//

ensenyament públic

This tag is associated with 3 posts

MANIFESTACIÓ 3 DESEMBRE: CONVOCATÒRIA, MATERIALS

Octaveta de motivació

Cròniques de l’inframón bolonyès (+ motivacions)


En profunditat: bolonya.org


Altres dades d’interès de la terra…

… i de més enllà

Escenaris de futur amb Bolonya: recull d’articles de reflexió

26mgmt.583Una  selecció dels darrers articles d’abast internacional sobre el futur de la universitat amb Bolonya. Gràcies a la tasca de recuperació i difusió realitzada pel portal gallec Fírgoa.

Extrets de Reencuentro, Journal for Critical Education Policy Studies, i Boletín de reflexión del Colectivo Baltasar Gracián

Chris Lorenz: ¿Sobrevivirán las universidades a la integración europea? (PDF) Políticas de educación superior en la UE y en los Países Bajos antes y después de la Declaración de Bolonia
Reencuentro, No. 54 – Abril, 2009

El autor sostiene que la imagen de un “nuevo comienzo” en Bolonia es engañosa respecto a los Países Bajos, las continuidades en las políticas educativas holandesas antes y después de la Declaración de Bolonia son mucho más llamativas que sus discontinuidades. El artículo argumenta que la importancia general del “modelo holandés” para otros países de la Unión Europea, radica en el hecho de que el caso de los Países Bajos, en general, prefigura lo que sucederá a otros países de la Unión Europea, cuando las políticas de Bolonia se pongan en práctica.

Patricia Gascón Muro y José Luis Cepeda Dovala: La internacionalización de la educación y la economía del conocimiento: la fuga de cerebros como política (PDF)
Reencuentro, No. 54 – Abril, 2009

Este trabajo pretende contribuir a responder dos preguntas: ¿cómo favorece la internacionalización a la fuga o a la ganancia de cerebros?, ¿cuáles son las ligas entre la movilidad universitaria, la movilidad de la mano de obra y la inmigración temporal o permanente?, pero también busca llamar la atención en torno al drama que puede constituir una internacionalización de la educación sin valores solidarios, centrada en razones económicas. Concluimos que existe una política deliberada, básicamente de los Estados y de las instituciones educativas de los países del Norte, para apropiarse de la fuerza de trabajo calificada y de los “alumnos en movilidad” de los países del Sur para mantener sus “ventajas competitivas”.

Phoebe Moore: UK Education, Employability, and Everyday Life
Journal for Critical Education Policy Studies, Volume 7, Number 1 (June 2009)

With pressures from employers, government ministries, and the new paying student/customer, New Labour has begun to restructure higher education and worker training in the United Kingdom to accommodate global markets, in the context of increasingly intimate relations between business and the public sector/education.

Simultaneous to the flexibilisation of the labour market, New Labour has increasingly sought private sector involvement in an increased range of avenues with the goal of educating citizens to become ‘learner workers’, and to become accustomed to, and reproductive of, the vagaries of neoliberal capitalism in their day to day lives and work. This project has a lineage perhaps with origins in the Robbins Report of the 1960s (Maclure 2006), which gave technological institutes ‗university‘ status, and encouraged the continued expansion of universities. A series of Teaching and Higher Education Acts and education White Papers followed, which perhaps came to a head with the strong recommendations for private sector involvement into the public. Lord Sandy Leitch’s Review of Skills 2006 (commonly known as the Leitch Report) itself a prominent recent strategy intending to transform education in this nation, toward market liberalisation and market-led ‘progress’, despite claims for a demand driven transformation in policy. The impact that implemented changes suggested by the Leitch Report will have on workers reflects widespread and growing insecurities resulting from the rolling back of the welfare state, when looked at in the context of increasing rates of hidden unemployment (see Beatty et al. 2007) and dramatically rising explicit unemployment in the contemporary economic ‘credit crunch’.

Angela C. de Siqueira: Higher Education Reform in Brazil: Reinforcing Marketization

Angela C. de Siqueira: Higher Education Reform in Brazil: Reinforcing Marketization
Journal for Critical Education Policy Studies, Volume 7, Number 1 (June 2009)

Higher education in Brazil began based on institutions organized as isolated establishments, and mostly privately owned. Nonetheless, public institutions created as universities and developing research activities and other services became the desired ideal for higher education.

The first educational institutions in Brazil were created in the sixteenth century, by a Catholic denomination, the Jesuits. Higher education in Brazil remained mostly privately owned and organized based on isolated institutes until the 1950s. With the re-establishment of democracy in Brazil, after Getúlio Vargas’s authoritarian government (1930-1945), and within the political environment of state intervention for development and reconstruction, there was a process of transforming private and state-owned institutions into federal institutions, and afterwards, during the 1960s, transforming them into federal universities. Thus, within the period 1954/64, 63% of the students were attending universities and not isolated establishments. And public institutions – most of them federal and a few state maintained – were encompassing 81% of the total higher education enrolments (CUNHA, p.97). The practice of free tuition within public institutions, a repeated demand of students and professors with a more democratic perspective, has become common since 1950.

Centenars de milers d’estudiants al carrer en defensa de l’ensenyament públic

Recull i cròniques de la Jornada d’ahir a l’Especial 12M

(notícies, vídeos, titulars i fotografies)

Editorial

3349946734_33855ace90La realitat és dura, la realitat és cruel“, deia en Roque Dalton. Tot i això, la realitat s’obre pas entre la demagògia, la repressió i els intents inútils dels deganats, rectorats i pròcers de la causa. La immensa majoria d’estudiants cridats a la jornada de vaga i manifestació d’ahir la refrenden: prop de 15.000 estudiants a Barcelona amb un bloc de professorat i PAS; més de 10.000 a Madrid, amb el seu corresponent bloc de professorat i PAS; prop de 1.000 a Sevilla, … Milers apallissats per la policia caciquil de Tenerife. Una “minoria” que no només no descansa sinó que guanya adhesions a cada pas. El pols de veritat: la manifestaci

Manifestació a Barcelona 12 de març. David Datzira

Manifestació a Barcelona 12 de març. David Datzira

ó del dia 19, la qual coincideix -volent o no- amb convocatòries homòlogues a l’Estat francès i a Itàlia. La realitat és dura, la realitat és cruel.

El silenci sobre el que amaga l’EEES és significatiu i el silenci sobre les reivindicacions del moviment estudiantil ,inútil-resumit propagandísticament com els “antibolonya” quan la seva reclamació estava a les pancartes de totes les ciutats: derogació de la LOU. I sortida de l’Acord General de Comerç de Serveis.

Allà on s’implanten els acords de l’Organització Mundial del Comerç creix la misèria, baixa el benestar col·lectiu i regna la injustícia social. El rebuig a l’EEES no és patrimoni original de l’estudiantat català, ni de l’Estat espanyol, ni tan sols dels “PIGS” de la Unió Europea (com els “civilitzats” anomenen a Portugal, Italy, Greece i Spain). No.

A Finlàndia i al Regne Unit rebutgen el paquet de mesures que realment comparteixen els estats adherits a aquesta “oportunitat” de negoci : retallada del finançament públic a l’ensenyament, pujada de taxes, endeutament i emprobriment dels estudis superiors. Ja ho diu l’ANECA – l’agència que ningú controla i que aprova els plans d’estudi -:

“La OMC intenta ahora regular, además del comercio de bienes industriales, el comercio agrícola y de servicios…la liberalización de los servicios, posiblemente, va a ser bastante lenta. El capital humano, la educación y la investigación son factores fundamentales de competitividad y desarrollo. Países como el nuestro tienen que tomar en este momento decisiones educativas muy importantes, porque nos va en ello el futuro industrial y económico de nuestro país. No se trata sólo de que la gente sea más o menos culta. Avanzamos hacia una sociedad de la información y del conocimiento, por lo que la OMC tendría que afrontar el tema del libre comercio del conocimiento, que hoy es un recurso transnacional y es algo que afecta directamente a la organización del servicio público de la Educación Superior

pàg.6. III Foro Aneca. “La Organización Mundial del Comercio y la Educación Superior” 2005

aneca

No és un problema de retràs cultural ni de model universitari, és un problema de democràcia, és un problema de legitimitat política i de lògica de profit mercantil Vs lògica del benestar col·lectiu. Molts no hi tenen res a perdre, els estudiants i els treballadors tot. I amb contundència ho diuen a Grècia, a Mèxic, a Xile, a l’Argentina, als Països Catalans i des del rectorat ocupat de Palermo, les facultat bloquejades a Perpinyà i els pares i mares dels EUA: la retallada de la despesa pública en ensenyament fa mal a nens i nenes, fa mal al futur col·lectiu. Capitalisme és crisi.

A Barcelona, la vaga i manifestació d’ahir va coincidir amb la denúncia de retallada de personal de Correus (altre servei públic afectat per l’Acord General de Comerç de Serveis). A Madrid coincideix amb les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública després de que Esperanza Aguirre anunciï que els propers hospitals seran de gestió privada o no seran (altre servei afectat per l’AGCS); a Sevilla amb l’acampada dels miners de Boliden, la multinacional que va contaminar Doñana, va rebre milions de subvencions per mantenir els llocs de treball i ara vol fer fora a la meitat de la plantilla.

A Itàlia, a Grècia, a l’Estat francès governa la dreta. Als Països Catalans i a l’Estat espanyol també. Les polítiques contra els treballadors, contra l’educació i la sanitat públiques i la subvenció dels rics i la demanda d’esforços als endeutats per la bombolla immobiliària, als ofegats per contractes misèria, per la pujada dels impostos dels serveis públics i del cost de la vida…. El Govern del PSOE/PSC, d’ERC i de ICV no es distingeixen gaire de l’aznaridad i el pujolisme.

Ja ho va dir la Secretària del Consell d’Universitats, Carme Fenoll: “s’ha de defensar la propietat individual” : “las empresas tienen como objetivo enriquecerse, esa es la base del capitalismo […] Cuando estamos hablando de la universidad, en la sociedad del conocimiento, en esta sociedad capitalista en la que nos guste o no vivimos, pasa necesariamente por la protección de la propiedad individual”.

…A costa del benestar col·lectiu. Carme Fenoll deu fer referència a la promoció de la cultura que practica l’SGAE o el cànon que es volia implementar a les biblioteques públiques, donat que fan competència deslleial a les grans superfícies venedores de llibres i de cultura. Economia del coneixement, cultura d’èlits. Acord General de Comerç de Serveis.

Ocupació UPF. Pancarta sobre el referèndum contra Bolonya a la UB. Font:A.

Ocupació UPF. Pancarta sobre el referèndum contra Bolonya a la UB. Font:A.


Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.492 visites
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers