Per Quercus Ilex per a Especial Bolonya
Com hem vingut informant des de fa mesos, des de la càrrega dels Mossos d’Esquadra al recinte obert del pati de Lletres el 4 de març, la vida política a la UAB no ha estat gens normal, malgrat les reiterades declaracions en contra fetes per les autoritats de govern de la Universitat Autònoma.
Aquest matí, set estudiants de l’Assemblea de Lletres han rebut la notificació d’opertura d’expedient disclinari juntament amb els expedients informatius oberts a sis estudiants i que, de cop i volta, han esdevingut disciplinaris. Seguint l’exemple del rector de la Universitat de La Laguna (Canàries), el Rector de la UAB, Lluís Ferrer de la mà del Secretari General, Rafael Grasa ha signat l’expedient disciplinari tot aplicant un Reglament de 1954 en els articles 5.a.1. y 5.a.5 que consideren faltes greus “las manifestaciones contra la Religión y moral católicas o contra los principios e instituciones del Estado” i “la falta de probidad y las [conductes] constitutivas de delito”, respectivament.
S’els acusa d’haver impedit el normal funcionament de la institució universitària els díes 29 i 30 de maig, és a dir, obstaculitzar la normal reunió de la Junta Permanent de Facultat la qual va ser impugnada pels estudiants de l’assemblea al no respectar ni el temps ni la forma establerts al Reglament de la Facultat de Lletres. Els estudiants van considerar especialment greu aquesta irregularitat tot tenint en compte que només els estudiants escollits de les candidatures de les assemblees no van rebre aquesta convocatòria a la qual- ves per on- es volien aprovar els plans d’estudi que liquiden les llicenciatures i contra el qual les assemblees s’havien posicionat en contra públicament. L’alternativa proposada pels estudiants va ser la convocatòria d’un referèndum vinculant per al conjunt de la comunitat universitària. Per arribar a aquest referèndum, l’Assemblea d’estudiants de Lletres havia recollit més de 80 signatures de juntaris i juntàries per avalar una junta extraordinària amb aquest punt.
La resposta del Deganat sembla no estar gens ni mica a l’alçada del bon funcionament de l’assemblea. No només va denegar qualsevol canal de comunicació amb la delegació d’estudiants sinó que, a més a més, ha tramitat aquesta convocatòria de Junta extraordinària fora del termini establert al reglament (10 díes) i per al juliol, -la pitjor data per a la participació institucional dels estudiants (molts dels quals encara fan exàmens o treballen per tal de pagar-se els estudis pels quals lluiten)-.
Tot i aquest cúmul de despropòsits per part del Deganat, s’ha d’afegir l’obertura dels expedients sancionadors i la convocatòria d’una nova Junta Permanent per aprovar el que no va poder ni per reglament vigent ni per l’acció extrainstitucional dels estudiants de la Facultat de Lletres. En cap moment s’ha volgut dialogar, ni tan sols mitjançant l’arbitratge sol·licitat pels estudiants al Síndic de Greuges de la UAB.
El Rector, amb el ferm suport de la Degana – que encara podran dir que la seva és una actitud democràtica i “progressista” com van declarar fa uns mesos alguns membres de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques- han trencat tota via de diàleg imposant la via de la repressió pura i dura i aplicant un doble barem, això sí, sempre en contra dels estudiants. Els estudiants, que malgrat no ser escoltats per la gran majoria del professorat de la UAB, cada cop guanyen més suport dins i fora d’aquesta universitat per defensar el que fan: exercir el seu dret a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació per denunciar les constants irregularitats i manques de democràcia real i formal de la institució en l’aplicació de la reforma universitària (LOU) i el desenvolupament del Reial Decret que elimina les actuals diplomatures i llicenciatures. Un atac sense precedents a l’accés i a la qualitat de l’ensenyament superior per al conjunt de la societat, l’escalada definitiva vers la privatització i mercantilització de la universitat a imitació de brillants models tampoc consensuats i també antipopulars, com el de Xile o el dels EUA.
Doble barem repressiu perque encara no s’han aclarit públicament i, menys encara cap als estudiants, les circumstàncies imperioses que van obligar al Rector a cridar als Mossos d’Esquadra a carregar contra les persones assegudes al terra d’un recinte obert del campus (pati de lletres), en horari lectiu, amb el resultat de més de 50 ferits el dia 4 de Març. Aquesta circumstància va constituir un abús de poder intolerable, totalment injustificat i sense precedents des de la transició -tret del protagonitzat per l’Aznar al 2002- per part de la institució universitària. Un abús tan greu que fins i tot va aixecar veus crítiques fins dins dels Mossos d’Esquadra.
Sobre aquests fets, sobre les responsabilitats directes en la no-resolució d’aquesta circumstància de la senyora Degana de Lletres, Helena Estalella; el senyor Secretari General, Rafael Grasa; del Vicerector d’Estudiants, Joan Carbonell i del responsable màxim d’aquesta decisió, el senyor Lluís Ferrer. No s’ha depurat cap responsabilitat, cap ni una. I no només això: de forma reiterada i constant els comunicats i escrits dels estudiants i de tots els col·lectius crítics amb l’actitud de l’Equip de Govern han estat silenciades i vetades a l’accés de les llistes de comunicació de la UAB. El senyor Secretari aplica el reglament redactat per ell amb cura, la veu del seu amo. La mort de la democràcia.
Pot signar el manifest contra la criminalització del moviment estudiantil aqui. Ara més que mai és necessària la teva solidaritat.
Pots llegir el manifest de la CGT contra el model UAB aqui.
D’altra banda, una plataforma de professors i investigadors ha iniciat una recollida de signatures sota el lema “Per a una universitat pública al servei de tota la societat. Contra una campanya per desprestigiar-la i mercantilitzar-la”.
Especial Bolonya Tot sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior 
Estoy pensando que todos y todas estuvimos vinculados a este proceso. ¿Por qué no abrimos un proceso de autoinculpaciones? No podemos dejar a los y las 26 estudiantes solas. Hay que hacer algo.
Posted by Elena Arnaiz | 2 Juliol 2008, 9:37 am