//

LOU

This tag is associated with 12 posts

Graus i màsters aprovats… pendents d’autorització…

Molts dels i les estudiants de nou ingrès ja han fet la seva preinscripció universitaria, tot i que s’han pogut trobar de nou amb el joc dels “asteriscs”**** per indicar el que era inevitable: que les presses són molt dolentes i que ni tan sols l’ANECA amb la seva gran voluntat privada -perque no és cap òrgan públic- no pot tramitar plans d’estudi al ritme dels dèficits universitaris.És a dir, molta gent s’ha pogut preinscriure a estudis que no estàn homologats oficialment un exemple de fiabilitat de l’administració pública i dels seus pròcers.

Quina diferència amb els rectors de l’Estat francès…!!!

Aqui podeu consultar l’estat de la qüestió, sense distincions entre pública/privada, que es notin els nous aires!!:

Com diu el MinisteriAra cal l’autorització per la Comunitat Autònoma i l’aprovació pel Consell de Ministres, a proposta del Ministeri d’Educació, de llurs implantació i inscripció en el Registre d’Universitats, Centres i Títols.”

Universitat, catedràtics, LOU i Bolonya, un recorregut en clau d’història del temps present

[Col·laboració especial. Font: Assemblea de Facultats UB- RAval]

Dedicat a Andreu Mayayo, Joan Saura i Antoni Segura, policies de la cultura

La lluita contra Bolonya, tot i que abans mai no havia ocupat tantes pàgines de diaris i capçaleres de telenotícies, no ha sorgit en el curs actual, sinó que es remunta a les lluites sorgides arran de l’Informe Bricall (1999) i la LOU (2001). Aquests textos ja tenien com a referent l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i es van donar a conèixer uns anys després que sortissin a la llum els acords (GATT i AGCS) de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per privatitzar els serveis públics, com ara l’educació i la sanitat.En aquell moment, sota el segon mandat d’Aznar i amb les receptes de la tríada OMC, BM i FMI basades en el lliure mercat i la privatització, triomfants en tot el món i, particularment, a l’Estat espanyol com a alumne avantatjat a Europa. Semblava que el creixement econòmic espanyol estava desbocat, gràcies en gran part al que actualment es reconeix com a l’«estafa del totxo» i també a l’ajuda dels fons europeus (PAC, Fons de Cohesió, etc.). Era el moment en què semblava que l’Estat espanyol donava el salt al grup dels poderosos, prenent posicions per a la tristament famosa «Foto de les Açores».En aquests últims anys del segle XX i els primers del XXI, vam assistir a un tímid intent d’aturar l’agenda neoliberal que es va materialitzar amb les mobilitzacions contra el Banc Mundial a Barcelona i la Campanya Contra l’Europa del Capital i de la Guerra, que es van estendre arreu del territori estatal a còpia de petites contracimeres, i que va culminar amb la vaga general del maig de 2001. En els anys posteriors van florir les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. Es pot dir que gairebé totes aquestes protestes van estar protagonitzades pels sectors més «ciutadanistes», tot i la seva mala premsa i de ser titllats d’«antiglobalització», i que aquestes protestes van tenir un curt abast i pobres resultats.bricall

Tornant al tema d’aquest article, durant el curs 2001-2002 la universitat es va quedar paralitzada durant diversos mesos amb vagues i piquets, es van ocupar nombroses facultats, es van organitzar diferents jornades de lluita coordinades i descentralitzades, i una manifestació estatal a Madrid l’1 de desembre, a la qual es van unir no només estudiants, professors i PAS, sinó també els representants sindicals juntament amb Zapatero, Llamazares, Joan Saura i alguns actors. També van comparèixer 25 rectors sota el paraigua de la CRUE i desenes de vicerectors, de manera que 42 universitats van estar representades institucionalment. Alguns dels presents van ser Ignacio Berdugo, mandatari de la Universitat de Salamanca; Carles Solà, de l’Autònoma de Barcelona; Joan Tugores, de la UB; Raúl Villar, de l’Autònoma de Madrid; Pedro Ruiz, de la Universitat de València… Les mobilitzacions van acabar amb una assemblea en què es va trencar amb el Sindicat d’Estudiants i la campanya oficialista, i es va convocar una reunió de coordinació estatal a Granada, apuntant al Fòrum de Salamanca per l’Educació i la Cultura que es va celebrar el març del 2002 (en el marc de la Campanya contra l’Europa del Capital i la Guerra).

NoGuerraUAB1aSi a la marxa de Madrid hi van assistir 200.000 persones, gràcies a què bona part dels desplaçaments van ser finançats pel PSOE i els sindicats, per iniciativa de les Assemblees d’Estudiants es va organitzar un recorregut alternatiu en el qual hi van participar almenys 10.000 persones, conscients que l’espectacle mediàtic del desembarcament dels líders polítics i els rectors al carrer no era més que una maniobra electoralista i en cap cas sinònim que el PSOE, IU, ICV, ERC, CCOO o UGT estiguessin realment en contra de la implementació de les polítiques neoliberals en matèria d’educació.

La lluita contra la LOU i Bolonya ha deixat un llarg reguitzell de repressió al llarg d’aquests anys: cinc estudiants van ser expulsats de la Universitat de Sevilla (molts més encara estan a l’espera d’un judici per danys milionaris) gràcies a un règim disciplinari que data de l’època franquista (la mateixa norma que es pretén aplicar contra els estudiants formats actualment a la UAB), quatre estudiants van ser condemnats a tres anys de presó arran d’un més que flagrant muntatge policial a Madrid i les butxaques dels estudiants van ser atracades amb un reguitzell de petites multes per concentració il•legal, pintades, desobediència i resistència a l’autoritat. A aquests fets se li sumen ara els expedients de l’Autònoma, la UPF i els ferits i contusionats de les càrregues policials del 18 de març a Barcelona. En aquests últims anys hem assistit a una revelació del nou caràcter dels mecanismes repressius i, particularment, a la tolerància mínima del poder en matèria de control. Per una societat de consumidors, la ciutat és una empresa i el carrer és directament un instrument de treball, un mitjà per acumular capital. Qualsevol que no sigui automobilista o turista, té l’ocupació vetada. Els carrers no són un espai públic susceptible de ser pres per un sector de la població per manifestar el seu descontentament, sinó un lloc neutre per on circulen les mercaderies, amb o sense suport orgànic.

lousevillaNo obstant això ara les cartes estan sobre la taula, ben visibles, sembla que assistim a la traca final del neoliberalisme en forma de «Guerra Global» i «Crisi Financera». Però aquells polítics, rectors, professors, sindicalistes i, fins i tot, actors que en el seu moment van manifestar el seu rebuig a la LOU, ni tan sols van parpellejar quan el 2005, incomplint una promesa electoral, Zapatero no només no va derogar la LOU sinó que simplement la va reformar aprofundint el seu caràcter i la seva retòrica liberal. En 2001 es va arribar a parlar d’insubmissió a la LOU, i fins i tot el claustre de la Universitat de Girona s’hi va pronunciar a favor. Es pretenia, per tant, desobeir i portar a terme un gest de ruptura radical amb el fals «límit democràtic», si bé és cert que la seva repercussió va ser mínima i les assemblees, com sol passar, es van desmobilitzar davant de la retirada de la lluita de rectors, professors i polítics, i amb l’arribada dels exàmens i les vacances.

Potser la paraula «insubmissió» sona massa antidemocràtica per al catedràtic Andreu Mayayo, que tot presumint de passat antifranquista i d’objector de consciència, acusa d’antidemocràtics a El Periódico de Catalunya als que mitjançant piquets pacífics intenten estendre la lluita a tota la comunitat universitària. A ningú se li escapa la seva proximitat a ICV i a Joan Saura, i mentre que no aixeca la veu contra el seu partit per haver apallissat estudiants, acudeix a la facultat amb actitud fatxenda i prepotent, acompanyat dels mitjans de comunicació a «exigir el seu dret al treball». El mateix passa amb l’altre catedràtic Antoni Segura, que no té problemes per abandonar l’aula sense ni tan sols informar els seus alumnes sempre que algun mitjà de comunicació li ho reclama, per opinar sobre la guerra de L’Iraq, Euskadi o qualsevol altre tema, però que, en canvi, es mostra enutjat per una vaga convocada en principi durant dos dies. Amb raons suposadament benintencionades i amb una retòrica falsament democràtica, tots dos reclamen actuacions per part de les autoritats acadèmiques i intenten, sobretot Antoni Segura, justificar les bondats de l’aplicació de Bolonya o bé els problemes de la seva explicació als estudiants.

04huelga_seat_2Tan difícil és explicar el canvi de naturalesa de la Universitat i la seva transformació de fàbrica d’executius i funcionaris a fàbrica de proletaris precaris, obeint als canvis produïts per la mundialització del capital? Vivim en una etapa històrica en la qual la formació d’un treballador és cada vegada més cara i, no obstant això, és cada vegada més necessària per evitar l’exclusió social. Amb Bolonya, el capital passa factura. L’economia real fixa el preu de la formació de la nova forma de treball. Sembla que els catedràtics no es volen adonar que el veritable problema no és Bolonya o un piquet que suspengui les classes dos dies. Millor hagués estat, si no volien participar en la lluita oberta, que els dos catedràtics es quedessin a casa i, per descomptat, que no utilitzessin la seva càtedra per participar en el circ mediàtic organitzat a l’entorn de la manifestació del 18 de març.

Pot ser que sigui en la manera de comunicar el motiu de la lluita on fallen els estudiants, no sé si per l’autocensura exercida en els seus comunicats, on la retòrica estudiantil, exceptuant casos puntuals com l’últim comunicat on es relata el desallotjament del rectorat en primera persona, alguns posicionaments que van apareixent en els últims dies, o bé el comunicat de l’Assemblea del Barri de Sants, no va més enllà dels temes estrictament acadèmics o antirepressius. Una altra raó podria ser l’eterna renovació de la població estudiantil, que fa que les lluites no s’acumulin i que cada any es comenci de zero amb un alt grau d’innocència política. Les noves fornades de «joves rebels» substitueixen els que s’han integrat en el sistema per haver deixat de ser joves, i a tornar a començar un altre cop.

El problema de la LOU i Bolonya és que són un pas més per a aprofundir en el model de desenvolupament i societat imposat a cop de talonari en els últims anys, certificant la manca de democràcia a dins de la universitat, amb uns estudiants que segueixen sent tractats com a menors tutelats (o és que unes eleccions generals en què participa el 3% de la població i amb quotes segons les edats o les responsabilitats socials els semblaria una veritable democràcia als dos catedràtics?), i afirmant hipòcritament que un màster de 2.000 euros (en el millor dels casos) no suposa una barrera perquè els més desfavorits puguin accedir als estudis. El veritable problema, al final, és que ens imposen una vida hipotecada, una vida precaritzada en una societat tenallada per la por al cataclisme financer, on fins i tot es pretén marcar el ritme de quan i com es pot parlar i protestar.Una vegada més, els catedràtics, des de la seva poltrona universitària, es converteixen en policies de la cultura intentant imposar el «límit democràtic» per a tot el que es pot pensar i fer, desemmascarant el veritable caràcter de la universitat com a organisme de gestió del poder, reproducció d’elits socials, institució del saber privilegiat i segregat de la societat i catalitzador del descontentament juvenil. Davant d’aquesta situació hem de prendre la paraula i imposar la nostra legalitat davant la seva falsa legalitat democràtica.

Les assemblees, el boicot i els piquets són la nostra legalitat; els discursos mediàtics, les porres i la falta d’alternatives a la democràcia financera-capitalista és la seva. Aquells professors, polítics i sindicalistes que en el seu moment deien que estaven en contra de la LOU, ara que els partits als quals pertanyen o els sindicats que els financen ostenten el poder, són els que ordenen desallotjaments i càrregues, els que acusen d’antidemocràtics als piquets. Fins i tot es permeten ironitzar sobre els professors (ja són mes de sis-cents a les universitats catalanes) que mostren el seu descontentament davant el gir autoritari de la universitat, sotmetent una vegada més la seva opinió a la política partidista i electoralista sense que els importi en absolut que el que està en joc és alguna cosa molt més important que Bolonya. Són ells, ja siguin de l’antiga esquerra antifranquista o de la nova dreta democràtica, els que conformen aquest difús «Partit de l’Estat Capitalista», i no dubten a sortir en la seva defensa, encara que sigui únicament utilitzant la seva atac, per molt lleu que aquest sigui.

huelgaAcceptant la LOU es va acceptar una universitat encara menys participativa que la que ja existia (i, per descomptat, molt menys democràtica), i potser, a mitjà termini, la fi de la universitat tal com l’enteníem fins a ara. Però no plorem per les seves restes, fem de l’experiència de lluita i de la presa de paraula la nostra particular universitat lliure, ara sí, popular i gratuïta. Mentre els catedràtics d’història demanen l’actuació ferma de la jerarquia universitària, els estudiants, a través de la ja iniciada rebel•lió contra ella, contestant Bolonya, poden afirmar-se en la rebel•lió contra tot el sistema social basat en la jerarquia i la dictadura de l’economia i l’Estat. Aquest seria el nexe d’unió amb la resta d’incipients lluites que emergeixen en diversos àmbits: contra l’atur i la precarietat, la banca, les hipoteques, la nocivitat dels aliments, les lluites antipatriarcals i en defensa del territori…

Per tant, potser seria també l’oportunitat d’obrir, no un diàleg, sinó un cicle de lluites que ens porti, experimentant des de la nostra pràctica de confrontació quotidiana amb la realitat, cap a una transformació profunda de la societat , en definitiva, a recuperar les nostres vides i la llibertat.

D. Copón-Bendit, Barcelona, abril de 2009

Tancada a l’IES Escola Industrial de Sabadell

cartell_tancadaACTUALITZACIÓ.- Segons estudiants del centre, la direcció del centre va amenaçar amb cridar als Mossos d’Esquadra per desallotjar una “ocupació il·legal”. Al voltant de 100 persones (estudiants, professors, mares i pares) han dormit aquesta nit al centre en protesta contra la degradació i privatització de l’ensenyament públic.

+ informació: Assemblees d’Estudiants de Secundària

Kaos en la Red

Vídeo al 3.24 Tancada Escola Industrial

L’objectiu de la tancada és protestar contra la Llei d’Educació i la privatització de l’ensenyament públic

Una estudiante aseguró que el Govern “ha ejercido presiones” sobre la dirección del centro para evitar nuevas ocupaciones

—————————————————

Dilluns 20 d’ Abril del 2009, les diferents assemblees d’ estudiants que formem el MAES, hem decidit realitzar una tancada de tres dies a l’ IES Escola Industrial de Sabadell; alumnes, professors i pares, ens quedarem a dormir durant 2-3 dies per a obrir un espai obert de debat sobre les lleis educatives i altres temes d’ actualitat.

L’acció és també una mostra de disconformitat davant d’ aquestes lleis educatives que ens han imposat antidemocràticament, degraden l’ educació pública, i deixen les portes obertes a la privatització.

Fem saber a tothom que està convidat a passar-se pel cole a qualsevol hora (sobretot per la tarda quan hi han les activitats).

Per una Educació Pública, Gratuïta, Laica i de Qualitat!

Fora les empreses de la Universitat i Instituts!

Derogació de la LEC, la LOE, la LOU, la LUC i Reial Decrets, ja!

Per la obertura d’ un procés de debat!
Per la readmissió dels expulsats de la UAB! No a la criminalització!

CONTRA LA MERCANTILITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT, FEM SENTIR LA NOSTRA VEU!

CREEM ASSEMBLES ALS INSTITUTS! NOSALTRES PODEM DECIDIR!


MAES-Moviment d’ Assemblees d’ Estudiants de Sabadell

aes-assemblees.blogspot.com

maes.cat (at) hotmail.com

19M- Vaga i manifestació per l’ensenyament públic,contra la LEC i la LUC/LOU

Catalunya: Tancada contra la LEC al Penedès

Tots els sindicats convoquen vaga general de l’ensenyament públic català pel 19 de Març

Octaveta convocatòria

Actualització 23/03/2009: Seguiment de la jornada de mobilització85664_cartelltjpg

Medicina i EEES

Com era de preveure: El campus privado quiere apoderarse de Medicina, publica avui El Público.notas_seguro_medico_int

Equació assequible per a tothom:

Situació:

Ens calen metges

Les facultats de les universitats públiques no tenen mitjans per obrir més places.

Solució 1:  L’Estat inverteix en educació pública per obrir més places de medicina a les universitats públiques. Ni es discuteix.

Solució 2: Millorem les condicions laborals del personal sanitari (no només dels metges) invertint diners en sanitat pública.

Cap de les dues executades. Del que sí es parla i el que es fa és:

Solució a) Pujada d’un 45.89% del preu del crèdit de Medicina en els nous Graus Bolonya (Generalitat Catalunya)

Solució b) Importem metges a baix cost de qualsevol país que es pugui permetre la fuga de capital humà.

Solució c) Donem diners públics a la privada i mitjantçant el “concert” produïm metges.

Solució d) En paral·lel demanem “mecenes”: Càtedres empresa amb actors desinteresats: Farmacèutiques i cliniques privades.

Notícies relacionades:

Centenars de milers d’estudiants al carrer en defensa de l’ensenyament públic

Recull i cròniques de la Jornada d’ahir a l’Especial 12M

(notícies, vídeos, titulars i fotografies)

Editorial

3349946734_33855ace90La realitat és dura, la realitat és cruel“, deia en Roque Dalton. Tot i això, la realitat s’obre pas entre la demagògia, la repressió i els intents inútils dels deganats, rectorats i pròcers de la causa. La immensa majoria d’estudiants cridats a la jornada de vaga i manifestació d’ahir la refrenden: prop de 15.000 estudiants a Barcelona amb un bloc de professorat i PAS; més de 10.000 a Madrid, amb el seu corresponent bloc de professorat i PAS; prop de 1.000 a Sevilla, … Milers apallissats per la policia caciquil de Tenerife. Una “minoria” que no només no descansa sinó que guanya adhesions a cada pas. El pols de veritat: la manifestaci

Manifestació a Barcelona 12 de març. David Datzira

Manifestació a Barcelona 12 de març. David Datzira

ó del dia 19, la qual coincideix -volent o no- amb convocatòries homòlogues a l’Estat francès i a Itàlia. La realitat és dura, la realitat és cruel.

El silenci sobre el que amaga l’EEES és significatiu i el silenci sobre les reivindicacions del moviment estudiantil ,inútil-resumit propagandísticament com els “antibolonya” quan la seva reclamació estava a les pancartes de totes les ciutats: derogació de la LOU. I sortida de l’Acord General de Comerç de Serveis.

Allà on s’implanten els acords de l’Organització Mundial del Comerç creix la misèria, baixa el benestar col·lectiu i regna la injustícia social. El rebuig a l’EEES no és patrimoni original de l’estudiantat català, ni de l’Estat espanyol, ni tan sols dels “PIGS” de la Unió Europea (com els “civilitzats” anomenen a Portugal, Italy, Greece i Spain). No.

A Finlàndia i al Regne Unit rebutgen el paquet de mesures que realment comparteixen els estats adherits a aquesta “oportunitat” de negoci : retallada del finançament públic a l’ensenyament, pujada de taxes, endeutament i emprobriment dels estudis superiors. Ja ho diu l’ANECA – l’agència que ningú controla i que aprova els plans d’estudi -:

“La OMC intenta ahora regular, además del comercio de bienes industriales, el comercio agrícola y de servicios…la liberalización de los servicios, posiblemente, va a ser bastante lenta. El capital humano, la educación y la investigación son factores fundamentales de competitividad y desarrollo. Países como el nuestro tienen que tomar en este momento decisiones educativas muy importantes, porque nos va en ello el futuro industrial y económico de nuestro país. No se trata sólo de que la gente sea más o menos culta. Avanzamos hacia una sociedad de la información y del conocimiento, por lo que la OMC tendría que afrontar el tema del libre comercio del conocimiento, que hoy es un recurso transnacional y es algo que afecta directamente a la organización del servicio público de la Educación Superior

pàg.6. III Foro Aneca. “La Organización Mundial del Comercio y la Educación Superior” 2005

aneca

No és un problema de retràs cultural ni de model universitari, és un problema de democràcia, és un problema de legitimitat política i de lògica de profit mercantil Vs lògica del benestar col·lectiu. Molts no hi tenen res a perdre, els estudiants i els treballadors tot. I amb contundència ho diuen a Grècia, a Mèxic, a Xile, a l’Argentina, als Països Catalans i des del rectorat ocupat de Palermo, les facultat bloquejades a Perpinyà i els pares i mares dels EUA: la retallada de la despesa pública en ensenyament fa mal a nens i nenes, fa mal al futur col·lectiu. Capitalisme és crisi.

A Barcelona, la vaga i manifestació d’ahir va coincidir amb la denúncia de retallada de personal de Correus (altre servei públic afectat per l’Acord General de Comerç de Serveis). A Madrid coincideix amb les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública després de que Esperanza Aguirre anunciï que els propers hospitals seran de gestió privada o no seran (altre servei afectat per l’AGCS); a Sevilla amb l’acampada dels miners de Boliden, la multinacional que va contaminar Doñana, va rebre milions de subvencions per mantenir els llocs de treball i ara vol fer fora a la meitat de la plantilla.

A Itàlia, a Grècia, a l’Estat francès governa la dreta. Als Països Catalans i a l’Estat espanyol també. Les polítiques contra els treballadors, contra l’educació i la sanitat públiques i la subvenció dels rics i la demanda d’esforços als endeutats per la bombolla immobiliària, als ofegats per contractes misèria, per la pujada dels impostos dels serveis públics i del cost de la vida…. El Govern del PSOE/PSC, d’ERC i de ICV no es distingeixen gaire de l’aznaridad i el pujolisme.

Ja ho va dir la Secretària del Consell d’Universitats, Carme Fenoll: “s’ha de defensar la propietat individual” : “las empresas tienen como objetivo enriquecerse, esa es la base del capitalismo […] Cuando estamos hablando de la universidad, en la sociedad del conocimiento, en esta sociedad capitalista en la que nos guste o no vivimos, pasa necesariamente por la protección de la propiedad individual”.

…A costa del benestar col·lectiu. Carme Fenoll deu fer referència a la promoció de la cultura que practica l’SGAE o el cànon que es volia implementar a les biblioteques públiques, donat que fan competència deslleial a les grans superfícies venedores de llibres i de cultura. Economia del coneixement, cultura d’èlits. Acord General de Comerç de Serveis.

Ocupació UPF. Pancarta sobre el referèndum contra Bolonya a la UB. Font:A.

Ocupació UPF. Pancarta sobre el referèndum contra Bolonya a la UB. Font:A.


12M: Vaga i manifestació contra l’EEES i la derogació de la LOU

Continua llegint

MANIFESTACIÓ 12 MARÇ: Suport del professorat i convocatòries

85661_cartellmaniretallat2L’Assemblea PAS i PDI universitats catalanes ha presentat avui el seu manifest en roda de premsa al Rectorat Ocupat de la UB, ja hi ha més de 300 adhesions.

Vídeo a TV3Oposicio-de-professors-a-Bolonya

La sisena trobada estatal a l’Estat francés fa una crida per per uns “estats generals de l’ensenyament superior i de la recerca”

A Barcelona, la Coordinadora  d’Assemblees d’Estudiants preparen la vaga i manifestació del dia 12 i la II Trobada d’Assemblees (instituts, universitat i moviments socials).

Les convocatòries arreu dels territoris es multipliquen.

[+ info: Kaos en la Red STOP LOU-BOLONYA]

maniscompost



4 de Març. Un any d’impunitat, un any de lluita!

etcuab-vagadefam275avi1

Avui en Tomàs ja porta 10 díes de vaga de fam. Tot el nostre suport per al company.

Crònica dia 3

Avui es celebra un any des de que les mobilitzacions contra la LOU i l’EEES es van aixecar al Principat amb la setmana de lluita pel 6M. Avui es celebra un any des de que l’Equip Rectoral dirigit per Lluís Ferrer i Caubet amb el suport d’en Rafael Grasa com a Secretari General, van decidir apallissar al pati de lletres a una concentració de suport als tancats dins la Facultat. El resultat de l’operació policial van ser 50 ferits, 36 identificats i al menys tres estudiants amb ferides de sang al cap (un d’elles amb quatre punts quirúrgics). I el trencament de les llibertats de reunió, expressió i manifestació al Campus de la UAB. Un any desprès, no s’ha depurat cap responsabilitat, no s’ha investigat res i les sospites de les assemblees d’estudiants han estat confirmades pel darrer informe de la Sindicatura de Comptes així com per la situació a les universitats públiques europees davant l’aplicació de l’EEES i la restricció del finançament públic.

[Imatge: Portada d’una publicació oficial de la UAB l’any 2001 ]

uablou

Setmana de lluita

La setmana de lluita que tenia per objectiu recuperar el compromís fet pel Claustre de la UAB al 2001 – declaració d’insubmissió a la LOU, com al 2001– va començar amb una pancarta gegant penjada a les columnes “símbol de la UAB” , amb seminaris de formació sobre Bolonya, cercavila i tancada a la Facultat de Lletres. Les reivindicacions per dissoldre la tancada eren el reconeixement del dèficit de la UAB, de la inexistència d’un finançament públic solvent i la elevació d’un compromís als òrgans superiors competents Que en tant no s’articuli un sistema de finançament públic amb garanties d’equitat del sistema d’universitats públiques, i en aquest cas la UAB, aquesta universitat paralitza l’aplicació de la LOU i del RD de Graus a la UAB.”

[+ info El rerafons econòmic de la qüestió: finançament, dèficit i retallada de fons públics]

La tancada a la Facultat de Lletres

dsc_0197Iniciada al migdia com a culminació del cercavila, va consistir en el bloqueig amb mobiliari de la facultat d’un ala de l’edifici, dins es van quedar al voltant de 50 persones que comptàven amb un equip d’interlocució amb el Rectorat. El Rector no es va presentar, va comunicar telefònicament que havia cridat als Mossos d’Esquadra. Com a “gabinet de crisi” hi ha havia als voltants Joan Carbonell Manils- aleshores Vicerector d’Estudiants- i Martí Marin – el seu adjunt- així com Rafael Grasa – Secretari General- i Helena Estalella -Degana de Lletres-. Davant aquesta notícia, el Comitè de Vaga va cridar a una concentració al pati de Lletres per evitar el maltracte policial als estudiants tancats. Cap a les 8 del vespre van arribar els Mossos d’Esquadra procedents de Girona – els efectius de Barcelona estaven ocupats en trencar els piquets de vaga dels conductors de TMB-. Van entrar a la Facultat de Lletres via Facultat de Psicologia i, quan ja havien obert els accesos, es va tallar el llum al pati de Lletres, moment en que -sense cap avís previ- va començar la càrrega. Aquesta va estampar als estudiants contra l’aparcament de bicicletes, sense deixar sortida; un cop de porra va produïr l’únic dany material de la jornada: un vidre. El Secretari General va supervisar l’operació de “neteja” des de l’interior. També van haver testimonis des del passadís del Departament d’Antropologia que a les fosques va poder gaudir d’una maravellosa visió de la festa de la democràcia.

El misteri dels talls de llum i els caputxins

5-d_6221Durant la tarda, es van produïr talls de llum deguts a averies al sistema. Estudiants claustrals van demanar proves d’aquestes “falles”. I van rebre informes que no expliquen el tall del pati de lletres a l’hora en que es va produïr. El discurs victimista de la Degana de Lletres va abundar en la creació de rumorologia d’encaputxats, violents armats amb mòbils i càmeres fotogràfiques que van induïr un estat de pànic generalitzat. Encara a data d’avui no s’ha fet cap investigació sobre els motius que van donar als Mossos d’Esquadra per intervindre ni sobre aquests fets ni sobre la relació amb els estudiants concentrats a l’exterior de la facultat.

Vídeo de la càrrega. Vídeo de les accions de les assemblees durant el curs
Vídeo Ass.Ciències sobre la situació a la UAB (Part I) (part II)

Reaccions

Lendemá dels fets es reunia el Consell de Govern. El Rector va explicar els esdeveniments en aquests termes:
al voltant de les vuit de la tarda, els mossos d’esquadra van entrar a la Facultat de Filosofia i Lletres i van anar traient d’una en una cadascuna de les persones que s’havien tancat, fent així un desallotjament poc violent, ambun total de 37 persones identificades i cap detinguda”.

[extracte de l’Acta del Consell de Govern 5/03/2008]

I dos dies abans de Setmana Santa va enviar una carta a tota la comunitat universitària. L’Equip de Govern i la images4Degana de Lletres van parlar al món. I el Consell va emetre un comunicat de suport total i absolut a la gestió de la càrrega. Tot i estar tan satisfets de la seva feina, no van tenir temps d’esperar als 2.000 estudiants que van pujar a exigir explicacions al Consell de Govern, amb diverses preguntes clares i nítides al respecte. L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (presidida pel re-elegit rector de la UPF, Josep Moreso) va donar el vist i plau, així com la Conselleria. Tots aquests comunicats van ser divulgats a tort i a dret al portal de la UAB.
Tanmateix, no tothom compartia el “talant” de l’Equip de Govern: l’adjunt del Vicerector d’Estudiants va presentar la seva carta de dimissió, el Departament de Prehistòria i el Departament de Psicologia Social, així com CGT i CAU, Assemblea contra la Precarietat i el images5Comitè de Vaga-per citar exemples d’agents socials de la UAB- van emetre comunicats de rebuig dels fets. Cap d’aquests comunicats va rebre difusió al portal de la UAB, ni el Gabinet de Premsa va respondre les queixes per manipulació informativa. Fins i tot els Mossos d’Esquadra van filtrar una nota de “descontent” amb la seva feina a la UAB.

images2La càrrega del pati de lletres no va tenir cap expedientat.

No. El llistat de persones identificades sí que coincideix perillosament amb els expedients interpossats contra 31 persones sobre el rebuig a les irreguralitats de la Junta de Facultat de Lletres per aprovar els Graus. Diem que coincideix perque es va expedientar a gent que no hi era i que si va ser expedientada després. El resultat d’aquesta intervenció va ser un desgast progressiu de l’Equip de Govern “optimista” de la UAB i un creixement exponencial del dogmatisme i l’ultradreta al campus. Ultradreta de “l’ordre per l’ordre”, del menyspreu als estudiants i de images31la seva integritat física, de silenci davant la censura, davant l’abús de poder i la manca d’informació transparent sobre la situació de la UAB. La presència dels Mossos d’Esquadra va esdevenir costum: per protegir òrgans de govern despòtics, per protegir Juntes irregulars, per aprovar a qualsevol preu les reformes per a les quals no hi havia ni hi ha finançament, garanties de futur i ni molt menys qualitat assegurada…. Com ja havia vist el Claustre al 2001.
Conseqüències: una lectura política
Tot i que al començament de curs a la Universidade de Santiago es van tancar contra els Graus i al País Valencià van ocupar passadisos, la tancada de la UAB implicà l’aparició mediàtica del problema de la reforma universitària i la pujada d’un moviment contra la LOU que ja al 2001 mirava a la UAB com a campus combatiu. Tot i ser fruït de la ignorància més palmària de l’Equip de Govern- aleshores les assemblees eren bonsais en relació a ara- la brutalitat policial il·lustra la gravetat del que hi ha en joc: milers de milions i de negoci. I així la tasca s’ha repetit recentment a la UPF. El Rector va presentar dimissió a l’estiu, el Secretari General va presentar una memòria de curs que resumia l’assumpte en: ;

Un darrer punt que cal comentar és el seguit d’actuacions diverses derivades de l’ocupació forçada, el dia 4 de març, de la Facultat de Filosofia i Lletres per un grup d’una trentena d’estudiants i el seu posterior desallotjament. En aquest sentit, cal assenyalar el comunicat del Consell de Govern manifestant el seu suport a les mesures aplicades i destacant l’excepcionalitat dels fets[1]

Font: Memòria del Curs Acadèmic UAB 2007/08. Apartat Govern i activitat institucional.pp. 49-50

recortepancarta2La Degana de Lletres, porta mesos de baixa per depressió i no ha presentat la reelecció que anunciava a tort i a dret- desprès d’haver dividit radicalment la seva facultat entre víctimes i demonis- i el Vicerector d’Estudiants es va quedar sense adjunt que parlès amb la plebe estudiantil i arran de la elecció de la nova rectora, s’ha quedat sen se xiringuito: ha desaparescut el Vicerectorat d’Estudiants. I el supervisor, Rafael Grasa ara és president de l’institut Català Internacional  per la Pau.
Ex-cursus
L’actual context de crisi ha fet disparar la pressió per treure profit dels serveis públics i accelerar els plans de privatització de l’ensenyament (LOU, LEC). La resposta és clara: el coneixement no és una mercaderia. La resposta institucional ha estat invariable: la repressió i la censura.
Als Països Catalans, a Euskadi, a Itàlia, a Andalucia, a les Illes Canàries, Xile i Mèxic,… arreu del món la lluita per l’ensenyament públic, contra la privatització dels serveis públics és clara. i denuncia  el fracàs d’un model social i econòmic caduc: el capitalisme. Un fantasma recòrre Europa...

Què diu la Sindicatura de Comptes sobre la UAB? La lletra petita (II)

antiguoestudianteespanoli1

Per què Sindicatura de Comptes considera que els compromisos de finançament per a les universitats publicats per la Generalitat eren de “dubtós cobrament”?

[Imatge: Tuno. Vell model d’excell·lència acadèmica al servei de la societat. Dedicació a temps complet, senyorito i amb perfecte domini de les habilitats que requereix el mercat de treball. Font. Museo Internacional del Estudiante]

És a dir, la vella història ja explicada en anteriors ocasions sobre la promesa de diners als campus universitaris públics i desprès, “donde dije, digo, donde digo Diego”, zas! La Generalitat no paga, tot i que els campus s’han ficat a ful a aplicar la reforma més cara de la història de la universitat – segons la teoria del paper,  tot i que s’està fent a cost zero i sense memòries econòmiques-.

La UAB va aprovar els seus darrers pressupostos sense tenir en consideració les converses mantingudes amb la Conselleria al respecte. La Conselleria ha condicionat el pagament d’una part dels diners pactats a canvi d’accelerar l’aplicació de la reforma -fonamentalment, tramitar nous plans d’estudi, al preu que calgui com va passar a la Facultat de Lletres de la UAB-. Continua llegint

Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 155.756 visites
Desembre 2022
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Uniu-vos a 12 seguidors