//

finançament públic

This tag is associated with 2 posts

Lluís Ferrer presidira “RecerCaixa”. Privatitza i guanya.

L’ex-Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, recuperat de les seves causes personals que li van fer dimitir en plenes ocupacions estudiantils de la UAB,  rep com a premi de la seva gestió privatitzadora la presidència d’un conveni de “col·laboració” entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques Catalanes i La Caixa (el mateix banc que fa negocis tant a la “reconstrucció” d’Iraq com fent prèstecs als estudiants sense beca). L’invent es diu “Recercaixa”.

L’Obra Social de la Caixa – el percentatge de retorn social de beneficis obligat per llei per a les caixes d’estalvi- esdevé en una nova eina per a la privatització de la recerca pública, feta amb recursos públiques i amb personal al que se’l supossa dedicació exclusiva, una bona política d’I+D amb una dotació de… 9 milions d’euros fins el 2014, per a totes les universitats.

Aquesta almoina per “ajuts” – qui diu ajuts diu crèdits o  amb contrapartida- cau del cel en un context de depauperació mísera dels campus universitaris públics.  És a dir, Moreso -rector de la UPF, president de l’ACUP-, Ferrer – el rector del període més violent de la UABprefereixen demanar “limosnita” a un banc amb interessos corporatius que no pas cridar a les coses pel seu nom: infrafinançament premeditat per part del tripartit.

¿No és una responsabilitat del Govern impulsar la recerca PÚBLICA del país? ¿finançar aquesta recerca?¿fer difusió social d’aquests resultats? ¿la sensibilització i la implicació dels ciutadans en el procés de la creació de coneixement científic i en la valoració del coneixement i de la cultura científica, i la divulgació del coneixement científic i l’impuls de la formació científica dels ciutadans?  Sembla que ara aixó és tasca dels bancs (que tampoc tenen com a prioritat les condicions  de treball les seves empleades p.e.:)

El que no semblen prioritats del Govern i ni molt menys de les autoritats acadèmiques és garantir un accés no classista a les universitats, defensar un teixit públic de docència i recerca independents dels poders privats, que sigui lleial als interessos del comú i no només als “projectes més innovadors (en la creació de diners, és clar)”. Ni tampoc estan gaire interessats en fer de les universitats espais democràtics ni tan sols de l’ensenyament una eina per a la emancipació i desenvolupament de les persones,  no un curset d’entrenament per esdevenir “precaria del mes”.

NOTA: La família del PSC (en Ferrer va demanar el vot pel PSC a les darreres eleccions) es porta molt bé amb la banca, ja en Narcís Serra presideix Caixa Catalunya. D’altra banda, al club dels premiats per la gestió de la UAB davant la major crisi política des de la transició -resolta a cops de porra i expedients- també s’ha de citar al Rafael Grasa (expert en resolució no pacífica de conflictes), ara president del Institut internacional català per la Pau. Altres protagonistes de la crònica negra de la UAB s’han hagut de conformar amb continuar en la seva tasca unes amb depressió, d’altres amb ansiolítics. Bussiness is bussiness.

Petita galeria de records: declaracions d’en Ferrer

  • “Sense un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (a les matrícules, a l’habitatge, als viatges, a l’estudi de llengües…) resultarà difícil avançar en els objectius de la declaració de Bolonya. I fins i tot podria resultar injust socialment i regressiu. Fa uns anys ja vaig publicar un article on demanava amb urgència un fort impuls a la política de beques, impuls que, a hores d’ara, encara no s’ha produït.”. Carta oberta del Rector als estudiants després del desallotjament de la Facultat de Lletres -pendent de judici-.
  • “¿Quién disfrutará plenamente de este nuevo espacio europeo de educación superior? Los que tengan capacidad económica y apoyo para ir a estudiar al extranjero; los que tengan buenos conocimientos de lenguas. Y conociendo el nivel de dominio de las lenguas extranjeras de la población, se entiende que la ciudadanía piense que serán unos pocos los afortunados y que no serán precisamente de las clases más populares. Probablemente nada en la España actual es más indicador de la extracción social de un joven que su conocimiento de idiomas.” (B-Ks, EL PAIS 30-01-06)

El llegat d’en Ferrer: la continuació de les lliçons de part de l’Anna Ripoll (actual rectora)

  • Denúncia a Inspecció de Treball de les contractacions irregulars d’associats durant el curs 2008-2009.
  • No als acomiadaments al servei de reprografia
  • L’equip de govern nega al PDI funcionari el dret a la negociació que reconeix l’EBEP
  • Governança o autoritarisme?
  • La Gerència s’aprofi ta de la situació econòmica per justifi car la precarietat: Mesures com la no cobertura de reforços i substitucions formen part del pla de la gerència sense tenir  en compte l’impacte en els serveis prestats. Els interins, el personal de Capítol VI no estabilitzat, les persones de les llistes de substitucions veuen perillar la seva feina.
  • Irresponsabilitat social davant les empreses subcontractades OCÉ: Acomiadaments a dit
  • Ens proposen a estudiants i treballadors un sacrifi ci econòmic i no es vol incidir en altres despeses (referent al pla anticrisi de l’Equip de Govern.

[Font: extractes del Butlletí de la secció sindical de CCCO a la UAB. Recomanem visitar també la de la CGT, CAU i UGT. Cal fer incís en que, les polítiques que desenvolupa l’actual govern de la UAB són plenament continuistes de les d’en Ferrer, tot i que aquell va tenir més cura en no maltractar obertament a CCOO i la Ripoll sí. També cal afegir que aquesta situació no es producte d’un gerent dolent sinó d’una llei (LOU i LUC) que inclou una política estructural d’infradotació a les universitats públiques, d’estalvi en costos laborals i increment de taxes i càrregues econòmiques sobre els estudiants extracomunitaris i comunitaris. tot i aixó, és d’agraïr que CCOO es desperti del letarg de tants anys d’autocomplacència i negociacions de saló]

Què diu la Sindicatura de Comptes sobre la UAB? La lletra petita (II)

antiguoestudianteespanoli1

Per què Sindicatura de Comptes considera que els compromisos de finançament per a les universitats publicats per la Generalitat eren de “dubtós cobrament”?

[Imatge: Tuno. Vell model d’excell·lència acadèmica al servei de la societat. Dedicació a temps complet, senyorito i amb perfecte domini de les habilitats que requereix el mercat de treball. Font. Museo Internacional del Estudiante]

És a dir, la vella història ja explicada en anteriors ocasions sobre la promesa de diners als campus universitaris públics i desprès, “donde dije, digo, donde digo Diego”, zas! La Generalitat no paga, tot i que els campus s’han ficat a ful a aplicar la reforma més cara de la història de la universitat – segons la teoria del paper,  tot i que s’està fent a cost zero i sense memòries econòmiques-.

La UAB va aprovar els seus darrers pressupostos sense tenir en consideració les converses mantingudes amb la Conselleria al respecte. La Conselleria ha condicionat el pagament d’una part dels diners pactats a canvi d’accelerar l’aplicació de la reforma -fonamentalment, tramitar nous plans d’estudi, al preu que calgui com va passar a la Facultat de Lletres de la UAB-. Continua llegint

Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 155.581 visites
Octubre 2022
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Uniu-vos a 12 seguidors