En el darrer curs, la UAB ha multiplicat el nombre de convenis signats amb entitats amb un evident ànim social i una popularitat creixent -sobre tot al Con Sud i rodalies-.
Segons fons del Consell de Govern de la UAB, a més del macro acord signat amb el Banc Santander al desembre de 2007 “per a la renovació i substitució dels convenis signats amb anterioritat entre les parts per tal de col·laborar en el desenvolupament de projectes encaminats a reforçar la qualitat de la docència impartida, la recerca i la transferència de coneixements entre d’altres” (Butlletí Oficial de la la UAB). Llistat convenis
A més del Banc Santander, pròcer del Grup Universia, altres entitats amb les quals ha signat compromisos la Universitat Autònoma han estat: Repsol YPF, Telefónica S.A., la Caixa d’Estalvis i Pensions, la SGAE, El Corte Inglés S.A. Vueling i la Fundación Emilio Botín (president del Banc Santander).
Totes elles entitats de reconegut prestigi en la promoció de la lliure circulació del coneixement i la producció artística, així com la sostenibilitat energètica i els impactes medioambientals, i sense oblidar les condicions laborals dels futurs treballadors que ara es formen a la universitat.
Amb qui fa tractes la Universitat Autònoma de Barcelona?
Alguns dels clients del Banco Santander: Des d’empreses d’armament a preses hidroeléctriques. Informe “El Banco Santander y su vínculo financiero con empresas y proyectos controvertidos en el mundo”. SETEM, 2008. Estudi realitzat amb el suport del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación.
Sociedad General de Autores (SGAE).-Què dir d’aquesta magna i cèlebre institució. Aqui teniu un recull de les seves darreres aventures. I aqui un llibre molt profitòs sobre el pirateig i la propietat intel·lectual: David Bravo, (2005) “Copia este libro”
REPSOL-YPF. Per exemple, “Contrastando el accionImpactos ambientales, sociales y culturales de Repsol YPF en territorios indígenas de Bolivia ar de REPSOL YPF con lo establecido en sus propias políticas ambientales, con los instrumentos normativos sobre los derechos de las poblaciones indígenas, los principios de la Responsabilidad Social Empresarial y la nueva Ley de Hidrocarburos No. 3058 del 17 de mayo de 2005, hemos evidenciado un conjunto de transgresiones que desdicen sus principio ambientales pues opera en las áreas protegidas de Bolivia sin contar con estudios que partan del principio de precaución, opera en la TCO Itika Guasu con Estudios de Impacto Ambiental sin considerar los aspectos sociales y culturales, ocasionando por ello impactos negativos en el pueblo guaraní cercanos al etnocidio“. Impactos ambientales, sociales y culturales de Repsol YPF en territorios indígenas de Bolivia
El Corte Inglés S.A.-“Diferentes denuncias sacan a la luz las diferencias de derechos laborales en el símbolo de la sociedad de consumo española. Un modelo de ‘nueva economía’”. El inquietante éxito del Planeta El Corte Infglés.
TELEFÓNICA S.A.- 
Què dir d’aquesta magna empresa popularment coneguda com a Timofònica? A més de ser la multinacional espanyola més potent a l’àmbit de les telecomunicacions compta amb l’honor de ser una de les principals innovadores i desenvolupadores de les doctrines de destrucció de l’ocupació de qualitat en un dels sectors que precisament més han crescut en els darrers anys (amb molts bons resultats). La darrera novetat, represàlies contra delegats sindicals que han fet vaga contra la doble escala salarial a l’empresa.
La qüestió és, sota quins criteris ètics, polítics i de profit per al conjunt de la societat una institució pública dedicada a l’ensenyament i la recerca al servei de les necessitats de la col·lectivitat (que la financia a la qual ha de rendir comptes) signa convenis amb aquestes entitats? Una de les reivindicacions de la vaga del 6M era la creació d’un protocol en aquest sentit. Sembla que aquesta també va ser “innacceptable”. Pot-ser no ho és inundar als estudiants de nou ingrès de propaganda o delegar directament a un banc la tramitació del carnet d’estudiant amb o sense compte bancari… Tot un exemple d’independència i garanties pels estudiants. (però això és una altre història a tractar amb més atenció)
Especial Bolonya Tot sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior 
Fa 15 anys que és així. Si no paga el Govern la universitat es busca la vida. No he vist gaire manifestacions en els meus ja molts anys d’universitat demanant diners al Govern per a la universitat ni beques.
Curiosament sempre són contra alguna cosa però mai no van al moll de l’os.
Qualsevol model de suficiència financera m’està bé, però són necessaris els recursos per mantenir la universitat.
El primer carnet el va conveniar Josp Maria Bricall (UB) amb la Caixa de Barcelona (després s’uniria a la Caixa). Ha plogut molt. Per què ho va fer un home d’esquerres com ell i amb l’oposició de mitja universitat? Simplement calia ingresar diners per sobreviure.
Posted by Enric I. Canela | 29 Juliol 2008, 10:28 pmEl Bricall no és el de l’Informe Bricall? Si oi? Quin personatge, jeje.
Posted by Joan Gil Oliveras | 30 Juliol 2008, 1:01 pm“Qualsevol model de suficiència financera m’està bé”
A mi no. Perque precisament no qualsevol model financer garanteix ni la llibertat de càtedra, la qualitat de la docència, l’aprofitament públic de la recerca ni la funció social de l’ensenyament superior, entre d’altres coses.
“ja molts anys d’universitat demanant diners al Govern per a la universitat ni beques”
Doncs, sembla que vostè no ha estat atent a les reivindicacions, per exemple de totes les convocatòries de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP), de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC, ara fusionada amb l’Alternativa Estel en el SEPC)… la demanda de beques ha estat històrica, senyor Canela!!! Fins i tot durant el tardofranquisme!!.
“El primer carnet el va conveniar Josp Maria Bricall (UB) amb la Caixa de Barcelona (després s’uniria a la Caixa). Ha plogut molt. Per què ho va fer un home d’esquerres com ell i amb l’oposició de mitja universitat? Simplement calia ingresar diners per sobreviure”
Efectivament, el padrí de l’Informe Bricall. No sé que li semblaria per citar un exemple, que el DNI el fes no sé, Telefònica Datos i automàticament tinguès un compte d’internet amb aquesta companyia malgrat no la vulgui. La tramitació i gestió dels carnets universitaris conté informació valuosa i és prou important com per que d’això s’encarregui una entitat privada amb ànim de lucre. Donat que qualsevol sistema de finançament li està bé, no crec que sigui cap problema la contradicció entre el bé comú i el profit privat.
El que es faci des de fa temps no treu gravetat. De totes maneres hi ha hagut un salt qualitatiu, abans al menys la universitat recollia les dades, ara ho fan joves contractades ad-hoc a un stand del banc dins del recinte universitari (al menys a la UAB).
Posted by arxiubecaris | 30 Juliol 2008, 2:03 pm