//

finançament

This tag is associated with 8 posts

“Errors” en el pressupost de la UAB: el gerent esdevé funcionari i es puja el sou 4000 €

El 2 de desembre de 2009 el Consell de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona va aprovar el pressupost per al següent exercici. , aquest document indicava que el Gerent (com a PAS laboral) percebria uns honoraris de 116. 871 € i el Vicegerent de Recursos Humans, 81.000 €. Tal com denuncien la junta de Personal i el Comitè d’Empresa del Personal d’Administració i serveis, en la tramitació del pressupost per a la seva aprovació pel Consell Social, de cop i volta aquestes partides han patit “lleugeres modificacions”: aquestes dues places ara figuren com a PAS funcionari i amb unes retribucions de 120.000 i 90.810 € respectivament ( pàgina 32). Al mateix temps, el pressupost del PAS funcionari de la escala A, s’incrementa en 210.810 € i el PAS laboral de grup 1 disminueix en 177.972, produint-se així un increment net de 32.838€.”

Malgrat que aquests fets han estat informats tant al Gerència com al Consell Social, no  han rebut cap resposta formal i cap aportació o justiticació documental d’un canvi que  vulnera els procediments legals interns de la institució pública així com la Relació de Llocs de Treball.

Els sindicats -mitjantçant la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa- anuncien una reclamació formal a la Sindicatura de Comptes.

Aquest “pressupostari” és simultani a  un context de tenses relacions entre Gerència i els treballadors de la UAB i contrasta amb l’èmfasi amb el que Santiago Guerrero va cridar a la “responsabilitat” en temps de crisi “Dirigir en tiempos ansiolíticos” , i el que és més greu Díes abans, el PAS de la UAB també es va tancar al despatx del Gerent pel cobrament d’un míser complement de 300 €.  El pressupost de la UAB enguany, a més a més, tenia com a complement el anomenat PRIM, un conjunt de mesures anticrisi que contemplen el cobrament del transport intern de la UAB, de les places de pàrquing, retallada dels beneficis de menjador, … El PRIM compta des de fa un temps  amb una Plataforma d’estudiants, sindicats i treballadors dels serveis externalitzats de la UAB contra les retallades i l’autoritarisme a la UAB: Plataforma Contra el Prim

Caldria fer comptes com de car li sortira en termes ecoonómics i de conflictivitat al campus aquesta mena de “gestors”. I si és suficient anar a Sindicatura quan és un òrgan sense capacitat d’intervenció efectiva. I si, efectivament és un “error” o un altre cosa.

Informe finançament universitari:Breu comentari

“Documento para la reflexión sobre la mejora de las políticas de financiación de las universidades y para promover la excelencia académica e incrementar el impacto socioeconómico del Sistema Universitario Español  (SUE)”

L’informe ha estat elaborat per la “Comissió Mixta de Finançament Universitària”, una comissió integrada pels membres de la Conferència General de Política Universitària, membres del Consell d’Universitats, experts de la Conferencia de Rectors i d’altres convidats.

Tanmateix, l’informe previ i inspirador, és un producte dels membres del FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) que, curiosament, és patrocinada per grans bancs i empreses com Abengoa, Iberdrola o Repsol (http://www.fedea.es/002_AcercaDe_MiembrosConsejo.asp).

Sense pretensió d’exhaustivitat només destaquem diversos aspectes:

  • Segons aquests experts, “hi ha un excés de professorat” i per tal d’afavorir la reducció del nombre d’estudiants per professorat, que consideren sera producte de la “evolució natural”,  plantejen diversos incentius:

“para la reducción equilibrada y evolutiva de los tamaños medios de grupo, se ha de proceder de la reducción de los créditos impartidos que se derive de una  menor presencialidad docente de los planes de estudio, una menor oferta de las titulaciones con baja demanda y una mayor racionalidad evitando duplicidades”,   i afegeixen que les universitats haurien de “flexibilizar la asignación de asignaturas a las ramas de conocimiento, ofrecer planes de jubilación anticipados, planes de empleo, movilidad de profesorado dentro de la CCAA…” (pàg. 12). A les pàgines 20 i 25 fan explícit aquest “superávit” de professors.

algú s’enrecorda de la renovació pedagògica?

Algú s’enrecorda del frau dels crèdits ECTS que et fan pagar per estudiar pel teu compte?

com es reassigna un antropòleg? i un doctor en Filologia Catalana?

  • Les taxes pujaran progressivament fins arribar al 2015 a una situació de lliure establiment de les tarifes universitàries, primer per que l’estudiantat pagui fins al 15% del cost real de la matrícula cap a l’horitzó del 2015 on cada centre universitari fixi com vulgui els preus de matriculacions (amb la crisi, durant uns anys miraran de no fer gaire soroll aquets tema per antiestètic).  Projecten que les segones matriculacions paguin el 50% del seu cost real (ara per ara la matrícula és un 10% del cost real); i a la tercera matriculació, el 100% del seu cost real!! (pàg. 35-36)

Fem comptes, amb l’actual Decret de Preus de la Generalitat(veure en taules aqui, a la dreta):

  • El primer curs d’un Grau té 240 crèdits ECTS i cadascú costa 19.45€ .Ara mateix per a estudis de biociències (per exemple), el curs sencer costa: 1167 €. Si es pagués el 15% del seu cost real (el que sufraguem mitjantçant els impostos sobre la renda) com pretenen fer en una primera fase de pujada de taxes: 1750€.
  • Un crèdit ECTS de Biologia costa 19.45€ en primera matriculació. Es supossa que representa el 10% del cost real.

Una assignatura mitja: 6 ECTS.

Cost primera matriculació (10% del cost real) : 116.7€

Cost segona matriculació (50% del cost real): 585.5€

Cost tercera matriculació (100% del cost real): 1167 €

És a dir, una matèria pendent de primer en segona matriculació costa el mateix que el curs sencer. I a la tercera vegada, justament el mateix. Qui es pot permetre aixó?

Cal relacionar aquests anuncis amb mesures preses a la Universitat de Sevilla que obliga a la matriculació de tots els crèdits pendents de cursos anteriors per poder continuar estudiant i accedir a matéries de curs superior (siguin o no necessàries per al seu aprofitament), o l’establiment de règims de permanència a la Universitat d’Alcalà de Henares o a la de Saragossa de sis-set anys per treure’s un títol. Els estudiants d’enginyeria ho tenen especialment fotut: un altre cop seran títols per a superdotats o per a nens de casa bona.

  • I de beques? El document planteja la igualtat de condicions d’obtenció d’una beca pública per estudiar a qualsevol universitat, pública, privada o de l’Esglèsia; estableix tres tipus de beques (introdueix la “beca salari” per a una minoria) , però que van acompanyades de la pujada que hem parlat abans, converteixen efectivament l’ensenyament en un negoci i no en un dret social.

Algú vol condicionar la seva operació a la seguretat social a una beca? ¿no es liquiden els impostos ja en funció del nivell de renda? Quina és la finalitat d’aquesta mesura?

La que ja van denunciar les mobilitzacions del curs passat: igualar a nivell de preus i subvencions públiques –beques, entre d’altres inversions- les universitats públiques i privades, que tothom sap que són més cares i que sovint són rebutjades pels estudiants precisament perque per estudiar a la pública –fins fa poc- tenia beca i per a anar a la privada, no.  Per cert, el mateix document explicita que només un 20% de l’estudiantat rep una beca -incloent-hi les beques únicament de transport o per a material escolar.


Tancada del PAS al Rectorat de la UB

Enguany els col·lectius de treballadors universitaris pateixen més que mai el que era previsible: la restricció de finançament i les retallades de plantilla, l’estalvi en salaris i en drets laborals són un fet. Malgrat les admirables defenses que en feien les direccions burocràtiques de CCOO i UGT de la magnífica oportunitat que era l’EEES per “al conjunt de la societat”, ara esclaten els conflictes laborals campus a campus. Si les direccions sindicals aconsegueixen que aquestes protestes siguin només locals i corporatives, el govern haura guanyat.

Miembros del PAS se encierran en la UB en demanda de un complemento salarial (ABC, 11/02/2010)

Podeu veure més fotografíes i el vídeo de BTV al dossier de premsa fet pels treballadors. Diverses reaccions.

Díes abans, el PAS de la UAB també es va tancar al despatx del Gerent per idéntics motius. Més informació del rerafons de la qüestió. No es tracta d’una situació específica ni especial, ni de la UB, ni de la UAB, ni de la UPC, ni tan sols del Principat. Perquè aquestes lluites no es coordinen?

Finançament i govern universitaris: el nucli dur de la Estratègia Universitat 2015

“Quien se haya parado a pensar en el vertiginoso trajín que ha mecido a la Universidad española en las últimos meses, se dará cuenta de la notable transformación que se está cocinando en la educación superior española. La elección de cinco campus de excelencia internacional, una propuesta de aumento de las tasas y de las becas, la preparación de un ránking nacional de universidades… Y ahora, la introducción de un modelo de gestión empresarial que reparte el poder entre los rectores y personalidades sociales, preferentemente del mundo de la empresa. Por mucho menos se echaron a la calle y montaron un cristo los anti bolonia, pero esta vez el vértigo va acompañado de silencio. La época de exámenes es lo que tiene. Un golpe perfecto.”El Mundo 10/02/2010

El Mundo es feia ressó fa uns díes dels documents “interns” que estudien al sí de la Comissió Mixta per al Finançament creada pel Ministeri i al sí de la Conferencia de Rectores (CRUE). Aquests documents tenen com a missió l’aprofundiment en els aspectes claus de la Estratègia Universitat 2015:  són les eines definitives per a la conversió de les universitats públiques en espais de negoci sense problemes derivats de la ja no de la democràcia sino de la pseudodemocràcia estamental universitaria,  per tal de fer del sistema universitari un lliure mercat de titulacions a preu de mercat.

Els estudiants ja van veure el que anunciava la Declaració de Montanya , :

“la declaració de Montanyà i l’encara pendent modificació de la LUC expressen sense embuts aquesta nova línia: governs d’òrgans reduïts o unipersonals, nomenaments a dit dels càrrecs, i participació cada cop més activa de persones alienes a la universitat, a la pràctica, del món empresarial. Perquè les empreses i els bancs no interfereixen només en les preses de decisions.” Manifest 3 de Desembre

El Mundo parla clar i net sobre la voluntat (recomanem la lectura del document sencer)

“En él se propone implantar «una estructura de gobierno inspirada en el modelo USA, en el que el rector es designado y removido por una Junta de Gobierno (‘Board’) en la que tienen especial influencia los miembros externos a la Universidad», aunque «actualizada y redimensionada de acuerdo con la realidad esp añola».

[…]  la idea es otorgar a los consejos sociales la función de designar al rector, diseñar junto a él las líneas estratégicas para el futuro de la institución, velar por su cumplimiento y destituirle si los resultados de su gestión no son los esperados. Es decir, el mandato no tendría límite temporal, sino que dependería de su eficacia.

Pero además de esos nuevos cometidos, los consejos sociales cambiarían en cuanto a su composición. Sus miembros pasarían a ser designados por el Claustro, mayoritariamente entre personalidades del mundo de la empresa, la cultura… O lo que es lo mismo, ajenas a la institución.”

Font:  El rector y una ‘comisión de sabios’externa tendrán todo el poder en la Universidad (El Mundo, 10/02/2010)

Així com de la tàctica: “En el documento se introducen muchas precisiones y salvedades sobre su horizonte de implantación. Se habla de que debería hacerse de forma consensuada, adaptada a la realidad española y progresiva. Dado que ello exigiría modificar la Lomlou, se propone trabajar con experiencias pilotos e introducir esta nueva cultura con códigos de buen gobierno.”

Un bon anàlisi: “Se está gestando una profunda reforma antidemocrática de la universidad” a la Red Ires

Més reaccions:

Lluís Ferrer presidira “RecerCaixa”. Privatitza i guanya.

L’ex-Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, recuperat de les seves causes personals que li van fer dimitir en plenes ocupacions estudiantils de la UAB,  rep com a premi de la seva gestió privatitzadora la presidència d’un conveni de “col·laboració” entre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques Catalanes i La Caixa (el mateix banc que fa negocis tant a la “reconstrucció” d’Iraq com fent prèstecs als estudiants sense beca). L’invent es diu “Recercaixa”.

L’Obra Social de la Caixa – el percentatge de retorn social de beneficis obligat per llei per a les caixes d’estalvi- esdevé en una nova eina per a la privatització de la recerca pública, feta amb recursos públiques i amb personal al que se’l supossa dedicació exclusiva, una bona política d’I+D amb una dotació de… 9 milions d’euros fins el 2014, per a totes les universitats.

Aquesta almoina per “ajuts” – qui diu ajuts diu crèdits o  amb contrapartida- cau del cel en un context de depauperació mísera dels campus universitaris públics.  És a dir, Moreso -rector de la UPF, president de l’ACUP-, Ferrer – el rector del període més violent de la UABprefereixen demanar “limosnita” a un banc amb interessos corporatius que no pas cridar a les coses pel seu nom: infrafinançament premeditat per part del tripartit.

¿No és una responsabilitat del Govern impulsar la recerca PÚBLICA del país? ¿finançar aquesta recerca?¿fer difusió social d’aquests resultats? ¿la sensibilització i la implicació dels ciutadans en el procés de la creació de coneixement científic i en la valoració del coneixement i de la cultura científica, i la divulgació del coneixement científic i l’impuls de la formació científica dels ciutadans?  Sembla que ara aixó és tasca dels bancs (que tampoc tenen com a prioritat les condicions  de treball les seves empleades p.e.:)

El que no semblen prioritats del Govern i ni molt menys de les autoritats acadèmiques és garantir un accés no classista a les universitats, defensar un teixit públic de docència i recerca independents dels poders privats, que sigui lleial als interessos del comú i no només als “projectes més innovadors (en la creació de diners, és clar)”. Ni tampoc estan gaire interessats en fer de les universitats espais democràtics ni tan sols de l’ensenyament una eina per a la emancipació i desenvolupament de les persones,  no un curset d’entrenament per esdevenir “precaria del mes”.

NOTA: La família del PSC (en Ferrer va demanar el vot pel PSC a les darreres eleccions) es porta molt bé amb la banca, ja en Narcís Serra presideix Caixa Catalunya. D’altra banda, al club dels premiats per la gestió de la UAB davant la major crisi política des de la transició -resolta a cops de porra i expedients- també s’ha de citar al Rafael Grasa (expert en resolució no pacífica de conflictes), ara president del Institut internacional català per la Pau. Altres protagonistes de la crònica negra de la UAB s’han hagut de conformar amb continuar en la seva tasca unes amb depressió, d’altres amb ansiolítics. Bussiness is bussiness.

Petita galeria de records: declaracions d’en Ferrer

  • “Sense un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (a les matrícules, a l’habitatge, als viatges, a l’estudi de llengües…) resultarà difícil avançar en els objectius de la declaració de Bolonya. I fins i tot podria resultar injust socialment i regressiu. Fa uns anys ja vaig publicar un article on demanava amb urgència un fort impuls a la política de beques, impuls que, a hores d’ara, encara no s’ha produït.”. Carta oberta del Rector als estudiants després del desallotjament de la Facultat de Lletres -pendent de judici-.
  • “¿Quién disfrutará plenamente de este nuevo espacio europeo de educación superior? Los que tengan capacidad económica y apoyo para ir a estudiar al extranjero; los que tengan buenos conocimientos de lenguas. Y conociendo el nivel de dominio de las lenguas extranjeras de la población, se entiende que la ciudadanía piense que serán unos pocos los afortunados y que no serán precisamente de las clases más populares. Probablemente nada en la España actual es más indicador de la extracción social de un joven que su conocimiento de idiomas.” (B-Ks, EL PAIS 30-01-06)

El llegat d’en Ferrer: la continuació de les lliçons de part de l’Anna Ripoll (actual rectora)

  • Denúncia a Inspecció de Treball de les contractacions irregulars d’associats durant el curs 2008-2009.
  • No als acomiadaments al servei de reprografia
  • L’equip de govern nega al PDI funcionari el dret a la negociació que reconeix l’EBEP
  • Governança o autoritarisme?
  • La Gerència s’aprofi ta de la situació econòmica per justifi car la precarietat: Mesures com la no cobertura de reforços i substitucions formen part del pla de la gerència sense tenir  en compte l’impacte en els serveis prestats. Els interins, el personal de Capítol VI no estabilitzat, les persones de les llistes de substitucions veuen perillar la seva feina.
  • Irresponsabilitat social davant les empreses subcontractades OCÉ: Acomiadaments a dit
  • Ens proposen a estudiants i treballadors un sacrifi ci econòmic i no es vol incidir en altres despeses (referent al pla anticrisi de l’Equip de Govern.

[Font: extractes del Butlletí de la secció sindical de CCCO a la UAB. Recomanem visitar també la de la CGT, CAU i UGT. Cal fer incís en que, les polítiques que desenvolupa l’actual govern de la UAB són plenament continuistes de les d’en Ferrer, tot i que aquell va tenir més cura en no maltractar obertament a CCOO i la Ripoll sí. També cal afegir que aquesta situació no es producte d’un gerent dolent sinó d’una llei (LOU i LUC) que inclou una política estructural d’infradotació a les universitats públiques, d’estalvi en costos laborals i increment de taxes i càrregues econòmiques sobre els estudiants extracomunitaris i comunitaris. tot i aixó, és d’agraïr que CCOO es desperti del letarg de tants anys d’autocomplacència i negociacions de saló]

FINANÇAMENT

20091005elpepivin_4.jpgEl nou model vincula el finançament al rendiment acadèmic dels alumnes. ACN 2/10/2009

La UAB va incrementar un 50% les taxes a extracomunitaris i anuncia una nova pujda més pels propers pressupostos, entre d¡altres mesures com la de fer que els pàrquins siguin de pagament.

La inversió en I+D….

La inversió en R+D es reduirà un 3,1% de mitjana, però alguns centres punters perdran el 29%. El Periódico 3/10/2009

El preu del CAP... de 200€ als 1.600€

El preu de les titulacions universitaries ha pujat un 33% des de la introducció dels Graus

I què deien els estudiants el 6 de Març de 2008?

Què diu Sindicatura de Comptes sobre la UAB? La lletra petita (I)

Fa un temps van difondre el resum de premsa de la Sindicatura de Comptes sobre la UAB. Tot i les greus conclusions de l’estudi calia fer una lectura pausada de l’informe sencer.excelencia_0

Informes Sindicatura de Comptes

UPC
http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/10_08_ca.pdf

UB
http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/08_08_ca.pdf
UAB
http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/21_08_ca.pdf
Agregat universitats públiques catalanes
http://www16.gencat.net/web_Sindicatura/pdfs/09_07_ca.pdf

A continuació exposem breument els descobriments. Ben segur l’Equip de Govern de la UAB tindra feina el proper Claustre – el primer desde la tardor de 2007- per tal de donar respostes tant a la CGT – que ja ha fet una carta oberta a la rectora- com a Coordinadora d’Assemblees de Facultat -que ostenta 64 claustrals (d’un total de 82)-.

Tot i que la Sindicatura documenta nombroses irreguralitats com p.e. operacions de crèdit no autoritzades, no detallar els romanents, entre d’altres, les empreses que han fet les auditories internes de la UAB sempre han fet un informe favorable Gassó Auditores S.L (periode 2004) i BDO Audiberia Auditores SL (períodes 2005 i 2006).

De les 19 recomanacions que va fer la sindicatura el 2006 sobre l’exercici del 2003, dues han estat satisfetes, una parcialment i una altre (l’el·laboració de la relació de llocs de treball, la RLT) obertament insatisfactòria.  De la resta res de res. Cal esmentar que es tracta de recomanacions de l’alçada “El registre comptable i la classificació de les diferents despeses de la UAB s’han d’ajustar a la normativa establerta per la Direcció General de Pressupostos, aplicable a la Universitat”, poca broma. (es poden veure resumides en un quadre a les pp. 89-90) Continua llegint

El temps dóna la raó a les Assemblees de la UAB: Sindicatura de Comptes demana a la UAB que ajusti els pressupostos a la legalitat

diarigirona

Diari de Girona

ACTUALITZACIÓ 20/02/2008:

Reproduïm íntegrament la notícia publicada ahir per Europa Press, a més de fer un recordatori de les notícies sobre finançament relacionades amb la UAB denunciades per les Assemblees de Facultat des de fa messos. Hem de recordar que una de les reivindicacions de les tancades de la UAB era el reconeixement del dèficit acumulat, com el solventaria la UAB i que es publiquèssin les condicions signades als convenis amb empreses de caràcter filantròpic “poc fiable.

6728_0_d_6225

La llibertat d'expressió a la UAB. 4 de Març de 2008

I el que és més interessant: la reivindicació de la tancada de la Facultat de Lletres el 4 de Març de 2008 demanava al rector de la UAB, Lluís Ferrer el següent anunci :

“a) Que la greu manca de finançament públic actual impedeix a les universitats, i en aquest cas a la UAB, assolir els objectius que ha de tenir en tant que institució pública (producció i transmissió de coneixement, desenvolupament social, formació de ciutadans democràtics amb una formació de qualitat i substantiva, …)

b) Que en tant no s’articuli un sistema de finançament públic amb garanties d’equitat del sistema d’universitats públiques, i en aquest cas la UAB, aquesta universitat paralitza l’aplicació de la LOU i del RD de Graus a la UAB.

c)La elevació d’aquesta postura a la Generalitat, la Associació Catalana d’Universitats Públiques i al Govern de l’Estat espanyol i a totes les instàncies per tal de que s’obri un debat PÚBLIC i amb la participació de tots els sectors implicats amb garantíes democràtiques sobre quin i com ha de ser el futur de l’ensenyament superior.”

És d’esperar que la UAB no enviarà els Mossos a la Sindicatura de Comptes.

Recull de Premsa 17/02/2009

El PAÍS.- La Sindicatura desvela anomalías en las cuentas de la UAB

La Sindicatura de Cuentas recomienda a la UAB ajustar sus presupuestos a la legalidad

BARCELONA, 16 (EUROPA PRESS)

La Sindicatura de Cuentas ha recomendado a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ajustar sus presupuestos “a la legalidad”, ya que según el último informe de la entidad correspondiente a los ejercicios 2004, 2005 y 2006, existen puntos del equilibrio presupuestario que no se ajustan a ella.

El órgano ha instado al centro a buscar las fuentes de financiación “adecuadas” y a adoptar medidas de contención del gasto para disminuir el déficit, que es de 33,57 millones, según un comunicado.

El informe acusa a la universidad de no haber pedido la autorización correspondiente a la Generalitat en la formalización de varias pólizas de crédito y en el aplazamiento de los pagos a cuenta reintegrables otorgados por el Ministerio de Ciencia y Tecnología. “En opinión de la Sindicatura estos aplazamientos son operaciones de endeudamiento”, apunta.

La UAB ha abonado al Personal de Administración y Servicios (PAS) funcionario varios conceptos retributivos no incluidos en el decreto regulador de la función pública. Por ello, el órgano ha advertido al centro que los funcionarios sólo pueden ser retribuidos por los conceptos establecidos en dicho decreto.

Asimismo, el informe revela que los acuerdos de la Mesa General de las universidades públicas contradicen la normativa vigente, ya que establecen un incremento salarial que no respeta lo establecido por la Ley de Presupuestos. Estos acuerdos significaron un gasto adicional de 3,57 millones de euros en 2005.

La UAB no dispone de una relación de puestos de trabajo actualizada, y en 2007 aprobó un listado de puestos de trabajo de personal docente y de PAS que, en el caso de los funcionarios, “no se ajusta totalmente al contenido exigido por la normativa”, según el informe.

Otros incumplimientos administrativos del centro son un gasto mayor en personal de lo que se había presupuestado inicialmente o una previsión de ingresos –en 2006– que incluyó casi 6 millones que no estaban “basados en expectativas razonables”.

SITUACIÓN DELICADA

La Sindicatura de Cuentas apuntó que algunas entidades participadas de forma directa o indirecta por la UAB presentan una situación financiera “delicada”, y a la que deberá hacer frente el centro en ejercicios futuros.

No obstante, en los ejercicios fiscalizados, la UAB ha conseguido cancelar el endeudamiento relacionado con los planes plurianuales de inversiones con aportación de recursos de la Generalitat de Catalunya.

En otro orden de cosas, el centro ha puesto fin a varios litigios con el Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès (Barcelona) relacionados al impuesto sobre bienes inmuebles gracias a la firma de varios acuerdos

Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.494 visites
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers