El fracàs universitari i el Rector de la UGR

Interesssant entrada al Blog de l’Enric Canela motivat per un article a El Mundo.

En blau, comentaris.

———————————————–

Enric I. Canela

“Avui El Mundo fa un article que titula L’universitari espanyol té baix nivell, desinterès i escassa vocació. L’article és llarg i amb una argumentació. Diu que la matriculació baixa cada any un 2%, l’abandó supera el 30% i les taxes de rendiment demostren que els alumnes necessiten el doble del temps previst per titular. Es pregunta si Bolonya serà la salvació o no.

Sense a entrar a discutir el que diu El Mundo, cal considerar alguns factors:

• Mala preparació prèvia dels estudiants. Els coneixements específics han disminuït i els transversals també.

Aquesta caiguda de la qualitat de la formació s’està naturalitzant als plans d’estudi universitaris a on comença a ser avaluable l’actitud o la capacitat per a parlar en públic. Els nous graus el que fan es ser una continuació (cara i extensa en temps) de la secundària.

• Molts estudiants compatibilitzen estudis i treball, la qual cosa o fa que es matriculin de menys assignatures o bé que suspenguin més. El resultat és un allargament de les carreres.

Efectivamente. Tot i això, els nous plans d’estudi també naturalitzen el fracàs i l’abandonament com un fet inalterable (veure exemple). L’aplicació del model d’estudiant a temps complert sense considerar el context socioeconòmic de la població estudiantil és un suicidi i convida a deixar l’universitat com molt bé explica un estudiant de Granada. Tanmateix, ja a moltes titulacions exigeixen dedicació exclusiva sense ser titulacions bolonya i ja ni tan sols s’esmenten les beques.

• Molts estudiants fan carreres sense saber ben bé quin és l’objectiu formatiu. A vegades un màrqueting equivocat fa que després es desinteressin.

La carrera competitiva per a la captació de clients fa que el màrqueting equivocat esdevingui pràctica habitual. La UAB parla de “Màsters i Postgraus” i “màsters oficials”. Els primers són “Una inversió en la teva carrera professional amb la garantia UAB”. És a dir, no estàn regulats ni reconeguts oficialment (més enllà del terme municipal de Cerdanyola del Vallès).

• En molts casos un ús excessiu de les presentacions en pantalla per molts professors, cosa que fa que s’aboqui molt material a molta velocitat i poca reflexió a classe.

Als nous plans d’estudi es naturalitza un altre cop aquestes pràctiques d’abocar sense tenir en compte als estudiants. El professor sota Bolonya és un “administrador” no un “ensenyant”. Qualsevol estudiant de pla pilot pot certificar això.

• La baixada d’estudiants també té a veure amb la demografia.
• Bo seria que baixessin si és per fer algun cicle formatiu.

Només són unes ràpides reflexions.”

Els comentaris al post són interessants.

BOLONYA I EL RECTOR DE LA UGR

En un món al qual acusen als estudiants antibolonya d’estar mal informats, podem comprovar com el rector de la Universidad de Granada, Francisco González Lodeiro, afirma sense vergonya:

“estais vinculando un proceso que es el de Bolonia con la universidad pública, que nada tiene que ver, !nada tiene que ver! y el que os ha dicho eso, os está engañando!”.– Aquest senyor és el cap de govern d’un dels campus universitaris més importants (en nombre d’estudiants i també en investigació) de l’Estat espanyol. Ole i ole. D’altra banda aquest senyor ha oblidat la LOU i parla de Bolonya com un procés derivat de la Ley de Reforma Universitaria, la llei que derogà la LOU. Increíble però cert. [Fonts: videos de sota]

Potser estem d’acord: Bolonya no té res a veure amb la universitat pública sino amb l’extensió del lucre privat dels lobbies educatius i financers.

Concentració al rectorat de Granada i diàleg del rector amb estudiants.

Debat entre el rector de la Universidad de Granada i estudiants antibolonya