//
Acord General de Comerç i Serveis – Educació

L’Acord General de Comerç de Serveis va entrar en vigor al 1995. Aquest acord es negocia al sí de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

L’AGCS, l’arma econòmica de l’Imperi“. Article a la Red Voltaire.2005

AGCS – Acuerdo General sobre el Comercio de Servicios (OMC, 1995)

Web oficial de l’OMC

Articles d’anàlisi de l’activitat de l’OMC a l’àmbit educatiu

Alguns apunts sobre com funciona l’OMC

L’Organització Mundial del Comerç , que actualment esta conformada per 145 estats, té com a origen  l’Organització Internacional del Comerç (1946), del que únicament va perdurar el capítol dedicat a arantzels el GATT, organització vinculada a les Nacions Unides, i per tant la política del GATT s’havia de subordinar al dret internacional públic i als drets humans. Després de la Ronda d’Uruguay (1986-94) i amb la creació de l’OMC l’any 1995 con subjecte de dret internacional deslligat d’aquest pret internacional públic.
Hi ha dos clàusules que marquen les característiques essencials del’AGCS, Les clàusules “ rollback” i “ standstill”.

La clàusula standstill significa que independentment dels compromisos iexempcions que sol·licitin els Estats membres, no es podrà “nacionalitzar” cap sector per part del sector públic. La rollback significa que un estat cal que avanci cap a la completa liberalització del servei com per exemple passa amb els serveis postals la privatització completa dels quals finalitzarà el 2009. Dins de l’AGCS s’inclouen 5 categories dintre del mercat de serveis:  L’ensenyament primari, secundari, l’ensenyament superior, l’ensenyament per adults, i altres serveis d’ensenyament.
Un principi essencial dels acords de l’OMC en general és el de “Nació més afavorida”, segons el qual un estat membre  no pot discriminar a cap exportador de productes de característiques similars obviant característiques com si el subministrador de serveis ha respectat els drets laborals, mediambientals del país d’origen per què l’OMC està completament deslligada els acords internacionals sobre drets humans i socials de tots els Organismes Internacionals.
Cal dir abans de prosseguir sobre els aspectes més polèmics de l’Acord General sobre Comerç de Serveis, que la informació sobre el mateix no pot ser mai completament actualitzada per que des la mateixa OMC, els Estats prefereixen que no es facin públiques les actes de les reunions fins a 12 o 14 mesos després de la seva realització.
Aquest fet pot succeir mitjançant l’Òrgan de solució de Diferències, tribunal de l’OMC destinat a aplicar sancions als països que estableixin obstacles a la lliure competència de serveis prescindint de factors com  que el producte perjudiqui el medi ambient del país receptor, la seva cultura o qualsevol altre be jurídic susceptible de protecció. La sanció consisteix en l’aplicació d’aranzels sobre un producte del país sancionat, així l’OMC ha estat camp de batalla de la majoria de guerres comercials entre EEUU i la Unió Europea, i dins d’aquesta lógica l’ensenyament colaterlament por quedar afectat dins de la disputa en altres sectors.

El vincle entre l’EEES i l’Acord General de Comerç de Serveis

L’Acord General de Comerç de Serveis AGCS, és un acord internacional de comerç de  serveis que estableix la progressiva liberalització dels serveis, en detriment de la gestió pública dels mateixos inclosa l’Educació (article 1.3 de l’AGCS), dins d’aquesta lògica  s’inclou la implementació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i la LOU6/2001 i la LUC,a més a més de l’Espai Llatinoamericà i del Carib d’Educació Superior.
La Llei d’Universitats Catalana (2003) en el seu preàmbul refereix:

“El Govern de la Generalitat ha de preveure la liberalització d’aquest sector (l’ensenyament) en el marc de les negociacions de l’OMC”.

En aquest sentit l’article 6 de l’AGCS estableix la necessitat que els acords d’aquest organisme s’apliquin mitjançant Lleis-marcs estatals com la LUC o la LOU o els Reials Decrets que implementen la LOU.
Dins d’aquesta lògica per l’AGCS entén que existeix “comerç de serveis educatius” en els següents casos:

  • Subministrament del territori d’un país membre amb destinació a qualsevol altre país membre (exemple: cursos a distància, pròpis de l’ensenyament no presencial i que dins de l’espai Europeu d’Ensenyament Superior tindrà molt de pes)
  • -El consum a l’estranger d’un servei per ciutadans d’un estat membre dins del territori d’un altre Estat membres així per exemple quan un estudiant català del sud va estudiar a la Universitat de Perpinyà s’entén que l’Estat francès exporta serveis educatius a l’Estat Espanyol -La presencia comercial d’un estat membre en un altre estat membre (per exemple l’Institut francès al sud de la Frontera, l’Estat francès exporta serveis educatius a l’Estat espanyol
  • -La mobilitat de persones físiques, un docent finès ve a donar classes als Països Catalans, Finlàndia exporta serveis educatius a l’Estat espanyol.

L’article 7 de l’AGCS entenent imprescindible la comparabilitat de titolacions per tal de garantir la lliure circulació de serveis sense entrebancs administratius, extrem que en el cas dels Estats europeus, l’EEES és el marc teòric.
L’article XV és un dels més problemàtics de l’AGCS i el que amenaça d’acabar de manera directa amb l’ensenyament públic com a tal. L’AGCS entén com a subvenció:

“Contribució financera derivada dels poders públics o de qualsevol organisme públic dins de la
jurisdicció territorial d’un país membre” o “de qualsevol altra forma d’ajuda sobre els ingressos
o els preus (…) si es confereix amb això un avantatge”

En aquest sentit és interessant destacar la cesió a les entitats bancàries de la política de beques pròpies de l’Estat a la universitat mitjançant l’ordre 1702/2007 de 12 de juny. i l’article 81.3.b de la LOU que el preu dels ensenyaments es fixarà de conformitat amb el seu cost real, establint una clara tendència a que les taxes cada vegada cobreixin un percentatge menor del cost real de l’ensenyament,

WORLD EDUCATION MARKET

El mercat de l’Educació és un mercat d’una potencialitat econòmica molt important mou uns 2 bilions de dòlars anualment i és el cinquè sector exportador d’una potència industrial de la magnitud d’Estats Units amb exportacions que l’any 1997 van superar els 8.300 milions de dòlars, tan sols la recepció d’estudiants estrangers dins de les teves fronteres per als EEUU amb uns 500.000 estudiants estrangers que suposa una entrada de divises de 7.500 milions de dòlars. Segons dades de l’auditora Merryl Lynch, a la Gran Bretanya els actius bursaris del sector de l’Education Business van experimentar a finals dels 90 un agument del 240%. Des de el 1950 els estudiants han crescut en nombre relatius el doble que la població mundial, així si a principi de la dècada dels 50 eren 250 milions de persones el 1999 ja eren 1500 milions, aiximateix durant el mateix període els estudiants d’ensenyament superior s’han multiplicat per 14 de 6, 5 milions a 88,6 milions en un total de 500.00010 universitats.

Cal identificar els lobbies de presió que fan incidència epecífica en el mercat  educatiu. Destacariem tres:

“Des de el punt de vista de l’empresari l’ensenyament constitueix un dels mercats més grans, i amb major creixement (…) el sector resisteix a la tecnologia els seus costos augmenten (i) hi ha molt poca competència. Es fa cada vegada més gran la distància entre la demanda de formació i la capital d’acollida de l’ensenyament superior. Per totes aquestes raons, els empresaris consideren que l’ensenyament, és un extens mercat per a conquerir”

  • L’ESF (European Services Forum) Potser la demostració més palesa que l’ensenyament ja és un objectiu d’aquestlobbies empresarials es el fet que el fenòmen de “les portes giratories” també es dona dins del món de l’ensenyament. Així Morris Tabaksblat exdirector general de l’ERT és a la vegada president del consorci empresarial angloalemany de serveis educatius Redelseiver.

Les motivacions que aquests Lobbies tenen per intervenir en el sector educatiu els enumera Antoni Verger de l’observatori del deute, rendibilitat econòmica que ofereix el sector educatiu, ja referida en anteriors apartats i que es concreta en els següents sectors:

1.-E-learning i lifelonglearning, ambdós conceptes ja referits anteriorment i inserits dins de la mateixa lògica, les noves tecnologies implantades dins del món de l’ensenyament amb l’objectiu de reduir la despesa aprofitar unes òptimes perspectives de mercat i potenciar el concepte “d’empleabilitat” com aquella aptitud del treballador quie adquireix al llarg de tota la seva vida laboral com una adopació de coneixements concrets i lligats al seu lloc de treball per sobre dels abstractes i generalistes que subministra l’ensenyament reglat.
2.-L’Ensenyament Superior, universitats extrangeres presionen la liberalització i desregulació dels mercats de serveis per tal de poder-se implantar als mercats europeus amb uns models legislatius més rigids i reglamentistes.
3.-Formació interna, les grans corporacions a EEUU han creat els seus propis centres docents com: l’Institut Vodafone, The Coca-Cola Learning Center o un element que demostra que les diferències entre models cada vegada es difuminen la instal·lació a l’Estat francès l’any 2000 de la Universitat McDonalds o la possibilitat de donar títols oficials de batxillerat al Regne Unit des de l’any 2008.
4.-Serveis perifèrics: no pròpia i directament lligats a la tasca docent però imprescindibles pel desenvolupament d’aquesta: material didàctic, inspecció i gestió de recuros, transport i menjador escolar, activitats extraescolars, tutories etc.

El lobbie que a nivell de la UE ha perseguit amb més insistencia el mercat educatiu ha estat i és sens dubte l’ERT els primers informes on destaca la importància capdal de l’ensenyament en el nou capitalisme neoliberals és de 1989 i destaca que:

“L’educació és una inversió estratègica vital per a l’èxit del futur de l’empresa (…) el desenvolupament tècnic i industrial de les empreses europees exigeix clarament una renovació accelerada dels sistemes d’ensenyament i dels seus programes”.

Recomanació recollida per la DGXXII sectorial d’ensenyament de la Comissó Europea. El Grup de reflexió sobre l’educació de l’ERT manifesta la receptivitat de la Comissió de la seva proposta. Aquesta afirmació no és gratuïta la Comissió en el seu Llibre Blanc d’Educació (1995) afirmava:

“La conveniència de reforçar els llaços dels sistemes educatius amb l’entorn local, amb les empreses i els empresaris més concretament per a millorar la comprensió de les necessitats d’aquests darrers i així ampliar l’empleabilitat dels alumnes”.

El concepte empleabilitat com posteriorment esmentarem és un element clau del projecte de contrareforma educativa dels lobbies de pressió.

Requisits per a desenvolupar-se plenament reformes jurídiques i econòmiques:

  • -Liberalització Creació de mercats o quasimercats en aquelles esferes que al ser d’interés públic o fruit d’una lògica keynesiana proveïa l’Estat en règim exclusiu, la creació de rànquings d’universitats en el qual es subordina el finançament amb l’ANECA i l’AQU (art. 79 de la LOU Disposició adicional vuitena de la mateixa norma i article 118 de la LUC).
  • Mercantilització , la creació i foment de grans consorcis educatius per part d’entitats públiques i els agents privats. Als Països Catalans: Edufrance, a l’Estat francès i Universia a l’Estat espanyol.
  • Privatització facilitar la introducció dels agents privats en la provisió, titularitat o gestió del servei públic educatiu: creació d’insitituts mixtes privats i públics dedicats a la investigació (82 a 84 LOU) o la cesio a les entitats bancàries de la política de beques pròpies de l’Estat a la universitat mitjançant l’ordre 1702/2007 de 12 de juny.

L’EEES es fonamenta en els següents eixos

1. Promoció de lliure mobilitat i estudiants per tot l’EEES. (Declaració de la Sorbona de 1998 i subsegüents, LOU, LUC)
2. Homologació de titulacions mitjançant el SET. (RD. 1044/2003)

3. Implementació de crèdits ECTS (60 crèdits per any) que inclouen a part de la docència assistència a  conferències, tutories etc (Art. 37 de la LOU i RD 1393/2007)
4. Introducció de les noves tecnologies i la lògica de life-longlearning .

5. El compromís per part dels Estats que assoliran uns estàndards de qualitat educativa paral·lelament a la implantació de Bolonya –entre ells l’Àrea Europea d’Investigació que inclou el compromís de dedicar els Estats un 3% del PIB a I+D- (Acords vinculats a la Cimera de Lisboa (2000))

No obstant, estructuralment el model

Omissió absoluta del model econòmic en el que s’insereix el sistema educatiu dels respectius estats.
Absència d’un model de finançament que garanteixi la lliure mobilitat sota paràmetres d’equitat a més de generar disfuncions colaterals al model.

manca de recursos humans i econòmic per implantar el model, alteració de l’estructura de les titolacions prioritzant els postgrau més rendibles en termes de mercat. (art. 79 de la LOU i la disposició adicional vuitena estableix que en el termini d’un any s’establira un model de finançament pera les universitats de l’Estat espanyol)
Elitització del model educatiu. Contradicció en les bases que legitimen el model implementació del  lifelonglearning, aprenentatge al llarg de la vida, obrint la via de l’Education business, mitjançant els cursos i software educatiu, via d’entrada, a la vegada que s’estableix un model d’alumne full-time [AGCS (articles I.3 i 15) i la mateixa expossició de motius de la LUC.]

Pèrdua objectiva de qualitat acadèmica extrem ja evidenciat a Itàlia. (Llibres Blancs de titolacions i RD 1393/2007 de 29 d’octubre)

El SET no garanteix la comparabilitat de Graus amb denominació idèntica o similar i l’homologació de titols. ( RD 1444/2003 i art. 36.2 de la LOU]
Implantació no democràtica del model, el qual és una mera estratègia per a que els 3 grans estats exportadors de servei educatiu :l’Estat francès, sobretot, però també Anglaterra i Alemanya, puguin competir amb EEUU, que per si sol ja té una quota de mercat del 30%, implementant la mateixa lògica que presideix l’AGCS, que ja estableix en el seu article 7 la comparabilitat de titolacions per tal de garantir la lliure circulació de serveis sense entrebancs administratius

Degradació de les titulacions pèrdua de capacitat negociadora a nivell laboral tant individual (contracte de treball) com col·lectiva (convenis), amb la priorització de competències genèriques per sobre de titolacions estructurades i omnicomprensives,  extrem que s’acredita amb la subordinació total del model a les necessitats de la industria, la qual prefereix formar treballadors de manera ad hoc, obviant altres principis rectors de la universitat com la seva pròpia autonòmia i els criteris acadèmics i investigadors, bàsicament amb la creació d’instituts mixtes [amb composició i finançament conjunt d’universitats públiques i empreses privades] i facilitar el transvasament de professorat format a la universitat pública a centres privats amb el corresponent temps d’excedència perquè puguin treballar en aquests insituts mixtes(82 a 84 LOU) i l’establiment de complements salarials als docents i la pretensió de crear dobles escales salarials.

-MODEL DE FINANÇAMENT COMPETITIU

En la Llei d’Universitats Catalanes de 12 de febrer del 2003 es determina un triple model de finançament (art. 118 LUC):

-Gènerica finançament directe per part de la Generalitat sense estalviar-se criteris de competitivitat
-Complementaria “de facto” entre el 70% i el 80% dels ingresos, mitjançant el finançament pluriannual els anomenats contractes programes, absolutament insuficients.
.-Convocatòries públiques a la recerca de l’excel·lència.
Dins de la lògica de progressiva superació del finançament públic sobre els serveis que preveu l’AGCS (articles I.3 i 15) i la mateixa expossició de motius de la LUC.

La LOU no preveu un model de finançament coherent per a les universitats públiques, tot i ser teoricament la norma vertebradora del sistema d’ensenyament superior a l’Estat espanyol. Meres remisions gèneriques a la competitivitat i l’excel·lència, i enumeracions genèriques a com a d’administrar al seu patrimoni ( art. 79 i següents de la LOU) i que en el termini d’un any ja determinaran un model de finançament que s’ajusti a allò que disposi l’EEES (disposició adicional vuitena de la LOU), tot això a menys de 2 anys per implementar l’EEES, sense que a data

CREACIÓ D’AGÈNCIES DE QUALITAT LLIGADES AL MODEL DE FINANÇAMENT COMPETITIU

– La agencia Nacional de calidad en la enseñanaza (ANECA)– art. 32 de la LOU- que a més admet que serà compatible amb les respectives agències de qualitat autonòmiques art. 36 de la LOU i l’AQU ( art. 138 de la LUC), les agències de qualitat que fixen rànquings d’universitat on es subordina el finançament a criteris de competitivitat econòmica és un requisit imprescindible per a la implementació de l’EEES des de la Declaració de Praga (2001).

-TUTELA DELS ENS EMPRESARIALS EN LA GESTIÓ DE LA UNIVERSITAT.

-Responsabilitat dels Consells Socials, conformats, entre d’altres, pels ens empresarials, potestats de gestió i aprovació del pressupost, i presència dins del Consell de Govern de les Universitats (art. 14 de la LOU i 81 i següents de la LUC)

-REGRESIVITAT FISCAL I ELITITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT.

En bona lògica, en la LOU i la LUC meres invocacions genèriques a una política de beques suficient sense cap traducció jurídica vinculant. Les beques a l’Estat espanyol, en cap cas mai ha cobert a més del 18% de l’Estudiantat -80% Finlàndia o Països Baixos-
Article 81.3.b de la LOU establiment del cost en base al cost real de l’ensenyament , fet que d’acord amb l’absència de finançament públic permet gràcies al buit legal que les universitats públiques carreguin els postgraus amb preus desorbitats

-El pagament de les taxes és fiscalment regressiu, ja que no té en compte la capacitat econòmica del subjecte, l’Estat ha descarregat la seva funció pública en forma de dotació de beques cap a les entitats financeres, substituint les beques per crèdits bancàries(ordre 1702/2007 de 12 de juny del 2007).
El model d’implantació de l’EEES que estableix l’article 37 de la LOU i el RD 1393/2007 de 29 d’octubre estableix una lògica d’estudiant full-time, que al matí fa classes i a la tarda assisteix a classes, ja que s’estableix que cada curs acadèmic (60 crèdits ECTS) equival a una jornada setmanal de 30-35 hores setmanals.

-INTRODUCCIÓ DE CRITERIS ECONOMICISTES PER SOBRE DELS ACADÈMICS EN LA GESTIÓ DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES

Supervisió i Tutela dels ens de representació empresarial a les universitats públiques, introduïnt als ens empresarials en els seus òrgans gestors, i a la vegada com a braç executor de les orientacions de les Agències de Qualitat (art. 15 LOU i art. 81 de la LUC), i a la vegada assumint funcions en matèria pressupostària en la universitat.

Subordinació del finançament per part de l’AQU a criteris de eficiència econòmica dins d’una inequívoca lògica de competitivitat econòmica (140 LUC).

– Establiment de criteris de vot ponderat i limitadors de la democràcia a la Universitat

Creació d’instituts mixtes [amb composició i finançament conjunt d’universitats públiques i empreses privades] i facilitar el transvasament de professorat format a la universitat pública a centres privats amb el corresponent temps d’excedència perquè puguin treballar en aquests insituts mixtes(82 a 84 LOU).
– En la conformació i implementació de l’EEES, subordinació total de la qualitat acadèmica i de la coherència de l’arquitectura de les titulacions en funció de la major rendibilitat de les titulacions dels Postgraus.
Promoció d’un marc legal que facilita la creació de quasimercats competitius dins de l’ensenyament públic superior (Exposició de motius LUC, AGCS, i Documents de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior La Sorbona, Sevilla, Praga, Bergen, etc.)
– Simplificació de les titolacions prioritzant els més rendibles en termes de mercat, per sobre de criteris acadèmics i/o investigadors de RD 1393/2007 de 29 d’octubre.

-PRECARIETAT LABORAL I CREACIÓ DE DOBLES ESCALES SALARIALS DINS DELS TREBALLADORS DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

La LOU (art. 55.4) i la LUC permeten li autoritzen la retribució complementaria de docents, en funció de criteris meritocràtics avalats per les respectives agències de qualitat (ANECA i AQU), això junt amb la lliure mobilitat de docents que estableix l’EEES i la lògica competitiva de la universitat establirà una polarització de les condicions laborals dels docents, uns docents de prestigi molt ben retribuïts, que en un context de lliure mobilitat, i d’universitats infrafinançades redundarà en perjudici de la resta de personal docent, i de professorat del estats més depauperats de l’EEES que es veuran obligats acceptar feines de docència en condicions laborals a la baixa.

-INTRODUCCIÓ DE MECANISMES D’OBERTURA AL WORLD EDUCATION MARKET-CONVIVÈNCIA I MIXICIÓ INTERESADA ENTRE LA UNIVERSITAT PÚBLICA I ELS CENTRES PRIVATS

-La idolatració del lifelong learning i l’ensenyament no presencial de les noves tecnologies via d’entrada del software educatiu (Exposició de motius LOU i LUC, Document marc del MEC (2003) sobre implantació de l’EEES i Document de implantació de l’EEES de Berlín (2003) i manifestacions realitzades pels Lobbies europeus com l’ERT també deia la seva:

“per descomptat la responsabilitat de l’educació ha de ser assumida per la Indústria (…) l’educació ha de ser considerada com un servei rendit al món econòmic(…)Els mètodes i útils d’educació hauran de ser revisats, particularment amb mires de fomentar l’autoaprenentatge. Cada alumne haurà de disposar del seu propi ordinador”(European towards learning. Ert. 1995).

En la conformació i implementació de l’EEES, subordinació total de la qualitat  acadèmica i de la coherència de l’arquitectura de les titulacions en funció de la major rendibilitat de les titulacions dels Postgraus
Creació d’instituts mixtes [amb composició i finançament conjunt d’universitats públiques i empreses privades] art. 82 a 84 de la LOU.

Debats

5 thoughts on “Acord General de Comerç i Serveis – Educació

  1. […] Fa uns dies vam oferir un anàlisi provisional i sembla que diverses qüestions han estat discutides pels aprenents de la política, tot i això, com sempre els oblits estan plens de memòria i tot esta ben lligat i encabit dins dels esquemes de l’Acord General de Comerç de Serveis (AGCS). […]

    Posted by شات | 31 Juliol 2009, 10:02 pm

Trackbacks/Pingbacks

  1. Retroenllaç: ANÀLISI DEL SEGON ESBORRANY D’ESTATUT DE L’ESTUDIANT UNIVERSITARI « Especial Bolonya - 3 febrer 2009

  2. Retroenllaç: Taula Nacional Universitat Pública i preocupació a Europa per la resistència estudiantil « Especial Bolonya - 17 febrer 2009

  3. Retroenllaç: És la lluita contra Bolonya una lluita internacional? « Especial Bolonya TV - 2 Març 2009

  4. Retroenllaç: Cents de milers d’estudiants al carrer denuncien el que amaga l’EEES « Especial Bolonya - 13 Març 2009

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

RSS Uni Riot (Itàlia)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Frente Estudiantil Revolucionario (Argentina)

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

BOLONYA PER A BATXILLERS

  • 148,859 visites
Mai 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Introdueix la teva adreça per rebre els nous posts per mail.

Join 12 other followers