Alemanya, Austria,…No només els PIGS diuen no a l’EEES

Font: Unsere Unis (by zurPolitik.com)

Recull d’articles i links:

• “Las protestas ‘anti-Bolonia’ se extienden por Alemania.Los alumnos ocupan varias facultades universitarias”. El PAÍS 30/11/2009
• “Terremoto estudiantil en Austria“
• Ocupacions universitàries a Viena. (inclou vídeos de l’ocupació i de l’assemblea) 25/11/2009
  

• Xarxa alemanya “educació en vaga”: “Bildungsstreik.
• “Education is not for sale – Global Week of Action“
• Emancipating Education For All (Fòrum)

Sembla que no només els estudaints dels PIGS (Portugal, Italy, Greece & Spain)- la gran fòrmula dels pròcers europeus per als estats mediterranis- creuen que éls seus governs estan venent  l’ensenyament universitari al pitjor postor: el mercat. Ara que al tren d’Europa (els “capdavanters” del progrés) també crida, potser no està de més fer una recull sobre el consens social contra les reformes mercantils dictades per l’OMC i l’entusiasme que susciten els vents de  l’economía del coneixement…

Fent exercici memorístic…

Fa un any i mig, uns 400 rectors europeus es van reunir a Barcelona, al març de 2008. Van haver-hi protestes estudiantils. El llavors rector de la UB -ara flamant Secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta-va sentenciar com a èxit la reunió on es va escenificar un consens pràcticament unànim sobre les bondats de la construcció de l’EEES. Recuperem diverses paraules profètiques-no d’aleshores:

“Los rectores que sufrieron el boicoteo de los manifestantes no entendieron la situación. “No sé por qué protestan. […]”, comentó un rector holandés. Alguno de sus colegas incluso participaron en la asamblea alternativa. Sybille Reichter, rectora suiza a la que los estudiantes impedían el paso, cogió el megáfono por el que los manifestantes proferían sus consignas para improvisar un parlamento. “La frontera que vosotros ponéis no existe. El Plan Bolonia acerca el sector público a la Universidad”, clamó Reichter. “He visto que se equivocaban en sus protestas y me he decidido a contárselo”, explicó después.”

Font: “El cambio social y la financiación centran la cumbre de rectores” EL PAÍS 28/03/2008

Segurament la senyora rectora ara no se’n surt de la feina que li va crèixer per sota les pedres…

Sis messos després, Itàlia es va revoltar.

Un any després, els rectors de l’Estat francès van fer una crida internacional a tots els (i les) universtaris molt eloqüent:

“A França hi havia un servei públic d’ensenyament superior i recerca independent i de qualitat, que gaudia de llibertat i reconeixement. En pocs mesos el govern ha decidit, de manera abrupta i sense concert algun, tirar per terra i transformar-lo en una mena de mercat del coneixement, de la precarietat i de l’arbitrarietat.

• Els professors i investigadors perden el seu estatus; seus horaris depenen del “client”.
• Els llocs fixos disminueixen de manera dràstica i són substituïts per ocupacions temporals, aleatoris i dependents.
• Els doctorands podran ser acomiadats sense cap motiu durant els sis primers mesos, i seran posats al servei d’empreses sense reconeixement ni drets.
• Es destrueix la formació de mestre.
• Les universitats, convertides en ¨ autònomes ¨ (és a dir competidores entre elles i sota un control reforçat de l’estat) i sense pressupost suficient, es veuran en poc temps forçades a fer que els seus estudis siguin de pagament ia sotmetre’s als poders financers de la seva regió.
• El CNRS (organisme nacional per a la investigació científica) desapareix i es converteix en una simple agència de gestió dirigida per tecnòcrates.
• S’avalua als investigadors segons criteris “quantitatius” ineficaços que tot expert rebutja.”

Del que va passar per aquestes terres… no cal fer gaire esforç. De la titànica lluita a Grècia i l’assesinat per la policía d’en Alexis Andreas Grigoropoulos, de 15 anys, tampoc . A sota, “Carta oberta als nostres pares”, lliurada pels seus companys el dia de l’enterrament :

“Queremos un mundo mejor. Ayudadnos.
No somos terroristas, “encapuchados”, “gnostoi-agnostoi”*
Somos vuestros hijos.
Ellos, oi gnostoi-agnostoi…
Soñamos – no matéis nuestros sueños.
Tenemos empuje – no paréis nuestro empuje.
Recordad. Una vez fuisteis vosotros también jóvenes.
Ahora perseguís el dinero, os preocupáis solo por el “escaparate”,
habéis engordado, os habéis quedado calvos, os habéis olvidado.
Esperábamos que nos apoyarais, esperábamos que os interesarais,
Que nos hicierais sentirnos orgullosos por una vez. En vano.
Vivís vidas de mentira, habéis agachado la cabeza, os habéis bajado los pantalones y esperáis el día en que moriréis.
No imagináis, No os enamoráis, no creáis.
Solo vendéis y compráis.
Lo material en todas partes. Amor en ninguna parte. Verdad en ninguna parte.

¿Donde están los padres?
¿Dónde están los artistas?
¿Por qué no salen a la calle?
Ayudadnos a nosotros los hijosPS: No nos arrojéis más gases lacrimógenos.
Nosotros lloramos por nuestra cuenta.”

*”Oi gnostoi agnostoi” es una expresión que la sociedad griega y sobre todo los medios de comunicación han encontrado para definir los mismos grupos de jóvenes que a menudo provocan disturbios en la ciudad. La traducción literal es “los conocidos-desconocidos” y se llaman así porque llevan capucha y no es seguro pero hay rumores de que la policía los conoce y no los arresta porque son agentes provocadores de la misma policía.

Font:Nodo50

Ocupació de l’ANECA… A les coses pel seu nom

Si el poder real sobre el futur del que un estudiant haurà d’aprendre a l’aula el té l’ANECA i no pas el Ministeri…

Ocupen el Ministeri per denunciar la pèrdua de control democràtic sobre l’ensenyament superior…

I ocupen l’ANECA, ja denunciada per Innovació I Ciència  pel seu obscurantisme i sensibilitat davant pressions antidemocràtiques a l’aprovació dels nous plans d’estudi…

Ocupen l’ANECA!!!

Crònica al Centre de Mitjans

Cobertura Acción Eje de Educación: Ocupada la Agencia Española de Evaluación de la Calidad y la Acreditación

La notícia segons la premsa del règim: Europa Press i ADN

Pròleg… Documental recopilatori mobilitzacions contra Bolonya a Barcelona

Al canal  d’Okupem les Ones ha estat publicat un documental d’uns 30 minuts ben editats, senzill i clarificador, amb imatges inèdites, … una bona feina! Recull les manifestacions del curs passat, les performances i jornades de lluita a la UB – fonalmentalment UB-Raval- així com la vida quotidiana al Rectorat Okupat. De fons, les paraules de la hipocresia institucional, inclòs el “diàleg”  al Comissionat ocupat.

http://blip.tv/file/2224626

Breu Cronologia -no exhaustiva a títol indicatiu-

6 novembre. Eleccions a Rector a la UB. Les assemblees demanen el vot nul – i guanya-.

17 Novembre. Ocupació Facultat CC.PP i Sociologia UAB.

UB-Raval inicia “vaga total” fins el dia 20.

20 Novembre. Manifestació a Barcelona. Ocupació Rectorat UB

27 Novembre. UAB. Proposen expulsar 6 estudiants

3 Desembre- Professorat universitari dona suport públic mobilitzacions estudiantils.

10 Desembre.– Primera ocupació d’un centre de secundària: IES Alella

15 Desembre– Ocupat el Rectorat de la UAB

18 Desembre- Talls a diverses carreteres en resposta a les expulsions de la UAB.

20 Desembre.- Les persones ocupants del Rectorat de la UB decideixen continuar-hi durant el Nadal, sense celebrar res . Fan una intervenció a les Campanades de TV3.

13 Febrer.- Boicot a la inaguració del nou campus Mediapro de la Universitat Pompeu Fabra

12 de Març.– Manifestació secundària i universitats contra la LOU i la LEC. S’ocupa la Pompeu Fabra.

18 de Març.- Desallotajment nocturn amb Mossos d’Esquadra del Rectorat de la UB. Repressió policial indiscriminada durant tota la jornada, manifestació de rebuig i els Mossos d’Esquadra passen a la posteritat per la seva contundència contra la premsa, entre d’altres manifestacions d’ultradreta del Govern del tripartit. Sis detinguts, centenars de ferits, … totes les persones imputades s’organitzen: 48  i +

26 de Març.–Manifestació multitudinària que -contrariament al que volia l’Ajuntament, els Mossos i els mitjans de comunicació del règim- burla el dispositiu policial a les Rambles i fa els parlaments al Barri de Sants, amb professorat, sindicalistes i membres de l’Assemblea de Barri.

Més info: Blog de l’Assemblea UB-Raval,  Blog de la Tancada a la Central (I època), (II Època)- ara inoperatiu-, Blog ocupacions a la UAB,   Blog repressaliats polítics UAB,

+ material audivisual relacionat amb les mobilitzacions

La veritable cara de la UAB.SA.

Fa uns mesos el Vicerectorat d’Estudiants de la UAB va anunciar la realització d’una obra d’art al campus encarregada a l’artista que s’havia fet “famós” per dibuixar amb sorra la cara d’en Obama.Es tracta d’un nou “programa” de foment de l’activitat artística que inclou: fins a quatre messos d’estància pagada al campus, una beca de 8.000 euros i fins a 10.000 euros més per a desenvolupar el projecte. (Font: Programa Creador en residència de la UAB)

La pregunta del millió: quans diners destina la UAB a beques per als seus estudiants?

Els mestres del màrketing de la UAB segurament van pensar: “hum, potser aquest seria un bon de d’efecte per fer rebombori i neteja d’imatge del campus en els dies previs a les Jornades de Portes Obertes… amb una mica de sort coincideix amb la investidura de l’Obama … “I efectivament, el dia que l’Obama era anomenat president de l’univers, un grup d’estudians de la UAB van decidir fer una salutació propagandística als estudiants de les portes obertes:

Nota de premsa rebuda ahir a Especial Bolonya:

“Aquest assolellat matí, un grup d’artistes han aportat la seva pinzellada autònoma, retocant amb gran destresa el “rostre de la UAB”. Es tracta d’un retrat de grans proporcions (15x10m) fet a ordenador i plasmat en carbonet sobre un

a de les parets de la plaça cínica de l’Autònoma de Barcelona. Dues persones s’han despenjat d’un edifici per anar modificant subtilment els diferents trets d’aquesta cara, feta per Jorge Rodríguez. Aquest singular personatge va ser l’encarregat de realitzar la cara del nostre recent president electe negre, al territori del Fòrum de la incultura.

D’aquesta manera la nova cara UAB S.A. mostra la realitat actual de la universitat, marcada per la privatització i la repressió al moviment estudiantil, però també per una lluita constant i frontal per una universitat lliure i popular”.