La calma d’abans de la tempesta

[NOTA: Aquest post no hagués estat possible sense la col·laboració, cura i atenció del Grup de Contingudes]

El 17 desembre, el  Parlament de Catalunya es va fer ressò de les mobilitzacions estudiantils a les universitats catalanes, amb una molt desafortunada intervenció del sr. Castells (CiU) que va rebre una dura resposta per part del Comitè Contra Bolonya de la UAB al seu moment. El 21 de Gener, el grup Parlamentari de CiU ho torna a plantejar en els mateixos termes, cada cop més propers a l’ultradretà (o neofeixista, com ell mateix es reclama), Silvio Berlusconi.

[“Berlusconi amenaza con la policía para poner fin a una protesta estudiantil. Clarín, 22 Octubre 2008]

L’objectiu del grup parlamentari era votar una moció que vetava la possibilitat d’una moratòria en l’aplicació de la llei i ha estat rebutjada per tots els grups parlamentaris tret del PP, el qual, curiosament ha fet seva la reivindicació del dret a la informació dels estudiants. El grup parlamentari d’ICV ha fet seus els arguments estudiantils tot i remarcant que Bolonya “es pot aplicar bé”, que requereix finançament… Jugant a equivalències discursives… el tó i el contingut de les intervencions de CiU i del PP són calcats als d’AJEC; i els d’ICV als d’AEP. [veure: La trampa del finançament].

Tot i que les referències a Europa són constants en tots els grups parlamentaris – dient que el que succeeix al Principat no passa enlloc-, cap d’ells fa referència a la situació actual de Grècia, ni a la situació d’Itàlia, ni tan sols a l’anunci de vaga general d’ensenyament a l’Estat Francès.

Manifestació a Grècia

• “15000 persones es manifesten a Grècia”

El 9 de enero, el movimiento estudiantil volvió a tomar el centro de Atenas contra la reforma universitaria. Cuatro días antes, un grupo armado hería de gravedad a un policía de un disparo.“. Diagonal. Segona quinzena gener

• “Les universitats de l’estat francès amenacen amb la vaga general” Moció aprovada per delegats de 46 universitats.

Per acabar amb la contextualització, cal recordar que el dia 20 de desembre l’Equip de Govern de la UAB anuncia la immediatesa de l’expulsió de sis estudiants de la UAB (notificades una setmana abans) i la sanció pública d’altres 22 fruït d’un procediment que ha estat denunciat als jutjats administratius, acompanyat d’una declaració pública dels repressaliats polítics de la UAB demanant que la expulsió de tots o ningú, remarcant  el caràcter de persecució política d’aquest “correctiu disciplinari” que aplica el reglament franquista de 1954. Diversos ajuntaments han presentat i aprovat mocions demanant la retirada dels expedients com Sallent i Vilafranca.

Els moviments polítics institucionals

El dia 18 de desembre es va crear l’anomenada  “Taula Nacional per la Universitat Pública” . A la qual , curiosament, no ha estat convidada cap assemblea de facultat – les protagonistes de les mobilitzacions a tots els Països Catalans-.

I què fa el govern espanyol? La Ministra Garmendia, anuncia una campanya publicitària que ara ha deixat en mans dels seus instruments estudiantils clàssics (AJEC, CANAE: Jornades a la Pompeu)  i negocia a esquenes del moviment organitzat i representatiu un nou reglament, polítiques de foment de la contractació selectiva a més d’anunciar que es convalidarà com a coneixement universitari l’experiència laboral ( EL PAÍS 24 de Gener de 2008).

Els rectors clamen increments de les polítiques de beques i controvertits canvis al calendari escolar. Zapatero oblida a la tele que la LOU és la implementació de l’EEES al seu Regne d’Espanya i dels seus compromisos del 2001 (veure vídeo a sota), per fer una defensa genèrica i pedant d’una reforma que cada cop té menys convençuts i més fonamentalistes (per citar un exemple: “Bolonya: fal·làcies i evidències” El Periódico de Catalunya 27 Gener 2009).

Mural a la Facultat de Psicologia de la UAB. Font: Assemblea de Ciències

…I els moviments per la part estudiantil?

Fem un breu repàs general i probablement incomplet (i pel qual demanem disculpes i col·laboracions!).

Barcelona

L’ocupació del Rectorat de la Universitat de Barcelona s’ha mantingut en ferm des del dia 20 de Novembre i esdevé en un punt neuràlgic per a la trobada de moviments socials de la ciutat (seu de la darrera assemblea de treballadors de TMB, actes de denúncia del genocidi perpetrat per Israel a Gaza). D’entre les seves darreres iniciatives destaquen la creació de la Xarxa de Barris i l’extensió dels vincles internacionals del moviment estudiantil contra els atacs a l’educació pública derivats de l’Acord General de Comerç de Serveis: Comissió La Internacional i la xerrada de més de tres hores d’estudiants colombians que es va desenvolupar ahir. La Xarxa de Barris té com a objectiu fer de la radical transformació del model educatiu no només un problema estudiantil (LOU/LUC) ni del professorat (LEC), l’educació és una peça clau del model social i per tant socialitzar la informació i el conflicte són les metes que es proposa aquesta iniciativa que ja anuncia activitats a instituts, col·legis i espais veïnals de diferents barris i pobles del Barcelonès.     [+ info: Tancada a La Central]

Mural propandístic de la UAB després de la restauració

De fet, el discurs de la Rectora va emfatitzar aquesta voluntat al mateix temps que ha rebutjat acceptar les mesures cautelars demanades pels jutges de permetre que els estudiants expulsats puguin examinar-se en tant es revisa la pulcritud de la instrucció dels expedients.

Com van explicar en roda de premsa dilluns els estudiants, les raons esgrimides per la UAB han estat un recull de premsa sobre les ocupacions i un “suposat” consens mediàtic sobre el “pànic” i “perillositat” de les mobilitzacions i la participació d’aquests estudiants a les activitats de les ocupacions – entre d’altres, xerrades sobre l’origen, caràcter i desenvolupament del procés sancionador-.

D’altra banda, les assemblees de la UAB tornen a recuperar activitat normalitzada – tot i estar en ple període d’exàmens- i han fet una notable tasca de difussió a les Jornades de Portes Obertes: octavetes, xerrades, contactes amb instituts i com a col·lofó el descobriment de l’autèntica cara de la UAB que denúncia la situació d’assetjament policial, censura i repressió política al campus al que abans s’arribava pel camí “Ho-Chi-Mihn”.