Mobilitzacions i convocatòries. Les línees vermelles

Demà és l’aniversari del desallotjament del Rectorat de la UB. Font: Fotolog No a Bolonya

Fent una panoràmica:

• Les assemblees i organitzacions estudiantils europees organitzen la contra-cimera a Lovaine (reunió ministres competents en matèria universitària) dins del marc de la setmana de mobilització internacional.

• Els estudiants de secundària tornen al carrer: tall a la diagonal.

• En un altre ordre de coses, sembla evident perquè el Conseller d’Universitats, Josep Huguet (ERC) no vol protagonitzar un debat en directe amb estudiants sobre la reforma que encapçala al Principat. (a partir del minut 10). A aquestes alçades,la qualitat argumentativa  del Lenin de Manersa ja fa riure als nens de 5 anys.

• I la gran perícia política en el tractament de la repressió continuada per vendre la major estafa pel que fa a l’ensenyament, produeix la sensació d’impunitat total del cos de Mossos d’Esquadra: un estudiant identificat per enganxar cartells a la facultat contra la repressió policial, tot un exemple pedagògic… i democràtic.

El canvi de ministre produeix mals de cap fins i tot a la Gaceta dels Negocis (què tenen a dir ells sobre l’ensenyament públic) i la creació “d’opinió pública” cada cop menys monolítica:

“Lo que no solventará Bolonia“.MANUEL RAMÍREZ Catedrático de Derecho Político.  ABC

[…]Tengo para mí que de lo que se trata es de homogeneizar en lo más simple. No hablo así por lo de reducir años. A ello acompaña la creación de «grupitos» que, a no dudarlo, tendrán de inmediato al internet (versión actualizada de «los apuntes»). Casi desaparición de las clases teóricas, no siempre magistrales. Nulo impulso a la capacidad de pensar y fomentar la crítica, supuestos sin los que no se puede hablar de intelecto. Hegemonía de «habilidades» en alumnos que pueden serlo de casi todo. Ya se han cambiado las oposiciones por las «habilitaciones», sin ni siquiera conocer a los aspirantes: se decide sobre «los papeles» que estos envían a unas comisiones en las que puede no haber nadie de la especialidad. ¿Se puede rebajar más? Con Bolonia, pronto, y, para colmo, se anuncia que «a coste cero». O mucho me equivoco, o en la Universidad que se nos viene encima no habrían tenido nada que hacer Unamuno, Ortega, Aranguren, Corts Grau, Sánchez Agesta, Jiménez de Asúa, Garrido Falla, Fuentes Quintana, Enterría, por no citar a los muy actuales. Una Universidad de permanentes tutores o «preceptores» que, a no dudarlo, pronto inventarán las formas de escapar de menesteres de los que nunca se les advirtió en su día. ¡Adiós a la Universidad de Maestros![…]

La universidad se juega su futuro. FERNANDO DEL REY. EL MUNDO

[…]¿Qué hay de malo en estos propósitos? ¿Por qué tenemos que considerar negativo un modelo de Universidad más ágil, competitivo, transparente, autónomo, responsable y flexible que se adapte a las necesidades de la sociedad? ¿Acaso nos da miedo el riesgo y la construcción de universidades donde impere la cultura de la calidad, de la eficacia y del mérito? ¿Por qué la educación superior no ha de proyectarse, sin renunciar a los saberes acumulados, en función del bienestar social y de la mejora del sistema productivo? Las voces que alertan contra el peligro de «mercantilización» de la Universidad -insisto que minoritarias- no hacen otra cosa que agitar por enésima vez las añejas consignas contrarias al mercado y al universalismo liberal-democrático y cosmopolita.Que las universidades aspiren a incrementar su financiación pública con recursos privados no ha de ser necesariamente negativo, sino todo lo contrario. Lo importante es que dispongan de medios suficientes -controlados democráticamente- para afrontar con solvencia los ambiciosos objetivos a los que obliga esta reforma. Sin olvidar que una mejor conexión del medio universitario con el mundo empresarial es el mejor camino para liquidar aquella vieja imagen de la Universidad como fábrica de parados.[…]

Tornen a bullir els campus? TEMPS.

[…]El moviment anti-Bolonya. Amb els fets de Barcelona i les protestes arreu de tot l’estat espanyol, som davant el sorgiment d’un moviment universitari que creixerà? Tornaran bullir els campus, com fa trenta anys o quaranta?…

La sociòloga i professora de la UIB (Universitat de les Illes Balears) Maria Antònia Carbonero, no és rotunda, però entén que, “sens dubte, Bolonya ha estat el catalitzador del malestar de molts joves universitaris que veuen un futur difícil. Aleshores, per molt minoritari que sigui el moviment, ha tingut una clara connotació de protesta més general. I vull dir que m’irrita que se’ls dejecti pel fet de ser minoritaris, o que se’ls digui antisistema, radicals o alternatius, perquè malgrat el maximalisme –lògic essent joves– que a vegades han exhibit, el fet és que en el fons tenen raó: Bolonya implica necessitats de molta més inversió pública, que no és prevista –el silenci de la ministra és clamorós–, hi ha una clara voluntat de mercantilitzar la universitat… i els professors hem de fer una autocrítica perquè n’hi ha hagut pocs que s’hagin manifestat contra el pla”.

Per a Antoni Tarabini, sociòleg, president de la Fundació Gadeso (Gabinet d’Estudis Socials), de les Illes Balears, “tant de bo que el moviment anti-Bolonya hagi estat el catalitzador d’un nou moviment universitari crític, no tan sols per qüestions estrictament acadèmiques, sinó generals. Es troba a faltar aquesta veu crítica de la joventut, en un temps que el conformisme és absolut. Si no són crítics els universitaris, qui ho serà? El moviment anti-Bolonya té connotacions diferents a cada universitat. El fet comú és el rebuig al procés reformador acadèmic, però a Barcelona ha tingut una força suplementària, segurament pel caràcter que s’hi ha volgut donar d’antisistema, que encara que ho sigui vull dir que és perfectament legítim. És per aquest costat que podria arribar a ser quelcom més permanent, però si ho fos ho seria, crec, només a Catalunya. No veig a les Balears, per exemple, la mateixa situació. M’agradaria veure un moviment universitari general, fort, crític i mobilitzat en vista de moltes injustícies del nostre món, però tinc dubtes que finalment arribi a quallar”.

Salvador Cardús, professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, nega qualsevol possibilitat que el moviment anti-Bolonya sigui catalitzador d’un nou moviment universitari: “En realitat, no és sinó el moviment antiglobalitzador, antisistema que veiem sovint en unes altres ocasions. Quelcom molt minoritari que ara ha trobat acomodament a l’espai universitari, on li és més fàcil d’actuar. Però és molt, molt minoritari. Això sí, és gent molt ben organitzada, radical, que han trobat a l’espai universitari alguns altres estudiants, ingenus, dels quals s’han aprofitat. Intueixo que rere els radicals hi ha organitzacions polítiques d’esquerra radical. Aquest moviment és el mateix que veiem protestant contra la reunions internacionals del G20 i més. És gent formada en la guerrilla urbana que persegueix la provocació. En el cas dels fets de Barcelona hi hagué clara provocació als mossos d’esquadra. Però passa que, com que alguns periodistes van rebre, doncs… el corporativisme periodístic ha funcionat. Però el fet cert és que va ser quelcom provocat per gent radical, antisistema i que de cap manera no significa un catalitzador d’un nou moviment generacional, que jo no veig enlloc.”

Formar intelectuales, no sólo profesionales. ANTONIO ALVAR EZQUERRA. EL MUNDO

“[…]¿Alguien cree que vamos a formar mejores abogados si enseñamos a los estudiantes a ponerse la toga ya desde la Universidad, en lugar de fomentar en ellos el conocimiento, la comprensión y finalmente el aprendizaje del sistema legislativo que estará en la base de su actividad profesional? ¿Alguien cree, además, que puede existir una docencia universitaria de calidad que no esté estrechamente ligada a la investigación? Mal camino iniciamos si nos dejamos convencer de que la misión fundamental de la Universidad es formar profesionales y no intelectuales, capaces de resolver, desde el conocimiento, los problemas que le plantee la sociedad a la que van a servir.”