Uncategorized

Consell Govern 14 abril bloquejat: cobertura informativa

Una concentració de 200 persones va bloquejar per segon cop la celebració del Consell de Govern de la UAB, aquesta vegada a les instal·lacions a l’Hospital de Sant Pau. Treballadores i estudiants van impedir que la la UAB prengués les mesures d’aplicació de les retallades, que posen en perill més 300 llocs de treball i comprometen el futur de la qualitat docent, serveis i caràcter públic de la universitat. Els treballadors de l’Hospital de Sant Pau s’hi van sumar a la protesta que tenia com a lema unànim: “que la crisi la paguin els rics”.

Aquesta mobilització va tenir continuïtat a la tarde on la convocatòria contra les retallades a educació i sanitat va desbordar la Plaça de Sant Jaume.

A continuació teniu els links als vídeos de la jornada:

• TELENOTICIES MIGDIA ( TV3 )00:02:20- EL PLA DE RETALLADES DEL GOVERN CATALA TAMBE AFECTARA A LES SET UNIVERSITATS PUBLIQUES CATALANES. DECLARACIONS DE JOAN GOMEZ PALLARES, VICERECTOR ECONOMIA UAB; GONZALO BERNARDOS, VICERECTOR ECONOMIA UB.
• TELENOTICIES MIGDIA ( TV3 ) 14 Abril de 2011.– BARCELONA. ACTE DE PROTESTA D’ESTUDIANTS I PERSONAL DE LA UAB CONTRA LES RETALLADES ANUNCIADES PER LA GENERALITAT.
• LA GENERALITAT PREVEU UN RETALL DE PRESSUPOST DESTINAT A LES UNIVERSITATS EN UN 10%. DECLARACIONS DE GONZALO BERNANDOS, VICERRECTOR D’ECONOMIA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA; ANTONI CASTELLA, SECRETARI D’UNIVERSITAT I RECERCA; JUAN BARVO, PORTAVEU DE CCOO A LA UAB.
• EL COMITE D’EMPRESA DEL PERSONAL ADMINISTRATIU DE LA UAB, ESTUDIANTS I INVESTIGADORS HAN IMPEDIT LA REUNIO AMB EL CONSELL. CONNEXIO EN DIRECTE. DECLARACIONS D’ANNA RIPOLL, RECTORA UAB.

La UAB congela la contractació de PAS però convoca 43 places de catedràtic

Blanca Palmada va mentir abans de marxar: es manté vigent el recàrrec per segona titulació

Segons informa Terra – citant fons del Comissionat d’Universitats– es manté el recàrrec del 40% del preu del crèdit per a segones titulacions, com fins ara. La ex-Comissionada va anunciar la seva eliminació abans de ser cessada. La Comissionada també va anunciar la congelació dels preus universitaris “per evitar alarmismes”. Ja veurem.Encara no s’ha publicat, però, el decret de preus universitaris pel curs vinent tot i que el Ministeri ha establert una pujada màxima del 4% per sobre de l’IPC

Universidades mantiene el recargo del 40% en la matrícula de la segunda titulación

El recargo del 40 por ciento que grava la matrícula de los estudiantes que cursan una segunda titulación en las universidades catalanas finalmente se mantendrá, al contrario de lo que la ex comisionada de Universidades e Investigación de la Generalitat Blanca Palmada propuso antes de ser relevada del cargo, según confirmaron a Europa Press fuentes del Comisionado de Universidades e Investigación.

Desde 1996 y por decisión del Parlament, los estudiantes que cursan otra titulación son gravados con un recargo del 50 por ciento en el precio de la matrícula, aunque desde el segundo curso de aplicación se rebajó al 40 por ciento. Este recargo supone un 0,5 por ciento de ingreso extra en las matrículas del conjunto del sistema universitario, avanzó ‘El País’.

A finales de mayo, Palmada anunció que propondría al Consejo Interuniversitario de Catalunya (CIC) que se suprimiera este recargo en la reunión de finales de junio.

Sin embargo, a la celebración de dicho encuentro la comisionada ya había sido destituida por el conseller de Innovación, Universidades y Empresa, Josep Huguet, quien la relevó en su puesto por el entonces director general de Universidades, Joan Majó. Al ir Majó a la reunión del CIC, la medida no llegó a proponerse, por lo que el recargo por segunda titulación sigue vigente.

Les taxes universitàries podran pujar fins al 4% per sobre de l’IPC

El passat dimarts, 16 de juny, es va publicar al BOE la forquilla general de pujada màxima dels preus dels estudis conduents a títols universitaris per al curs vinent.

A partir d’aquestes limitacions, cada Comunitat Autònoma pot ubicar-se on millor cregui. Encara no està publicat la concrecció definitiva al Catalunya.

tres observacions

• Estableix un límit de fins a 4 punts per sobre la situació de l’IPC (un pel menys del 4%).
  

• Per tal de no perjudicar la mala imatge dels nous graus, el text estableix que el cost total d’un grau no pot ser superior al dels estudis equivalents de plans previs (llicenciatura o diplomatura).

“El rango para los precios públicos de los estudios universitarios de grado regulados por el Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, se fijará de manera que el precio por curso de un título de grado sea equivalente al correspondiente del catálogo actual y cuyo plan de estudios sustituya. Cuando se trate de un título de grado sin correspondencia exacta con un título del catálogo actual, se aplicará el criterio de proximidad a un título dentro de la misma rama de conocimiento.”

• Pel que fa als Màsters oficials (mal anomenats “públics”, es manté la mateixa forquilla que l’any anterior aixó sí, es permet a les Comunitats Autònomes pujar el preu fins a un total del 30% del seu cost. És a dir, el que diu la LOU: apropar les taxes al cost real dels estudis.

Font: Preu dels estudis universitaris 2009/2010. Resolución de 8 de junio de 2009, de la Secretaría General del Consejo de Coordinación Universitaria, por la que se publica el acuerdo de 2 de junio de 2009, de la Conferencia General de Política Universitaria, por el que se fijan los límites de precios públicos por estudios conducentes a la obtención de títulos universitarios oficiales para el curso 2009-2010. ood aquí. eu consultar la

Anys anteriors: curs 2008/09 2007/08

Com s’estableix el preu dels estudis universitaris

Pujada dels preus universitaris a Catalunya curs 2008/09  [Text oficial]. Taula comparativa

Els sindicats de treballadors i el Procés de Bolonya

Tenint en consideració que bona part de la població universitària estudia i treballa i que una bona part de la comunitat universitària treballa amb contracte (professorat, personal d’administració i serveis) i d’altres no (becaris de tota mena), és interessant veure com les centrals sindicals es posicionen respecte als efectes de la contrarreforma universitària (LOU i Bolonya) a nivell corporatiu (com a comunitat universitària) i general (incidència al mercat de treball i garantia de drets per als futurs titulats).

A grans trets, només CGT, Co.Bas, COS, USTEC-IAC, CNT han sostingut una política pública de rebuig a les reformes educatives universitàries, a la filosofia que les impregna i afecta també a l’ensenyament no universitari i a més a més han adoptat una posició clara de suport als estudiants mobilitzats i durament reprimits.

Quina ha estat la posició de CC.OO i UGT? Molt semblant a la del PSOE/PSC i els seus socis de Govern a Catalunya i la resta de l’arc parlamentari.

A grans trets, tot i que el Comité Sindicat Europeu (ETUCE) del qual forma part CCOO ja va posar el crit al cel sobre els efectes de la implementació de l’EEES amb una declació contundent. (Pàg.5)

“En relación con la financiación, ETUCE señala que “la recomendación de la Comisión sobre la financiación basada en el rendimiento pondrá en peligro la calidad de la educación superior.” […]”La experiencia muestra que […]el incremento de la presión en las universidades y academias para centrarse en la producción no asegura la mejor calidad de la educación superior.”

“ETUCE ha protestado contra el excesivo énfasis que la Comisión ha puesto en sus recientes Comunicaciones sobre la Educación Superior relativas a la relación entre las universidades y el mundo empresarial en términos de financiación a la investigación,”

Tot i això, aquest sindicat s’ha mantingut en la línea possibilista de només defensar el corporativisme dins del corporativisme (és a dir, pel que fa a la Llei de Ciència i en estreta relació al professorat), ha callat miserablement davant els abusos antidemocràtics contra els estudiants revoltats. A nivell general, CCOO i UGT – la qual segueix la línea del sindicalisme “responsable”, és a dir, traidor de la classe treballadora- negocien la devaluació laboral dels futurs titulats Bolonya a Telefònica, manifestant únicament interés en preservar les condicions de l’actual plantilla.

A continuació breu recull de notícies relacionades amb l’activitat dels “sindicats majoritaris” sobre Bolonya:

• CCOO i UGT donen suport al  Pla Bolonya perque és bo per a les empreses (vídeo)
  

Telediario TVE1. (minuts del 29:41-31:30).  Font. IA-Puertollano

• ““Sindicats majoritaris i reformes universitàries”, article d’en Jesús Castillo, prof. titular de la Universidad de Sevilla. Font: Kaos en la Red

• Els efectes de la reforma universitaria als convenis col·lectius: Telefònica. Article de la Isabel Benítez, militant de Co.bas. Font: Kaos en la Red

Vaga de l’ensenyament a Alemanya contra Bolonya i la privatització de l’ensenyament

+ vídeos Bildungsstreik. Young Rebel &  Student Strike across Germany

La pregunta pertinent és: perquè cap mitjà informatiu s’ha fet ressó d’aquesta mobilització?

Sembla que el consens al voltant de les reformes privatitzadores de l’ensenyament és en contra i no a favor, oi?

Font: Fírgoa

Una alliança autodenominada “Vaga educativa 2009” va convocar a la mobilització per demanar canvis a les titulacions de batxillerat i màsters intruduïts fa 10 anys a la UE segons l’anomenada “Reforma de Bolonya”, la qual tenia com a objectiu l’homogeinització de la estructura dels estudis de tercer cicle i universitaris a la UE”

Fan una crida a la vaga, ocupacions d’universitats, …. Demanen, entre d’altres mesures, la gratuïtat de l’ensenyament.

Més informació:

Students strike for better education

Students start nationwide education strikes

Fòrum informatiu (anglès)

Mass protests in Germany the high point of a one-week education strike

Only the beginning of a powerful movement against government attacks

Amèrica: mobilització estudiantil i repressió

És indubtable la dimensió internacional de l’atac contra l’ensenyament pública així com la resposta repressiva per part de les institucions. Als EUA pujen de nou les taxes – la qual cosa ja va supossar un seguit de mobilitzacions el curs passat-, a Ecuador comencen a qüestionar la gratuïtat dels estudis de tercer cicle (Costa Rica pot i nosaltres no?). A Xile, el moviment estudiantil de secundària es mobilitza i fa una crida general clarivident i molt fàcilment traduïble al nostre context – aprofitem per demanar la dimissió de Maragall i retirada de la LEC- i a Colòmbia, els estudiants denuncien la connivència entre el govern universitari i els paramilitars, així com l’estat d’excepció permanent per als activistes sindicals, estudiantils i polítics d’esquerra.

Tornem a recuperar un vídeo sobre l’OCUPACIÓ MILITAR DE LA UNIVERSITAT DE SAO PAULO de fa uns díes.

Amèrica

EUA.-pujada de taxes als col·legis comunitaris de fins al 300% pel curs vinent

Ecuador.- revisió de la grautuitat de l’educació superior

Costa Rica.- Represió política contra estudiants de secundària a Costa Rica

Xile.-mobilitzacions

Èxit vaga estudiantil de secundària

Manifestació massiva pel transport públic

Maniobres i instruccions al professorat per trencar la vaga

Carta oberta a tots els estudiants de secundària del país

Colòmbia.- Tancats a la Catedral contra el Rector de la Universitat Industrial de Santander per mantenir converses amb paramilitars

Ocupació militar de la Universitat de Sao Paulo per dissoldre protesta pacífica

Informen mitjans alternatius brasilers de l’entrada de la policía militar al campus de la Universitat de Sao Paulo per dissoldre una protesta pacífica al campus amb bombes de fum, de pimienta, gas lacrimògen, pilotes de goma, …Per protegir el “patrimoni”. Entre d’altres esports, sembla que com la catalana, els agents de desordre social brasiler prefereixen no portar les seves identificacions preceptives. Coses de la seva democràcia.

Font: Outubre Vermello

Més imatges a Indymedia Brasil: 1, 2 i 3

Primera ocupació militar de la USP des de fa 30 anys

Relats de professorat i funcionaris de la Universitat sobre els fets

“Cuán más peligro tiene un imbécil que un malvado”

Publicat a XL Semanal, Arturo Pérez Reverte

Dins la saga d’articles d’acadèmics i pensadores al voltant de la qüestió bolonya, a aquestes alçades de devallada intel·lectual  -quan per exemple, en Montilla considera un bon símptoma de salut democràtica una abstenció de més del 50%- , Pérez Reverte publica un article prou explícit.

[AVÍS PER A NAVEGANTS: s’ha de deixar de banda l’espanyolisme furifund que bufa l’autor]

Un altre article càustic, “Bolonia no existe”  d’en Fdez Líria. Un altre també destacable , “Cuestiones boloñesas” d’en Recio- tot i que sembla escrit amb una distància crítica equiparable a la que separa Barcelona de Sebastopol i no des de la Universitat Autònoma de Barcelona-.

S’hi afegeixen dues novetats editorials, a Hiru [Bolonia no existe] i a Catarata [El Plan Bolonia]. Textos de batalla, molt accelerats amb una clara vocació divulgativa, tot i que el moviment estudiantil català hi surt poc representat-.

“Permitidme tutearos, imbéciles”

Cuadrilla de golfos apandadores, unos y otros. Refraneros casticistas analfabetos de la derecha. Demagogos iletrados de la izquierda. Presidente de este Gobierno. Ex presidente del otro. Jefe de la patética oposición. Secretarios generales de partidos nacionales o de partidos autonómicos. Ministros y ex ministros –aquí matizaré ministros y ministras– de Educación y Cultura. Consejeros varios. Etcétera. No quiero que acabe el mes sin mentaros –el tuteo es deliberado– a la madre. Y me refiero a la madre de todos cuantos habéis tenido en vuestras manos infames la enseñanza pública en los últimos veinte o treinta años. De cuantos hacéis posible que este autocomplaciente país de mierda sea un país de más mierda todavía. De vosotros, torpes irresponsables, que extirpasteis de las aulas el latín, el griego, la Historia, la Literatura, la Geografía, el análisis inteligente, la capacidad de leer y por tanto de comprender el mundo, ciencias incluidas. De quienes, por incompetencia y desvergüenza, sois culpables de que España figure entre los países más incultos de Europa, nuestros jóvenes carezcan de comprensión lectora, los colegios privados se distancien cada vez más de los públicos en calidad de enseñanza, y los alumnos estén por debajo de la media en todas las materias evaluadas.

Pero lo peor no es eso. Lo que me hace hervir la sangre es vuestra arrogante impunidad, vuestra ausencia de autocrítica y vuestra cateta contumacia. Aquí, como de costumbre, nadie asume la culpa de nada. Hace menos de un mes, al publicarse los desoladores datos del informe Pisa 2006, a los meapilas del Pepé les faltó tiempo para echar la culpa de todo a la Logse de Maravall y Solana –que, es cierto, deberían ser ahorcados tras un juicio de Nuremberg cultural–, pasando por alto que durante dos legislaturas, o sea, ocho años de posterior gobierno, el amigo Ansar y sus secuaces se estuvieron tocando literalmente la flor en materia de Educación, destrozando la enseñanza pública en beneficio de la privada y permitiendo, a cambio de pasteleo electoral, que cada cacique de pueblo hiciera su negocio en diecisiete sistemas educativos distintos, ajenos unos a otros, con efectos devastadores en el País Vasco y Cataluña. Y en cuanto al Pesoe que ahora nos conduce a la Arcadia feliz, ahí están las reacciones oficiales, con una consejera de Educación de la Junta de Andalucía, por ejemplo, que tras veinte años de gobierno ininterrumpido en su feudo, donde la cultura roza el subdesarrollo, tiene la desfachatez de cargarle el muerto al «retraso histórico». O una ministra de Educación, la señora Cabrera, capaz de afirmar impávida que los datos están fuera de contexto, que los alumnos españoles funcionan de maravilla, que «el sistema educativo español no sólo lo hace bien, sino que lo hace muy bien» y que éste no ha fracasado porque «es capaz de responder a los retos que tiene la sociedad», entre ellos el de que «los jóvenes tienen su propio lenguaje: el chat y el sms». Con dos cojones.

Pero lo mejor ha sido lo tuyo, presidente –recuérdame que te lo comente la próxima vez que vayas a hacerte una foto a la Real Academia Española–. Deslumbrante, lo juro, eso de que «lo que más determina la educación de cada generación es la educación de sus padres», aunque tampoco estuvo mal lo de «hemos tenido muchas generaciones en España con un bajo rendimiento educativo, fruto del país que tenemos». Dicho de otro modo, lumbrera: que después de dos mil años de Hispania grecorromana, de Quintiliano a Miguel Delibes pasando por Cervantes, Quevedo, Galdós, Clarín o Machado, la gente buena, la culta, la preparada, la que por fin va a sacar a España del hoyo, vendrá en los próximos años, al fin, gracias a futuros padres felizmente formados por tus ministros y ministras, tus Loes, tus educaciones para la ciudadanía, tu género y génera, tus pedagogos cantamañanas, tu falta de autoridad en las aulas, tu igualitarismo escolar en la mediocridad y falta de incentivo al esfuerzo, tus universitarios apáticos y tus alumnos de cuatro suspensos y tira p’alante. Pues la culpa de que ahora la cosa ande chunga, la causa de tanto disparate, descoordinación, confusión y agrafía, no la tenéis los políticos culturalmente planos. Niet. La tiene el bajo rendimiento educativo de Ortega y Gasset, Unamuno, Cajal, Menéndez Pidal, Manuel Seco, Julián Marías o Gregorio Salvador, o el de la gente que estudió bajo el franquismo: Juan Marsé, Muñoz Molina, Carmen Iglesias, José Manuel Sánchez Ron, Ignacio Bosque, Margarita Salas, Luis Mateo Díez, Álvaro Pombo, Francisco Rico y algunos otros analfabetos, padres o no, entre los que generacionalmente me incluyo.

Qué miedo me dais algunos, rediós. En serio. Cuánto más peligro tiene un imbécil que un malvado.

Els estudiants de la Pompeu Fabra bloquejen un Claustre amanyat

A sota, la nota conjunta del SEPC i AEP sobre la denúncia de la reunió del Claustre a la sessió d’ahir. L’ordre del día va estar censurat per la Taula del Claustre – fet inèdit com explica l’Assemblea de la UPF– per tal d’evitar un seguit de mocions de recusació contra el Rector, Josep Moreso i la seva política repressiva dins del recinte universitari dels darrers mesos.

[+ info: Llista de coses que s’havien de parlar al Claustre i que no es podran parlar perquè la mesa del Claustre les ha bloquejat] Bloc de l’Assemblea d’Estudiants de la Pompeu Fabra]

El moviment estudiantil de la Universitat Pompeu Fabra rebutja i atura la tupinada perpetrada al Claustre/ Universitat Pompeu Fabra, 9-6-2009

Avui 9 de Juny de 2009 durant la celebració del Claustre Universitari d’enguany a la UPF més de mig centenar d’estudiants han accedit a l’auditori en el moment que es votava l’Informe del Rector.

Un cop a dins han desplegat pancartes, repartit fulletons i cridat consignes denunciat la tupinada perpetrada pel rector Moreso i rebutjant la repressió policial i administrativa que ha patit el moviment estudiantil durant el present curs. Tanmateix s’han respectat els parlaments que han volgut efectuar les persones claustrals.

Dies abans l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) van presentar un conjunt de mocions, que en reunió ordinària de la Mesa del Claustre el rector Josep Joan Moreso i el Secretari General Josep Fargas van aconseguir que no entressin a discussió algunes d’elles. Aquestes responien a una recusació del rector Moreso, una condemna a l’ús de les forces policials a la universitat, un rebuig a la normativa d’expulsió franquista del 1954, un oposició a la LOU, LUC i Reial de Decret de Titulacions i la publicitat dels acords del Claustre. Malgrat que totes complien la normativa vigent i que des dels estudiants es presentà un recurs de reposició, les altes esferes de la universitat no han desistit de la seva determinació de silenciar el moviment estudiantil i tota crítica a les maniobres autoritàries de l’equip de govern, motiu pel qual diverses organitzacions i assemblees estudiantils varen decidir realitzar mobilitzacions.

A conseqüència de tot plegat el Claustre s’ha hagut de suspendre en el moment de la defensa i votació de les mocions donat que els estudiants presents s’han negat a prosseguir amb el previst si no s’acceptaven les mocions retirades. Així el senyor Moreso ha aixecat la sessió reiterant la seva posició autoritària.

Davant d’aquests fets l’AEP i el SEPC realitzem les següents consideracions:

La decisió de censurar determinades mocions és l’enèsima falta de respecte i menyspreu cap a la democràcia interna i la comunitat universitària.

• Les actuacions efectuades pel moviment estudiantil a la jornada d’avui han estat del tot legítimes davant la tupinada perpetrada per l’equip rectoral.

• El Claustre d’enguany s’ha produït sota mesures d’Estat d’excepció i les seves decisions en cap cas poden ésser considerades com a vàlides.

• El desgreuge vers la situació viscuda avui, només pot ser satisfet amb la convocatòria d’un altre Claustre que substitueixi el d’avui i on no siguin rebutjades arbitràriament cap moció.

Associació d’Estudiants Progressistes

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Barcelona, Països Catalans. 9 de Juny de 2009