//

Ministeri

This tag is associated with 6 posts

El Govern premia el transfuguisme de investigadors públics a empreses privades

Ja està publicat el Reial Decret que estableix la transferència a fons perdut del capital humà universitari al sector nivelvidanivelconciencia-elrotoprivat. Aquesta mesura és un desenvolupament d’una de les modificaciones fetes pel PSOE a la LOU – el PP no es va atrevir a vendre la recerca pública fins aquest punt-.

Durant cinc anys, amb reserva del lloc de treball i còmput d’antiguitat, amb destinació a “empresa cuya actividad requiere la generación o un uso intensivo de tecnologías, para la generación de nuevos productos, procesos o servicios, derivados de investigación, el desarrollo y la innovación y para la canalización de dichas iniciativas y transferencia de sus resultados”. Així és com l’estat premia  la producció de coneixement i aplicacions públiques, incentivant el seu desenvolupament a la empresa privada ( el requisit de participació pública és ridícul).

Real Decreto 1014/2009, de 19 de junio, por el que se regula la concesión de excedencia temporal para personal investigador funcionario y estatutario que realice actividades de investigación biomédica, para el desarrollo de actividades en empresas de base tecnológica.

Si el professorat de qualitat marxa a fer recerca a la privada, qui la farà a la pública? i qui transferirà els coneixements a la docència?

Nota oficial de Moncloa: EXCEDENCIA TEMPORAL PARA EL PERSONAL INVESTIGADOR FUNCIONARIO QUE PASE A PRESTAR SERVICIOS EN EMPRESAS TECNOLÓGICAS

Ocupació de l’ANECA… A les coses pel seu nom

IMG_4500-redimensionado-b15cfSi el poder real sobre el futur del que un estudiant haurà d’aprendre a l’aula el té l’ANECA i no pas el Ministeri…

Ocupen el Ministeri per denunciar la pèrdua de control democràtic sobre l’ensenyament superior…

I ocupen l’ANECA, ja denunciada per Innovació I Ciència  pel seu obscurantisme i sensibilitat davant pressions antidemocràtiques a l’aprovació dels nous plans d’estudi

Ocupen l’ANECA!!!

Crònica al Centre de Mitjans

Cobertura Acción Eje de Educación: Ocupada la Agencia Española de Evaluación de la Calidad y la Acreditación

La notícia segons la premsa del règim: Europa Press i ADN

La CRUE i el Ministeri publiquen dades contradictòries sobre els graus aprovats

eeesFer les coses malament porta a carrerons sense sortida, fer catàlegs de titulacions a efectes propagandístics porta a situacions com la que descriu el senyor Canela i que reproduïm íntegrament a sota pel seu valor testimonial i perque si la “contra”  ja percep aquestes coses…

Si es fa una revisió de l’estat de la qüestió a uns díes de l’aniversari de la Declaració de Bolonya ens trobem amb una desinformació generalitzada i profunda no només al sí de la comunitat universitària (és molt interessant discutir amb el professorat, el qual sovint es mou i argumenta sobre dogmes de fe, ignorància supina de la reforma, generalitats i vots de confiança generalitzats) sinò social, malgrat la gravetat o profunditat dels canvis. Gràcies a les mobilitzacions que han estat criminalitzades entre d’altres per aquest mateix senyor, s’ha pogut cridar l’atenció sobre l’assumpte i es disparen les campanyes propagandístiques -maldites “informatives”, els debats, els referèndums, … el curs previ a la implantació dels Graus.

Desprès comença la carrera cap al precipici: qui aprova més graus? i al mig una generació d’estudiants que si volen mirar quina carrera volen fer… ops!! es troben a titulacions ofertades com a “oficials” sense ser-lo – no estan aprovats per l’ANECA, ni al Registre de titulacions- oportunament indicades amb un asterísc. Tanmateix, sembla que les veus discordants crèixen i no totes les universitats tenen la mateixa anxietat en cumplir ordres sense mirar les conseqüències:

Si algú encara confia en que l’esperit de l’assumpte bolonyès és la qualitat del servei públic té molta fé, per no dir, molts interessos en defensar aquesta visió.

Publicar webs i fer-ho malament


17 juny, 2009

Enric I. Canela

Llegia a El Mundo que una web guia per més de 1.000 graus i 1.700 màsters. Es tracta d’un web elaborat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles. Sembla, pel que diu aquest diari, que aquet web el va presentar el director General d’Universitats del Ministeri d’Educació.

La curiositat del tema és que fa dies que el Ministeri d’Educació té un web que permet trobar les titulacions universitàries de tot l’Estat.

Fins aquí podríem dir que no passa res. El Ministeri fa el web informatiu que ha de fer i la CRUE, no sé per què, en fa un altres, per alguna cosa han de servir els diners que té.

La cosa però té un punt d’interès. A partir del web del ministeri trobo graus de Bioquímica que al web de la CRUE no hi són. Per exemple, el grau de Bioquímica de la UB no surt al web de la CRUE (tampoc altres). Així per exemple, la Universitat de Barcelona no fa graus. Per un moment vaig pensar, boicot de la CRUE a Catalunya, però no, tranquils, surten altres universitats catalanes i també algunes llicenciatures de la UB.

Bé, penso que publicar informació incompleta i no contrastada no és un servei públic és embolicar la troca.

Ministeris, mentides i cintes de video

“S’han equivocat molt els que pensen que la llibertat d’informació és un dret del periodista. És la gent que treballa en una fàbrica, a la construcció, en una oficina, qui té el dret de saber què està passant”.
Jean-Paul Sartre

[Els estudians de la Pompeu dormen a la biblioteca]

[Repressió a la Universitat Pompeu Fabra]

L’aplicació de la LOU que pintava com un passeig triomfal per sobre d’estudiants, professorat i treballadors  desprès de la ressaca del 2001 no sembla gens fàcil. L’editorial de El Periódico aconsella als estudiants. Les paraules són providencials:

“Aïllat i sembla que desorientat, aquest moviment estudiantil s’hauria de replantejar, si no els fins, sí com a mínim les estratègies i les formes de lluita.”

Sembla una traïció del subconscient més apropiada per al Ministeri i el seu gabinet d’assessors i publicistes aliats, entre d’altres, els propis mitjans de comunicació de masses del règim, més atents a ser candidats de l’operació rescat que d’oferir bons serveis… a la societat.


Diari de Girona. 30/03/2008: El tripartit ha incrementat un 123% en només dos anys les subvencions als mitjans de comunicació

concentracio

El tripartit ha incrementat un 123% en només dos anys les subvencions als mitjans de comunicació,[…]. L’any

passat va repartir 17.631.657 d’euros (quasi 3.000 milions de pessetes), segons el llistat que ha publicat en el DOGC amb uns quants mesos de retard. […].
Les subvencions beneficien un ampli ventall de mitjans de comunicació, inclosos alguns de fora de Catalunya. Entre els beneficiats fins i tot es pot trobar la web patatabrava.com, creada per tres estudiants, que té com a finalitat intentar “ajudar l’estudiant a sobreviure a la dura vida de la universitat, amb aquell punt picant que només té la salsa brava”. Un dels exemples de superació de patatabrava, segons consta en el seu portal, és El Dioni. Aquesta web ha rebut 10.277 euros de diners públics. Amb tot, no és el cas més escandalós. Tres ajuts de 100.000 euros a La Vanguardia, El Periódico i El País estan camuflats a l’apartat corresponent “subvencions a entitats locals que programin activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional catalana durant l’any 2007”. La societat Premsa Barcelona, constituïda el 18 de juny de l’any passat quan ja s’havia obert la convocatòria de les subvencions, i que té com a administrador David Centol Lozano, ha rebut 198.492 euros, a banda d’altres ajuts per empreses del mateix propietari, que és un dels més subvencionats.

Més titulars de la crisi econòmica dels diaris i subvencions públiques

Per què desorientat i aïllat el ministeri?

  • Perque ara a menys d’un any, els rectors ploren perque no tenen arguments i demanen campanyes de propaganda “com la de l’euro”
  • Perque a  menys d’un any de la “victòria” és ara quan el ministeri fa una campanya massiva de “informació“, a l’estil de l’euro. El millor argument: la inevitabilitat.
  • Perque a menys d’un any de la “victòria” ara es quan el tripartit fara una campanya de informació als instituts
  • Perque l’argumentari del ministeri és pobre. I si no, perquè no accepten debats oberts?
  • Perque els defensors de Bolonya han esdevingut en antidemòcrates davant la impotència i la manca de solidesa del tinglat. Ha esdevingut dogma de fe.
  • Perque el moviment no només és català ni de l’estat espanyol, és europeu i la Comissió Europea ho percep clarament.
  • Perque no volen fer votacions obertes ni debats oberts i apel·len a la legitimitat democràtica del PARLAMENT!! Quan les coses arriben aqui, malament rai.

I en què es nota la connivència dels principals mitjans de cartell_generalcomunicació?

  • Pràcticament tots ha minimitzat el seguiment de la mobilització fins a extrems ridículs (“centenars” a Madrid, va dir El País i també el locutor de TV3 per a Barcelona) , fins i tot van haver de corregir hores desprès.
  • Comparteixen el vocabulari de “minoria” i qüestionament de la condició d’estudiants així com atribueixen sense cap argument caràcter violent i coaccionador de les mobilitzacions, tot i que els únics ferits que hi ha fins ara han estat només estudiants pro universitat pública (o antibolonya, com ells diuen) a mans d’homes i dones armats i protegits (mossos d’esquadra).
  • Inverteixen la lectura dels resultats de participació a les eleccions de rector/a i els referèndums dels estudiants fins a extrems ridículs.
  • Reprodueixen xifres de seguiment de la vaga increíbles –dictades pel Ministeri- : seguiment d’un 2%. És a dir, el dia de la vaga van assistir a classe el 98% dels estudiants matriculats… inèdit, ni tan sols un dia normal té aquest nivell de presència!
  • És més, els diaris inciten a la violència contra les ocupacions de facultat i el rectorat de la UB en concret.
  • S’han cuidat molt bé de no explicar sota cap concepte les reivindicacions de les manifestacions i ho deixen en un “antibolonyisme” genèric i buit de contingut.
  • Silencien les mobilitzacions a l’Estat francès, Itàlia i Grècia, així com les mostres de solidaritat internacional, cosa curiosa tenint en compte que el “fenomen antibolonya” ocupa planes i planes de diaris, editorials i breus, i que fins i tot ha estat comparat amb el maig del 68., malgrat haver-hi una reunió de ministres d’educació a Lovaine a finals d’abril, s’hagi représ la negociació de l’AGCS, …
  • L’aïllament i la restricció localista de la situació de les universitats públiques sembla una de les consignes més clares del ministeri, juntament amb la infantilització dels estudiants i també dels cada cop més professors i treballadors d’administració i serveis que aixequen la veu. Si en altres ocasions els bombers “d’extrema esquerra” (Sindicato de Estudiantes) havia fet be la feina, en aquesta ocasió ni tan sols les titelles clòniques (AJEC and cía) no treuen èxits, tenen una representativitat minsa en relació a les assemblees i no tenen absolutament res a veure amb les mobilitzacions, … tot i això negocien en nom de l’estudiantat… sense cap èxit apaciguador per al Ministeri, que amb pla de beques extraordinari inclòs no veu com aturar la cosa.

No volem acabar sense fer especial esment al primer premi al periodisme groc i esbiaixat:  El Periódico de Catalunya es mereix un apartat especial, per la seva lleialtat a l’aparat del PSOE/PSC i als seus súbdits des de l’editorial de “rescat” al Lluís Ferrer, fins als seus reportatges sensacionalistes sobre les ocupacions a la UAB. Després de titllar pràcticament d’indigents als estudiants del rectorat, es lamenta el diari que no es deixi lliure pas als seus fotògrafs. La difamació té un límit, parafrasejant l’editorial del desembre.

Opinió “independent”

Grup Godó (La Vanguardia, Avui)

Grup Prisa (El País)

Grup Z (El Periódico)

La por a la veritat. Contraofensiva publicitària dels poders públics

no-soc-tonto

El Ministeri pren a la gent i als estudiants per idiotes. Avui comença la setmana de lluita als campus universitaris.

El Ministeri pren a la gent i als estudiants per idiotes. Avui comença la setmana de lluita als campus universitaris.

Després de les mobilitzacions del novembre i la crida temorosa dels rectors de cinc universitats, el Ministeri de Ciència i Innovació va prometre el que demanaven els rectors: una campanya publicitària semblant a la de l’euro per vendre Bolonya.

I així ho va fer. Va contractar els serveis d’un personatge sinistre ja encarregat de fer la campanya per privatitzar altres serveis públics; va donar el toque d’atenció a la premsa – la qual no es troba en el seu millor moment, compte a l’ERO de RTVE i la reestructuració de PRISA-. Va encarregar al Grup Lavinia – lobbie integrat dins del campus de l’UPF de Ca l’Aranyò- la culminació de l’assumpte: les webs de propaganda institucional.

Un exemple de rigor informatiu sobre Bolonya:

Mercantilizar, ¿qué significa para tí? Es un debate muy ideológico, realmente. Si con ello se afirma que la Universidad pasa a convertirse en un negocio, cuyo objetivo primordial consista en ganar dinero, excluyendo a quien no lo posea; entonces, que no te quepa la menor duda de todo lo contrario. Si algo hace el Plan Bolonia es promover un sistema universitario común de calidad, público y universal para todos los ciudadanos europeos, sin exclusión.” Font: queesbolonia.es

I un altre sobre l’Euro de fa 10 anys


Quan costa tot plegat? 13 milions d’euros

Ho va dir clarament un professor de la UCM al 59 segons , una performance protagonitzada per quatre ponents pro-bolonya i dos pro-universitat pública. Una rectora que no sap respondre a la gestió de la diversitat política al seu campus (la Ripoll), un secretari que s’aferra a les declaracions dels ministres com un catecisme, un estudiant que no representa a ningú i el rector de la Universitat Carlos III, ja famosa per la seva política de segregació educativa.

De què tenen por? De la democràcia i de la veritat.

Si fins ara ja han demostrat el seu talant democràtic que ni vol sentir parlar de referèndums vinculants ni de consultes populars democràtiques; que solucionen amb policia el que no poden guanyar amb arguments…

Les eines comunicatives, de divulgació i de contrapropaganda nascudes al caliu de les assemblees no tenen absolutament res a envejar a les pagades – molt ben pagades- pel Ministeri. Ans al contrari, eviten la demagògia i ofereixen totes les eines de contrast disponibles, a diferència del govern.

Tots i cada un dels debats que els estudiants han pogut establir amb els rectors, han estat guanyats sense dubte. En nivell de informació, rigor i claredat expositiva.

Les organitzacions estudiantils fantasmes pagades directament o no per despistar al personal, han estat sistemàticament rebutjades i viuen l’aïllament social… compensat per una cobertura mediàtica desproporcionada.

El professorat comença a moure’s més enllà de les pàgines dels diaris, les quals han publicat arguments de pes que encara no han estat resolts pels flamants defensors de la reforma.

El teixit associatiu, assembleari de base i combatiu creix, es multiplica, es coordina a nivell nacional, estatal i internacional.

La resistència al programa de liberalització i privatització dels serveis públics és una realitat palpable a nivell europeu (exemple paradigmàtic Grècia) i fins i tot als països als que es vol imitar: Finlàndia, Regne Unit i Estats Units.

Els instituts s’organitzen, es coordinen i mobilitzen tot i ser segrestats, censurats i instruïts per xerrades institucionals a les quals no es permet la diversitat d’opinions de la que diuen no tenir por.

«El ministerio» contraataca:Rectors: «Sin becas, la credibilidad de Bolonia está en entredicho»

[Col·laboració especial]

«El ministerio» contraataca:mentira-y-politica


Rectors: «Sin becas, la credibilidad de Bolonia está en entredicho»
ZP: «En el debate de estos días he reflexionado y vamos a hacer algú
n cambio: más becas y reconsiderar algunas cosas en lo que afecta a humanidades»

Ahir la senyora Garmendia anuncià que el Govern Espanyol ha preparat un seguit de mesures “per pal·liar” (més aviat pedaços per a tapar les fuites) l’implantació de Bolonya a l’Estat espanyol.

Bèques extraordinàries

El Govern aprovà de manera extraordinària una partida de 37,9M € per augmentar el nombre de beques per a màsters oficials, en números, es preveu augmentar d’uns 3800 becats (10% dels matriculats) a el doble. L’objectiu d’aquesta partida és clara per un cantó ofegar les veus crítiques «que el problema són les beques, ja us podeu anar a casa, colla de pollosos» i per l’altra fer que «això de Bolonya» entri de manera suau. Perquè cal remarcar que es tracta d’una partida extraordinària, recordem que les de l’any que ve són extraordinàries, però que a l’any següent tornarem a aquestes beques “insuficients”, al 0,08% del PIB i a sobre tindríem que sumar-hi els “nous becats”. En definitiva, que no passa de ser un petit caramel per poder degustar durant un any. A més a més tot això entra dins de la lògica de l’Informe Bricall, «els primers anys beques, però s’ha d’anar cap al sistema de préstecs».

[+ informació a Fírgoa: El Gobierno anuncia más becas para ‘tapar’ la falta de información sobre el Plan Bolonia]

Un Plan E  per a les Universitats? Continua llegint

Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 155.756 visites
Desembre 2022
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Uniu-vos a 12 seguidors