//

taxes

This tag is associated with 5 posts

Informe finançament universitari:Breu comentari

“Documento para la reflexión sobre la mejora de las políticas de financiación de las universidades y para promover la excelencia académica e incrementar el impacto socioeconómico del Sistema Universitario Español  (SUE)”

L’informe ha estat elaborat per la “Comissió Mixta de Finançament Universitària”, una comissió integrada pels membres de la Conferència General de Política Universitària, membres del Consell d’Universitats, experts de la Conferencia de Rectors i d’altres convidats.

Tanmateix, l’informe previ i inspirador, és un producte dels membres del FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) que, curiosament, és patrocinada per grans bancs i empreses com Abengoa, Iberdrola o Repsol (http://www.fedea.es/002_AcercaDe_MiembrosConsejo.asp).

Sense pretensió d’exhaustivitat només destaquem diversos aspectes:

  • Segons aquests experts, “hi ha un excés de professorat” i per tal d’afavorir la reducció del nombre d’estudiants per professorat, que consideren sera producte de la “evolució natural”,  plantejen diversos incentius:

“para la reducción equilibrada y evolutiva de los tamaños medios de grupo, se ha de proceder de la reducción de los créditos impartidos que se derive de una  menor presencialidad docente de los planes de estudio, una menor oferta de las titulaciones con baja demanda y una mayor racionalidad evitando duplicidades”,   i afegeixen que les universitats haurien de “flexibilizar la asignación de asignaturas a las ramas de conocimiento, ofrecer planes de jubilación anticipados, planes de empleo, movilidad de profesorado dentro de la CCAA…” (pàg. 12). A les pàgines 20 i 25 fan explícit aquest “superávit” de professors.

algú s’enrecorda de la renovació pedagògica?

Algú s’enrecorda del frau dels crèdits ECTS que et fan pagar per estudiar pel teu compte?

com es reassigna un antropòleg? i un doctor en Filologia Catalana?

  • Les taxes pujaran progressivament fins arribar al 2015 a una situació de lliure establiment de les tarifes universitàries, primer per que l’estudiantat pagui fins al 15% del cost real de la matrícula cap a l’horitzó del 2015 on cada centre universitari fixi com vulgui els preus de matriculacions (amb la crisi, durant uns anys miraran de no fer gaire soroll aquets tema per antiestètic).  Projecten que les segones matriculacions paguin el 50% del seu cost real (ara per ara la matrícula és un 10% del cost real); i a la tercera matriculació, el 100% del seu cost real!! (pàg. 35-36)

Fem comptes, amb l’actual Decret de Preus de la Generalitat(veure en taules aqui, a la dreta):

  • El primer curs d’un Grau té 240 crèdits ECTS i cadascú costa 19.45€ .Ara mateix per a estudis de biociències (per exemple), el curs sencer costa: 1167 €. Si es pagués el 15% del seu cost real (el que sufraguem mitjantçant els impostos sobre la renda) com pretenen fer en una primera fase de pujada de taxes: 1750€.
  • Un crèdit ECTS de Biologia costa 19.45€ en primera matriculació. Es supossa que representa el 10% del cost real.

Una assignatura mitja: 6 ECTS.

Cost primera matriculació (10% del cost real) : 116.7€

Cost segona matriculació (50% del cost real): 585.5€

Cost tercera matriculació (100% del cost real): 1167 €

És a dir, una matèria pendent de primer en segona matriculació costa el mateix que el curs sencer. I a la tercera vegada, justament el mateix. Qui es pot permetre aixó?

Cal relacionar aquests anuncis amb mesures preses a la Universitat de Sevilla que obliga a la matriculació de tots els crèdits pendents de cursos anteriors per poder continuar estudiant i accedir a matéries de curs superior (siguin o no necessàries per al seu aprofitament), o l’establiment de règims de permanència a la Universitat d’Alcalà de Henares o a la de Saragossa de sis-set anys per treure’s un títol. Els estudiants d’enginyeria ho tenen especialment fotut: un altre cop seran títols per a superdotats o per a nens de casa bona.

  • I de beques? El document planteja la igualtat de condicions d’obtenció d’una beca pública per estudiar a qualsevol universitat, pública, privada o de l’Esglèsia; estableix tres tipus de beques (introdueix la “beca salari” per a una minoria) , però que van acompanyades de la pujada que hem parlat abans, converteixen efectivament l’ensenyament en un negoci i no en un dret social.

Algú vol condicionar la seva operació a la seguretat social a una beca? ¿no es liquiden els impostos ja en funció del nivell de renda? Quina és la finalitat d’aquesta mesura?

La que ja van denunciar les mobilitzacions del curs passat: igualar a nivell de preus i subvencions públiques –beques, entre d’altres inversions- les universitats públiques i privades, que tothom sap que són més cares i que sovint són rebutjades pels estudiants precisament perque per estudiar a la pública –fins fa poc- tenia beca i per a anar a la privada, no.  Per cert, el mateix document explicita que només un 20% de l’estudiantat rep una beca -incloent-hi les beques únicament de transport o per a material escolar.


Estats Units: universitats en lluita, més de 100 detinguts en diverses accions

Unsere Unis (by zurPolitik.com) auf einer größeren Karte anzeigen Vermell, universitats actualment ocupades o en vaga; en groc, han estat desallotjades per les forces del (des)ordre; en blau, formes alternatives d'acció a la ocupació

University of Illinois. On Strike (successfully finished). Homepage
University of Berkeley, California
Protests against raise of tuition fees. Web mobilització
San Francisco State University
Protests against raise of tuition fees
University of California, Santa Cruz
Kresege Town Hall, Kerr Hall (source)
UCLA
Campbell Hall – one protester arrested, police used physical force (source)
UC Davis-San Diego State University
Mrak Hall, 100 students arrested

Plataforma Mobilitzadora Contra la Mort Funcional de les Assemblees (PMCMFA)

La PMCMFA ens ha fet arribar el següent document, el qual tenim el gust de presentar-vos… mirant cap a les mobilitzacions anunciades pel dia 3 de Desembre.

I.Avaluació fragmentada, esclavatge continuat

II.Mc-Universitats a bon preu: empreses dins la universitat.

III. The-Reanimator: l’excusa perfecte per a la “racionalització” de les despeses.

IV.No sense el meu ronyó: Preus d’accés al coneixement.

V.Govern i gestió autoritaris: “Se sienten, coño!”.

[document sencer en PDF]



Universitat al Regne Unit: curiositats

Extractes de l’article d’en Callinicos referents a l’endeutament dels estudiants a la universitat del Regne Unit.

16122008_200” El impacto económico del consumo de grandes concentraciones de estudiantes es muy evidente […]. Pero esto no nos debería hacer concebir  imágenes de estudiantes ricos borrachines. Todos los datos apuntan la desigualdad creciente producida por un sistema de créditos a los estudiantes basado en pagos de matrícula y préstamos.

Un estudio  encargado por el gobierno a la South Bank University y al Instituo de Estudios Políticos (Policy Studies Institute) publicado en noviembre del año 2003 mostró, según The Guardian, que:

los estudiantes pobres dejan la universidad con deudas medias de más de 10000 libras, a pesar de hacer más trabajo pagado y gastar menos que sus compañeros pudientes. La deuda conjunta de los estudiantes  se ha duplicado con creces entre 1998-99 y 2002-03 pasando de 3.465 libras a una media de 8.666 en los estudiantes de último año. Mas de la mitad de los estudiantes en 2003 preveían acabar sus carreras con deudas de 9.673 o más…Mandy Telford, presidenta de la Unión Nacional de Estudiantes [..]  Dijo: “Lo que muestra este informe es que el 43 por ciento de los estudiantes tienen  ingresos de pobreza. Comparados con familias similares en el conjunto de la población, duplican el número de personas con ingresos de pobreza.”

El informe concluye: “Los estudiantes con familias de menos ingresos tienen más posibilidades de endeudarse, y de dejar anticipadamente la universidad con las deudas más cuantiosas.” Los estudiantes de casas más pudientes evitaron las grandes deudas gracias a los ahorros y al “generoso apoyo financiero” de sus familias. “

Font: L. Ward, “Poor Students Shoulder Debt for Learning”, Guardian, 19 November 2003. Continua llegint

El preu de les titulacions universitaries ha pujat un 33% des de la introducció dels Graus

El Decret de Preus Universitaris per al curs 2009/2010 estableix una pujada de preus molt més moderada que la del curs passat. Si pel curs 2008/2009 la pujada mitjana va ser del 5.5%, enguany la pujada en general no supera el 3% respecte l’any anterior. Aquesta és la lectura superficial. A continuació dues taules una per als estudis coneguts fins ara (diplomatures, llicenciatures i enginyeries) i l’altre per als graus bolonya.

Aclariments previs:

Els estudis universitaris es classifiquen en diferents nivells d’experimentalitat o coeficients d’estructura acadèmica. Al decret s’especifica a quin grau d’experimentalitat /Coeficient d’Estructura Acadèmica correspón a cada estudi.

Com es fixen els preus universitaris?

preu llicenciatures i graus bolonya

preu graus bolonya

una lectura més acurada

Si el curs passat els aspirants a estudiar Medicina es van trobar amb que el Grau supossava un increment del 46%, si fem una comparativa del preu de les llicenciatures/diplomatures/enginyeries clàssiques i el preu establert per als seus equivalents en Grau, veiem que la pujada real del cost del coneixement universitari entre el curs passat i el proper és d’entre un 25 i un 38%!!!


encariment estudis universitaris (1)

Molts acadèmics i polítics argumenten que és una aberració comparar el preu del crèdit dels estudis clàssics (llicenciatura, diplomatura, enginyeria, …) i els nous (Graus). És cert. No és el mateix un crèdit clàssic que un crèdit ECTS. És a dir, un crèdit normal conté 10 hores de docència del professorat.

Un crèdit ECTS són 25h de treball de l’estudiant, de les quals, un 30% són hores de docència del professorat. És a dir, dins de cada ECTS tenim unes 7.5 hores de docència.”Dins” d’un crèdit clàssic tenim 10 hores de docència.

Per tant, el preu del coneixement impartit dins la universitat s’encareix molt més del que superficialment pot semblar ( perque la resta de les hores abonades són la feina pròpia). Un estudiant de grau paga més del doble per la mateixa hora de classe d’un professor que un estudiant de llicenciatura, un 77% més cara li surt la hora de profe bolonya.

cost hora docència

Post relacionats:



Entrades més vistes

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 154.494 visites
Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers