación de sus padres», aunque tampoco estuvo mal lo de «hemos tenido muchas generaciones en España con un bajo rendimiento educativo, fruto del país que tenemos». Dicho de otro modo, lumbrera: que después de dos mil años de Hispania grecorromana, de Quintiliano a Miguel Delibes pasando por Cervantes, Quevedo, Galdós, Clarín o Machado, la gente buena, la culta, la preparada, la que por fin va a sacar a España del hoyo, vendrá en los próximos años, al fin, gracias a futuros padres felizmente formados por tus ministros y ministras, tus Loes, tus educaciones para la ciudadanía, tu género y génera, tus pedagogos cantamañanas, tu falta de autoridad en las aulas, tu igualitarismo escolar en la mediocridad y falta de incentivo al esfuerzo, tus universitarios apáticos y tus alumnos de cuatro suspensos y tira p’alante. Pues la culpa de que ahora la cosa ande chunga, la causa de tanto disparate, descoordinación, confusión y agrafía, no la tenéis los políticos culturalmente planos. Niet. La tiene el bajo rendimiento educativo de Ortega y Gasset, Unamuno, Cajal, Menéndez Pidal, Manuel Seco, Julián Marías o Gregorio Salvador, o el de la gente que estudió bajo el franquismo: Juan Marsé, Muñoz Molina, Carmen Iglesias, José Manuel Sánchez Ron, Ignacio Bosque, Margarita Salas, Luis Mateo Díez, Álvaro Pombo, Francisco Rico y algunos otros analfabetos, padres o no, entre los que generacionalmente me incluyo.

Qué miedo me dais algunos, rediós. En serio. Cuánto más peligro tiene un imbécil que un malvado.


Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.493 visites
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers