//

memòria

This tag is associated with 7 posts

L’EQUIP DE GOVERN DE LA UAB BOICOTEJA LA CONVOCATÒRIA DE CLAUSTRE EXTRAORDINARI

Davant els despropòsits de l’Equip de Govern de la UAB (veure a sota els hits), estudiants, PAS i PDI van lliurar el 12 de novembre les signatures necessàries per a la cel·lebració d’un Claustre Extraordinari amb el següent ordre del día:

“1.- Fre a la política d’externalitzacions
2.- Mesures per a fer front a la crisi econòmica a la UAB
3.- Respecte als àmbits de participació i foment de la democràcia a la UAB.”

[document de la campanya de signatures]

El rectorat no sembla gaire còmode amb aquesta convocatòria i decideix primer intentar bloquejar-la amb arguments pseudojurídics i després convocar l´últim dia lectiu del 2008….un Claustre ordinari  al matí… i a continuació, el Claustre extraordinari.

Aquesta decisió ha estat motiu d’un dur comunicat de diversos claustrals de la UAB , que extractem a continuació.

On són els centenars de defensors de la democràcia que el curs passat van demanar antiavalots per garantir la pau institucional?

[…]

1. Denunciem davant tota la comunitat i a l’opinió publica l’autoritarisme i la burla de les institucions universitàries protagonitzada per la Rectora. La fem directament responsable de la possibilitat que, per primer cop a la història de la UAB, un Claustre convocat legalment pugui no comptar amb el quòrum necessari per a constituir-se.

2. Fem una crida a tota la comunitat universitària a mostrar el seu rebuig a aquestes actituds mitjançant una participació massiva, activa i crítica al Claustre Ordinari. En posteriors comunicats farem arribar propostes més concretes sobre aquesta qüestió.

3. Fem una crida a tots els membres del Claustre General de la UAB per demostrar el seu compromís amb la nostra universitat i amb els principis de participació i lliure expressió, assistint a la convocatòria de Claustre Extraordinari el mateix dia 18 de desembre a partir de les 14.30 hores.

4. Reiterem el nostre compromís de fer tot el necessari per a donar veu a la comunitat universitària. En aquest sentit, expressem la nostra decisió de tornar a reunir, si és necessari, les signatures requerides per a una nova convocatòria de Claustre Extraordinari.

[…]

Hits “democràtics” de l’Equip de Govern de l’Anna Ripoll:

“Me gusta esta sabia frase de Lou Holtz, un entrenador de fútbol americano.”No se queje. Al 80% de las personas a las que usted se queja no le importa sus problemas. El 20% restante se alegra de que los tenga”.

NOTA: el post ha desaparegut, entre d’altres raons potser per un lúcid comentari d’una treballadora de la UAB:

“Estoy intentando dilucidar a qué categoria pertenece la gerencia de esta universidad, si al grupo de gente al que no le importa los problemas de los trabajadores o al grupo que se alegra de que los tengamos”.

  • Trencar tots els compromissos en matèria d’eliminació de la precarietat laboral a la UAB signats amb els sindicats de la UAB.
  • Plantejar un seguit de mesures antisocials (PRIM), contra l’estudiantat i els treballadors davant el trencament per part de la Generalitat del pagament de les partides acordades.
  • Decidir unilateralment la supressió de la Festa Major de la UAB.
  • Mantenir una política de desprestigi, persecució i censura de les assemblees d’estudiants, majoria absoluta de representació estudianti al Claustre.

Alemanya, Austria,…No només els PIGS diuen no a l’EEES

Font: Unsere Unis (by zurPolitik.com)

Recull d’articles i links:

Sembla que no només els estudaints dels PIGS (Portugal, Italy, Greece & Spain)- la gran fòrmula dels pròcers europeus per als estats mediterranis- creuen que éls seus governs estan venent  l’ensenyament universitari al pitjor postor: el mercat. Ara que al tren d’Europa (els “capdavanters” del progrés) també crida, potser no està de més fer una recull sobre el consens social contra les reformes mercantils dictades per l’OMC i l’entusiasme que susciten els vents de  l’economía del coneixement…

Fent exercici memorístic…

Fa un any i mig, uns 400 rectors europeus es van reunir a Barcelona, al març de 2008. Van haver-hi protestes estudiantils. El llavors rector de la UB -ara flamant Secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta-va sentenciar com a èxit la reunió on es va escenificar un consens pràcticament unànim sobre les bondats de la construcció de l’EEES. Recuperem diverses paraules profètiques-no d’aleshores:

“Los rectores que sufrieron el boicoteo de los manifestantes no entendieron la situación. “No sé por qué protestan. […]”, comentó un rector holandés. Alguno de sus colegas incluso participaron en la asamblea alternativa. Sybille Reichter, rectora suiza a la que los estudiantes impedían el paso, cogió el megáfono por el que los manifestantes proferían sus consignas para improvisar un parlamento. “La frontera que vosotros ponéis no existe. El Plan Bolonia acerca el sector público a la Universidad”, clamó Reichter. “He visto que se equivocaban en sus protestas y me he decidido a contárselo”, explicó después.”

Font: “El cambio social y la financiación centran la cumbre de rectores” EL PAÍS 28/03/2008

Segurament la senyora rectora ara no se’n surt de la feina que li va crèixer per sota les pedres…

Sis messos després, Itàlia es va revoltar.

Un any després, els rectors de l’Estat francès van fer una crida internacional a tots els (i les) universtaris molt eloqüent:

“A França hi havia un servei públic d’ensenyament superior i recerca independent i de qualitat, que gaudia de llibertat i reconeixement. En pocs mesos el govern ha decidit, de manera abrupta i sense concert algun, tirar per terra i transformar-lo en una mena de mercat del coneixement, de la precarietat i de l’arbitrarietat.

  • Els professors i investigadors perden el seu estatus; seus horaris depenen del “client”.
  • Els llocs fixos disminueixen de manera dràstica i són substituïts per ocupacions temporals, aleatoris i dependents.
  • Els doctorands podran ser acomiadats sense cap motiu durant els sis primers mesos, i seran posats al servei d’empreses sense reconeixement ni drets.
  • Es destrueix la formació de mestre.
  • Les universitats, convertides en ¨ autònomes ¨ (és a dir competidores entre elles i sota un control reforçat de l’estat) i sense pressupost suficient, es veuran en poc temps forçades a fer que els seus estudis siguin de pagament ia sotmetre’s als poders financers de la seva regió.
  • El CNRS (organisme nacional per a la investigació científica) desapareix i es converteix en una simple agència de gestió dirigida per tecnòcrates.
  • S’avalua als investigadors segons criteris “quantitatius” ineficaços que tot expert rebutja.”

Del que va passar per aquestes terres… no cal fer gaire esforç. De la titànica lluita a Grècia i l’assesinat per la policía d’en Alexis Andreas Grigoropoulos, de 15 anys, tampoc . A sota, “Carta oberta als nostres pares”, lliurada pels seus companys el dia de l’enterrament :

“Queremos un mundo mejor. Ayudadnos.
No somos terroristas, “encapuchados”, “gnostoi-agnostoi”*
Somos vuestros hijos.
Ellos, oi gnostoi-agnostoi…
Soñamos – no matéis nuestros sueños.
Tenemos empuje – no paréis nuestro empuje.
Recordad. Una vez fuisteis vosotros también jóvenes.
Ahora perseguís el dinero, os preocupáis solo por el “escaparate”,
habéis engordado, os habéis quedado calvos, os habéis olvidado.
Esperábamos que nos apoyarais, esperábamos que os interesarais,
Que nos hicierais sentirnos orgullosos por una vez. En vano.
Vivís vidas de mentira, habéis agachado la cabeza, os habéis bajado los pantalones y esperáis el día en que moriréis.
No imagináis, No os enamoráis, no creáis.
Solo vendéis y compráis.
Lo material en todas partes. Amor en ninguna parte. Verdad en ninguna parte.

¿Donde están los padres?
¿Dónde están los artistas?
¿Por qué no salen a la calle?
Ayudadnos a nosotros los hijosPS: No nos arrojéis más gases lacrimógenos.
Nosotros lloramos por nuestra cuenta.”

*”Oi gnostoi agnostoi” es una expresión que la sociedad griega y sobre todo los medios de comunicación han encontrado para definir los mismos grupos de jóvenes que a menudo provocan disturbios en la ciudad. La traducción literal es “los conocidos-desconocidos” y se llaman así porque llevan capucha y no es seguro pero hay rumores de que la policía los conoce y no los arresta porque son agentes provocadores de la misma policía.

Font:Nodo50

Universitat, catedràtics, LOU i Bolonya, un recorregut en clau d’història del temps present

[Col·laboració especial. Font: Assemblea de Facultats UB- RAval]

Dedicat a Andreu Mayayo, Joan Saura i Antoni Segura, policies de la cultura

La lluita contra Bolonya, tot i que abans mai no havia ocupat tantes pàgines de diaris i capçaleres de telenotícies, no ha sorgit en el curs actual, sinó que es remunta a les lluites sorgides arran de l’Informe Bricall (1999) i la LOU (2001). Aquests textos ja tenien com a referent l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i es van donar a conèixer uns anys després que sortissin a la llum els acords (GATT i AGCS) de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per privatitzar els serveis públics, com ara l’educació i la sanitat.En aquell moment, sota el segon mandat d’Aznar i amb les receptes de la tríada OMC, BM i FMI basades en el lliure mercat i la privatització, triomfants en tot el món i, particularment, a l’Estat espanyol com a alumne avantatjat a Europa. Semblava que el creixement econòmic espanyol estava desbocat, gràcies en gran part al que actualment es reconeix com a l’«estafa del totxo» i també a l’ajuda dels fons europeus (PAC, Fons de Cohesió, etc.). Era el moment en què semblava que l’Estat espanyol donava el salt al grup dels poderosos, prenent posicions per a la tristament famosa «Foto de les Açores».En aquests últims anys del segle XX i els primers del XXI, vam assistir a un tímid intent d’aturar l’agenda neoliberal que es va materialitzar amb les mobilitzacions contra el Banc Mundial a Barcelona i la Campanya Contra l’Europa del Capital i de la Guerra, que es van estendre arreu del territori estatal a còpia de petites contracimeres, i que va culminar amb la vaga general del maig de 2001. En els anys posteriors van florir les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. Es pot dir que gairebé totes aquestes protestes van estar protagonitzades pels sectors més «ciutadanistes», tot i la seva mala premsa i de ser titllats d’«antiglobalització», i que aquestes protestes van tenir un curt abast i pobres resultats.bricall

Tornant al tema d’aquest article, durant el curs 2001-2002 la universitat es va quedar paralitzada durant diversos mesos amb vagues i piquets, es van ocupar nombroses facultats, es van organitzar diferents jornades de lluita coordinades i descentralitzades, i una manifestació estatal a Madrid l’1 de desembre, a la qual es van unir no només estudiants, professors i PAS, sinó també els representants sindicals juntament amb Zapatero, Llamazares, Joan Saura i alguns actors. També van comparèixer 25 rectors sota el paraigua de la CRUE i desenes de vicerectors, de manera que 42 universitats van estar representades institucionalment. Alguns dels presents van ser Ignacio Berdugo, mandatari de la Universitat de Salamanca; Carles Solà, de l’Autònoma de Barcelona; Joan Tugores, de la UB; Raúl Villar, de l’Autònoma de Madrid; Pedro Ruiz, de la Universitat de València… Les mobilitzacions van acabar amb una assemblea en què es va trencar amb el Sindicat d’Estudiants i la campanya oficialista, i es va convocar una reunió de coordinació estatal a Granada, apuntant al Fòrum de Salamanca per l’Educació i la Cultura que es va celebrar el març del 2002 (en el marc de la Campanya contra l’Europa del Capital i la Guerra).

NoGuerraUAB1aSi a la marxa de Madrid hi van assistir 200.000 persones, gràcies a què bona part dels desplaçaments van ser finançats pel PSOE i els sindicats, per iniciativa de les Assemblees d’Estudiants es va organitzar un recorregut alternatiu en el qual hi van participar almenys 10.000 persones, conscients que l’espectacle mediàtic del desembarcament dels líders polítics i els rectors al carrer no era més que una maniobra electoralista i en cap cas sinònim que el PSOE, IU, ICV, ERC, CCOO o UGT estiguessin realment en contra de la implementació de les polítiques neoliberals en matèria d’educació.

La lluita contra la LOU i Bolonya ha deixat un llarg reguitzell de repressió al llarg d’aquests anys: cinc estudiants van ser expulsats de la Universitat de Sevilla (molts més encara estan a l’espera d’un judici per danys milionaris) gràcies a un règim disciplinari que data de l’època franquista (la mateixa norma que es pretén aplicar contra els estudiants formats actualment a la UAB), quatre estudiants van ser condemnats a tres anys de presó arran d’un més que flagrant muntatge policial a Madrid i les butxaques dels estudiants van ser atracades amb un reguitzell de petites multes per concentració il•legal, pintades, desobediència i resistència a l’autoritat. A aquests fets se li sumen ara els expedients de l’Autònoma, la UPF i els ferits i contusionats de les càrregues policials del 18 de març a Barcelona. En aquests últims anys hem assistit a una revelació del nou caràcter dels mecanismes repressius i, particularment, a la tolerància mínima del poder en matèria de control. Per una societat de consumidors, la ciutat és una empresa i el carrer és directament un instrument de treball, un mitjà per acumular capital. Qualsevol que no sigui automobilista o turista, té l’ocupació vetada. Els carrers no són un espai públic susceptible de ser pres per un sector de la població per manifestar el seu descontentament, sinó un lloc neutre per on circulen les mercaderies, amb o sense suport orgànic.

lousevillaNo obstant això ara les cartes estan sobre la taula, ben visibles, sembla que assistim a la traca final del neoliberalisme en forma de «Guerra Global» i «Crisi Financera». Però aquells polítics, rectors, professors, sindicalistes i, fins i tot, actors que en el seu moment van manifestar el seu rebuig a la LOU, ni tan sols van parpellejar quan el 2005, incomplint una promesa electoral, Zapatero no només no va derogar la LOU sinó que simplement la va reformar aprofundint el seu caràcter i la seva retòrica liberal. En 2001 es va arribar a parlar d’insubmissió a la LOU, i fins i tot el claustre de la Universitat de Girona s’hi va pronunciar a favor. Es pretenia, per tant, desobeir i portar a terme un gest de ruptura radical amb el fals «límit democràtic», si bé és cert que la seva repercussió va ser mínima i les assemblees, com sol passar, es van desmobilitzar davant de la retirada de la lluita de rectors, professors i polítics, i amb l’arribada dels exàmens i les vacances.

Potser la paraula «insubmissió» sona massa antidemocràtica per al catedràtic Andreu Mayayo, que tot presumint de passat antifranquista i d’objector de consciència, acusa d’antidemocràtics a El Periódico de Catalunya als que mitjançant piquets pacífics intenten estendre la lluita a tota la comunitat universitària. A ningú se li escapa la seva proximitat a ICV i a Joan Saura, i mentre que no aixeca la veu contra el seu partit per haver apallissat estudiants, acudeix a la facultat amb actitud fatxenda i prepotent, acompanyat dels mitjans de comunicació a «exigir el seu dret al treball». El mateix passa amb l’altre catedràtic Antoni Segura, que no té problemes per abandonar l’aula sense ni tan sols informar els seus alumnes sempre que algun mitjà de comunicació li ho reclama, per opinar sobre la guerra de L’Iraq, Euskadi o qualsevol altre tema, però que, en canvi, es mostra enutjat per una vaga convocada en principi durant dos dies. Amb raons suposadament benintencionades i amb una retòrica falsament democràtica, tots dos reclamen actuacions per part de les autoritats acadèmiques i intenten, sobretot Antoni Segura, justificar les bondats de l’aplicació de Bolonya o bé els problemes de la seva explicació als estudiants.

04huelga_seat_2Tan difícil és explicar el canvi de naturalesa de la Universitat i la seva transformació de fàbrica d’executius i funcionaris a fàbrica de proletaris precaris, obeint als canvis produïts per la mundialització del capital? Vivim en una etapa històrica en la qual la formació d’un treballador és cada vegada més cara i, no obstant això, és cada vegada més necessària per evitar l’exclusió social. Amb Bolonya, el capital passa factura. L’economia real fixa el preu de la formació de la nova forma de treball. Sembla que els catedràtics no es volen adonar que el veritable problema no és Bolonya o un piquet que suspengui les classes dos dies. Millor hagués estat, si no volien participar en la lluita oberta, que els dos catedràtics es quedessin a casa i, per descomptat, que no utilitzessin la seva càtedra per participar en el circ mediàtic organitzat a l’entorn de la manifestació del 18 de març.

Pot ser que sigui en la manera de comunicar el motiu de la lluita on fallen els estudiants, no sé si per l’autocensura exercida en els seus comunicats, on la retòrica estudiantil, exceptuant casos puntuals com l’últim comunicat on es relata el desallotjament del rectorat en primera persona, alguns posicionaments que van apareixent en els últims dies, o bé el comunicat de l’Assemblea del Barri de Sants, no va més enllà dels temes estrictament acadèmics o antirepressius. Una altra raó podria ser l’eterna renovació de la població estudiantil, que fa que les lluites no s’acumulin i que cada any es comenci de zero amb un alt grau d’innocència política. Les noves fornades de «joves rebels» substitueixen els que s’han integrat en el sistema per haver deixat de ser joves, i a tornar a començar un altre cop.

El problema de la LOU i Bolonya és que són un pas més per a aprofundir en el model de desenvolupament i societat imposat a cop de talonari en els últims anys, certificant la manca de democràcia a dins de la universitat, amb uns estudiants que segueixen sent tractats com a menors tutelats (o és que unes eleccions generals en què participa el 3% de la població i amb quotes segons les edats o les responsabilitats socials els semblaria una veritable democràcia als dos catedràtics?), i afirmant hipòcritament que un màster de 2.000 euros (en el millor dels casos) no suposa una barrera perquè els més desfavorits puguin accedir als estudis. El veritable problema, al final, és que ens imposen una vida hipotecada, una vida precaritzada en una societat tenallada per la por al cataclisme financer, on fins i tot es pretén marcar el ritme de quan i com es pot parlar i protestar.Una vegada més, els catedràtics, des de la seva poltrona universitària, es converteixen en policies de la cultura intentant imposar el «límit democràtic» per a tot el que es pot pensar i fer, desemmascarant el veritable caràcter de la universitat com a organisme de gestió del poder, reproducció d’elits socials, institució del saber privilegiat i segregat de la societat i catalitzador del descontentament juvenil. Davant d’aquesta situació hem de prendre la paraula i imposar la nostra legalitat davant la seva falsa legalitat democràtica.

Les assemblees, el boicot i els piquets són la nostra legalitat; els discursos mediàtics, les porres i la falta d’alternatives a la democràcia financera-capitalista és la seva. Aquells professors, polítics i sindicalistes que en el seu moment deien que estaven en contra de la LOU, ara que els partits als quals pertanyen o els sindicats que els financen ostenten el poder, són els que ordenen desallotjaments i càrregues, els que acusen d’antidemocràtics als piquets. Fins i tot es permeten ironitzar sobre els professors (ja són mes de sis-cents a les universitats catalanes) que mostren el seu descontentament davant el gir autoritari de la universitat, sotmetent una vegada més la seva opinió a la política partidista i electoralista sense que els importi en absolut que el que està en joc és alguna cosa molt més important que Bolonya. Són ells, ja siguin de l’antiga esquerra antifranquista o de la nova dreta democràtica, els que conformen aquest difús «Partit de l’Estat Capitalista», i no dubten a sortir en la seva defensa, encara que sigui únicament utilitzant la seva atac, per molt lleu que aquest sigui.

huelgaAcceptant la LOU es va acceptar una universitat encara menys participativa que la que ja existia (i, per descomptat, molt menys democràtica), i potser, a mitjà termini, la fi de la universitat tal com l’enteníem fins a ara. Però no plorem per les seves restes, fem de l’experiència de lluita i de la presa de paraula la nostra particular universitat lliure, ara sí, popular i gratuïta. Mentre els catedràtics d’història demanen l’actuació ferma de la jerarquia universitària, els estudiants, a través de la ja iniciada rebel•lió contra ella, contestant Bolonya, poden afirmar-se en la rebel•lió contra tot el sistema social basat en la jerarquia i la dictadura de l’economia i l’Estat. Aquest seria el nexe d’unió amb la resta d’incipients lluites que emergeixen en diversos àmbits: contra l’atur i la precarietat, la banca, les hipoteques, la nocivitat dels aliments, les lluites antipatriarcals i en defensa del territori…

Per tant, potser seria també l’oportunitat d’obrir, no un diàleg, sinó un cicle de lluites que ens porti, experimentant des de la nostra pràctica de confrontació quotidiana amb la realitat, cap a una transformació profunda de la societat , en definitiva, a recuperar les nostres vides i la llibertat.

D. Copón-Bendit, Barcelona, abril de 2009

Pròleg… Documental recopilatori mobilitzacions contra Bolonya a Barcelona

mov26-de-marçAl canal  d’Okupem les Ones ha estat publicat un documental d’uns 30 minuts ben editats, senzill i clarificador, amb imatges inèdites, … una bona feina! Recull les manifestacions del curs passat, les performances i jornades de lluita a la UB – fonalmentalment UB-Raval- així com la vida quotidiana al Rectorat Okupat. De fons, les paraules de la hipocresia institucional, inclòs el “diàleg”  al Comissionat ocupat.

http://blip.tv/file/2224626

Breu Cronologia -no exhaustiva a títol indicatiu-

6 novembre. Eleccions a Rector a la UB. Les assemblees demanen el vot nul – i guanya-.

17 Novembre. Ocupació Facultat CC.PP i Sociologia UAB.

UB-Raval inicia “vaga total” fins el dia 20.

20 Novembre. Manifestació a Barcelona. Ocupació Rectorat UB

27 Novembre. UAB. Proposen expulsar 6 estudiants

3 Desembre- Professorat universitari dona suport públic mobilitzacions estudiantils.

10 Desembre.Primera ocupació d’un centre de secundària: IES Alella

15 Desembre Ocupat el Rectorat de la UAB

18 Desembre- Talls a diverses carreteres en resposta a les expulsions de la UAB.

20 Desembre.- Les persones ocupants del Rectorat de la UB decideixen continuar-hi durant el Nadal, sense celebrar res . Fan una intervenció a les Campanades de TV3.

13 Febrer.- Boicot a la inaguració del nou campus Mediapro de la Universitat Pompeu Fabra

12 de Març.Manifestació secundària i universitats contra la LOU i la LEC. S’ocupa la Pompeu Fabra.

18 de Març.- Desallotajment nocturn amb Mossos d’Esquadra del Rectorat de la UB. Repressió policial indiscriminada durant tota la jornada, manifestació de rebuig i els Mossos d’Esquadra passen a la posteritat per la seva contundència contra la premsa, entre d’altres manifestacions d’ultradreta del Govern del tripartit. Sis detinguts, centenars de ferits, … totes les persones imputades s’organitzen: 48  i +

26 de Març.Manifestació multitudinària que -contrariament al que volia l’Ajuntament, els Mossos i els mitjans de comunicació del règim- burla el dispositiu policial a les Rambles i fa els parlaments al Barri de Sants, amb professorat, sindicalistes i membres de l’Assemblea de Barri.

Més info: Blog de l’Assemblea UB-RavalBlog de la Tancada a la Central (I època), (II Època)- ara inoperatiu-, Blog ocupacions a la UAB,   Blog repressaliats polítics UAB,

+ material audivisual relacionat amb les mobilitzacions

RECULL DE PREMSA 8.000 persones es manifesten per la llibertat d’expressió i són durament reprimides pels Mossos d’Esquadra

+ info: Tancada a la Central

Memòria

Actualització19/03/2008 9h

Nota de premsa de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants (Comissió Comunicació)

Fotografíes: David Datzira3366859734_01c398f8ba

Desprès de desallotjament del Rectorat de la UB- seguit de càrregues indiscriminades als carrers del centre, de l’Eixample i dins dels vagons del metro– , la solidaritat ciutadana amb els estudiants s’ha expressat en una multitudinària concentració a plaça universitat que ha esdevingut en manifestació. Durant la marxa s’ha demanat la dimissió del Conseller, del Rector de la UB i han clamat per l’alliberament dels espais universitaris de la presència policial- nova política d’aplicació de Bolonya practicada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques -.

La brutalitat policial s’ha saldat al matí amb més de cinquanta ferits, sis detencions. La manifestació de la tarda no ha pogut arribar a la Plaça de Sant Jaume – seu política dels responsables de la càrrega i de la política educativa -, pel bloqueig dels furgons antiavalots a l’alçada de Laietana amb Ferran. Les autoritats polítiques catalanes han decidit dissoldre la marxa amb una razzia de furgons. Els manifestants han improvisat barricades al barri del Born, barri que ha estat pres per policies de paisà i on ara continua havent-hi corredisses i detencions, a més d’un fort dispositiu de més de 40 furgons antiavalots concentrades al Mercat del Born.3366035237_83b0b2684d

Es desconeix el nombre exacte de detinguts i de ferits. De moment es pot confirmar al menys danys a una família que en increpar als mossos d’esquadra ha rebut com a resposta cops indiscriminats. El fill, de 10 anys, segons informa El Periódico ha hagut d’anar al Servei d’Emergències Mèdiques. El portaveu dels Mossos d’Esquadra ha demanat “col·laboració” als mitjans de comunicació davant les crítiques per les agressions patides pels mitjans –entre d’altres, La Vanguardia-, les quals diu “lamentar”. Aquesta nit al menys han estat agredits un periodista de TV3, dos de La Vanguardia i un del Periódico. Diversos professors de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com Personal d’Administració i Serveis han estat expressament atacats i malferits pels Mossos d’Esquadra. 3366034977_0df22c680c

La marxa ha transcorregut pacíficament durant tot el recorregut, tret dels moments de tensió provocats pel desproporcionat dispositiu policial. Aquesta agressivitat institucional inaugura la jornada prèvia d’una mobilització europea contra l’Espai Europeu d’Educació Superior – amb convocatòries de professorat i estudiants a l’Estat francès i a Itàlia- i amb la convocatòria d’una vaga unitària de l’ensenyament per la derogació de la Llei d’Educació Catalana.

Les mostres de solidaritat des de tots els territoris es multipliquen. Avui continua ocupada la Facultat de Lletres i de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Manifest que s’hauria llegit en cas de poder finalitzar la manifestació

Agència Catalana De Notíciesjpmanifestacion1803090

Els Mossos d’Esquadra ataquen deliberadament un grup de periodistes

Violenta actuació policial contra els estudiants anti-Bolonya

Europa Press

Un niño de unos diez años resulta herido por los Mossos

La Vanguardia

Caos y cargas policiales indiscriminadas durante una nueva marcha antibolonia

El centro de Barcelona se ha convertido en escenario de una batalla campal entre estudiantes y Mossos durante una marcha en protesta por el desalojo de 50 estudiantes de la UB esta mañana. Hay 56 heridos, entre ellos un niño de 10 años

El Colegio de Periodistas condena las cargas policiales contra profesionales | El director de los Mossos defiende su actuación | El conseller de Universitats apoya el desalojo | Encuesta: ¿Cree justificadas las acciones de encierro? |

Pánico en el portal

Centenares de personas se refugian en diferentes porterías de Vía Laitena para evitar las represiones de los Mossos

Batalla campal en las calles de Barcelona

El Periódico

Los enfrentamientos de esta noche entre estudiantes y ‘mossos’ se saldan con alrededor de 50 heridos

Jue, 19 de Mar del 2009//00:23
Fuertes cargas policiales contra los estudiantes catalanes anti-Bolonia
Gara Ed. Imp. – Portada
Jue, 19 de Mar del 2009//00:15
Durs enfrontaments entre policies i grups d’estudiants al centre de Barcelona
Vilaweb Vilanova de Sau
Jue, 19 de Mar del 2009//00:02
Saló Bolonya
lamalla.cat Joves
Jue, 19 de Mar del 2009//00:02
Mentiras mediáticas y brutalismo policial
Sin futuro y sin un duro
Mié, 18 de Mar del 2009//23:21
Durs enfrontaments entre policies i grups d’estudiants al centre de Barcelona
Vilaweb La Garriga
Mié, 18 de Mar del 2009//22:47
Que algú m’ho expliqui perquè no ho entenc
Reflexions polítiques des de Cerdanyola
Mié, 18 de Mar del 2009//22:19
Els mossos tornen a carregar amb duresa avui al vespre contra estudiants de la UB
Vilaweb Portada
Mié, 18 de Mar del 2009//22:14
Un ampli desplegament policíac al centre de Barcelona controla la manifestació d’estudiants de la UB
Vilaweb Vilanova de Sau
Mié, 18 de Mar del 2009//20:34
Xerrada amb representants de Torras Papel i Aconda a la Casa de Cultura
Gironainfo.cat Economia
Mié, 18 de Mar del 2009//20:14
Interior considera proporcionades les fortes càrregues policíaques contra estudiants de la UB
Vilaweb Vilanova de Sau
Mié, 18 de Mar del 2009//19:38
No anem bé…
Juli Cuéllar

ANÀLISI DEL SEGON ESBORRANY D’ESTATUT DE L’ESTUDIANT UNIVERSITARI

“617.- Obedeced, como en manos del artista obedece un instrumento -que no se para a considerar por qué hace esto o lo otro-,seguros de que nunca se os mandará cosa que no sea buena y para toda la gloria de Dios.”

(J.M. Escrivà de Balaguer i Albàs, Camino. Fundador de l’Opus Dei)

[Descarrega en PDF]

jhitlerianas

Ideal estudiantil de les universitats del segle XXI

Amb data de 22 de gener les assemblees d’estudiants han pogut conèixer el fruit de les converses mantingudes entre el sindicalisme estudiantil groc i la ministra: el segon Esborrany de l’Estatut de l’Estudiant Universitari, catorze capítols, 77 articles. Molt extens i d’un intervencionisme escandalós. S’ha d’aprovar mitjançant reial decret i, com ja molt bé sap la Ministra, no té més funció que a) donar un toc de “talant” a la gestió del govern de l’olla a pressió universitària – i educativa en general-,  b) asfixiar institucional i “definitivament” els brots democràtics de base, és a dir, les assemblees i c) vendre mà d’obra barata i sense drets a les “empreses col·laboradores”.

Fa uns dies vam oferir un anàlisi provisional i sembla que diverses qüestions han estat discutides pels aprenents de la política, tot i això, com sempre, els oblits estan plens de memòria i tot esta ben lligat i encabit dins dels esquemes de l’Acord General de Comerç de Serveis (AGCS).

[per als interessants en continuar defensant que no existeix cap lligam entre aquest acord i Bolonya recomanem la lectura d’aquest dossier de l’ANECA precisament sobre l’AGCS, col·laboració oportunament rebuda].

CONTEXT

Davant les mobilitzacions estudiantils universitàries i cada cop amb més seguiment als centres de secundària (al qual s’afegeix el rebuig del professorat d’una banda de la Llei d’Educació Catalana i d’altre a la impartició en anglès de l’Educació per a la Ciutadania): els rectors ploren, la Ministra segueix de ruta propagandística de l’Estratègia 2015, promet una campanya publicitària, l’aprova i  alliçona als mitjans de masses, Zapatero corre ràpid a la tele per dir que la LOU no té res a veure amb Bolonya (ja no s’en recorda del que va dir al 2001),  s’anuncien reunions a tort i a dret amb diferents sindicats estudiantils grocs…. i ops!! De cop i volta, tenim un munt de beques. D’aquesta successió d’esdeveniments s’extreuen, al menys, dues conclusions ràpides:

  • a) El menú bolonyès és indigest fins i tot per als pròcers de la reforma i el moviment estudiantil fa mal, molt de mal, i més encara en temps de crisi (qui es creu ara el conte de la prosperitat, l’excel·lència i la fulgurant carrera professional?).
  • b) El PSOE no té massa imaginació- res de nou per altre banda- però tampoc la dreta casposa o l’esquerra oportunista. Tampoc res de nou.

[Ampliació: El govern espanyol aprova l’estratègia de comunicació del Pla de Bolonya

(2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, i 11).]

[El govern espanyol aposta per l’enfortiment de les humanitats i les ciències socials

(2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, i 11).]

Font: Enric Canela

ANÀLISI DE L’ESTATUT

S’ha optat per un anàlisi temàtic, tot i que mereix la pena fer una repassada capítol per capítol per veure com, el temps dóna la raó al moviment estudiantil i comprovar que la universitat com a espai de creixement  social i col·lectiu desapareix paràgraf darrera paràgraf. Un reglament disciplinari verticalista, restrictiu i orientat a un centre de formació professional avançat al qual s’atorguen els mateixos drets als que vulguin estudiar a la privada que la pública. Si aquest esborrany tira endavant l’Opus Dei i els Legionarios de Cristo ben poder celebrar una nova conquesta mercantil i ideològica contra l’interés públic ara a l’educació superior amb el suport inestimable del PSOE. Continua llegint

MEMÒRIES DE LLUITA DEL MOVIMENT ESTUDIANTIL COLOMBIÀ

memorialluitaestudiantil

Clicka per ampliar

Des de la Universitat Central ocupada de Barcelona arriba la convocatòria del següent acte  sobre el moviment estudiantil colombià, el qual recomanem vivament: Dimecres DIMARTS 27 de Gener a les 19h.

Colòmbia és l’Estat amb un nivell de repressió política més alts del món així com de violació dels drets humans (Informe Alt Comissionat ONU per als Drets Humans E/CN.4/2005/10).

aimagen007-1
Manifestació a Colòmbia. Font: FEU

Malgrat la repressió creixent, a Colòmbia  lluiten amb determinació contra la mercantilització de l’ensenyament introduïda amb els acords de l’OMC referents a la liberalització i comercialització de serveis com l’educació i la sanitat (AGCS). Al Juny del 2007, p.e. la  Universitat de Caldas va ser desallotjada per l’ “Escuadron Móvil Antidisturbios ESMAD al mando del Coronel Luís Alfonso Novoa Díaz”. Les protestes d’universitaris i d’estudiants de secundària es van desenvolupar “en contra del Plan Nacional de Desarrollo. Denunciando igualmente el lesivo artículo 38 de la Ley de Transferencias que actualmente cursa en el Congreso, con el cual se pretende disminuir de manera sustancial los presupuestos para la educación, la salud y el saneamiento básico”. Van ferir a nombrosos estudiants i membres de l’assistència mèdica i 24 estudiants van ser detinguts.

+ Info: Federación de Estudiantes Universitarios de Colombia

Lluites internacionals contra la mercantilització de l’ensenyament: Xile, Argentina, Itàlia,  EUA, Grècia, Mèxic, …

Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 155.756 visites
Desembre 2022
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Uniu-vos a 12 seguidors