“Només el racisme contra els àrabs pot explicar que la desproporció de víctimes no es tingui en compte”, diu Salam Al-Maslamani, presidenta de l’Associació Catalana de Palestins. Davant el genocidi del poble palestí fer un repartiment equitatiu de les “responsabilitats” és ser còmplice. Precisament, aquesta publicació és esmentada a la web de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Palestina en un post titulat: “Defensem Israel i seu exèrcit”, il·lustrat amb el recull d’opinòlegs amb salari per difondre l’ideari d’Eretz Israel. (l’espai vital del poble escollit, el Gran Israel). Reproduïm el text ( i la imatge del bloc) :
“Estem orgullosos de defensar Israel en aquests moments; a més a més aquest és el motiu pel que sortim el diumenge en aquest “pamflet” pro-terrorista. 40.000 exemplars a tot color. Un pamflet que incita a l’odi i a la violència. Senyors pamfletaires, evidentment, aquesta associació també es vanagloria de no comptar-se entre els terroristes!”
Aquest comentari es refereix a l’article “La solidaritat amb Palestina assenyala també al filosionisme català” a la pàgina 5. Artice, que la Pilar Rahola ha anunciat que vol “querellar”.
A la UAB, l’Assemblea de Comunicació denuncia la figura d’en Joan B. Culla (veure cartell), profesor del Departament d’Història Moderna i Contemporànea de la UAB, el qual va mantenir un debat molt intens amb un altre professor del mateix departament, en Martin Ramos.
En senyor Culla es queixa de que no hi hagi imatges de milicians de Hamas morts i es queixa del tractament esbiaixat de la informació sobre la qüestió Palestina (cal preguntar qui impedeix l’entrada de periodistes, metges i medicines a Gaza). Els estudiants que lluiten per la universitat pública ja han tingut l’oportunitat de conèixer l’opinió d’en Culla a “Aules segrestades” (El País, 12/12/2008). Amb resposta inclosa d’una professora de la Facultat de Traducció, Doris Ensiger. D’altra banda, tot i el tó de menyspreu cap als estudiants organitzats i mobilitzats (com minoria organitzada i mobiltzada va ser la resistència antifeixista), l’article d’en Culla queda molt moderat al costat de l’anàlisi sociològic de primer ordre d’en Salvador Cardús, tota una lliçó de rigor analític i acadèmic.
En Salvador Cardús, molt oportunament es preocupa ara “el sesgo unilateral y casi unánime a favor de los palestinos del relato informativo que aparece en los medios de comunicación españoles sobre este largo conflicto” per a continuació atribuir les grans mostres de solidaritat del poble català amb el poble palestí a “l’antiamericanisme” que ens fa “mucho más sensible a las causas de los desvalidos de todo el mundo que a las causas de la democracia y la libertad”. (La Vanguardia, diumenge 11 de Gener). Sembla oportú també recordar, que aquest senyor és el candidat únic al Deganat de Ciències Polítiques i Sociologia, una posició amb molta responsabilitat en la gestió de la convivència de la facultat, i al qual ja s’ha encarregat de pautar una possició clarament conciliadora envers l’estudiantat, qualificant a les assemblees d’estudiants ocupants de “Autoritarios, caprichosos. ilusos, inconscientes, parásitos, reglamentistas, literalment… [article sencer aqui].
Les coincidiències entre el discurs de la “llibertat”, “el dret a la pluralitat informativa” i la “democràcia” – concretades a peu d’aula i en referència a la política de desprecio sistemàtic de l’Estat d’Israel cap als seus veïns, no termina aqui, sembla ser que el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, dirigit pel senyor Huguet, és un dels capdavanters en l’establiment de relacions comercials privilegiades amb el projecte sionista i les relacions diplomàtiques s’han disparat … donant com a premi l’anomenament de Barcelona com a seu de la Unió per la Mediterrànea (pàgina 3, Monogràfic Boicot Israel). Si voleu tenir més informació sobre el foment de relacions comercials que està impulsant el departament d’innovació, Universitats i Empresa aneu a aquest link
Finalment, no podem deixar de comentar l’aparició d’una altre magna signatura imbricada en la pau i la concòrdia universal (que no pas al seu àmbit de treball), en Rafael Grasa, el qual participa d’un article sobre la venda d’armament de l’estat espanyol a l’estat israelià… És clar que inagurar la presidència del Centre per la Pau … mereix fer mèrits, al cap i a la fi, el PSC mai s’en oblida dels seus amics. Continuarem informant.
Especial Bolonya Tot sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior 
Debats
Encara no hi ha cap comentari.