ANÀLISI PROVISIONAL DE L’ESBORRANY D’ESTATUT UNIVERSITARI

En els darrers díes El PAÍS s’en fa ressó de la negociació entre la Ministra Garmendia i un grapat d‘associacions estudiantils no representatives de l’esborrany del anomenat “Estatut de l’estudiant universitari“.

El Estatuto del Universitario apela a su responsabilidad. EL PAÍS 26 de Gener de 2008

El text, fet a correcuita, ple de faltes ortogràfiques i generalitats – moltes interessades, com veurem- inclou diversos articles merament propagandístics, com p.e. el Capítol IV dedicat a Drets Socials al que s’inclou, p.e. :

2. La política de becas y ayudas al estudio irán aumentarán de forma  progresiva, tanto en número como en cuantía. La misma será ejecutada por el Estado central, las Comunidades y Ciudades Autónomas y las universidades.

Tanmateix, la importancia i gravetat d’aquest text no rau en el que diu sinò en les seves omisions (diuen que els oblits estan plens de memòria). Recomanem com a lectura de contrast, l’apartat dedicat als actuals Estatuts de la UAB sobre principis d’actuació dins del campus:

Article 3. Principis d’actuació

1. Per a desenvolupar les seves activitats, la Universitat Autònoma de Barcelona s’inspira en els principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat.

2. És deure de totes les persones integrants de la comunitat universitària, i en particular dels òrgans de govern, atenir-se i donar plena efectivitat a aquests principis.

3. La Universitat i els membres de la comunitat han d’impedir qualsevol mena de discriminació i promoure en particular la integració de les persones amb discapacitats. 4. Són principis especialment proclamats i garantits: a) La llibertat de càtedra, de recerca i d’estudi, així com la llibertat d’expressió i de reunió dins dels recintes i campus de la universitat.

Esborrany de l’Estatut de l’estudiant universitari: com tracta els drets polítics fonamentals d’associació, reunió, expressió  i manifestació.

Dret d’associació

El text reconeix el dret l’estudiantat a l’associacionisme dins dels campus aixó sí amb un detall de les activitats i membres que vulnera clarament la independència de les associacions, no perque hagin de tenir comptes transparents, sinó perque obliguen a les associacions a lliurar el llistat de membres i càrrecs a la institució acadèmica si aquesta ho sol·licita:

Artículo 31

1. Toda asociación, además de los libros de actas, llevará un registro de los asociados en el que figurarán sus nombres y apellidos, su fecha y lugar de nacimiento, domicilio y curso que estudia y si ostenta algún cargo en la

asociación.

2. Igualmente, se llevará un libro de contabilidad en el que se asentarán los ingresos, recursos económicos y demás bienes materiales propios, y se detallarán los gastos por partidas concretas y sus conceptos.

3. Estos libros se ajustarán a la legislación vigente en la materia y se encontrarán siempre a disposición de las autoridades académicas y judiciales, quienes podrán revisarlos anotando en ellos el visto bueno o las anomalías advertidas.

Aquesta metodologia criminalitza i condemna a la clandestinitat a l’àmbit universitari de les assemblees d’estudiants i ubica al teixit organitzat a mercé de la voluntat de l’autoritat contra la qual, precisament al campus de la UAB, s’ha estat lluitant precisament per vulneració de drets fonamentals. No és cap casualitat que el pes de les mobilitzacions que tant preocupen al Ministeri, als Conselleres i Rectors hagin estat les assemblees i que precisament en un dels campus més combatius (la UAB) les pròpies assemblees tinguin un reconeixement institucionals als reglaments de de dues facultats (Lletres i Econòmiques) que haurien de desaparèixer donat la prevalència d’aquest estatut per sobre de les regulacions internes de cada universitat (Disposición Adicional Primera)

Dret de reunió

L’Estatut només reconeix el dret a la reunió dels estudiants DINS DELS LOCALS D’ESTUDIANTS – és inapropiat anomenar “locals” a les dependències i recintes universitaris, és un ús inapropiat del llenguatge no pas amb fortes conseqüències envers la seva interpretació, de fet a continuació es refereix a “seus” i “locals”- , i per tenir un local has d’estar registrat en els termes abans descrits. Les assemblees intercampus o les reunions a espais oberts no existeixen. I a més a més, aquest dret a la reunió queda sotmés al respecte dels requisits que hagi establert “el Consell d’Estudiants u òrgan de màxima representació estudiantil” (art. 33).

Sección 2ª: Derecho de reunión

Artículo 33

1. Los estudiantes podrán ejercer el derecho de reunión en los locales de su universidad, siempre y cuando cumplan los requisitos establecidos por los consejos de estudiantes u órgano de máxima representación estudiantil.

2. Corresponderá a cada universidad nombrar al responsable o responsables de garantizar el buen uso de la sede o sedes de las asociaciones allí domiciliadas.

Comentaris:

1) Consagra el verticalisme associatiu (deuen haver-se inspirat a la normativa de “representativitat sindical” que ha consagrat a CC.OO i UGT com a aristocràcia sindical i bloqueig de les veus sindicals no hegemòniques, una gran pèrdua democràtica i que facilita la cooptació de les “cúpules”).

Als campus com la UAB a on l’assamblearisme és hegemónic en prinicipi no hi hauria problema, el problema és on les assemblees d’estudiants han hagut de lluitar també contra les burocràcies estudiantils que es consideren a sí mateixes “LA” veu de l’estudiantat i censuren, persegueixen i desacrediten amb tot el suport institucional el moviment de base. Aquest és el cas de la Universitat de la Laguna, la Universitat de Còrdoba i la pròpia Universitat de Sevilla.

2) Consagra el que ja es feia informalment- fiscalitzar l’interior dels locals d’estudiants- i no especifica en cap cas que és considera “bon ús”. Aquesta clàusula seria l’equivalent a que el Govern tingués dret a entrar i fiscalitzar l’interior de les seus del partits de l’oposició per tal de garantir “el seu bon ús”.

Dret de manifestació

Considerat com a variant del dret de reunió, s’especifica que s’ha de demanar permís previ per a la cel·lebració de manifestacions dins del campus. Increíble. No és donar avís, és DEMANAR PERMÍS. Aviam: quantes universitats donarien permís per a una manifestació amb un lema com “prou corrupció al Rectorat”, “Rector dimissió”, “exigim respostes sobre la càrrega policial demanada per l’Equip de Govern”?. D’altra banda, l’ordenament jurídic vigent per a estudiants inclou el reglament disciplinari franquista de l’any 1954 a on la manifestació “contra la institució” o “atemptar contra la moral catòlica” són considerades “faltes molt greus”. Molt interessant.

3. Las manifestaciones o concentraciones de cualquier naturaleza que se realicen en los campus de las universidades deberán cumplir las condiciones determinadas por el Ordenamiento jurídico, mediando en todo caso el permiso correspondiente.

Sobre el dret a la llibertat d’expressió cap menció. Sembla ser que no és una prioritat que els estudiants, de la mateixa manera que tenen dret reconegut a tenir local i rebre finançament solvent per part de les universitats -en virtut, supossem perque no s’especifica- de la seva activitat política com a representats als òrgans de govern- no tenen garantit l’accés plural i transparent als canals informatius de la universitat sobre la comunitat universitària, uns dels pilars bàsics de la “democràcia” ´- pluralitat informativa- i un dels problemes més greus que ha tingut, per possar un exemple, el moviment assambleari de la UAB el qual ha patit la censura sistemàtica dels seus comunicats, el segrest i censura de publicacions institucionals que insinuaven l’existència de conflictes dins del campus, entre altres múltiples exemples.

L’apartat de dret i deures, genèric però clar. L’article 36 deixa clar que seguim sotmesos al reglament disciplinari del 1954 sense fer esment – que queda malament en un govern socialliberal, és clar-:

Artículo 36

El estudiante deberá respetar las normas de disciplina académica vigentes, quedando sujetos las responsabilidades que señale la legislación en vigor.

I com es protegeix i garanteix l’exercici d’aquests drets i deures tan detallats i retallats? Mitjantçant l’apel·lació als mateixos responsables de la possibilitat de la seva vulneració: la institució. Ni tan sols esmenta les figures com el Síndic de Greuges. Referencies genèriques, no tan genèriques com les que estipulen la limitació d’aquests drets. El que és especialment sagnant és que si la queixa es formula col·lectivament s’ha de fer per escrit SEMPRE, és a dir, si reclames individualment com vulguis – i si no deixes constància molt millor- però si ho fas col·lectivament i amb una manifestació -previ permís- has de lliurar un paper signat amb tot els noms no sigui que no hagi manera d’identificar als vulneradors del reglament disciplinari de 1954 que prohibeix les manifestacions contra la institució. Visca la democràcia!!!

TÍTULO IV: PROTECCIÓN DE LOS DERECHOS Y DEBERES.
Artículo 37
Los estudiantes tienen derecho a manifestar sus reclamaciones ante los profesores u órganos de gobierno de su universidad, de manera individual o colectiva, y en este último caso siempre por escrito.  Los representantes de los estudiantes quedan facultados para canalizar dichas
reclamaciones.

Però, no hi ha res de bo a aquest Estatut??

Poca cosa, o ja ho tenim o és tan confús que aporta poquet, poquet…

Bé, reconeix drets que s’estaven ja donant als campus com el dret a conèixer amb antel·lació a la matriculació el programa de les assignatures – aixó és interessant en tant que, amb la celeritat d’aprovació de plans d’estudi ara tenen una feina contrarrellojte de concretar en continguts i “competències” els eslògans propagandístics amb els que han venut els graus a l’ANECA-. (art.7). Tot i que l’article 11 permet fer canvis sense cap problema, per tant aquest dret és paper mullat.

Art.11.1. Los estudiantes matriculados en una asignatura tendrán derecho a conocer,  con anterioridad a la matriculación, los criterios de evaluación y el tipo de  pruebas, material y programas, sin perjuicio de cambios, que van a ser utilizados por el profesor.

I un afegit de caire misteriòs: “Art.11. 3. Los alumnos tendrán derecho a no ser discriminados debido a su renta a la
hora de afrontar las pruebas de evaluación.” Si algú entén qué vol dir, que ho comuniqui, perque és preocupant.

Reconeix el dret – ja conquistat en teoria- de ser avaluats objectivament, i els mecanismes ja existents per a la reclamació de la correcció d’exàmens, res de nou, és a dir, paper mullat a la pràctica en virtut del corporativisme del professorat i de la unanimitat política de determinats departaments. és a dir, si als estudiants de Ciències de l’Educació de la UAB per a l’assignatura “Models educatius no reglats” els demanen resposta entre dues preguntes a escollir, sent una “Disfuncions de l’assamblearisme” i l’altre “problemes de les estructures horitzontals”, just després de les ocupacions de facultats a la UAB, a qui es pot reclamar exactament?

També diu que per donar beques s’ha de primar el criteri de renda per sobre del rendiment acadèmic, sense “menoscabo” d’aquest. Ni sí, ni no, sinò tot el contrari.

4. Sobre la concesión de las becas, primarán los criterios económicos, de renta, sobre los académicos, sin menoscabo de éstos.

Potser la UAB s’hauria de mirar la seva politica de beques que no té en consideració cap criteri de renda sota pretextes d’incapacitat per a la seva baremació amb 100% de garanties. Potser l’eventual frau es pot compensar amb la seva política de despesa en màrqueting de baixa qualitat… o potser el Ministeri pot prendre mesures sempre i quan les universitats ho demanin. Però és política de la UAB no fer aquestes tasques, és millor tenir estudiants sobrequalificats, treballant sense drets i amb lesions greus (segons informacions rebudes recentment a Especial Bolonya).

Continuarà…( el text consultat esta sent modificat a les esquenes del conjunt del moviment estudiantil, assembleari i representatiu i encara no ha estat possible trobar redactats els canvis i tripijocs que es cuinen en aquests moments, la raó d’aquesta “provisionalitat” de l’anàlisi).