Màsters públics i privats

L’article sobre l’oferta de màsters i postgraus a la UB i la UAB requereix diverses puntualitzacions en relació als comentaris que l’Enric Canela al seu blog.

1.-ACLARINT CONCEPTES

Títols propis. Oferta educativa sense regulació pública de l’accès, continguts i preu. Sense reconeixement oficial.

Màsters oficials. Regulats i reconeguts a la normativa d’ensenyament superior, com ara el Capítol IV Reial Decret de Graus . El preu, requisits d’accès i continguts venen regulats. Als màsters oficials s’admet a qualsevol estudiant de l’EEES en els següents termes (art.16):

“podrán acceder los titulados conforme a sistemas educativos ajenos al Espacio Europeo de Educación Superior sin necesidad de la homologación de sus títulos, previa comprobación por la Universidad de que aquellos acreditan un nivel de formación equivalente a los correspondientes títulos universitarios oficiales españoles y que facultan en el país expedidor del título para el acceso a enseñanzas de postgrado. El acceso por esta vía no implicará, en ningún caso, la homologación del título previo de que esté en posesión el interesado, ni su reconocimiento a otros efectos que el de cursar las enseñanzas de Máster”

Tant la pàgina de la UAB com de la UB, tenen un apartat per a màstes oficials i un altre per a “màsters i postgraus”. Dins de l’apartat oficials, es pot consultar l’oferta.

Exemples de màsters oficials:

• Màster oficial en Genètica (UAB) Entre 60 i 120 crèdits ECTS. Preu “El preu dels màsters oficials de la UAB per a estudiants de països comunitaris i d’estrangers amb residència serà, aproximadament, de 30 euros. Podran haver-hi variacions en funció del Decret de Preus que aprovi la Generalitat de Catalunya. El preu per als estudiants estrangers no residents, que no siguin nacionals d’estats membres de la Unió Europea, serà de 45 euros per crèdit.”. És a dir, entre 1800-3600€; estudiants estrangers, entre 2.700 i 5400€.
• Màster oficial en Nanociència i Nanotecnologia (UB) Entre 60 i 120 crèdits ECTS. Preu pendent de la publicació del Decret de Preus de la Generalitat.

Exemples de títols propis

• Minor (UAB) (títol que s’expedirà als tres anys de grau, tot mantenint l’aparença d’equivalència europea).

• Menció en Bioestadística. UAB. Segons normativa bàsica, entre 70 i 90 crèdits. “Els continguts acadèmics de les mencions hauran de correspondre, preferentment, a assignatures ja existents en l’oferta d’estudi de grau de la UAB”. Preu actual pendent d’aprovació, en qualsevol cas com a referència provisional, 2000€ per curs –segons estudiants que han fet una menció-.
• Màster Antropologia Visual. UB. Dos anys de durada. 4.780€
• Màster Comunicació Gràfica. UAB. 70 crèdits ECTS 7500€

En referència a si ambdòs permeten o no l’accés als estudis de doctorat, el Reial Decret no exclou explícitament l’accès al doctorat als estudiants en posessió d’un títol de màster universitari. (art. 18.a). Per tant, es pot accedir al doctorat públic amb possesió d’un títol de màster oficial (públic) o no oficial (o propi) altrament dit, privat.

Per tant:

Títols propis poden ser màsters o qualsevol ensenyament de postgrau (i pregrau, en el cas del minor UAB). El que és cert, es que la immensa majoria de l’oferta actual respòn al perfil post-grau. Donades les inconsistències de les mateixes bases de dades de les universitats que es poden consultar on-line, s’especifica que les xifres són orientatives i aquesta apreciació no treu valor il·lustratiu al conjunt: la immensa majoria de l’oferta “especialitzada” a les dues principals universitats públiques no és pública.

2.-ACLARINT POSICIONS

No es pretén criticar que la universitat pública faci formació sobre aspectes puntuals necessaris al món laboral o social, una altre cosa es que es faci sense que estigui regulat oficialment (és a dir, preu, continguts i accés). El que és especialment destacable és que l’oferta formativa de les universitats, que efectivament ja comptava amb aquesta possibilitat abans del Reial Decret, s’ha disparat no en la línea de màsters oficials sinò en la via més lucrativa, la dels màsters propis. La desproporció afecta al conjunt de la universitat, en tant que els recursos públics (materials i humans) es posen al servei creixent de l’oferta formativa més sucosa en termes econòmics per a les universitats en situació econòmica delicada- per la subfinanciació pública- i més classista, en tant que el preu es sensiblement superior i paradoxalment, no en té homologació ni reconeixement oficial, com molt bé indica el Sr. Canela.