//

repressió

This tag is associated with 26 posts

La repressió estudiantil arriba a Murcia

Enllacem la notícia de la expulsió definitiva del company José Mateos Martínez de la Universitat de Múrcia on treballava com a becari predoctoral, producte de la lluita contra l’EEES.  Tot i que el gruix de la repressió estudiantil ha estat concentrat a Barcelona, hem de recordar que a la Universitat de la Laguna (Tenerife) també el Rector volgué expulsar a uns dels portaveus d’AMEC. A diferència de les universitats catalanes – malgrat els esforços d’un percentatge significatiu de treballadors i docents- i de Múrcia, a Tenerife la unió del professorat va impedir la expulsió del company.

Aquí es pot signar contra la seva expulsió.

http://tribunadeljurista.foroes.net/cuartel-de-espartaco-f1/la-universidad-me-expulsa-durante-un-ano-por-mis-criticas-a-sus-miserias-t1140.htm#31161

Resurrecció de La Rimaia: Gran Vía 550

Ens informen:

“Arran del desallotjament de la universitat lliure la Rimaia l’assemblea del centre social ha convocat a les 20h del dimarts 2 de febrer una exitosa concentració de protesta.

Més de 700 persones han denunciat pels carrers del barri de Sant Antoni el seu rebuig frontal al desallotjament de la Rimaia. Entre els manifestants s’hi trobaven entre d’altres el president de l’associació de veïns del barri de Sant Antoni, professors de la UAB i de la UB, membres d’altres centres socials ocupats, membres dels esplais del barri, veines amb problemes de mobbing immobiliari, la xarxa d’universitats lliures, col.lectius de joves del barri, col.lectius feministes, estudiants universitaris… També moltes de les veïnes han mostrat la seva solidaritat aplaudint al pas de la manifestació que ha anat desde l’antic mercat de Sant Antoni fins a la universitat lliure la Rimaia donant un tomb pel barri.

La Rimaia és un espai ocupat caracteritzat per donar cabuda en el sí del seu dia a dia a un bon nombre d’entitats del barri, que a falta d’una política d’infrastructures públiques ha trobat a la Rimaia un espai on desenvolupar les seves pròpies activitats. Actualment hi conflueixen diferents projectes com la Biblioteca Popular , amb més de 2500 libres, cursos d’electricitat, classes de català, activitats infantils, tallers de belles arts… a més d’ésser un centre de reunions de nombrosos grups d’acció social.

Després del desallotjament de l’espai del carrer casanova la manifestació ha conclós a un espai recentment alliberat del barri, on la Rimaia s’hi reubicarà per tal de poder seguir duent a terme totes les seves activitats. La Universitat lliure la Rimaia es trasllada a Gran Via 550.

A partir de demà es tornarà a treballar en la rehabilitació de l’edifici i pensar reprendre totes les activitats, que la festa no ha fet més que començar! Així que com cada dimecres…assemblea a les 20h a la nova seu de La Rimaia.

Gràcies a totes les que ens hem ajudat a donar-li la volta a aquest dia que tan gris havia començat.”

Més informació:

Entrades relacionades:

Comença el judici contra els estudiants mobilitzats contra la LRU

Segons informa l’Accent, ha començat el judici contra els estudiants nordcatalans mobilitzats fa un any i mig contra l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior a l’Estat francés (conegut com Procés L-M-D).

Antecedents

Notícies relacionades:

Lettre ouverte de 130 Enseignants-chercheurs de l’Université Paris-Ouest Nanterre, à Valérie Pécresse et à Xavier Darcos

Sylvestre Huet: Un économiste critique l’évaluation des universitaires

L’étranglement des universités : un processus mondial

Amèrica: mobilització estudiantil i repressió

És indubtable la dimensió internacional de l’atac contra l’ensenyament pública així com la resposta repressiva per part de les institucions. Als EUA pujen de nou les taxes – la qual cosa ja va supossar un seguit de mobilitzacions el curs passat-, a Ecuador comencen a qüestionar la gratuïtat dels estudis de tercer cicle (Costa Rica pot i nosaltres no?). A Xile, el moviment estudiantil de secundària es mobilitza i fa una crida general clarivident i molt fàcilment traduïble al nostre context – aprofitem per demanar la dimissió de Maragall i retirada de la LEC- i a Colòmbia, els estudiants denuncien la connivència entre el govern universitari i els paramilitars, així com l’estat d’excepció permanent per als activistes sindicals, estudiantils i polítics d’esquerra.

Tornem a recuperar un vídeo sobre l’OCUPACIÓ MILITAR DE LA UNIVERSITAT DE SAO PAULO de fa uns díes.

Amèrica

EUA.-pujada de taxes als col·legis comunitaris de fins al 300% pel curs vinent

Ecuador.- revisió de la grautuitat de l’educació superior

Costa Rica.- Represió política contra estudiants de secundària a Costa Rica

Xile.-mobilitzacions

Èxit vaga estudiantil de secundària

Manifestació massiva pel transport públic

Maniobres i instruccions al professorat per trencar la vaga

Carta oberta a tots els estudiants de secundària del país

Colòmbia.- Tancats a la Catedral contra el Rector de la Universitat Industrial de Santander per mantenir converses amb paramilitars

Especial Illes Canàries: Comença el judici per les agressions policials del 12 de març

05lo22afot1.bmpEl primer expedient disciplinari obert contra estudiants mobilitzats contra l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior va ser a les Illes Canàries: el senyor Domènech volia expulsar a Adán González, un dels portaveus d’AMEC -Assemblea del Moviment Estudiantil Canari- destacada en la denúncia del caciquisme del Rector i de les seves maniobres per tal de desprestigiar i desmantetllar a qualsevol preu la universitat pública de les Illes. Gràcies al suport del professorat i de l’alumnat , molt destacat, del professorat d’aquesta universitat, l’expedient va quedar en no res i AMEC continua amb la seva tasca d’agitació, denúncia i mobilització, dins i fora dels òrgans de govern.

Tot i aixó, encara que la repressió estudiantil ha tingut una cara molt més acusada a Barcelona (ja és natural veure homes armats als recintes universitaris, la impunitat policial i la irresponsabilitat política dissenyen un govern protofeixista), el dia 12 de març els estudiants canaris també van patir la brutalitat policial. Ara ja ha començat el judici.Comienza el juicio por los sucesos de la manifestación contra el Plan Bolonia en La Laguna el pasado mes de marzo. Audio

La opinión de Tenerife: En total 18 persones. Preocupació per la lenta aplicació a les Illes. http://www.laopinion.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009061300_9_225456__Sociedad-Canarias-lenta-Bolonia

notícies relacionades

El tó democràtic i tolerant del Rectorat de la ULL es torna a manifestar amb la notícia de la creació d’una inspecció disciplinaria amb funcions preventives i sancionadores, tant per a personal docent com per a estudiants. Una nova característica de les universitats públiques: l’ordre per l’ordre i la necessitat de figures externes per fer la tasca bruta.

  • “La ULL contará con un servicio de inspección el próximo curso”

La ULL ha convocado la plaza de jefe del servicio de inspección, que sancionará y prevendrá los “comportamientos inadecuados” de docentes, alumnos y PAS y se complementará con una oficina de mediación de conflictos. El dia de Canarias. 9/06/2009

Ocupació militar de la Universitat de Sao Paulo per dissoldre protesta pacífica

Informen mitjans alternatius brasilers de l’entrada de la policía militar al campus de la Universitat de Sao Paulo per dissoldre una protesta pacífica al campus amb bombes de fum, de pimienta, gas lacrimògen, pilotes de goma, …Per protegir el “patrimoni”. Entre d’altres esports, sembla que com la catalana, els agents de desordre social brasiler prefereixen no portar les seves identificacions preceptives. Coses de la seva democràcia.

Font: Outubre Vermello

brasil-saopauloMés imatges a Indymedia Brasil: 1, 2 i 3

Primera ocupació militar de la USP des de fa 30 anys

Relats de professorat i funcionaris de la Universitat sobre els fets

objeto represor no identificado

Universitat, catedràtics, LOU i Bolonya, un recorregut en clau d’història del temps present

[Col·laboració especial. Font: Assemblea de Facultats UB- RAval]

Dedicat a Andreu Mayayo, Joan Saura i Antoni Segura, policies de la cultura

La lluita contra Bolonya, tot i que abans mai no havia ocupat tantes pàgines de diaris i capçaleres de telenotícies, no ha sorgit en el curs actual, sinó que es remunta a les lluites sorgides arran de l’Informe Bricall (1999) i la LOU (2001). Aquests textos ja tenien com a referent l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i es van donar a conèixer uns anys després que sortissin a la llum els acords (GATT i AGCS) de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per privatitzar els serveis públics, com ara l’educació i la sanitat.En aquell moment, sota el segon mandat d’Aznar i amb les receptes de la tríada OMC, BM i FMI basades en el lliure mercat i la privatització, triomfants en tot el món i, particularment, a l’Estat espanyol com a alumne avantatjat a Europa. Semblava que el creixement econòmic espanyol estava desbocat, gràcies en gran part al que actualment es reconeix com a l’«estafa del totxo» i també a l’ajuda dels fons europeus (PAC, Fons de Cohesió, etc.). Era el moment en què semblava que l’Estat espanyol donava el salt al grup dels poderosos, prenent posicions per a la tristament famosa «Foto de les Açores».En aquests últims anys del segle XX i els primers del XXI, vam assistir a un tímid intent d’aturar l’agenda neoliberal que es va materialitzar amb les mobilitzacions contra el Banc Mundial a Barcelona i la Campanya Contra l’Europa del Capital i de la Guerra, que es van estendre arreu del territori estatal a còpia de petites contracimeres, i que va culminar amb la vaga general del maig de 2001. En els anys posteriors van florir les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. Es pot dir que gairebé totes aquestes protestes van estar protagonitzades pels sectors més «ciutadanistes», tot i la seva mala premsa i de ser titllats d’«antiglobalització», i que aquestes protestes van tenir un curt abast i pobres resultats.bricall

Tornant al tema d’aquest article, durant el curs 2001-2002 la universitat es va quedar paralitzada durant diversos mesos amb vagues i piquets, es van ocupar nombroses facultats, es van organitzar diferents jornades de lluita coordinades i descentralitzades, i una manifestació estatal a Madrid l’1 de desembre, a la qual es van unir no només estudiants, professors i PAS, sinó també els representants sindicals juntament amb Zapatero, Llamazares, Joan Saura i alguns actors. També van comparèixer 25 rectors sota el paraigua de la CRUE i desenes de vicerectors, de manera que 42 universitats van estar representades institucionalment. Alguns dels presents van ser Ignacio Berdugo, mandatari de la Universitat de Salamanca; Carles Solà, de l’Autònoma de Barcelona; Joan Tugores, de la UB; Raúl Villar, de l’Autònoma de Madrid; Pedro Ruiz, de la Universitat de València… Les mobilitzacions van acabar amb una assemblea en què es va trencar amb el Sindicat d’Estudiants i la campanya oficialista, i es va convocar una reunió de coordinació estatal a Granada, apuntant al Fòrum de Salamanca per l’Educació i la Cultura que es va celebrar el març del 2002 (en el marc de la Campanya contra l’Europa del Capital i la Guerra).

NoGuerraUAB1aSi a la marxa de Madrid hi van assistir 200.000 persones, gràcies a què bona part dels desplaçaments van ser finançats pel PSOE i els sindicats, per iniciativa de les Assemblees d’Estudiants es va organitzar un recorregut alternatiu en el qual hi van participar almenys 10.000 persones, conscients que l’espectacle mediàtic del desembarcament dels líders polítics i els rectors al carrer no era més que una maniobra electoralista i en cap cas sinònim que el PSOE, IU, ICV, ERC, CCOO o UGT estiguessin realment en contra de la implementació de les polítiques neoliberals en matèria d’educació.

La lluita contra la LOU i Bolonya ha deixat un llarg reguitzell de repressió al llarg d’aquests anys: cinc estudiants van ser expulsats de la Universitat de Sevilla (molts més encara estan a l’espera d’un judici per danys milionaris) gràcies a un règim disciplinari que data de l’època franquista (la mateixa norma que es pretén aplicar contra els estudiants formats actualment a la UAB), quatre estudiants van ser condemnats a tres anys de presó arran d’un més que flagrant muntatge policial a Madrid i les butxaques dels estudiants van ser atracades amb un reguitzell de petites multes per concentració il•legal, pintades, desobediència i resistència a l’autoritat. A aquests fets se li sumen ara els expedients de l’Autònoma, la UPF i els ferits i contusionats de les càrregues policials del 18 de març a Barcelona. En aquests últims anys hem assistit a una revelació del nou caràcter dels mecanismes repressius i, particularment, a la tolerància mínima del poder en matèria de control. Per una societat de consumidors, la ciutat és una empresa i el carrer és directament un instrument de treball, un mitjà per acumular capital. Qualsevol que no sigui automobilista o turista, té l’ocupació vetada. Els carrers no són un espai públic susceptible de ser pres per un sector de la població per manifestar el seu descontentament, sinó un lloc neutre per on circulen les mercaderies, amb o sense suport orgànic.

lousevillaNo obstant això ara les cartes estan sobre la taula, ben visibles, sembla que assistim a la traca final del neoliberalisme en forma de «Guerra Global» i «Crisi Financera». Però aquells polítics, rectors, professors, sindicalistes i, fins i tot, actors que en el seu moment van manifestar el seu rebuig a la LOU, ni tan sols van parpellejar quan el 2005, incomplint una promesa electoral, Zapatero no només no va derogar la LOU sinó que simplement la va reformar aprofundint el seu caràcter i la seva retòrica liberal. En 2001 es va arribar a parlar d’insubmissió a la LOU, i fins i tot el claustre de la Universitat de Girona s’hi va pronunciar a favor. Es pretenia, per tant, desobeir i portar a terme un gest de ruptura radical amb el fals «límit democràtic», si bé és cert que la seva repercussió va ser mínima i les assemblees, com sol passar, es van desmobilitzar davant de la retirada de la lluita de rectors, professors i polítics, i amb l’arribada dels exàmens i les vacances.

Potser la paraula «insubmissió» sona massa antidemocràtica per al catedràtic Andreu Mayayo, que tot presumint de passat antifranquista i d’objector de consciència, acusa d’antidemocràtics a El Periódico de Catalunya als que mitjançant piquets pacífics intenten estendre la lluita a tota la comunitat universitària. A ningú se li escapa la seva proximitat a ICV i a Joan Saura, i mentre que no aixeca la veu contra el seu partit per haver apallissat estudiants, acudeix a la facultat amb actitud fatxenda i prepotent, acompanyat dels mitjans de comunicació a «exigir el seu dret al treball». El mateix passa amb l’altre catedràtic Antoni Segura, que no té problemes per abandonar l’aula sense ni tan sols informar els seus alumnes sempre que algun mitjà de comunicació li ho reclama, per opinar sobre la guerra de L’Iraq, Euskadi o qualsevol altre tema, però que, en canvi, es mostra enutjat per una vaga convocada en principi durant dos dies. Amb raons suposadament benintencionades i amb una retòrica falsament democràtica, tots dos reclamen actuacions per part de les autoritats acadèmiques i intenten, sobretot Antoni Segura, justificar les bondats de l’aplicació de Bolonya o bé els problemes de la seva explicació als estudiants.

04huelga_seat_2Tan difícil és explicar el canvi de naturalesa de la Universitat i la seva transformació de fàbrica d’executius i funcionaris a fàbrica de proletaris precaris, obeint als canvis produïts per la mundialització del capital? Vivim en una etapa històrica en la qual la formació d’un treballador és cada vegada més cara i, no obstant això, és cada vegada més necessària per evitar l’exclusió social. Amb Bolonya, el capital passa factura. L’economia real fixa el preu de la formació de la nova forma de treball. Sembla que els catedràtics no es volen adonar que el veritable problema no és Bolonya o un piquet que suspengui les classes dos dies. Millor hagués estat, si no volien participar en la lluita oberta, que els dos catedràtics es quedessin a casa i, per descomptat, que no utilitzessin la seva càtedra per participar en el circ mediàtic organitzat a l’entorn de la manifestació del 18 de març.

Pot ser que sigui en la manera de comunicar el motiu de la lluita on fallen els estudiants, no sé si per l’autocensura exercida en els seus comunicats, on la retòrica estudiantil, exceptuant casos puntuals com l’últim comunicat on es relata el desallotjament del rectorat en primera persona, alguns posicionaments que van apareixent en els últims dies, o bé el comunicat de l’Assemblea del Barri de Sants, no va més enllà dels temes estrictament acadèmics o antirepressius. Una altra raó podria ser l’eterna renovació de la població estudiantil, que fa que les lluites no s’acumulin i que cada any es comenci de zero amb un alt grau d’innocència política. Les noves fornades de «joves rebels» substitueixen els que s’han integrat en el sistema per haver deixat de ser joves, i a tornar a començar un altre cop.

El problema de la LOU i Bolonya és que són un pas més per a aprofundir en el model de desenvolupament i societat imposat a cop de talonari en els últims anys, certificant la manca de democràcia a dins de la universitat, amb uns estudiants que segueixen sent tractats com a menors tutelats (o és que unes eleccions generals en què participa el 3% de la població i amb quotes segons les edats o les responsabilitats socials els semblaria una veritable democràcia als dos catedràtics?), i afirmant hipòcritament que un màster de 2.000 euros (en el millor dels casos) no suposa una barrera perquè els més desfavorits puguin accedir als estudis. El veritable problema, al final, és que ens imposen una vida hipotecada, una vida precaritzada en una societat tenallada per la por al cataclisme financer, on fins i tot es pretén marcar el ritme de quan i com es pot parlar i protestar.Una vegada més, els catedràtics, des de la seva poltrona universitària, es converteixen en policies de la cultura intentant imposar el «límit democràtic» per a tot el que es pot pensar i fer, desemmascarant el veritable caràcter de la universitat com a organisme de gestió del poder, reproducció d’elits socials, institució del saber privilegiat i segregat de la societat i catalitzador del descontentament juvenil. Davant d’aquesta situació hem de prendre la paraula i imposar la nostra legalitat davant la seva falsa legalitat democràtica.

Les assemblees, el boicot i els piquets són la nostra legalitat; els discursos mediàtics, les porres i la falta d’alternatives a la democràcia financera-capitalista és la seva. Aquells professors, polítics i sindicalistes que en el seu moment deien que estaven en contra de la LOU, ara que els partits als quals pertanyen o els sindicats que els financen ostenten el poder, són els que ordenen desallotjaments i càrregues, els que acusen d’antidemocràtics als piquets. Fins i tot es permeten ironitzar sobre els professors (ja són mes de sis-cents a les universitats catalanes) que mostren el seu descontentament davant el gir autoritari de la universitat, sotmetent una vegada més la seva opinió a la política partidista i electoralista sense que els importi en absolut que el que està en joc és alguna cosa molt més important que Bolonya. Són ells, ja siguin de l’antiga esquerra antifranquista o de la nova dreta democràtica, els que conformen aquest difús «Partit de l’Estat Capitalista», i no dubten a sortir en la seva defensa, encara que sigui únicament utilitzant la seva atac, per molt lleu que aquest sigui.

huelgaAcceptant la LOU es va acceptar una universitat encara menys participativa que la que ja existia (i, per descomptat, molt menys democràtica), i potser, a mitjà termini, la fi de la universitat tal com l’enteníem fins a ara. Però no plorem per les seves restes, fem de l’experiència de lluita i de la presa de paraula la nostra particular universitat lliure, ara sí, popular i gratuïta. Mentre els catedràtics d’història demanen l’actuació ferma de la jerarquia universitària, els estudiants, a través de la ja iniciada rebel•lió contra ella, contestant Bolonya, poden afirmar-se en la rebel•lió contra tot el sistema social basat en la jerarquia i la dictadura de l’economia i l’Estat. Aquest seria el nexe d’unió amb la resta d’incipients lluites que emergeixen en diversos àmbits: contra l’atur i la precarietat, la banca, les hipoteques, la nocivitat dels aliments, les lluites antipatriarcals i en defensa del territori…

Per tant, potser seria també l’oportunitat d’obrir, no un diàleg, sinó un cicle de lluites que ens porti, experimentant des de la nostra pràctica de confrontació quotidiana amb la realitat, cap a una transformació profunda de la societat , en definitiva, a recuperar les nostres vides i la llibertat.

D. Copón-Bendit, Barcelona, abril de 2009

Els estudiants de la Pompeu Fabra bloquejen un Claustre amanyat

imagen-0012A sota, la nota conjunta del SEPC i AEP sobre la denúncia de la reunió del Claustre a la sessió d’ahir. L’ordre del día va estar censurat per la Taula del Claustre – fet inèdit com explica l’Assemblea de la UPF– per tal d’evitar un seguit de mocions de recusació contra el Rector, Josep Moreso i la seva política repressiva dins del recinte universitari dels darrers mesos.

[+ info: Llista de coses que s’havien de parlar al Claustre i que no es podran parlar perquè la mesa del Claustre les ha bloquejat] Bloc de l’Assemblea d’Estudiants de la Pompeu Fabra]

El moviment estudiantil de la Universitat Pompeu Fabra rebutja i atura la tupinada perpetrada al Claustre/ Universitat Pompeu Fabra, 9-6-2009

Avui 9 de Juny de 2009 durant la celebració del Claustre Universitari d’enguany a la UPF més de mig centenar d’estudiants han accedit a l’auditori en el moment que es votava l’Informe del Rector.

Un cop a dins han desplegat pancartes, repartit fulletons i cridat consignes denunciat la tupinada perpetrada pel rector Moreso i rebutjant la repressió policial i administrativa que ha patit el moviment estudiantil durant el present curs. Tanmateix s’han respectat els parlaments que han volgut efectuar les persones claustrals.

imagen-0101

Dies abans l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) van presentar un conjunt de mocions, que en reunió ordinària de la Mesa del Claustre el rector Josep Joan Moreso i el Secretari General Josep Fargas van aconseguir que no entressin a discussió algunes d’elles. Aquestes responien a una recusació del rector Moreso, una condemna a l’ús de les forces policials a la universitat, un rebuig a la normativa d’expulsió franquista del 1954, un oposició a la LOU, LUC i Reial de Decret de Titulacions i la publicitat dels acords del Claustre. Malgrat que totes complien la normativa vigent i que des dels estudiants es presentà un recurs de reposició, les altes esferes de la universitat no han desistit de la seva determinació de silenciar el moviment estudiantil i tota crítica a les maniobres autoritàries de l’equip de govern, motiu pel qual diverses organitzacions i assemblees estudiantils varen decidir realitzar mobilitzacions.

A conseqüència de tot plegat el Claustre s’ha hagut de suspendre en el moment de la defensa i votació de les mocions donat que els estudiants presents s’han negat a prosseguir amb el previst si no s’acceptaven les mocions retirades. Així el senyor Moreso ha aixecat la sessió reiterant la seva posició autoritària.

Davant d’aquests fets l’AEP i el SEPC realitzem les següents consideracions:

La decisió de censurar determinades mocions és l’enèsima falta de respecte i menyspreu cap a la democràcia interna i la comunitat universitària.

  • Les actuacions efectuades pel moviment estudiantil a la jornada d’avui han estat del tot legítimes davant la tupinada perpetrada per l’equip rectoral.

  • El Claustre d’enguany s’ha produït sota mesures d’Estat d’excepció i les seves decisions en cap cas poden ésser considerades com a vàlides.

  • El desgreuge vers la situació viscuda avui, només pot ser satisfet amb la convocatòria d’un altre Claustre que substitueixi el d’avui i on no siguin rebutjades arbitràriament cap moció.

Associació d’Estudiants Progressistes

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Barcelona, Països Catalans. 9 de Juny de 2009



Llibres i pistoles: un desallotjament “democràtic”

La Vanguardia publica avui un seguit de vídeos – retallats i selectius- de les imatges del desallotjament del rectorat de la UB. Unes imatges molt oportunes on Mossos d’etiqueta que es dirigeixen en castellà a l’objecte de la seva “actuació” i que escenifiquen entre d’altres escenes molt interessants sobre la recollida d’objectes de l’ocupació, tot i que aquesta és contestada i desmentida pels ocupants en el mateix instant.

Aquestes imatges contrasten amb les fotografies que  El Periódico va publicar en portada al dia següent del desallotjament: sembla que els bàrbars del rectorat havien fet d’allò una orgia destructiva. El peu de foto: “Els desocupants van deixar els seus objectes”. Quins bàrbars exactamente?elperiodicoobjectes

Enquesta de la Vanguardia: La pregunta de La Vanguardia està mal plantejada. La pregunta correcta és:

  • considera propi d’una democràcia que un dispositiu de prop de 40 homes i dones armats amb pistola i porres entrin a les 5 de la matinada a un recinte universitari per treure a rastres per les escales a unes 50 persones que dormen armades amb llibres?
  • Per què es produeix el desallotjament un dia abans de la vaga unitària de mestres de Catalunya? La qual va reunir a prop de 100.000 persones?
  • Per què el senyor Ramírez copia el discurs de les línies vermelles i manca d’arguments per justificar l’incompliment de la seva paraula als estudiants tancats? [Veure article Gerardo Pisarello “Bolonia” y el derecho de protesta: algunos apuntes sobre la forma y el fondo”]
  • Si Saura no és responsable del que fa el personal de la seva Conselleria, qui té responsabilitats?
  • Per què els Mossos no estan identificats tot i els compromissos del Conseller?

Altres articles d’interès:


UPF: Vaga a la japonesa per l’ensenyament públic i contra la repressió

Comunicat de l’Assemblea pels drets dels estudiants

(Universitat Pompeu Fabra)

Bloc de l’Assemblea UPF

Entrades relacionades: Repressió: Universitat Pompeu Fabra

14_untitled

Inauguració Campus Ca l'Aranyó de la UPF

Ara més que mai, els estudiants japonesos tornem a estar tancats a la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra per prossegir amb els nostres estudis. Aquests, considerats d’excel•lentíssima importància per a l’adveniment del nostre futur, mereixen una dedicació digna de l’hegemònica cultura europeista que simbolitza l’orgull pel progrés desenfrenat al que s’encamina la docència universitària gràcies al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superiror.
Per unes raons que tant sonen a l’absurd epistemològic com per a la prioritat dels esquemes d’una societat de consum de masses viciada per l’oci d’una minoria conservadora de la major part del poder econòmic;
les estudiants japoneses considerem aquest acte una actuació legítima dins el marc de les llibertats col•lectives que s’haurien de donar a una societat democràtica i de dret. Amb això esperem que aquesta nit ens deixin estudiar i no tornin a aparèixer els senyors de blau i negre. Una trentena d’estudiants, tots matriculats a la Universitat Pompeu Fabra, tornem a estar tancats a la biblioteca per estudiar pels exàmens i per un nou pla d’estudis que ens exigeix més hores de treball personal il•limitat, tal com si fóssim a secundària. A més, com que nosaltres tenim trimestres enlloc de quatrimestres, cap biblioteca pública obre per nosaltres durant les hores nocturnes.

reformeseducatives

Octaveta manifestació 18 de març

Però no tot són males notícies.

Avui el rector J.J.Moreso ha acceptat per fi reunir-se amb les assemblees d’estudiants. Tan sols li demanàvem una disculpa pública i que es comprometés a no tornar a utilitzar els serveis d’ordre públic en les protestes pacífiques dins la Universitat. Després d’un llarg adoctrinament en la dialèctica de les llibertats individuals i de la conservació dels espais públics per a no malmetre’n la seva imatge, no ha estat capaç d’accedir a cap petició i hem marxat de la reunió, indignadíssims un altre cop.
Però deixant l’ironia de banda, condemnem igualment l’actuació dels Mossos d’Esquadra protagonitzada avui al matí amb uns lamentables esdeveniments: tant a la porta del rectorat de la UB; com durant el migdia, quan durant un llarg lapse de temps els cossos de seguretat han pegat violenta i indiscriminadament als estudiants que es manifestaven pacíficament; com els d’aquesta tarda, reprimint durament una manifestació on hi participava el gruix de la societat, en protesta per la repressió policial.
Trobem d’una tràgica falta de voluntat amb poc sentit constructiu aquesta manera de mediar en conflictes polítics d’un abast tan gran com és la reforma universitària, pel que condemnem aquests actes així com els seus directes responsables.

Assemblea pels drets dels estudiants.

Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.493 visites
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers