El 18 de març el país s’aixecava amb dues notícies: el desallotjament del rectorat de la UB i l‘anunci de la Comissionada d’Universitats pel curs 2009/2010 “el 75% de les titulacions estaran adapatades a Bolonya“. Dies abans, el Govern espanyol proclamava “la meitat de les carreres estaran adaptades al pla bolonya el septembre vinent“, estimant un total d’un miler de titulacions. A diferència de la Generalitat, la ministrà no aportà cap llistat concret. I és destacable que cap dels dos càrrecs públics van distingir a les seves declaracions quin percentatge correspon a centres privats i quin a centres públics.
La celeritat en l’aplicació del pla porta a que el Consell d’Universitats espanyol es declari voluntari per reunir-se “amb la periodicitat que calgui” per donar el vist i plau als estudis aprovats per l’ANECA. Perque és l’ANECA – ens privat, al·liè i sense control efectiu dels poders públics- qui decideix què necessita la societat i què han d’aprendre els estudiants… tot i les declaracions del Secretari d’Estat d’Universitats, al desembre: “l’ANECA rep pressions no democràtiques per a l’aprovació de nous títols“.
Actualment els registres fets públics per l’ANECA i pel MICINN o bé no estan actualitzats, o bé les previsions propagandístiques que fa la Generalitat i el Ministeri estan ben allunyades de la realitat. Actualment, segons el Registre – destí final de tots els títols oficials i homologats a l’Estat espanyol- hi ha 185 Graus, dels quals més de la meitat (96) pertanyen a universitats i centres privats. Les universitats públiques imparteixen avui dia 3089 titulacions de primer i segon cicle és a dir, els graus aprovats representen un míser 6%. (Font: Oferta titulacions MICINN a l’Estat espanyol).
El 80% de l’oferta de graus que es publicita a les planes web de les universitats públiques catalanes, no estan aprovats ni són oficials.
Entre d’altres, ni la Universitat de València, ni la d’Alacant ni la Politècnica de València ni la Miguel Hernàndez anuncien cap grau pel curs vinent. La UIB també es troba en situació molt endarrerida segons els optimismes del Ministeri, cap dels graus és oficial encara. Les universitats més avançades estan al voltant d’un terç dels seus desitjos: la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona són les més “actives”, seguida de la Universitat de Barcelona. I queda pendent fer el càlcul de la proporció sobre els estudis impartits que representa aquesta “·oferta”. Cal recordar que la tramitació a Junta de Facultat del gruix dels graus de Lletres de la UAB va produir 33 expedients disciplinaris i actualment 6 estudiants es troben expulsats pel rebuig a l’aprovació d’aquests plans d’estudi (a més d‘un procés penal per “desordre públic”). També cal posar de relleu que la UPF ha cridat en poques setmanes en tres ocasions als Mossos d’Esquadra per al desallotjament dels estudiants tancats en horari lectiu a les instal·lacions com a mesura de protesta contra l’EEES. A la UB més del 90% dels estudiants va dir Sí a la congelació del procés.
Aquesta situació – després de les jornades de portes obertes de captació de nous clients- i a poc mesos per a la realització de les preincripcions universitàries descriu una situació greu, sobretot tenint en compte que la distinció entre estudis aprovats i oficials i els que no ho són és discreta en la majoria de les webs – pràctica ja estesa pel que fa a l’oferta de màsters i postgraus-. Al frau de la devaluació objectiva dels continguts de les llicenciatures i diplomatures s’afegeix la manca de transparència. Tot i això, les previsions del Govern de reunir “els cops que calgui” al Consell per tramitar els estudis filtrats per l’ANECA fa previsible l’aprovació d’aquestes titulacions, a la primera o bé fent “títols propis” i aconseguint l’homologació in extremis sobre la marxa, com ha fet la Universitat Catòlica de València amb els estudis de Medicina.
Encara així podem plantejar dues qüestions de forma:
– L’aprovació d’un pla d’estudis no vol dir ni molt menys que s’hagi fet la feina d’adaptació dels programes docents, i encara menys la perdurabilitat dels plans d’estudi donat que l’ANECA revisarà periòdicament la conveniència de la continuïtat (RD 1393/2007) d’aquests plans i els pot retirar segons els seus propis criteris- recordem, independents dels poders públics dependents de no se sap qui- oferint per tant una seguretat acadèmica en la perdurabilitat de les disciplines més que discutible. [Punt especialment interessant per a Filologies “minoritàries” , com és el cas de Filologia Catalana, i.e.]
– L’elaboració del programa d’una matèria no compta amb les meravelloses plantilles i formats a omplir els buits facilitats per l’ANECA; tanmateix aquests programes constitueix una eina fonamental per conèixer exactament el contingut d’una matèria i a què atenir-se davant les noves metodologies d’avaluació. Ja podem somniar amb la qualitat d’aquestes guies docents (nou nom per als programes).
L’aprovació dels nous plans d’estudi vol dir una derrota i la pèrdua de la batalla per l’ensenyament universitari de qualitat i popular?
La lluita contra el frau dels graus ha estat crucial en el renaixement del moviment estudiantil, i les demandes de moratòria només ha estat secundada per una titulació (Filosofia, UB) tot i ser una reivindicació light i molt més que raonable fins i tot per als proreforma si realment volen una feina ben feta, com sembla voler la Universidad del País Vasco que ja ha fet pública una moratòria d’un any. L’entrada significativa d’estudiants de grau el curs vinent per tant, suposa un impass i implica una reformulació i una visió global de l’escenari de lluita. Per aquesta tasca sembla imprescindible:
a) Entendre el context generalitzat de crisi social i econòmica en el qual s’aplica, i per tant treballar molt més la transversalitat corporativa (universitària, educativa) i social (moviment obrer i lluites socials en general). En aquest sentit les protestes a l’Estat francès ja compten amb accions “comunicants” : el segrest de patrons, el segrest de rectors [veure video aquí] i un fort protagonisme del professorat en la defensa de l’ensenyament públic.
b) Entendre la profunditat i l’àmbit d’aplicació política dels canvis que implica el procés de Bolonya: LOU i AGCS. La reconversió de l’ensenyament superior no només contempla aquesta reorientació del contingut i finalitat dels estudis superiors cap a la “usabilitat” dels estudiants (ocupabilitat i abaratiment del seu cost com a força de treball): inclou una reestructuració de tota l’estructura universitària cap a unitats independents, una reducció de la participació pública en el finançament del dret a l’ensenyament, una reorientació de les línies de recerca i una depauperació progressiva de les condicions laborals del personal universitari (docent i no docent). Els plans d’estudi són la punta del iceberg i els efectes de la reforma no tardaran gaire en fer-se notar entre col·lectius ja mobilitzats però encara amb molta feina pendent: treballadors d’administració i serveis, de recerca i de docència. Un exemple d’aquesta transversalitat és la denúncia de la recerca sobre transgènics fa uns díes a la UAB o la denúncia dels convenis signats per aquesta universitat amb INDRA tot i que els estatuts de la UAB prohibeixen explícitament la col·laboració per a la recerca militar.
Cal estar atents i atentes al resultat de les converses en Lovaine i de les renegociacions de l’AGCS que ja hem esmentat en anteriors ocasions. Cal mirar-se als miralls dels estats on s’han aplicat receptes semblants a l’àmbit educatiu. Actualment a Argentina, més del 60% del professorat universitari no cobra per la seva actitivitat docent a la pública.
Links de consulta
- ANECA (Programa Verifica): Membres definitius de les Comissions ‘avaluació dels Graus.[PDF]
- Registre d’universitats, centres i titulacions
- Links directes a l’oferta d’estudis a les universitats dels Països Catalans sota jurisdicció espanyola.
Principat de Catalunya: UAB, UB, UPC, UdL, UdG, URV, UPF, País Valencià: UV, UA, Universitat Jaume I (Castelló), Universitat Politècnica de València, Universitat Miguel Hernández (Elx), Illes Balears: UIB
- Llistat de la situació dels Graus a la UB [PDF]
Especial Bolonya Tot sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior 
Debats
Encara no hi ha cap comentari.